Diligència deguda al món local

5. La intervenció amb diligència deguda al món local

La diligència deguda és un paràmetre de mesura que permet analitzar les polítiques de les administracions públiquesen ordre a garantir el lliure i ple exercici dels drets humans, en aquest cas, el dret de les dones a viure sense violències i a no ser discriminades, no només amb l’adopció de mesures legals, sinó incorporant a cada resposta una conducta o acció positiva per a que la protecció dels drets sigui eficaç.

5.1. Definicions internacionals

Cal recordar la Declaració sobre l’Eliminació de la Violència contra la Dona de NU (1993) que va establir un estàndard general sobre diligència deguda, incloent-hi el concepte de protecció a les dones víctimes de violència:

“… que tinguin accés a la justícia i a serveis d’atenció de salut i suport que responguin a les seves necessitats immediates, les protegeixen contra altres danys i s’ocupin de les conseqüències que es deriven de la violència patida…”

5.2. A la Llei Orgànica 10/2022

El concepte de diligència deguda també ha estat incorporat al dret estatal mitjançant l’article 2.2. de la Llei Orgànica 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual, que la contempla com un principi rector de l’actuació dels poders públics.

La diligència deguda és una eina preventiva i implica un conjunt de processos interrelacionats per identificar qualsevol risc o impacte negatiu, prevenir-los i mitigar-los:

  • No és un element estàtic sinó dinàmic, es tracta de respondre adequadament en funció de les circumstàncies, fer acompanyament i seguiment, i poder anticipar les modificacions en la situació de la dona.
  • Anticipar, prevenir i mitigar els riscos i impactes negatius
  • Fer una intervenció activa i eficaç formen part de l’estàndard de la diligència deguda, en resum, es tracta de detectar i donar una resposta adequada a les situacions de violència masclista, articulant les respostes de cada servei
  • Els serveis de protecció a la infància i l’adolescència també han d’actuar de forma integral i conjunta tant en la recuperació de la mare com en la recuperació del/ de la menor, amb rapidesa, eficàcia en la resposta i capacitat d’ identificar i avaluar riscos.

5.3. Tenir protocol propi

És fonamental la informació sobre les obligacions de les administracions, que s’han de ser públiques i concretades de manera prèvia, de manera que permeti a les administracions generar confiança i a les dones poder conèixer-les i exigir-les.

En aquest sentit, les entitats locals o supralocals s’haurien de dotar d’un protocol propi, seguint el model establert al Protocol Marc, que estableix les següents regles per abordar les violències institucionals:

Garantir i desenvolupar el model
Mantenir espais de coordinació intersectorial
Detectar i registrar les accions i omissions revictimitzants
Informar les dones, infants i adolescents

5.4. Altres claus essencials

Afegim altres claus que, al nostre parer, són essencials en la intervenció:

amb una mirada integral sobre les formes i àmbits de les violències cap a les dones, infants i adolescents, ja que es poden estar donant altres formes més ocultes i normalitzades, i cal abordar-les totes durant la intervenció

és a dir, contemplar les diverses categories productores de desigualtat, entenent les violències com un fenomen multidimensional

garantir respostes eficaces per a prevenir i reparar

La llei 17/2020 no modifica de forma general el sistema de competències del món local establert a la llei 5/2008, tot i que genera noves obligacions per a totes les administracions publiques,

en l’àmbit de rendició de comptes
en l’avaluació de les polítiques dutes a terme
en l’elaboració de nous protocols amb les noves formes de violència masclista normatives
afegint la perspectiva interseccional
i les noves estratègies de prevenció i reparació integral

5.5. Com han de ser els protocols locals

  • Haurien de prestar especial atenció a les violències sexuals i a altres formes de violència tipificades; concretament la formació en violències sexuals és una mancança que sovint manifesten les professionals de la xarxa.
  • Hauran de construir circuits adients d’abordatge per als eixos de prevenció, detecció i intervenció, desplegar mesures preventives i restauratives, implantar un programa de formació continuada, protegir i compensar les dones en situació de violència i, en el seu cas, imposar les sancions disciplinàries corresponents, al personal responsable.
  • Hauria de dissenyar un sistema d’autodefensa de les professionals
  • Hauria d'incloure la forma de recollir les dades, que, respectant la protecció de dades i la privacitat de les dones, puguin ser una font d’informació i anàlisi i també que puguin constituir un registre de prova per a les dones, a efectes judicials.
  • Tenir en compte que el model del Protocol Marc és circular, per això diem que no hi ha una intervenció aïllada, sinó que implica a tots els Departaments de la Generalitat, els ens locals i el conjunt d’agents econòmics i socials del país.
  • Insistir en el eixos de prevenció estructural com la l’única manera d’acabar amb les violències masclistes, com la sensibilització, l’educació o el treball amb homes i nens.
Pujar