“L’assertivitat és la competència per expressar-nos de manera honesta, directa i respectuosa cap a nosaltres mateixos i cap als nostres interlocutors.”
Eva Bach
En aquest capítol volem introduir el concepte d’assertivitat com un dels elements clau que han de configurar les nostres habilitats socials. La comunicació assertiva és una comunicació positiva i respectuosa envers un mateix i envers l’interlocutor. Se situa, doncs, en un punt d’equilibri entre l’estil comunicatiu contingut i l’estil comunicatiu expressiu. Et respecto i em respecto.
Com podem trobar el punt just per arribar adequadament a l’altre sent fidels a les nostres conviccions i a la nostra essència comunicativa?
La resposta és: mitjançant l’entrenament de la comunicació assertiva.
Novament, observar el destinatari i enfocar-hi el nostre missatge ens ajudarà a mantenir el punt de referència sense perdre la connexió amb nosaltres mateixos.
Com entrenem l’assertivitat:
-
Aprenent a desenvolupar diferents registres.
-
Adaptant constantment el discurs.
-
Desenvolupant arguments sòlids.
-
Enfocant-nos en els elements positius de la comunicació pròpia i aliena.
-
Transformant la manera de pensar i la manera d’expressar.
Activitat
ENTRENEM EL DIÀLEG ASSERTIU
Per entrenar el canvi de paradigma que suposa pensar i expressar-se de manera diferent, plantegem transformar les següents frases perquè compleixin els paràmetres de l’assertivitat.
Com transformaries aquests missatges en missatges assertius?
Recorda que has d’aconseguir ser fidel als teus sentiments i, alhora, respectuós amb l’altre.
· Aquest company de feina és insuportable!
· Va venir l’altre dia i és molt antipàtic.
· Com pots escoltar aquesta música?
· És impossible lliurar aquest projecte a temps.
· No estic preparada per dur a terme aquestes funcions.
· El menjar xinès és fastigós.
Sovint, quan pretenem expressar el contingut d’aquests missatges, o bé adulterem el nostre sentiment per no ofendre l’altre o bé ens excedim en sinceritat i ferim la seva sensibilitat. Per trobar la solució a aquest repte comunicatiu, hem de partir sempre d’una formulació en què deixem clar que es tracta d’una percepció pròpia sobre la persona o la situació.
Per exemple, per evitar dir d’un company “és insuportable”, afirmació que resulta poc respectuosa i massa taxativa, podem transformar el missatge i expressar: “amb aquest company de feina no hi tinc afinitat i em resulta complicat relacionar-m’hi” o bé “amb aquest company de feina em costa connectar-hi”. Les dues versions intenten reflectir el sentiment del jo i es posicionen d’acord amb la idea que es tracta d’una percepció pròpia, de manera que s’evita l’atac o el menyspreu vers la persona a qui es fa referència. Si ens entrenem en la transformació dels missatges, transformarem alhora el nostre pensament i la nostra mirada i assolirem una comunicació molt més empàtica.
Per trobar un fonament sòlid per al comportament assertiu, cal referir-se al concepte d’autoestima.
Aquest factor és inherent a la personalitat. Els seus fonaments es troben en la infantesa i va evolucionant al llarg de les diferents etapes vitals. Les experiències viscudes i els vincles que l’individu va teixint configuren la xarxa socioafectiva amb què compta per fer front als reptes que li proposa la vida.
L’autoestima és el mecanisme pel qual ens valorem i tenim confiança per elaborar arguments sòlids en qualsevol moment comunicatiu, sigui en l’àmbit personal, familiar, social o —per descomptat— professional.
Quan l’individu acusa mancances en la dimensió de l’autoestima, pot tenir dificultats per expressar-se amb coherència i per autoregular-se cognitivament i afectivament. Això pot conduir a dos escenaris: d’una banda, a la retracció fruit del sentiment d’inferioritat i, així, al sotmetiment a l’interlocutor, o bé al comportament oposat, caracteritzat per l’agressivitat verbal, l’excessiva vehemència o l’exercici de la superioritat comunicativa. Només les persones amb l’autoestima ben configurada són capaces de defensar els seus arguments sense la necessitat d’imposar-los. D’aquí la importància de teixir vincles positius al llarg de la vida. Aquests vincles actuen com una xarxa imprescindible i ens permeten mantenir un veritable equilibri en les nostres relacions.
Proposem una altra lectura per a la reflexió al voltant d’aquesta qüestió. Els autors Dudley Lynch i Paul L. Kordis, descriuen en sentit metafòric tres arquetips amb què podem identificar-nos i reflexionar sobre el nostre comportament envers els altres.
“La carpa sigue la Ley de menor resistencia. Es prácticamente ciega, no está al corriente de lo que sucede, está desconectada de la realidad, no le gusta autoafirmarse, tiene miedo a decir no. Piensa en la vida cotidiana, que el Universo es un lugar donde reina la escasez. ‘No jugaré porque sé que no ganaré‘. La carpa no ve ni a corto ni a largo plazo, se sacrifica durante toda su existencia. Todas las víctimas del mundo lo son.
El tiburón consigue ver a corto plazo, pero ignora las consecuencias a largo plazo. Siempre quiere sacar ventaja sobre los otros. Juega al juego de Ganar-Perder. No tiene confianza en sí mismo ni en los demás y no inspira confianza a nadie. Piensa como la carpa: En el Universo no hay suficiente para todos, así que yo lograré lo mío, cueste lo que cueste.
El delfín es una alternativa que tienen las personas ricas de espíritu que se encuentran más allá de la preocupación por la supervivencia, y significa un cambio de paradigma. La estrategia del delfín consiste en cultivar la confianza en todos los sentidos. Juega al juego de Ganar-Ganar y sabe hacer más con menos. Vive a largo plazo y al mismo tiempo vive atento al presente. Piensa que El Universo es un lugar abundante y hay para todos.”
DUDLEY LYNCH I PAUL L. KORDIS. 1990. La estrategia del delfín. Para salir ganador en un mundo caótico.
Quin arquetip defineix més el teu estil comunicatiu?
És possible actuar com la carpa en un cercle de relacions i actuar com el tauró en un altre?
Quins elements canviaries del teu comportament si volguessis seguir l’estratègia del dofí?
Totes les respostes són vàlides i ens ajuden a enfocar-nos cap a l’autoconeixement i la millora. A més, sembla oportú explorar les possibilitats que ens ofereixen els tres perfils que es descriuen, així com determinar quin és predominant en nosaltres i decidir quin pot afavorir-nos més en cada situació.
IDEES CLAU
La competència assertiva és una habilitat comunicativa determinant en la comunicació empàtica.
L’assertivitat parteix del respecte per un mateix i per l’altre en el moment en què ens expressem.
Podem entrenar el diàleg assertiu i desenvolupar-lo en tots els àmbits en què interaccionem.
Hem de canviar la mirada cap a les situacions i els individus per poder canviar els missatges que emetem.
El comportament assertiu és la base necessària per trobar la connexió amb els altres.