La comunicació empàtica comença reconeixent les emocions alienes i centrant-se en l’acompanyament emocional dels processos de comunicació personal, ja que només així es pot connectar amb l’interlocutor. Per això, resulta imprescindible dedicar un capítol d’aquest manual a establir les bases per al desenvolupament de la gestió emocional. Endinsem-nos en la terminologia bàsica d’aquesta qüestió.
Què és l’ecologia emocional?
És l’art de gestionar les emocions, establint un enfocament propi vers el creixement personal a fi de millorar les relacions i, en definitiva, construir un entorn equilibrat, harmònic, solidari.
L’expressió “pensar i sentir bé“ pot ajudar a entendre el sentit d’aquest concepte i ens orientarà en les nostres actuacions.
Els autors Mercè Conangla i Jaume Soler, creadors d’aquest concepte, ens conviden a aplicar-lo bo i diferenciant-lo d’altres termes més coneguts i que hi estan associats (educació emocional, intel•ligència emocional,…). En aquest cas, l’enfocament assumeix que les emocions són energia i que, en el moment en què establim una relació comunicativa amb algú, actuen en ambdues direccions.
Què faig amb les meves emocions?
Què en faig, de les emocions que em transmet el receptor o conjunt de receptors a qui m’adreço?
Quan ens relacionem, hem de mantenir una actitud de responsabilitat comunicativa i, alhora, tenir en compte la sostenibilitat emocional, és a dir, hem de ser curosos amb les emocions que estem generant en els altres. Això, però, no ens ha de comportar una excessiva contenció emocional, ja que pot resultar perjudicial i, sovint, davant de determinades situacions, l’expressió franca de les pròpies emocions és l’única sortida que trobem. En un entorn professional, la gestió emocional positiva només s’assoleix si s’entrena amb constància, posant atenció en un seguit de processos, que es descriuen en els següents paràgrafs.
Per aprofundir en la terminologia sobre aquesta qüestió, llegiu el següent relat:
«La Laura arrossega amb ella, des de fa molts anys, una gran bossa plena de pors. De vegades, durant la nit, quan no pot dormir, totes les seves pors surten d’aquesta gran bossa, s’inflen, creixen i li omplen la ment.
Hi ha pors absurdes que l’angoixen profundament. La por que els altres sentin els pensaments que fabrica. La por que no es torni a fer de dia. La por que la seva clau deixi d’obrir la porta de casa. La por que es pugui trair i digui tot allò de què té por i la prenguin per boja. I la por que no pugui dir res, perquè tot ho sent fràgil i inestable. La Laura tem que les seves pors l’asfixiïn i que la matin les paraules.
A la bossa també hi ha pors de veritat: la por de no saber qui és i el temor de saber-ho; la por a la soledat i el temor de tenir companyia; la por de les altres mirades i el temor que la deixin de mirar; la por de somiar i el temor del buit si deixa morir els somnis; la por d’arriscar-se i el temor de deixar d’intentar-ho; la por d’amar i el pànic de deixar-se estimar; la por de viure i el terror de morir.
Quan surten les pors de la bossa, la Laura no sap què fer i s’aferra a les seves pors més absurdes per no enfrontar-se a les de veritat».
JAUME SOLER, MARIA MERCÈ CONANGLA. 2008. No són contes, és la vida! Relats d’ecologia emocional. Ed. La Magrana.
El relat ens parla de por, d’inseguretat, d’angoixa i de tot allò que sorgeix espontàniament en els nostres diàlegs interns i que pot desestabilitzar-nos emocionalment i, a la vegada, condicionar la nostra manera de comunicar-nos i, en definitiva, de relacionar-nos. Les pors poden arribar a bloquejar la nostra mirada davant de moltes situacions, i el fet de no saber gestionar-les pot portar-nos al conflicte amb nosaltres mateixos i amb l’entorn. Cerquem, doncs, el mètode per gestionar les nostres emocions.
En aquest apartat descobrirem la terminologia essencial per apropar-nos a la gestió de les emocions des d'un enfocament sostenible. Anomenant aquells fenòmens emocionals per tal d'identificar-los i regular-los adequadament per a cada ocasió.
Aporten l’energia necessària per establir bones relacions. Hem de trobar el format per donar-ne i rebre’n en tots els àmbits de la vida.
Consell. És habitual utilitzar aquestes vitamines en l’entorn més proper (familiar i social), però resulta més difícil fer-ho en l’àmbit professional. Per això, cal que ampliem els nostres registres comunicatius per trobar els formats de vitamines més adients.
Identifiquem el deteriorament de la capa d’ozó com una pèrdua de protecció del nostre interior. En rebre estímuls —crítiques o judicis de valor— davant dels quals no tenim filtre ni defensa, la nostra capa d’ozó queda afectada.
Una capa d’ozó malmesa, quines conseqüències té?
Consell. Hem de revisar-ne l’estat periòdicament i hem d’establir vincles positius per enfortir-la.
Emocions mal gestionades que contaminen el medi amb agressions verbals i conductes destructives. Es manifesten a través de determinades actuacions que, sovint, no han estat objecte de reflexió.
Observem quines són aquestes reaccions:
Aquests comportaments tenen un impacte negatiu en nosaltres mateixos i en les nostres relacions.
Consell. Hem de revisar periòdicament la nostra paperera de residus emocionals i buidar-la perquè no s’hi acumulin.
Però, com podem buidar-nos d’emocions que ens causen malestar?
Identificant-les i acceptant que es produeixen i, finalment, autoregulant-les i canalitzant-les convenientment.
Les emocions han de canviar, evolucionar y desaparèixer. Retenir emocions és no gestionar-les. Fem moure les emocions, canalitzem-les positivament per tal que trobin sortida.
Consell. Elabora una rutina on incloguis setmanalment 2 ó 3 de les accions anteriors.
Configuren la nostra memòria emocional positiva, el «rebost» d'aquells moments viscuts plaents, vitals, optimistes. Poden incloure:
Consell. Endreçem la memòria identificant conserves per a cadascún dels àmbits de la nostra vida (professional, social, familiar, afectiu…).
Renovem aquestes conserves, actualitzem-les periòdicament de manera conscient per aconseguir que siguin terapèutiques quan les necessitem i ens siguin properes.
Activitat
GESTIÓ EMOCIONAL
Per treballar l’autoconeixement com a punt de partida i entrenar la gestió emocional, proposem donar resposta a les següents preguntes:
Quins mecanismes estableixes per canalitzar les emocions que et generen malestar?
On situes les vitamines emocionals?
Com es troba la teva capa d’ozó emocional?
Quins moments recents guardes en conserva?
Et convidem a visualitzar el reportatge, conduït per Eduard Punset, “Aprender a gestionar las emociones”, que va ser emès a TVE l’any 2013 en el programa Redes. Hi descobriràs les claus essencials que diferents experts en la matèria ens donen per entrenar la gestió emocional a fi que sigui l’adequada.
IDEES CLAU
En aquest capítol hem après a identificar les emocions i a donar importància a l’autoregulació emocional. La metodologia és diversa i cada individu ha de trobar el seu mètode, que passa per l’observació d’un mateix i per la recerca d’aquelles accions que porten a l’autogestió positiva.
En aquest sentit, els enemics que cal vèncer són les actuacions espontànies i poc reflexionades que, dins l’àmbit professional, desemboquen en conflictes i tensions.
L’aprenentatge de la gestió emocional també ha d’enfocar-se a saber reaccionar adequadament davant les emocions que es reben dels interlocutors, cercant-hi la connexió, especialment en aquells moments i situacions en què s’observen diferències.
L’art de gestionar emocions és, doncs, el primer pas per assolir una comunicació positiva.