Per analitzar, primer de tot cal reduir la informació obtinguda i organitzar-la en unitats fàcilment gestionables per poder esbrinar i ressaltar allò que és important i amb què es relaciona aquella informació, i per poder descriure i comprendre el que s’ha narrat i, així, dotar-ho de sentit i significat.
En el cas de l’anàlisi de dades qualitatives, per exemple entrevistes i grups focals, no existeix una eina màgica per poder descobrir els significats ocults de la informació obtinguda (àudios, vídeos, etc.). Malgrat això, hi ha un consens en el procés que permet donar rigor i qualitat als resultats.
En analitzar, cal segmentar i desmuntar la informació per poder tornar-la a endreçar respectant la seva estructura original. És un treball gairebé artesanal. Algunes persones expertes en metodologies recorden que l’anàlisi és com pelar una ceba: cal anar destapant capes sense oblidar-nos que totes les capes formen un conjunt.
El procés ha d’estar guiat pels objectius i ha de ser sistemàtic i ordenat. En aquest context, cal destacar que, com a investigadors i investigadores, no s’han d’oblidar aquelles anotacions realitzades sobre aspectes que s’hagin produït durant la recollida d’informació i que poden servir per contextualitzar les interpretacions de la informació.
Si l’entrevista és una conversa cara a cara entre la persona entrevistadora i la persona entrevistada, la transcripció són les dades empíriques en forma escrita d’aquesta.
Per transcriure cal tenir clara la tipologia de transcripció que es farà: literal o fonètica i natural.
Aquesta part consisteix a revisar que la informació de les entrevistes i grups focals estigui ben transcrita i no condueixi a equívocs.
També, la relectura de la informació obtinguda serveix per fer una primera pluja d’idees per pensar categories i possibles codis per a la propera part del procés.
Permet el tractament de la informació i la comprensió de les dades. Aquí s’estableixen dos moments:
Aquesta part és la més complexa del procés. En el moment de la interpretació s’han d’integrar, relacionar i connectar les categories entre si per poder elaborar una explicació d’allò que estem analitzant.
Es posa com a exemple un projecte que treballa la vinculació de l’alumnat a un determinat recurs educatiu.
A partir d’aquí s’estableixen diferents categories o temes que es relacionen amb aquesta vinculació escolar, com l’assistència regular a les classes o la participació en les activitats proposades pels docents.
Pel que fa els codis, serien paraules clau relacionades amb cada una d’aquestes categories, per exemple, dins de la categoria vinculació hi hauria l’assistència regular al curs, i dins de la categoria perfil de l’alumnat hi hauria l’edat, els estudis realitzats anteriorment, la nacionalitat, el nivell d’estudis dels progenitors…
Un element facilitador per a l’elaboració de les categories és partir dels blocs i les preguntes utilitzades en el guió de les entrevistes o els grups focals.