Els nuclis de la responsabilitat institucional són:
Tècnicament, les denúncies contra el personal o persones professionals dels ens locals, es recondueixen a responsabilitat disciplinària a través d’una queixa a la institució jeràrquicament competent, que en cas de desestimació pot seguir per la via d’un procediment judicial contenciós administratiu.
En els supòsits més greus, la sanció pot comportar la separació del servei, la suspensió de funcions, el trasllat de lloc de treball amb canvi de residència, destitució del càrrec de comandament, rescissió del nomenament d’interí o la pèrdua de dos o tres graus personals.
D’altra banda, les persones professionals col·legiades tenen responsabilitat si vulneren les normes deontològiques del seu col·legi professional, que pot imposar sancions pecuniàries o de suspensió de l’exercici de la professió.
L’abast de la responsabilitat de les administracions derivada de la revictimització i de les violències institucionals depèn dels factors previstos a l’article 76 bis, apartat 1 de la llei:
Els protocols no han de determinar qui respon per faltes disciplinàries de les persones treballadores o professionals, aquestes previsions han de venir delimitades per la normativa legal.
Sí, la responsabilitat patrimonial per violència institucional recau en l’Administració responsable. Les necessitats municipals passen perquè els serveis comptin amb més personal especialitzat i més recursos per dur a terme les finalitats previstes a la llei. Per evitar qualsevol tipus de responsabilitat derivada, els ens locals haurien de tenir documentades les peticions o reclamacions de recursos a la administració competent.