La Llei catalana 17/2020 de 22 de desembre modifica la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, amplia àmbits i formes de violència, incorpora la perspectiva de la interseccionalitat i inclou la violència institucional com un àmbit de la violència masclista, a més incorpora la manca de diligència deguda com una manifestació de violència institucional.
La diligència deguda es defineix a l’article 2 que modifica l’article 3 de la Llei 5/2008, de la següent manera:
Diligència deguda és l’obligació dels poders públics d’adoptar mesures legislatives i de qualsevol altre ordre per actuar amb l’agilitat i eficiència necessàries i assegurar-se que les autoritats, el personal, els agents, les entitats públiques i els altres actors que actuen en nom d’aquests poders públics es comportaran d’acord amb aquests obligació, amb vista a prevenir, investigar, perseguir, castigar i reparar adequadament els actes de violència masclista i protegir-ne les víctimes.
L’article 4 amplia l’article 5 de la Llei 5/2008 i inclou la violència institucional com un àmbit on es pot manifestar la violència masclista:
La violència institucional inclou la producció legislativa i la interpretació i aplicació del dret que tingui per objecte o provoqui aquest mateix resultat. La utilització de la síndrome d'alienació parental també és violència institucional«.
Com es pot observar, la norma defineix com violència institucional les accions o omissions del personal de les Administracions Públiques o d’entitats col·laboradores que discriminin, dilatin, obstaculitzin o impedeixin el gaudi dels drets de les dones.
D’altra banda, la llei declara que la manca de diligència deguda en l’abordatge de les violències masclistes només es considera violència institucional “si és coneguda o promoguda per les administracions o esdevé un patró de discriminació reiterat i estructural”, la qual cosa limita les opcions per a reclamar responsabilitat patrimonial a les administracions en supòsits de revictimització i de violència institucional (article 76 bis); és a dir, no totes les manques de diligència deguda són considerades violència institucional a efectes indemnitzatoris.
La Llei 17/2020 també estableix que la utilització de la síndrome d’alienació parental es considera violència institucional; i, s’hauria d’haver ampliat a qualsevol altra síndrome associada que negui els abusos i agressions sexuals a menors en base a una suposada inferència materna.