Presentació de la informació amb eines de visualització i infografies

2. Els principis de la psicologia de la percepció

2.1. Anàlisi d’un cas

Els impactes gràfics són bàsics a les infografies i a les visualitzacions. Per aquest motiu, cal que la selecció de les imatges sigui acurada, comprensible per a la ciutadania i finalment sigui un reflex de la societat i que no denoti cap tipus de discriminació (sexista, ètnica, cultural, religiosa, etc.).

Suposem que volem representar en una infografia el concepte de família. Ho podem fer de diverses maneres, però caldrà tenir present que la nostra selecció pot comportar discriminacions diverses. En aquest cas, la primera infografia mostra un concepte de família tradicional i no un reflex de la societat; per tant, serien més adequades icones de la segona donat que hi trobem diferents models de família.

Bathroom and medical people icon set

Qüestions per reflexionar

  1. És important la selecció acurada de les icones que es volen utilitzar?
  2. Cal adaptar els colors, les icones i altres impactes gràfics a les persones destinatàries?
  3. Cal que les Administracions públiques siguin curoses en els continguts seleccionats?

new_pdf_page

2.2. Elements bàsics

El nucli d’una infografia està format per tres parts bàsiques:

  • Visual: codis de color, gràfics i referència de les icones.
  • Contingut: terminis temporals, estadística i referències.
  • Coneixement: fets i deduccions.

Cal tenir presents els elements bàsics de la psicologia de la percepció, que ens indica com a principi organitzatiu principal que la ment “coneix” un estímul quan l’organitza en una forma que es retalla sobre un fons. Altres principis que cal considerar, dins de la psicologia de la percepció, són: el de reconeixement, fons-figura, principi d’agrupament, semblança i proximitat.

També són importants, en el disseny d’infografies i de visualitzacions, els principis sobre l’orientació visual, que es poden agrupar en tres categories:

Les històries són part integral de la cultura humana.

Les històries visuals són un mètode de gran abast de transmetre informació, idees, i la saviesa cultural.

Les imatges expliquen històries utilitzant la semiòtica, una mena de gramàtica visual.

1. Agrupació jeràrquica:

  • Figura i fons: els elements es distingeixen sobre la base de contrast.
  • Similitud: elements similars són vistos com a grups.
  • Proximitat: els elements junts són vistos com a grups.

2. Agrupació paral·lela:

  • Semblança: la manera indica que els texts s’equiparen.
  • La proximitat defineix agrupacions de text.

3. Agrupació subordinada: la llista està relacionada amb el text a través de la col·locació i del color.

Els senyals visuals o signes es combinen en patrons que transmeten missatges per a l’espectador/a. Existeixen, bàsicament, dos tipus de signes:

  • Els signes naturals són aquells en què hi ha una relació directa, automàtica i no provocada entre el símbol i el seu significat.
  • Els signes artificials són aquells en els quals s’estableix una relació entre el símbol i el seu significat i aquest es basa en el consens dels col·lectius que el fan servir per donar-ne el mateix significat.

Els signes naturals serien aquells que, amb independència de la cultura, dels valors i de la societat que els observa, són fàcilment interpretables, com ara els colors dels semàfors o bé el símbol que representa el sexe (home/dona). En canvi, els signes artificials, només els poden interpretar aquells que formen part d’una societat o cultura, com ara les diferents adaptacions del logotip de l’organització Creu Roja, que varia d’una manera important en funció de la cultura dels països on té representació.

Pujar