1. Com poden adquirir béns i drets les entitats locals?

Les entitats locals poden adquirir i posseir tota classe de béns i drets i exercitar les accions pertinents per a la defensa del seu patrimoni, de conformitat amb el marc jurídic que li és d’aplicació. Poden adquirir béns i drets per qualsevol de les maneres previstes en l'ordenament jurídic i, en particular:

  • Per atribució de la llei.
  • A títol onerós, amb exercici o no de la potestat d'expropiació.
  • Per herència, llegat o donació.
  • Per prescripció.
  • Per ocupació

Els béns i drets es poden adquirir per qualsevol títol, sigui onerós o lucratiu, de dret públic o privat, d’acord amb el que estableixen les lleis i, en especial, per:

  • Expropiació forçosa.
  • Cessió de naturalesa urbanística.
  • Prescripció adquisitiva.
  • Successió administrativa.
  • Modificació de termes municipals.

L’adquisició s’ha de realitzar a través del corresponent procediment d’adquisició. Es distingeixen tres procediments:

  • Concurs públic
  • Subhasta
  • Adjudicació directa.

2. És necessari tramitar un expedient per les adquisicions de béns?

Quan existeix un interès per part de l’administració en l’adquisició de béns, s’ha de confeccionar un expedient administratiu definit com un “conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d’antecedent i fonament a la resolució administrativa”.

L’expedient es formarà “mitjançant l'agregació ordenada de tots els documents, proves, dictàmens, informes, acords, notificacions i altres diligències que els hagin d'integrar”.

Per a poder formar l’expedient s’ha d’iniciar un procediment administratiu entès «com el conjunt ordenat de tràmits i actuacions formalment executades, segons la via legalment prevista, per dictar un acte administratiu o expressar la voluntat de l'Administració».

3. Què és l’adquisició onerosa?

L'adquisició de béns i drets patrimonials a títol onerós requereix el compliment de les normes sobre contractació de béns i drets de patrimoni local. En el cas dels béns immobles o de drets sobre aquests béns, se n'exigeix la valoració pericial d'un tècnic o una tècnica local.

Es pot fer l'adquisició directa de béns immobles si ho requereixen les peculiaritats dels béns, les necessitats del servei a satisfer o les limitacions del mercat immobiliari. En aquests casos, es requereix l’informe previ del departament competent en matèria d’administració local si el valor dels béns excedeix els 100.000 euros. L'informe s'ha d'emetre en un termini de 20 dies. També es pot fer l'adquisició directa en supòsits d'extrema urgència, amb l'informe previ del secretari o secretària de l'entitat local, amb l'acreditació d'aquesta situació.

En els altres casos, cal incorporar l’informe previ del secretari o secretària de l’entitat local.


Exemple

Un exemple d'adquisició onerosa seria un contracte de compravenda d’un bé immoble per part de l’entitat local.



Sabies que…

Un exemple d'adquisició a títol lucratiu seria una donació. L'expressió a títol lucratiu suposa que no hi hagi contraprestació per a la persona que rep l'objecte del contracte, és a dir, que no haurà de pagar res per rebre'l.


4. Com és el procediment d’adquisició onerosa per concurs públic?

El procediment ordinari per a l’adquisició onerosa de béns immobles i drets sobre aquests béns haurà de ser el concurs públic.

Per concurs públic s’entén, quan les administracions públiques tenen una necessitat de satisfer o dur a terme un procés legal anomenat concurs públic o licitació pública, a través del qual sol·liciten ofertes que puguin cobrir aquesta necessitat, per posteriorment avaluar-les i escollir la que considerin la millor.

L'expedient haurà de contenir, com a mínim, la següent documentació:

  • Memòria justificativa.
  • Plec de condicions.
  • Informe previ de la Secretaria i la Intervenció, preceptiu i no vinculant, en relació amb el plec de condicions.
  • Certificació de l’existència de crèdit pressupostari adequat i suficient.
  • Documentació comptable d’aprovació de la despesa i fiscalització.
  • Acord d’aprovació de l’expedient.
  • Anunci publicació.
  • Proposicions dels licitadors.
  • Informe d'adjudicació.
  • Acord d’adjudicació.
  • Escriptura (béns immobles).
  • Certificar de domini i càrregues.
  • Certificat gràfic literal.
  • Certificat de l’inventari.

5. Com és el procediment d'adquisició onerosa per subhasta?

La subhasta no és el procediment ordinari per a l’adquisició de béns. Els concursos públics passen a denominar-se subhastes, quan el plec de clàusules administratives particulars recull un únic criteri d'adjudicació i d'aquesta particularitat se'n deriven diverses conseqüències que és convenient conèixer i que poden ajudar a les administracions públiques a l'hora de defensar les seves posicions.

L'expedient haurà de contenir, com a mínim, la següent documentació:

  • Memòria justificativa.
  • Plec de condicions.
  • Informe previ de la Secretaria i la Intervenció, preceptiu i no vinculant, en relació amb el plec de condicions.
  • Certificació de l’existència de crèdit pressupostari adequat i suficient.
  • Documentació comptable d’aprovació de la despesa i fiscalització.
  • Acord d’aprovació de l’expedient.
  • Anunci publicació.
  • Proposicions dels licitadors.
  • Acta d’adjudicació.
  • Acord d’adjudicació.
  • Escriptura (béns immobles).
  • Certificat de domini i càrregues.
  • Certificat gràfic literal.
  • Certificat de l’inventari.

6. Com és el procediment d'adquisició onerosa per adjudicació directa?

L’adjudicació directa s’articula com un procediment excepcional, donat que s’exigeix una especial justificació i la concurrència d’una sèrie de circumstàncies determinades per les lleis.

Existeixen dues causes generals que justifiquen l’adjudicació directa per:

Adquisició directa per circumstàncies concurrents al negoci jurídic.

  • Per les peculiaritats de les necessitats a satisfer.
  • Per les condicions del mercat immobiliari.
  • La urgència de l’adquisició resultant d’esdeveniments imprevisibles.
  • L’especial idoneïtat del bé.

Adquisició directa per impossibilitat d’acudir al concurs.

  • Quan el venedor sigui una altra administració pública.
  • Qui hagi estat declarat desert el concurs promogut per a l’adquisició.
  • Quan s’adquireixi a un copropietari una quota d’un bé, en cas de condomini.
  • Quan l’adquisició s’efectuï en virtut de l’exercici d’un dret d’adquisició preferent.

7. Qui té la competència per adquirir béns?

La competència per a l'adquisició de béns immobles i drets subjectes a la legislació patrimonial correspon:

  • Als alcaldes o presidents de les entitats locals, quan el seu valor no superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost ni l’import de 3.000.000 euros.
  • Al Ple de l’entitat local, quan aquestes competències no siguin atribuïdes a l’alcalde.
  • En el cas dels municipis subjectes al règim especial dels municipis de gran població aquestes competències corresponen a la Junta de Govern Local qualsevol que sigui l'import del bé a adquirir.

8. Què és l’adquisició gratuïta?

L'adquisició de béns a títol gratuït fa referència a l'adquisició per herència, llegat o donació.

Aquesta adquisició de béns a títol gratuït està prevista a la https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es/l/2003/11/03/33#1876683LPAP (art. 15.c) i no està subjecta a cap restricció.


9. Quines són les particularitats de l'adquisició de béns a títol gratuït?

L'acceptació de l'herència a benefici d'inventari és:

  • Un dret de l'hereu que no decau ni tan sols per la prohibició del testador.
  • Que aquest benefici s'aconsegueix per així sol·licitar-ho l'hereu i formular-se el corresponent inventari.
  • Que aquest benefici suposa una limitació de la responsabilitat de l'hereu, ja que aquest només respon fins on arribin els béns de l'herència.
  • No hi ha confusió dels béns de l'herència amb els particulars de l'hereu.

10. Quines són les particularitats de les herències?

Les particularitats de l'adquisició de béns a títol gratuït per llegat són les següents:

  • Quan el legatari no pugui o no vulgui admetre'l, o aquest, per qualsevol causa, no tingui efecte, es refon en la massa de l'herència, fora dels casos de substitució i dret de créixer.
  • El legatari no podrà acceptar una part del llegat i repudiar l'altra, si aquesta fos onerosa
  • El legatari de dos llegats, dels quals un sigui onerós, no podrà renunciar-hi i acceptar l'altre.
  • Si els dos llegats són onerosos o gratuïts, és lliure per acceptar-los tots o repudiar el que vulgui.

11. Quines són les particularitats dels llegats?

Les particularitats de l'adquisició de béns a títol gratuït per llegat són les següents:

  • Quan el legatari no pugui o no vulgui admetre'l, o aquest, per qualsevol causa, no tingui efecte, es refon en la massa de l'herència, fora dels casos de substitució i dret de créixer.
  • El legatari no podrà acceptar una part del llegat i repudiar l'altra, si aquesta fos onerosa
  • El legatari de dos llegats, dels quals un sigui onerós, no podrà renunciar-hi i acceptar l'altre.
  • Si els dos llegats són onerosos o gratuïts, és lliure per acceptar-los tots o repudiar el que vulgui.

12. Quines són les particularitats de les donacions?

La donació es perfecciona des que el donant coneix l'acceptació del donatari. No obstant això, la donació no obliga el donant, ni produeix efecte, sinó des de l'acceptació.

La donació es pot revocar a instància del donant, quan el donatari hagi deixat de complir algunes de les condicions que aquell li va imposar.

Perquè sigui vàlida la donació de cosa immoble, s'ha de fer en escriptura pública, i s'hi han d'expressar individualment els béns donats i el valor de les càrregues que hagi de satisfer el donatari. L'acceptació es pot fer a la mateixa escriptura de donació o a una altra separada; però no tindrà efecte si no es fa en vida del donant.

Si els béns s'han adquirit sota condició o modalitat de la seva afectació permanent a determinades destinacions, s'entendrà complerta i consumada quan durant trenta anys hi hagin servit i encara que després deixin d'estar-ho per circumstàncies sobrevingudes d'interès públic.


Sabies que…

A Catalunya no es pot renunciar a herències, llegats o donacions si no és per acord del Ple de l’entitat local amb el vot favorable de la majoria legal absolut quan la quantia excedeixi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost i amb la majoria legal simple als altres supòsits, amb l'expedient previ amb l'informe de l'interventor i del secretari, dels lletrats dels serveis jurídics de l'ens local, en què es demostri l'existència d'una causa justificada (Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals. Art.32).


13. Quines altres formes tenen les entitats locals d’adquirir béns i drets?

L'adquisició de béns per atribució de la llei pot derivar de la transferència de competències o serveis que pugui portar annexa la transferència dels béns mobles o immobles afectes al servei o a la funció.

Un exemple d’adquisició de béns per atribució de llei és el traspàs d’actius que es fa d’una entitat a una altra.

Les adquisicions que es produeixin en exercici de la potestat d'expropiació són adquisicions oneroses perquè es duen a terme mitjançant el pagament de l'equivalent econòmic o preu just, i es regeixen per la Llei d'expropiació forçosa de 16 de desembre de 1954 i pel Reial Decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del sòl i la rehabilitació urbana, quant a les valoracions dels béns expropiats.

L'afectació del bé o dret a l'ús general, al servei públic, o fins i funcions de caràcter públic s'ha d'entendre implícita a l'expedient d'expropiació.

Un exemple d'expropiació té lloc quan l'Estat decideix construir una autopista i ha de demolir habitatges per al seu traçat: En aquest cas, necessita adquirir aquestes cases i habitatges sense que els seus propietaris es puguin negar (si ho fessin, impedirien la construcció del camí l’autopista).

En els supòsits d’adjudicació de béns o drets a les entitats locals, provinent de procediment judicial o administratiu, s’hauran d’identificar els béns adjudicats i es procedeix a la seva taxació pericial. Un cop el bé o dret és identificat i valorat, es formalitza, si escau, la qualificació patrimonial del bé o dret adjudicat.

L'Administració pot prendre possessió dels béns adjudicats en via administrativa, exercitant, si escau, la potestat de desnonament.

L'adjudicació és l'acte pel qual es transmet formalment i materialment la propietat d'un bé a favor de l'adjudicatari que té la naturalesa d'una venda forçosa; generant-se amb la declaració judicial, la transmissió del seu domini.

La prescripció és un mitjà d'adquirir un dret o alliberar-se d'una obligació pel transcurs del temps segons la llei.

Perquè una entitat local adquireixi un bé per prescripció o per transcurs del temps cal que disposi del bé:

  • Amb bona fe,
  • amb just títol,
  • i que la possessió sigui en concepte de propietari, pública, pacífica i no interrompuda.

La bona fe del posseïdor consisteix en la creença que la persona de qui va rebre la cosa n'era propietari, i podia transmetre'n el domini.

El títol just és el que legalment n'hi ha prou per transferir el domini o dret real de la prescripció del qual es tracti. El just títol s'ha de provar, ja que mai no es presumeix.

L'adquisició per ocupació és una manera residual d'adquisició de la propietat que s'aplica als béns mobles, mai als béns immobles.

S'adquireixen per ocupació els béns apropiables per la seva naturalesa que no tenen amo, com els animals que són objecte de la caça i la pesca, el tresor ocult i les coses mobles abandonades.

Pertanyen a l'Administració General de l'Estat els immobles que no tenen propietari. L'adquisició d'aquests béns es produirà per ministeri de la llei, sense necessitat que hi hagi cap acte o declaració per part de l'Administració General de l'Estat.

No obstant això, d'aquesta atribució no se'n derivaran obligacions tributàries o responsabilitats per a l'Administració General de l'Estat per raó de la propietat d'aquests béns, mentre no se'n produeixi la incorporació efectiva al patrimoni.

L'Administració General de l'Estat pot prendre possessió dels béns adquirits així en via administrativa, sempre que no estiguin posseïts per ningú a títol de propietari, i sense perjudici dels drets de tercer. Si hi ha un posseïdor en concepte de propietari, l’Administració General de l’Estat ha d’entaular l’acció que correspongui davant els òrgans de l’ordre jurisdiccional civil.

Un exemple d’immoble vacant, és la d’un terreny que va heretar una persona, però que no ha fet el judici successori ni ha posat el terreny al seu nom; o el cas d’un terreny o una casa comprat per una persona, però que no n'ha fet l'escriptura pública; o el cas d’una casa o un terreny que una persona va rebre en donació del seu pare o de la seva mare en i no els ha posat al seu nom.