1. Quines són les paraules clau?

Accessió

Dret que té el propietari d'una cosa de fer seu tot allò que aquesta produeix i tot allò que li és incorporat naturalment o artificialment.

Acte il·lícit

Acte que viola un manament o una prohibició jurídica, per malícia o mala voluntat o simple negligència.

Actiu

És la unitat física de gestió patrimonial mínima, definida i delimitada per a cadascuna de les categories en la que es defineix la gestió patrimonial.

Adjudicar

És la fase del procediment administratiu en què se selecciona la persona física o jurídica que subministrarà béns o realitzarà la prestació d'un servei, definit i delimitat en un expedient realitzat per l'organització.

Agregació de finques

Unió d'una o més finques o d'una o diverses parts segregades de finques inscrites a una altra finca també inscrita.

Agrupació de finques

Unió de dues o més finques inscrites per formar-ne una altra amb un nombre diferent del de les agrupades.

Alienació

Acte pel qual una persona transmet a una altra o altres el domini o un altre dret sobre una cosa.

Arrendament

Negoci jurídic que té com a objectiu donar alguna cosa a una persona perquè en faci ús o es beneficiï per un temps determinat mitjançant el pagament d'una renda convinguda.

2. Quines són les principals fonts bibliogràfiques?

M. Ballbé. (1945). Concepto de dominio público. Revista Jurídica de Cataluña, núm. 5.

R. Fernández de Velasco. (1921). Naturaleza jurídica del dominio público según Hauriol. Revista de Derecho privado.

F. Garrido Falla. (1962). Sobre el régimen del dominio público, en Problemática de la Ciencia del Derecho. Estudios en homenaje al profesor José María Pi i Suñer. Barcelona. Bosch.

F. Martí Gilabert. (2003). La desamortización española. Madrid. Rialp.

J. I. Morillo Velarde. (1992). Dominio Público. Madrid. Trivium.

R. Parejo Gamir y J. M. Rodríguez Oliver. (1975). Lecciones de dominio público. Madrid, Escuela Nacional de Administración Pública.

J. A. Santamaria Pastor. Objeto y ámbito. La tipología de los bienes públicos y el sistema de competencias. Comentarios LPAP Chinchilla.

M. Serra Vallejo (2005). Los bienes públicos: formación de su régimen jurídico. Anuario de Historia del Derecho Español.

F. Simón Segura. (1973). La desamortización española en el siglo XIX. Madrid. Instituto de Estudios Fiscales.

F. Tomás y Valiente. (1979). El marco político de la desamortización en España. Madrid. Ariel.

J. L. Villar Palasí. (1952). Concesiones administrativas. Nueva Enciclopedia Jurídica. Tomo IV.

3. Quin és el marc normatiu?

LEGISLACIÓ ESTATAL EN MATÈRIA DE PATRIMONI

LEGISLACIÓ CATALANA EN MATÈRIA DE PATRIMONI

La normativa patrimonial que és aplicable a les entitats locals és la que s'indica a continuació:

1. Normativa estatal d'aplicació general i bàsica sobre patrimoni de les administracions públiques.

Aquells preceptes que, d'acord amb el que disposa la disposició final segona, tinguin atribuït el caràcter de legislació bàsica.

Aquells preceptes que tinguin atribuït el caràcter de legislació bàsica.

2. Normativa estatal bàsica sobre Règim Local.

En matèria de béns són aplicables els articles 47, 79 a 83.

En matèria de béns tenen el caràcter de legislació bàsica els articles 54 i 74 a 87.

3. Normativa autonòmica sobre Règim Local o sobre el règim dels béns locals.

Articles 199 a 233.

4. Normativa estatal no bàsica sobre Règim Local o sobre el règim dels béns locals.

Són aplicables els preceptes d'aquest que no contradiguin o s'oposin a la normativa estatal o autonòmiques.

5. Ordenances pròpies de cada Entitat.

  • La potestat reglamentària no fa sinó reconèixer aquestes facultats normatives. La seva regulació més precisa està continguda a l'article 55 del TRRL, que determina que aquestes entitats, a l'esfera de les seves competències i amb respecte a les determinacions de la Llei, podran aprovar Ordenances i Reglaments.
  • Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL).

6. Normativa integrant de l'ordenament jurídic administratiu i civil.

  • El tancament del sistema de fonts el proporciona la normativa de l’ordre administratiu i civil. Qualsevol buit normatiu resultant de l'aplicació de les fonts abans esmentades ha de ser completat per les normes de l'ordre esmentat.

Pel que fa a la normativa administrativa:

  • Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques (LPAP) i el Reial decret 1373/2009, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament general de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les administracions (RGLPAP), en aquells dels seus preceptes que no siguin d'aplicació general o tinguin caràcter bàsic.

Pel que fa a la normativa civil:

  • Supletòriament les previsions contingudes al Codi civil en matèria de béns, Llibre II.