Aquest darrer capítol del manual volem dedicar-lo a la resolució de conflictes amb un enfocament empàtic. És per aquest motiu que començarem fent una reflexió al voltant del nostre estil de reacció davant de situacions de conflicte.
Per tal de conduir als lectors a la identificació del seu estil de reacció, us plantegem les següents qüestions clau que ajudaran al desenvolupament de l'autogestió emocional i a la ressolució de conflictes.
Activitat
RESOLEM ELS CONFLICTES
Per entrenar la resolució dels diàlegs conflictius, descriu com et comportes i com et sents en les diferents situacions:
· Com actues amb qui et resulta difícil interactuar?
· En moments d’estrès, com acostumes a expressar-lo?
· En moments de conflicte amb algú, per fer front a comportaments pels quals et pots sentir agredit verbalment o emocionalment, quin és el teu estil primari (estil competitiu, conciliador, compromès, acomodat, evasiu, dissuasiu)?
· Creus que podries abordar de manera diferent cada situació i obtenir resultats més productius i saludables i, d’aquesta manera, millorar la teva reacció?
· Després d’un diàleg conflictiu, la sensació de malestar t’acompanya tota la jornada o actives mecanismes per gestionar-la i perquè s’acabi esvaint?
L’anàlisi d’aquestes qüestions i de les respostes que hi donem pot proporcionar-nos el mapa emocional amb què ens enfrontem a les situacions de conflicte.
En aquest punt cal establir unes pautes eficaces per desenvolupar la destresa necessària per evitar el malestar que segueix determinades converses amb una càrrega tensional molt alta.
Classifiquem els mètodes d’actuació en dos tipus: els que van enfocats cap als altres i els que enfoquem cap a nosaltres mateixos.
Tal com apuntàvem, hi ha una doble dimensió en la gestió dels conflictes: la que establim per arribar a l’entesa amb l’interlocutor i la que hem de treballar a partir de la percepció que tenim de la nostra manera de gestionar els conflictes. En aquest apartat assenyalem dues eines que ens ajudaran a resoldre les situacions conflictives.
Diàlegs interns
Resulta essencial tenir cura dels missatges que ens enviem en situacions de tensió o conflicte. La percepció que un diàleg és difícil és subjectiva, de manera que cal fer un exercici de consciència que posi la situació a distància i permeti observar-la amb certa perspectiva.
L’actitud d’un observador extern ens pot ajudar a tenir una visió més objectiva. Així mateix, resulta convenient posar atenció en els missatges que ens enviem i observar-los evitant judicis. En el moment en què ens trobem davant d'un diàleg carregat de valoracions negatives i emocionalment tens, aquesta atenció ens ajudarà a aturar el diàleg negatiu amb nosaltres mateixos. Mitjançant la presa de consciència del nostre pensament, podem canviar allò que ens diem i, servint-nos de la tècnica de la conducció del pensament, entrenar-nos per governar les nostres pròpies idees.
Podem practicar una tècnica molt senzilla i molt útil com a rutina per a aquestes situacions:
En aquells moments en què prenguem consciència que ens estem parlant negativament a propòsit d’una persona o situació (o d’ambdues), aturarem el pensament i obligarem la nostra ment a cercar i expressar algun pensament positiu sobre la mateixa persona i/o situació. Buscarem tantes idees positives com idees negatives ens hem expressat a nosaltres mateixos i ens les enviarem. D’aquesta manera, farem neteja d’opinions, sanejarem el pensament i aturarem el cercle negatiu de percepció que s’acostuma a alimentar en aquest tipus de situacions.
Tenir cura dels nostres pensaments ens ajuda a cuidar la nostra relació amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Respiració conscient
Una de les eines cabdals en la resolució de conflictes i la gestió emocional és la respiració conscient. És una de les tècniques base per construir relacions harmonioses i mantenir la serenitat i la concentració. Només des de la respiració conscient podem argumentar amb assertivitat i assolir la claredat de pensament necessària per centrar-nos en l’interlocutor i establir-hi una comunicació empàtica.
Com podem entrenar la respiració conscient?
Treballem la respiració diafragmàtica. En moments de tensió, angoixa o por, observarem que la nostra respiració es talla o fins i tot es bloqueja. Tendim a abusar de la respiració més toràcica. Si practiquem un tipus de respiració més ventral, aconseguirem que sigui molt més plena.
Fixem-nos en la respiració plena que tenim quan badallem. És així perquè l’oxigen omple no només els pulmons, sinó també el diafragma. Per això experimentem una sensació de plenitud.
La bona respiració ens aporta energia i ens ajuda a gestionar les emocions: l’oxigenació plena és una de les fonts principals de regeneració. Quan respirem de manera entretallada o superficial, el cervell no rep prou oxigen i, consegüentment, les seves capacitats queden minvades. L’oxigenació és un dels nostres aliats davant les situacions de conflicte i les inseguretats. Tenim, doncs, un mecanisme natural i fisiològic sempre al nostre abast.
Activitat
ENTRENAMENT DE LA RESPIRACIÓ CONSCIENT
Pautes per a una respiració conscient:
· Seure en un lloc tranquil i agradable.
· Adoptar una postura còmoda però a la vegada orgànica.
· Tancar els ulls.
· Inspirar en 4 temps, retenir en 4 temps l'aire, exhalar en 4 temps.
· Treballar la respiració diafragmàtica.
· No alimentar els pensaments que apareixen i tal com han aparegut, marxaran.
· Repetir l'acció tantes vegades com sigui possible durant 5-10 minuts.
Incorporant aquesta rutina a la pràctica diaria, assolirem l'hàbit saludable de la respiració conscient i augmentarà la capacitat d'autogestió emocional, disposant d'una eina efectiva també per a la gestió de conflictes i situacions d'estrès.
En aquest vídeo podem observar com uns infants resolen les seves situacions de conflicte mitjançant la pràctica de la respiració conscient.
IDEES CLAU
En la gestió de conflictes, establirem uns comportaments que afavoreixen l’entesa i la reducció de tensió en els interlocutors. D’altra banda, disposem de dos mecanismes útils per rebaixar el malestar emocional que les situacions conflictives comporten en un mateix.
Els dos mecanismes impliquen prendre consciència en una doble dimensió. Una dimensió és més mental i va enfocada a allò que ens diem, als nostres diàlegs interns. Els hem de revisar, hem de detectar quan ens perjudiquen i deterioren la nostra relació amb nosaltres mateixos i amb els altres, i els hem de conduir allà on més ens afavoreixen.
L’altra és més fisiològica i se centra en una respiració atenta, conscient i orientada a calmar la nostra ment i a provocar un petit massatge intern que ens aporti benestar i ens permeti tenir un pensament lúcid, un diàleg assertiu i una expressió de confiança i empatia. Les dues tècniques, perquè siguin efectives i estiguin sempre al nostre abast, s’han d’entrenar habitualment i s’han d’incorporar a la rutina.
Si dediquem temps a tenir cura de nosaltres mateixos, podrem tenir cura de la nostra comunicació i de les nostres relacions.