Presentació de la informació amb eines de visualització i infografies

Aquesta infografia ens mostra el procés bàsic de creació de la infografia. La simplicitat del procés no comporta, en cap cas, que sigui senzill, sinó que requereix un ordre molt establert que permetrà als creadors d’infografies tenir en compte tot el que es necessita per elaborar una infografia de qualitat i, per tant, que contingui la informació que es vol transmetre, que sigui comprensible i, finalment, que es pugui compartir.

Per fer una infografia cal seguir les passes següents:

Hi ha molts tipus d’infografies, segons la història que expliquen o el com l’expliquen. La millor manera de descobrir tipus d’infografies i idees és buscar-ne i mirar-ne (internet n’és ple, la xarxa social Pinterest, pot ser un bon lloc on trobar-ne un bon recull).

Potser les més habituals són:

A l’apartat anterior, s’hi han abordat les passes per fer una infografia. En aquest, s’hi treballa el procés d’implementació de la infografia.

Quan els responsables d’un servei a una Administració pública volen fer una infografia, cal que facin una selecció acurada de què volen dir, per què ho volen dir i a qui li ho volen dir. En relació amb aquest darrer aspecte, cal tenir molt present si els destinataris de la infografia seran interns o externs i també si serà un usuari expert o novell en relació amb la informació que se li vol facilitar a través de la infografia. D’aquesta manera, la informació podrà ser confidencial o pública, tècnica o més col·loquial i comprensible. Tanmateix, seguint aquests ítems, caldrà considerar que no sempre es podrà reciclar una infografia que s’ha fet per uns col·lectius a d’altres. En relació amb el tema, convé tenir en compte que cada infografia tracta un únic tema i que aquest no ha de ser general, sinó concret. Per exemple, no serà adequat fer una infografia de la memòria anual d’una institució, però sí d’un servei o producte que s’ha ofert. Finalment, els objectius determinaran quina informació es presenta a la infografia.

Anteriorment hem fet referència a diferents motius pels quals les infografies de les Administracions públiques han de tenir uns trets identificadors. És en aquest moment del procés d’elaboració quan caldrà tenir en compte la imatge corporativa en la infografia.

En el cas de la capçalera i del peu, habitualment trobem elements comuns, que es poden considerar recomanacions. Cal tenir present que, en el cas que la institució hagi inclòs al seu manual corporatiu les infografies, serà necessari seguir-ne les indicacions. En cas contrari, es recomana que, a la capçalera, s’hi inclogui el títol de la infografia, el seu número (si forma part d’una sèrie) i el mes i l’any o només l’any d’elaboració.

Al peu, caldrà incloure-hi tres elements: per una banda, el logotip i el nom de la institució i/o del servei responsable de la infografia, la font principal de les dades que hi apareixen i finalment la pàgina web de la institució o de l’organisme responsable de la infografia.

En relació amb els elements comuns del contingut, cal tenir present que seria aconsellable comptar amb un banc d’imatges per reutilitzar en diferents infografies i mantenir un format de lletra i mida per destacar-ne els diferents elements, de manera que les infografies d’una mateixa institució, tot i tractar temes diferents, siguin visualment coherents.

Ja hem fet referència de forma molt extensa i acurada a la importància de les dades com a element principal de la informació que ha de tenir la infografia. També s’han indicat les eines i els processos que cal seguir per filtrar i obtenir dades de més qualitat. És en aquest moment del procés d’elaboració de la infografia quan esdevé rellevant gestionar fonts i dades.

Tot i la flexibilitat de tipologies i formats, cal seguir una línia coherent a l’hora de triar la tipologia en funció de la temàtica, dels objectius i dels destinataris de la infografia.

Aquesta fase acostuma a obviar-se en l’elaboració de les infografies, però esdevé bàsica per diferents motius. En primer lloc, per observar si els continguts que a priori es volen reflectir a la infografia són excessius o no; en segon lloc, per distribuir acuradament els continguts i les dades de la infografia i, sobretot, per tenir una primera versió del resultat final sense l’esforç que comporta aplicar-los directament amb l’eina de disseny.

Tot i que les organitzacions acostumen a utilitzar les mateixes eines amb indiferència de la tipologia d’infografia, és cert que hi ha algunes aplicacions de disseny que s’adaptaran millor a les nostres necessitats que d’altres. Així doncs, és en aquesta fase final quan triarem l’aplicació o el programa de disseny o les diferents combinacions d’eines. Una vegada fet això, caldrà seguir les particularitats de cada programa i plasmar l’esborrany del punt anterior al disseny directament.

Per acabar, cal revisar els elements. Aquesta darrera fase del procés és clau per comprovar que tota la feina realitzada ha complert els objectius inicials. Tot sovint és aconsellable demanar a persones alienes a qui ha participat en la infografia que ens facin la seva interpretació per comprovar que estem transmetent el que volíem en un moment inicial. En cas que no sigui així, en tot o en part, caldrà refer la infografia.