Per establir un punt de partida que resulti el més personal possible, proposem una revisió inicial de la pròpia comunicació.
Activitat
REVISEM LA PRÒPIA COMUNICACIÓ
Intenta donar resposta a les següents qüestions observant-te a tu mateix.
Quines qualitats comunicatives t’identifiquen?
Elabora un llistat de fortaleses que has anat adquirint al llarg de la vida. Per exemple, loquacitat, capacitat de concreció, claredat en les idees, sentit de l’humor, escolta activa, empatia, assertivitat.
Quins obstacles et trobes en la comunicació personal del dia a dia?
Pensa en diferents situacions d’interacció (converses informals, reunions professionals, entrevistes, presentacions de projectes…).
Les respostes a aquestes preguntes ens donaran un mapa del nostre estat en clau comunicativa i ens ajudaran a identificar les nostres fortaleses i els obstacles amb què sovint ens trobem i en els quals, doncs, hem d’enfocar el nostre treball de millora.
Quins factors intervenen en la configuració del nostre estil comunicatiu?
Seguint el camí de l’autoconeixement que hem iniciat en aquest capítol, situem ara els factors essencials sobre els quals construïm els nostres processos comunicatius. Els factors que assenyalarem a continuació són comuns a tothom, però cada individu els ha configurat d’una manera diferent, i és aquesta particular conformació allò que ens identifica i que fa que la comunicació sigui canviant, evolutiva i absolutament personal.
La família és el nucli primari en què aprenem a comunicar-nos a l’inici de la nostra vida. Resulta inevitable que en cada nucli familiar hi hagi unes característiques comunes pel que fa a la comunicació, de les quals sovint resulta difícil deslligar-se, ja que no cal recordar que aprenem a parlar en els primers anys de vida i que ho fem a partir de la imitació. És important observar quins elements hem heretat i millorar-ne aquells aspectes que no ens afavoreixen (entonació vehement, intensitat elevada, vocabulari excessivament col·loquial…). En definitiva, és necessari revisar i evolucionar.
Considerem elllenguatge gestual el principal vehicle de la comunicació cara a cara. És per això que hem de reflexionar al voltant de les següents qüestions:
-
Quin control tenim de la nostra gestualitat? I quin nivell de consciència corporal?
-
Som capaços de dirigir la nostra gestualitat adequadament en aquells processos comunicatius que resulten complicats? I en situacions de conflicte?
-
Quins petits moviments corporals o mirades ens perjudiquen i quins ens afavoreixen?
En l’aprenentatge de la comunicació empàtica, cal un posicionament clar respecte als nostres moviments corporals i a la manera com influeixen en el procés comunicatiu. Allan i Barbara Pease, en el seu manual El lenguaje del cuerpo. Cómo interpretar a los demás a través de sus gestos, ens il·lustren sobre tots aquells moviments que, de manera premeditada o espontània, l’emissor fa mentre s’expressa, i que envien un seguit de senyals al públic que determinen un significat o un altre.
Analitzem els moviments més destacats que acompanyen les actituds més favorables:
A continuació aprofundirem en la manera com la mirada és una de les claus de la comunicació empàtica.
Sabem com actua la nostra mirada?
Som capaços de controlar-la i dirigir-la adequadament?
Tenim la consciència necessària de quin és el seu efecte en determinats moments?
Algunes dades interessants sobre la mirada:
-
És l’element amb més força i energia comunicatives.
-
Estableix una relació directa amb la confiança i la credibilitat. En el 70% d’una conversa, hauríem de mantenir contacte visual amb el receptor.
-
Produeix els següents efectes físics i emocionals:
Activitat
ENTRENEM LA MIRADA
Per entrenar la mirada com a eina fonamental per a la comunicació personal, proposem el següent exercici pràctic:
Per començar, respon:
Com descriuries la teva mirada?
Saps controlar-la?
Et sents còmode mirant l’interlocutor als ulls?
Seu davant d’algú que actuï com a interlocutor i entrena la direccionalitat de la mirada amb l’objectiu de transmetre, en silenci i només utilitzant els ulls, una sensació de confiança i credibilitat. També pots acompanyar l’exercici amb una cançó com a referència del temps que ha de durar. Et centraràs en els ulls de l’altre sense servir-te de les paraules. Només el gest actuarà com a emissor, i n’hauràs de controlar l’efecte, alhora que hauràs de gestionar les emocions que l’interlocutor t’envia a través, també, de la mirada.
Per acabar, respon:
Com descriuries la seva mirada?
L’ha controlat?
Consideres que s’ha trobat còmode mirant-te?
En aquesta campanya de comunicació, Amnistia Internacional buscava sensibilitzar el públic a partir de la manera com ens enfrontem a la mirada dels desconeguts i del poder de connexió que aquest gest té en la comunicació humana.
IDEES CLAU
Com ens hem d’orientar cap a la millora?
· Enfocant-nos positivament a partir de l’observació i l’autoanàlisi.
· Canviant àrees concretes per millorar la pròpia comunicació.
· Cercant tècniques de desenvolupament personal.
· Acceptant la comunicació dels altres i adaptant-nos-hi de forma contínua.
· Prenent consciència de la nostra gestualitat.
· Adaptant la nostra mirada i enviant, a través seu, els senyals oportuns.