Si observem la definició de la Real Academia de la Lengua Española (RAE) sobre infografia, hi trobem el següent:
“infografía
De Infographie®, marca reg.
1. f. Técnica de elaboración de imágenes mediante computadora.
2. f. Imagen obtenida por infografía.
3. f. Representación gráfica que apoya una información de prensa.”
Tot i que, en aquests materials docents, s’hi utilitzen de forma indistinta els conceptes d’infografia i de visualització, entesos com a recurs que es fa servir per representar informació d’una manera gràfica, cal tenir present que no són el mateix.
La infografia és una representació més visual que els propis textos, en la qual intervenen descripcions, narracions o interpretacions presentades de manera gràfica, normalment figurativa. Neix com un mitjà de transmetre informació i coneixement de forma gràfica i s'ha convertit en la millor forma de mostrar dades de manera ordenada, creativa i molt visual. Podem trobar infografies de tots els colors i gustos, encara que són les relacionades amb els mitjans socials les que es fan servir de manera habitual.
En relació amb les visualitzacions, el punt de vista, l’opinió, les necessitats de la ciutadania són l’aspecte principal i, en un segon terme, la informació que els autors de la visualització volen transmetre. El/La “lector/a” de la visualització tria què vol veure i els autors com ho veuran, però cal destacar que cada lector tindrà curiositat per veure dades o informacions diferents, de manera que una visualització tindrà diferents formes i informacions en funció de qui la miri i els seus interessos o les seves inquietuds.
Si bé és cert que es podria considerar que la infografia és una representació gràfica conductista destinada a mostrar quelcom que els autors volen transmetre, sovint la tria entre infografia i visualització radica en la capacitat de fer-les. Cal tenir present que la infografia és més senzilla de fer i dissenyar que una visualització, on l’element de programació i les eines que es fan servir són més complexes.