Elaboració d’indicadors per al seguiment i l’avaluació de programes educatius

8. Instruments complementaris

8.1. Registres i fonts secundàries

Un registre és un compendi d’informació recollida de forma sistemàtica, que tant pot ser quantitativa com qualitativa.

  • La informació quantitativa s’acostuma a recollir i registrar de forma ordenada i sistemàtica en bases de dades o fulls de càlcul. D’aquest procés se’n diu codificar les dades.
  • La informació qualitativa es recull de forma diferent. El registre de les dades es converteix en un relat escrit sobre què s’ha viscut amb relació a l’objecte d’estudi. S’ha de saber distingir entre el que els actors diuen o fan i el que l’investigador interpreta. També suposa deixar constància del que s’ha vist i viscut personalment.

El registre escrit es pot dividir entre el diari de camp i les notes. El diari de camp és un relat detallat i dens dels fets. En canvi, les notes són breus apunts en brut fets al llarg del dia d’idees clau, que serveixen per després refrescar la memòria sobre les coses que s’han vist. Mentre que el registre de notes és més anàrquic, el diari està organitzat i estructurat segons l’hora i el dia.


A més, els registres comprenen la recol·lecció de gravacions, fotografies i material audiovisual en general. Sovint aquests formats són més eficaços que els escrits perquè representen la realitat de forma fidel, tot i que no sempre és possible enregistrar els fets d’aquesta manera.

Les fonts secundàries són les que compilen material ja publicat sobre un tema, però organitzat segons un esquema determinat. Acostumen a ser resultats d’anàlisis de fonts primàries. Aquestes fonts serveixen per recuperar informació amb caràcter retrospectiu.

Els exemples més comuns de fonts secundàries són:

  • les obres de referència i consulta (manuals i enciclopèdies),
  • els articles de revisió i resum d’investigacions en revistes científiques i
  • les bases de dades o l’estadística oficial (catàlegs bibliogràfics, bases de dades estadístiques, catàlegs de revista, etc.).

Abans de començar la recerca, sigui quantitativa o qualitativa, és important buscar literatura existent sobre l’objecte d’estudi.

És recomanable començar un procés d’avaluació obtenint una visió general del que s’hagi fet prèviament a través de les fonts secundàries, i passar posteriorment a la recopilació d’informació amb les fonts primàries.

Importància de disposar de registres adients

Els registres adequats per dades quantitatives recullen les dades de forma ordenada i completa i sense provocar situacions de confusió en l’investigador. D’aquesta manera, s’estalvia temps en l’anàlisi i es facilita la lectura de les dades rebudes de les persones enquestades.

Per facilitar l’anàlisi posterior, s’acostuma a donar un codi únic a cada pregunta i a cada opció de resposta. Un tipus de codi podria ser “P01” per a la primera pregunta, “P02” per a la segona pregunta, i així successivament. En el cas de les opcions de resposta, podria ser “R01”, “R02”… D’aquesta manera serà més senzill buscar a la base de dades la pregunta que interessa per tal d’analitzar-la.

Com aprofitar els registres adients

Els registres de dades quantitatives han de permetre fer anàlisis profundes, ja que el registre ho possibilita, sigui oferint les dades amb una estructura ordenada o permetent que es puguin descarregar i donar-los la forma que es vulgui per facilitar la investigació. A més, amb un registre adient es pot consultar com s’ha enregistrat una dada determinada en cas de dubte.

Quan es tracta de dades qualitatives, els registres adients es poden aprofitar rellegint-los minuciosament i rigorosament, i estant atents als punts de vista i apreciacions dels actors (actituds i comportaments). La relectura dels registres facilita la reorganització, interpretació i avaluació respecte a la qüestió d’estudi.

També es poden anotar pensaments als registres per: aclarir un concepte o una idea; fer connexions entre diversos actors i informació; identificar situacions inesperades, que val la pena estudiar; formular una nova hipòtesi, i adonar-se d’assumpcions inconscients i formular les implicacions d’aquestes.

8.2. Entrevistes i grups focals

Hi ha diverses tipologies d’entrevista en funció del grau d’obertura i de direcció de l’investigador en les seves intervencions, com el grau de sistematització, la profunditat, la finalitat i els seus objectius, el nombre de participants… La modalitat que s’hagi d’utilitzar dependrà dels objectius específics d’investigació i el tipus d’informació que es vol obtenir.

Segons el grau d’estructuració, les entrevistes es poden distingir en tres tipus:

  • L’entrevista estructurada: permet una situació en la qual l’entrevistador realitza les mateixes preguntes a cada entrevistat amb un protocol fixat, que se segueix rígidament.
  • L’entrevista semiestructurada: exigeix l’elaboració d’un guió de preguntes o qüestions que s’han de tractar, però es flexible i permet alterar la seqüència de les preguntes segons la dinàmica de l’entrevista.
  • L’entrevista no estructurada: requereix un mínim esquema o guió per saber els temes que cal tractar, i deixa un alt grau de flexibilitat i adaptació a les necessitats d’investigació i a les característiques dels entrevistats.

Segons el grau de direcció, és a dir el ro,l que pren l’entrevistador, hi ha:

  • L’entrevista dirigida, que té un estil col·loquial i informal. Ha de quedar clar que l’entrevistador és qui guia l’entrevista i condueix la persona pel qüestionari treballat prèviament.
  • L’entrevista no dirigida, que consisteix a crear un clima facilitador i posar focus d’atenció a l’entrevistat. La idea és que l’entrevistat tingui llibertat a l’hora d’expressar les seves opinions, els seus coneixements, etc.

Segons el grau de profunditat, existeixen tres tipus d’entrevistes:

  • L’entrevista en profunditat: vol aprofundir en el món interior de les persones entrevistades i comprendre les seves vides, experiències i situacions personals des de la seva perspectiva.
  • L’entrevista no focalitzada: comprèn un ampli espectre de temes i vol incloure, sense aprofundir-hi, molts aspectes d’una mateixa problemàtica.
  • L’entrevista superficial: busca valors objectius útils per a la investigació, per calibrar la importància i les dades essencials de l’objecte d’estudi.

Per avaluar qualitativament un projecte educatiu que té com a objectiu la vinculació de les famílies a l’escola, es va realitzar entrevistes a famílies.


Pregunta: Coneixes el programa que hi ha al col·legi per vincular famílies i escola?

Resposta: No, fins ara no el coneixia.

[L’entrevistador descriu el funcionament del programa.]

Ah, sí, sí, això sí que sé que ho fan. Les activitats em sonen, sí, però el nom no el coneixia, no.


Família immigrada de classe treballadora, centre IV

Els diferents tipus de grups focals són:

  • Grups focals: són el tipus que més s’assembla a les entrevistes en grup amb interaccions amb el moderador. Aquest controla la participació de cada assistent i, a vegades, es demana que contestin de forma aïllada. S’utilitza sobretot en projectes exploratoris.
  • Grups de discussió: en els grups de discussió es produeix un major aprofundiment del tema a tractar. S’accentua l’obertura i la interacció entre els participants, més que amb el moderador.
  • Grups brainstorming: destaquen per la creativitat i la generació de noves idees a partir d’un tema que el moderador planteja al grup de persones. El seu propòsit és exploratori, i el moderador té un paper més passiu que en els altres tipus. No hi ha una estructuració de preguntes i es pot fer tant en escenaris formals com informals.

En el mateix projecte educatiu de l’exemple anterior, es va realitzar grups de discussió amb els alumnes per copsar els impactes del programa en les vivències d’infants i joves.

Les dinàmiques per realitzar els grups han fet servir diverses imatges per estimular la reflexió de l’alumnat i s’han articulat a partir de temàtiques.


Dinamitzador: Per què has triat aquesta imatge per referir-te a la forma habitual de treballar a l’escola? [Es tracta d’una imatge que mostra un home fent una classe magistral davant un grup d’alumnes.]

Alumne 1: Perquè sempre és el mateix. Una cosa repetitiva.

Alumne 2: Sí, a més n’hi ha un que s’està adormint [riu].

Alumne 1: El senyor està seriós, molt seriós. I estan tots els nens sols mirant la pissarra.


Grup de discussió, alumnat de 6è, centre III

Evidentment no totes les entrevistes proporcionen els mateixos resultats:

Punts forts Punts febles
L’entrevista estructurada Permet assegurar-se que tots els entrevistats responguin a la mateixa sèrie de qüestions, formulades en el mateix ordre o la mateixa seqüència, de forma que les respostes poden ser el més comparables possible. Com que és un qüestionari administrat de forma oral, té l’avantatge que facilita l’anàlisi d’informació, estalvia temps i permet mesurar i comparar les persones entrevistades. És difícil que apareguin temàtiques que no hagi previst prèviament la persona entrevistadora.
Entrevista semiestructurada Es tracta d'un diàleg més flexible i natural. Requereix una gran atenció per part de l’investigador per poder canalitzar i controlar l’abordatge dels punts temàtics del guió, a més de poder demanar aprofundiment en les respostes i aclarir si alguna pregunta no s’entén.
Entrevista no estructurada Conté un nivell de comunicació més profund. Exigeix més preparació per part de l’entrevistador per conduir les entrevistes i més coneixement sobre la temàtica abordada. També resulta més difícil la comparació entre respostes de les persones entrevistades.

Punts forts Punts febles
Entrevista dirigida Assegura el fet de no descuidar-se d’àrees importants i permet aprofitar al màxim el temps de què es disposa a l’entrevista. És força comparable amb les altres entrevistes que es facin d’aquest estil i n’afavoreix la comprensió.
Entrevista no dirigida Permet aprofundir més en les motivacions i els sentiments sobre les experiències viscudes rellevants amb relació al tema estudiat. No es tracta d’analitzar-les en un sentit més descriptiu i objectiu.

Punts forts Punts febles
Entrevista en profunditat Es pot esperar una entrevista oberta, flexible i dinàmica, en què l’entrevistat té confiança i motivació. Requereix més preparació per part de l'entrevistador.
Entrevista no focalitzada Aborda més temes i és més flexible. La no focalitzada té un caràcter preparatori, exhaustiu i de llarga duració perquè vol abordar més temes.
Entrevista superficial Intenta identificar els aspectes rellevants de l’objecte d’estudi per proporcionar a l’entrevistador una primera impressió sobre el fenomen que es vol estudiar.

Com s’ha de realitzar l’entrevista

És molt important determinar la manera com s’ha de fer l’entrevista. Per tant, es pot dir que a grans trets hi ha diferents moments:

Inici

Per començar, i durant l’inici de l’entrevista, és convenient explicar:

  • La motivació i el propòsit de l’entrevista.
  • Què es farà amb la informació obtinguda.
  • Com es gravarà i quant de temps durarà.
  • Com es garantirà la confidencialitat de l’entrevista.

Aquesta explicació pot estar complementada amb un document enviat prèviament amb la presentació de la investigació i el seu propòsit.

És recomanable establir una relació de confiança, ja que és crucial per al bon desenvolupament de l’entrevista. Es pot començar amb alguna conversa distesa o una anècdota.

Desenvolupament de l’entrevista

Un cop començada l’entrevista, es pot fer servir el guió depenent del grau d’obertura de l’entrevista i el perfil de la persona entrevistada. Molts cops se sol memoritzar les principals línies del guió per aconseguir independència per improvisar i fer que sigui més fluida.

És important tenir en compte que prendre notes, sobretot de forma exhaustiva, durant l’entrevista pot enrarir el clima i fer que la persona entrevistada se senti examinada. Per això és recomanable enregistrar l’entrevista, amb el consentiment adient, i un cop que s’hagi acabat la gravació, sí que es pot prendre notes sobre aspectes que han aparegut a l’entrevista.

Final

En deixar de gravar l’entrevista, és convenient agrair la participació; a vegades, són moments crucials, ja que la persona entrevistada revela expressions rellevants que abans no ha manifestat.

Un bon comiat pot obrir la porta a una pròxima predisposició de la persona entrevistada a tornar a col·laborar. Una bona manera d’acabar és oferir a l’entrevistat l’oportunitat d’explicar qualsevol cosa que li sembli pertinent i que no s’hagi abordat durant l’entrevista.

Finalment, s’ha de recollir el material i apuntar idees o pensaments que hagin sorgit de l’entrevista.

Activitat d’autoavaluació 3

Elaboració d’indicadors per al seguiment i l’avaluació de programes educatius
Pregunta 1
Quin no és un tipus d’enquesta?
Pregunta 2
Quines són les preguntes que donen més feina a l’hora d’analitzar-les?
Pregunta 3
Quin ordre es recomana a l’hora d’estructurar les preguntes d’una enquesta?
Pregunta 4
Abans de començar la recerca, és important...
Pregunta 5
Com es registren les dades quantitatives?
Pregunta 6
Quina NO és una tipologia d’entrevista?
Pregunta 7
Amb quin tipus de grup focal s’aprofundeix més en el tema que es tracta?
Pregunta 8
Què tenen en comú l’entrevista estructurada i la dirigida?
Pregunta 9
Quina situació no és desitjada en una entrevista?
Pregunta 10
Què es recomana en començar l’entrevista?
Resultat
Pujar