Per establir un punt de partida que resulti el més personal possible, proposem una revisió inicial de la pròpia comunicació.
Activitat
REVISEM LA PRÒPIA COMUNICACIÓ
Intenta donar resposta a les següents qüestions observant-te a tu mateix.
Quines qualitats comunicatives t’identifiquen?
Elabora un llistat de fortaleses que has anat adquirint al llarg de la vida. Per exemple, loquacitat, capacitat de concreció, claredat en les idees, sentit de l’humor, escolta activa, empatia, assertivitat.
Quins obstacles et trobes en la comunicació personal del dia a dia?
Pensa en diferents situacions d’interacció (converses informals, reunions professionals, entrevistes, presentacions de projectes…).
Les respostes a aquestes preguntes ens donaran un mapa del nostre estat en clau comunicativa i ens ajudaran a identificar les nostres fortaleses i els obstacles amb què sovint ens trobem i en els quals, doncs, hem d’enfocar el nostre treball de millora.
Quins factors intervenen en la configuració del nostre estil comunicatiu?
Seguint el camí de l’autoconeixement que hem iniciat en aquest capítol, situem ara els factors essencials sobre els quals construïm els nostres processos comunicatius. Els factors que assenyalarem a continuació són comuns a tothom, però cada individu els ha configurat d’una manera diferent, i és aquesta particular conformació allò que ens identifica i que fa que la comunicació sigui canviant, evolutiva i absolutament personal.
La família és el nucli primari en què aprenem a comunicar-nos a l’inici de la nostra vida. Resulta inevitable que en cada nucli familiar hi hagi unes característiques comunes pel que fa a la comunicació, de les quals sovint resulta difícil deslligar-se, ja que no cal recordar que aprenem a parlar en els primers anys de vida i que ho fem a partir de la imitació. És important observar quins elements hem heretat i millorar-ne aquells aspectes que no ens afavoreixen (entonació vehement, intensitat elevada, vocabulari excessivament col·loquial…). En definitiva, és necessari revisar i evolucionar.
La comunicació dels individus és un factor de socialització que està impregnat de connotacions culturals. El lloc de procedència ens identifica i ens confereix elements molt marcats que afecten la pronunciació de determinats fonemes, l’entonació, la intensitat de veu i fins i tot aspectes tan subtils com la comunicació no verbal o la mirada. Per exemple, quan observem la cultura oriental, constatem que fan un ús de la mirada molt diferent del que fem a Occident. Així mateix, als països mediterranis tendim a usar un to de veu elevat i una comunicació verbal molt més vehement o expressiva que no pas, per exemple, al nord d’Europa. Observar aquests aspectes inherents a la nostra cultura i al lloc d’origen ens ajuda a identificar-nos i a entendre per què de vegades actuem d’una determinada manera. Alhora, hi hem de veure allò que ens fa comunitat i que defineix part dels nostres trets identitaris.
El context, la situació i el rol són la nostra referència permanent si volem que la comunicació sigui eficaç. Parlem de context quan identifiquem l’entorn general en què actuem (per exemple, un entorn acadèmic, professional…); parlem de situació quan ens referim al moment comunicatiu que s’esdevé dins un context (per exemple, una sessió formativa, una entrevista, una trucada telefònica…), i, finalment, parlem de rol quan identifiquem la nostra funció, el paper que tenim en aquest procés comunicatiu (per exemple, formador, entrevistador, company professional). La comunicació més eficaç és aquella que fa un reajustament permanent dels tres escenaris.
La comunicació verbal transmet de manera infal·lible la nostra essència: aquesta és una de les claus que la fan única i intransferible. Per tant, hem d’identificar aquells factors del nostre caràcter que afavoreixen l’entesa i posar-los al servei dels processos comunicatius, i esmenar aquells altres que també ens són inherents però que, segons hem detectat, actuen com a barreres comunicatives i generen conflictes o malentesos. És en aquest punt que l’autoconeixement adquireix de nou protagonisme i ens ajuda a redreçar actuacions.
Estretament lligat a la personalitat, hi ha un factor canviant i que sempre conté càrrega emocional, l’estat anímic. Es transmet a través dels elements actitudinals que hem assenyalat en el primer capítol: to de veu, mirada i llenguatge no verbal. És important insistir en el fet que els receptors copsaran el missatge condicionats per aquest factor. La gestió de les emocions i la connexió amb el nostre estat han de formar part de la voluntat de millora i han de servir per tenir com a referència allò que els altres rebran i allò que volem que rebin.
Considerem elllenguatge gestual el principal vehicle de la comunicació cara a cara. És per això que hem de reflexionar al voltant de les següents qüestions:
En l’aprenentatge de la comunicació empàtica, cal un posicionament clar respecte als nostres moviments corporals i a la manera com influeixen en el procés comunicatiu. Allan i Barbara Pease, en el seu manual El lenguaje del cuerpo. Cómo interpretar a los demás a través de sus gestos, ens il·lustren sobre tots aquells moviments que, de manera premeditada o espontània, l’emissor fa mentre s’expressa, i que envien un seguit de senyals al públic que determinen un significat o un altre.
Analitzem els moviments més destacats que acompanyen les actituds més favorables:
Oberts a la comunicació, moviments elegants que reforcin les paraules. S’ha d’evitar una gestualitat vehement i tallant.
Ben disposats sobre el terra, amb una obertura orgànica que es correspongui amb el maluc i les espatlles. Les cames demostren equilibri i són el nostre suport principal.
El tronc superior denota presència, i és important que es trobi ben posicionat i que no transmeti rigidesa. A més, afavoreix la respiració diafragmàtica i l’emissió sòlida de la veu.
Relaxat i expressiu, que acompanyi la comunicació verbal i generi credibilitat i capacitat de connexió. Al segle XX, Silvan Tomkins va difondre el concepte de feedback facial, en què es vinculen els moviments musculars de la cara amb la transmissió d’unes determinades emocions, i va assenyalar que, a través de petits moviments facials, podem arribar a generar més de 20 estats emocionals diferents.
És l’element gestual amb més potència comunicativa. El poder que exerceix sobre l’interlocutor és molt superior al de les paraules.
A continuació aprofundirem en la manera com la mirada és una de les claus de la comunicació empàtica.
Sabem com actua la nostra mirada?
Som capaços de controlar-la i dirigir-la adequadament?
Tenim la consciència necessària de quin és el seu efecte en determinats moments?
Algunes dades interessants sobre la mirada:
Activitat
ENTRENEM LA MIRADA
Per entrenar la mirada com a eina fonamental per a la comunicació personal, proposem el següent exercici pràctic:
Per començar, respon:
Com descriuries la teva mirada?
Saps controlar-la?
Et sents còmode mirant l’interlocutor als ulls?
Seu davant d’algú que actuï com a interlocutor i entrena la direccionalitat de la mirada amb l’objectiu de transmetre, en silenci i només utilitzant els ulls, una sensació de confiança i credibilitat. També pots acompanyar l’exercici amb una cançó com a referència del temps que ha de durar. Et centraràs en els ulls de l’altre sense servir-te de les paraules. Només el gest actuarà com a emissor, i n’hauràs de controlar l’efecte, alhora que hauràs de gestionar les emocions que l’interlocutor t’envia a través, també, de la mirada.
Per acabar, respon:
Com descriuries la seva mirada?
L’ha controlat?
Consideres que s’ha trobat còmode mirant-te?
En aquesta campanya de comunicació, Amnistia Internacional buscava sensibilitzar el públic a partir de la manera com ens enfrontem a la mirada dels desconeguts i del poder de connexió que aquest gest té en la comunicació humana.
IDEES CLAU
Com ens hem d’orientar cap a la millora?
· Enfocant-nos positivament a partir de l’observació i l’autoanàlisi.
· Canviant àrees concretes per millorar la pròpia comunicació.
· Cercant tècniques de desenvolupament personal.
· Acceptant la comunicació dels altres i adaptant-nos-hi de forma contínua.
· Prenent consciència de la nostra gestualitat.
· Adaptant la nostra mirada i enviant, a través seu, els senyals oportuns.