Elaboració d’indicadors per al seguiment i l’avaluació de programes educatius

7. Instruments de mesura: les enquestes

L’enquesta és una de les tècniques d’investigació de naturalesa quantitativa més utilitzades en recerca social. Es tracta d’un formulari de preguntes estandarditzat que permet fer les mateixes preguntes, en el mateix ordre i en una situació social similar (Díaz de Rada, 2005).

Les enquestes es poden distribuir en un moment del temps per recollir la informació sobre aquell espai de temps (enquesta transversal) o es poden repetir en diversos moments en el temps amb les mateixes preguntes (enquesta longitudinal).

Generalment, les enquestes poden ser autoadministrades en línia o per mitjans telemàtics, o fer-se per telèfon o presencialment.

Tipus d’enquestes Avantatge Desavantatge
En línia/per mitjans telemàtics La pàgina de creació de l’enquesta ofereix diversos mètodes d’anàlisi Pitjor ràtio de respostes
Telefòniques Estructurades
Millor ràtio de respostes
Molta dedicació
Molt de temps per realitzar-les
Presencials Estructurades
Millor ràtio de respostes
Molta dedicació
Molt de temps per realitzar-les

Avantatges i desavantatges dels diferents tipus d’enquestes

L’enquesta es pot plantejar sobre una mostra representativa de la població o una població més àmplia i no esbiaixada que es pretén estudiar. La recollida de les dades i la seva anàlisi pretenen explorar, descriure o predir una sèrie de característiques de la població.

7.1. Per a què serveix una enquesta

La tècnica proveeix una descripció quantitativa de tendències, actituds o opinions d’una població. A partir dels resultats de la mostra de la població, es fan generalitzacions o es dibuixen inferències sobre la població.


La seva finalitat és obtenir informació sobre determinats aspectes de la realitat social i el comportament humà.

Les enquestes faciliten la comparació sistemàtica de resultats, ja que permeten estandarditzar dades que després es podran analitzar estadísticament.

Per tant, l’enquesta respon a una finalitat més de mesura que d’exploració o de descobriment, cosa que significa que només es pot preguntar sobre el que prèviament es coneix.

7.2. Criteris bàsics que cal tenir en compte

Un bon qüestionari ha de tenir en compte diversos aspectes, s’ha de pensar molt bé i ha de respondre als criteris següents:

  • Ha ser visualment atractiu.
  • Les preguntes i opcions de respostes han d’estar ben pensades perquè siguin clares i no confonguin les persones enquestades.
  • Les preguntes també han de tenir un ordre lògic, i les que són sobre un tema comú haurien d’estar juntes.

Les enquestes solen tenir una combinació de diferents tipus de preguntes:

  1. Preguntes obertes, en què l’enquestat té la llibertat d’escriure la resposta amb les seves paraules.
  2. Preguntes tancades: aquestes preguntes tenen unes opcions de resposta escollides per l’investigador. Poden ser categòriques, ordinals i contínues.
    • Les respostes de les categòriques no tenen un ordre establert, són excloents entre elles i tenen un únic criteri. A més, hi ha un subtipus, les anomenades dicotòmiques, en què les respostes es limiten a dos; usualment són les que tenen com a opcions de resposta “sí/no”. Exemples de preguntes categòriques serien el gènere, el districte de residència…
    • En el cas de les ordinals, les categories de resposta estan ordenades i es poden col·locar de major a menor. Són molt habituals les escales de resposta, siguin amb números (en què el número més baix sol indicar la resposta més negativa possible i el número més alt la més positiva possible) o amb paraules, per expressar les opinions negatives, positives i neutrals. A més, quan es tracta d’expressar un grau d’acord o desacord, parlem d’escala de Likert.

      Les preguntes següents tindrien respostes ordenades: el nivell educatiu, la freqüència amb què es du a terme una activitat, el grau de satisfacció, el grau d’acord amb una afirmació…

    • I, finalment, les respostes de les contínues són números, que es poden fer servir per a operacions matemàtiques i tenen un significat per si sols, per exemple, l’edat, el salari, el nombre de persones treballadores…

Les preguntes i els formats de resposta a l’enquesta han de ser apropiats per al que es vol investigar; d’aquesta manera serà més fàcil recollir la informació per analitzar-la després.

Què s'ha de tenir en compte:

  • Identificar l’objectiu de l’estudi
  • Identificar el grup al qual es dirigeix
  • Determinar quines són les variables pertinents
  • Determinar què es vol preguntar, sobre què, a qui i per què
  • Definició i delimitació dels objectius: formulació del problema
    • Recopilació d’informació prèvia i consulta a professionals experts
  • Decisió de la mostra, tipologia d’enquesta, operativització de les variables
    • Disseny de la mostra
    • Construcció de les preguntes i redacció del qüestionari
    • Si s’escau, formació de l’equip d’entrevistadors
  • Pilotatge del qüestionari
  • Qüestionari definitiu
  • Els qüestionaris han de ser curts. S’ha de pensar que han de tenir una durada de 15-20 minuts com a màxim. En el cas d’enquestes telefòniques, aquestes han de ser d’una durada menor.
  • Ha d’evitar-se fer un ús excessiu de preguntes de valoració o en bateria.
  • Revisar el llenguatge (a qui es dirigeix, llenguatge inclusiu, etc.)
  • Estructurar l’ordre dels temes a tractar.
  • Fer el disseny.
  • Disposar d’instruccions clares si l’enquesta la realitza un entrevistador.

És recomanable estructurar les enquestes de la manera següent:

  1. Preguntes genèriques sobre el tema en qüestió
  2. Preguntes més específiques i arrelades a l’objecte d’estudi
  3. Preguntes sociodemogràfiques

Les dades que donen les preguntes obertes són més complexes d’analitzar, ja que s’han de recodificar les respostes de cada persona enquestada en classificacions útils per a l’estudi.

A continuació es detallen unes preguntes* formulades en una enquesta per obtenir l’opinió dels docents sobre un projecte educatiu.

  • D’aquestes afirmacions, quina creu que descriu millor el programa?
    • Una eina per transformar el centre i fer les coses diferents
    • Una esperança per començar a canviar
    • Un oasi al desert que, per si sol, difícilment generarà resultats
    • NS/NC
  • Puntuï del 0 al 10 com ha afectat el programa a aquestes àrees (sent 0 “no ha tingut cap impacte” i 10 “ha tingut molt d’impacte”).
    • Més participació de l’alumnat a l’aula. → 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
    • Incorporació del treball per projectes. → 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
    • Treball globalitzat i competencial. → 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

*Les preguntes no són literalment de cap projecte, sinó que són d’elaboració pròpia.

Pujar