2. Patrimoni de les entitats locals

El patrimoni de l’administració local està constituït pel conjunt dels béns i drets que li pertanyin, sigui quina sigui la seva naturalesa i el títol d’adquisició o aquell en virtut del qual els hagin estat atribuïts.

El patrimoni està integrat, entre d'altres, per béns immobles, parcs i jardins, vials urbans, mobles, equips de processos d'informació, vehicles, maquinària i instal·lacions, propietat intel·lectual, propietat industrial, quotes i parts alíquotes de capital a empreses, semovents, drets reals, obligacions, etc.

Els béns i drets que integren el patrimoni dels ens locals poden ser de domini públic o demanials, comunals i de domini privat o patrimonials.

Són béns i drets de domini públic o demanials els que, sent de titularitat pública, estan afectats a l'ús general o al servei públic, així com aquells als quals una llei atorga expressament el caràcter demanial (art. 5.1 LPAP).

Entre els béns i drets de domini públic podem distingir els de servei públic i els d’ús general o públic:

• Són béns de servei públic, els immobles propietat de l'ens local on té la seva seu la corporació i aquells en què s’allotgen els seus òrgans i serveis. També ho són, en general, tots aquells béns directament destinats a la prestació de serveis públics o administratius, com ara els escorxadors, mercats, llotges, hospitals, hospicis, museus, muntanyes catalogades, escoles, cementiris, elements de transport, piscines i camps d’esport, etc.

• Són béns d‘ús general o públic, aquells béns destinats a ser utilitzats directament pels particulars, la conservació i la policia dels quals siguin competència de l'ens local, com ara les carreteres, camins, places, carrers, passeigs, parcs, aigües de fonts i estanys, ponts, i altres obres públiques d’aprofitament o utilització generals.

La gestió i administració dels béns i drets de domini públic o demanials per part de les administracions públiques s’ajusta als següents principis (art. 6 LPAP):

• Inalienabilitat, inembargabilitat i imprescriptibilitat.
• Adequació i suficiència dels béns per servir a l'ús general o al servei públic.
• Aplicació efectiva a l'ús general o al servei públic.
• Dedicació preferent a l'ús comú enfront al seu ús privatiu.
• Exercici diligent de les prerrogatives legals que s’atorguin a les administracions públiques per garantir llur la seva conservació i integritat.
• Identificació i control a través d'inventaris o registres adequats.
• Cooperació i col·laboració entre les administracions públiques en l’exercici de les seves competències sobre el domini públic.

El domini públic natural l’integren els béns no susceptibles d'apropiació privada a conseqüència de les característiques naturals unitàries.

Són béns de domini públic natural, per exemple, les costes, la zona marítimo-terrestre, els rius i les seves lleres, les mines i muntanyes, etc.

Són béns comunals aquells que sent de domini públic, el seu aprofitament correspon al comú dels veïns. Els aprofitaments comunals només es donen en l'esfera municipal. Es tracta d’un aprofitament que es limita als veïns del municipi.

D’aquesta manera, els béns comunals només pertanyen als municipis i a les entitats municipals descentralitzades (art. 6 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament de patrimoni dels ens locals) però tenen unes facultats sobre aquests béns que són compartides, de manera que correspon al comú dels veïns l’aprofitament, com a dret real administratiu de gaudi, i correspon als ens locals la seva administració i conservació.

Els béns i drets de domini privat o patrimonials són els que, sent de titularitat de les administracions públiques, no tinguin el caràcter de domini públic o demanials (art. 7.1 LPAP).

Els béns del domini privat o patrimonials, poden incloure una àmplia gamma d'actius i propietats, com ara terrenys, edificis, habitatges, vehicles, inversions financeres, béns mobles, entre d'altres. Aquests béns són adquirits i posseïts per persones físiques o jurídiques en exercici dels seus drets de propietat privada.

La gestió i administració dels béns de domini privat o patrimonials per part de les administracions públiques s’ajusta als principis següents (art. 8 LPAP):

• Eficiència i economia en la seva gestió.
• Eficàcia i rendibilitat en la seva explotació.
• Publicitat, transparència, concurrència i objectivitat en l’adquisició, alienació i explotació d’aquests béns.
• Identificació i control a través d'inventaris o registres adequats.
• Col·laboració i coordinació entre administracions públiques per optimitzar la utilització i el rendiment dels seus béns.

A més, a Catalunya l’article 72.3 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament de patrimoni dels ens locals (DRPEL) prima la rendibilitat social per damunt de la rendibilitat econòmica d’aquests béns, quan els ens locals puguin motivar la concurrència de raons que així ho justifiquin, com ara les següents:

• Prestació de serveis socials.
• Promoció i reinserció socials.
• Activitats culturals i esportives.
• Promoció urbanística.
• Foment del turisme.
• Ocupació del temps lliure.
• Altres anàlogues.

No s'entenen inclosos en el patrimoni de les corporacions locals (art. 3.2. LPAP):

• Els diners, els valors, els crèdits i la resta de recursos financers de la seva hisenda.
• En el cas de les entitats públiques empresarials i entitats anàlogues, els recursos que constitueixen la seva tresoreria.