A l’àmbit de les Nacions Unides (en endavant NU) la Convenció per a la Eliminació de totes les formes de Discriminació sobre la Dona (CEDAW 1979) estableix l’obligació dels estats de prendre les mesures necessàries per a garantir la igualtat i eliminar les discriminacions que pateixen les dones en qualsevol àmbit de la seva vida.
El protocol de la CEDAW per la supervisió del Dret dels estats i la recepció de les denúncies per la violació dels drets reconeguts al tractat, en allò que interessa al present informe, apunta a la Recomanació General núm. 19 (1992) actualitzada posteriorment per la núm. 35 (2017), en les quals s’identifiquen les violències masclistes com una discriminació per raó de gènere, i adverteix els estats que els pot atribuir responsabilitat per omissió en l’adopció de les mesures necessàries per impedir la violació dels drets reconeguts a la Convenció en les tasques d’investigació, prevenció i sanció dels actes de violència.
Tanmateix, no va ser fins l’aprovació de la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona (1993) quan es va declarar que les violències masclistes vulneren els drets humans.
Aquesta Declaració és el principal antecedent del que posteriorment s’ha anomenat “l’estàndard de diligència deguda” com a paràmetre del control de l’actuació dels estats en la protecció, prevenció i repressió dels actes de violència contra les dones.
L’article 4 c) de la Declaració estableix que els estats han de procedir “amb la diligència deguda a fi de prevenir, investigar i, conforme a la legislació nacional, castigar tot acte de violència contra les dones (…)
La Sra. Rashida Manjoo, Relatora especial de NU sobre la violència contra les dones i les seves causes i conseqüències va subratllar en informe de 2013 al Consell de Drets Humans, la responsabilitat dels estats per l’incompliment de l’obligació d’actuar amb la diligència deguda per tal eradicar la violència contra les dones.
Segons la relatora, aquesta responsabilitat comporta, entre d’altres, la de respondre a la violència de manera efectiva, garantint uns marcs que fomentin la igualtat de gènere, promovent canvis de conducta, velant proactivament per la participació de la dona en la presa de decisions i posant en marxa programes que posin l’accent en l’empoderament i la capacitat d’actuació de les dones.