En aquest manual ens hem endinsat en el coneixement de la comunicació personal i en el desenvolupament de l’empatia com a eina fonamental per aconseguir l’entesa amb els altres.
L’ésser humà destaca precisament per la seva capacitat de desenvolupar un llenguatge ric i intel·ligent i per generar relacions a través seu. Si bé, al llarg de la història, els paràmetres comunicatius han evolucionat exponencialment, adoptant múltiples formes i condicions, actualment la comunicació humana continua sent un dels elements primordials per a la vida en societat. Aprenem a parlar durant els primers anys de vida i tenim capacitat per adquirir diferents llenguatges que ens permeten establir relació amb individus d’altres cultures. Ara bé, hi ha una dimensió tant o més important que la del domini del llenguatge, que no és sinó la capacitat de connexió, és a dir, la capacitat de “posar-se en la pell de l’altre”.
No podem tenir relacions òptimes si no desenvolupem les eines necessàries per fer-les possibles. Per aquest motiu, hem d’autoexigir-nos el conreu de la capacitat empàtica, que, com hem analitzat en els anteriors capítols, es fonamenta en diversos factors, tots els quals són dignes de primeríssima atenció al llarg de la nostra vida professional i personal: l’autoconeixement, l’escolta activa, la capacitat dialògica, la gestió emocional i l’adequada comunicació no verbal. Sense aquestes habilitats no podrem construir una comunicació personal sòlida i, alhora, prou flexible i adaptable, en evolució i creixement permanents.
Esperem que el manual hagi contribuït a generar processos de reflexió i d’introspecció, i que hagi aportat, també, indicacions concretes perquè el lector assoleixi millores i coneixements clau en l’univers de la comunicació.