A l’espai europeu, la UE no va establir expressament el dret a la igualtat i la prohibició de discriminació fins el Tractat de Lisboa (2007) que va incorporar la igualtat de dones i homes, el concepte de perspectiva de gènere i l’obligació de incloure’l en totes les accions dels estats, tot i que ha posat més atenció en la discriminació laboral que no pas en les violències masclistes.
El punt d’inflexió del compromís europeu contra les violències masclistes és el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita de la violència contra la dona i la violència domèstica Conveni d’Istanbul (2011) que regula l’obligació dels estats d’adoptar les mesures necessàries per actuar amb la diligència deguda per a “prevenir, investigar, castigar i aconseguir una indemnització pels actes de violència inclosos a l’àmbit d’aplicació del present conveni comesos per actors no estatals” i “per a protegir a totes les víctimes contra qualsevol nou acte de violència”.
Article 5 del Conveni. Obligacions de l’Estat i diligència deguda:
-
Les parts s’abstindran de cometre qualsevol acte de violència contra les dones i s’asseguraran que les autoritats, els funcionaris, els agents i les institucions estatals, així com els altres actors que actuen en nom de l’Estat es comportin d’acord amb aquesta obligació.
-
Les parts prendran les mesures legislatives i d’altres necessàries per prevenir, investigar, castigar i concedir una indemnització pels actes de violència inclosos en l’àmbit d’aplicació del present Conveni, comesos per actors no estatals.
Tant NU com el Consell d’Europa i la UE han declarat que la violència de gènere és la manifestació més patent de la violació sistèmica dels drets humans, i des d’aquesta premissa no es pot defugir la diligència deguda com estàndard de protecció internacional de tots els drets humans.