La contractació pública existeix per atendre l’interès públic que han de perseguir tots els ens que formen part del sector públic. Per això, quan un ens del sector públic signa un contracte, s’aplica la normativa contractual, amb la finalitat que l’objecte del contracte satisfaci l’interès general de la millor manera possible.
La normativa que regula la contractació pública necessita de tot un conjunt de principis essencials, regulats en la Llei 9/2017, de contractes del sector públic (LCPS), i que no es donen en l’àmbit privat.
L’Ajuntament de Calldonetes decideix licitar el servei de neteja de les instal·lacions municipals. Acordat l’inici del procediment i publicat l’anunci de licitació al perfil del contractant, l’Ajuntament no publica la memòria justificativa del contracte. Aquest fet determina que ningú pot conèixer el motiu ni l’objecte d’aquest contracte. Ni licitadors ni púbic en general disposarà de suficient informació sobre la licitació, fet que incompliria el principi de publicitat en la contractació pública.
S’incompliria aquest principi si una administració establís unes condicions contractuals que només poden complir molt poques empreses en el mercat i la resta en quedessin excloses.
Seria un cas d’incompliment si es demanés subministrament de productes fent referència a una marca concreta, amb exclusió de la resta, per exemple, el subministrament de 1.000 paquets de la marca Kleenex i d’un determinat model, atès que només una empresa disposa d’aquest model i marca. La resta de fabricants de mocadors de paper no podria participar en la licitació, amb la qual cosa es trencaria el principi de concurrència.
El principi d’integritat determina, en definitiva, que totes les entitats del sector públic han d’actuar d’acord amb la llei.
L’Ajuntament de Coniles, un petit municipi, vol licitar el servei de direcció d’obra de la nova Biblioteca Municipal. Com que no sap exactament quin contingut ha de tenir el contracte, contacta amb un despatx d’arquitectura del poble i acorden les condicions, les quals s’estableixen en els plecs de clàusules del servei. Aquesta actuació incompliria clarament el principi d’integritat, entre altres, ja que no és admissible que una administració pacti les condicions d’un contracte amb un dels potencials licitadors abans d’aprovar l’inici del procediment de contractació i les condicions del contracte, perquè situa en una posició de privilegi l’empresa consultada, en detriment de la resta de potencials licitadors.
L’exemple anterior sobre el principi d’integritat és perfectament aplicable al principi d’igualtat de tracte. El fet que un poder adjudicador consulti i traslladi informació a un potencial licitador de forma prèvia a l’inici del procediment contractual, determina un tracte avantatjós en detriment de la resta de potencials licitadors.
Per això, les condicions de tot contracte públic han de ser clares i precises, ja que així es facilita que tots tinguin la mateixa informació i puguin conèixer les condicions del contracte de manera certa i inequívoca.
Es trencaria aquest principi si una de les clàusules del contracte estigués redactada de manera ambigua i donés lloc a diferents interpretacions, o bé es redactés sense ser prou precisa. Un exemple habitual el trobem en l’establiment de criteris de selecció inconcrets i poc precisos:
Tot i que sigui un criteri avaluable mitjançant judici de valor, si no s’especifica com es valoraran els subapartats de forma clara i justificada, cal afirmar que hi manquen dades i claredat. Tenint en compte la importància del criteri, estaríem davant d’una valoració en excés discrecional, fins al punt de poder ser arbitrària i vulnerar el principi de transparència.
En un contracte d’obres per a la construcció d’un pont, es presenta una empresa constructora que utilitza una màquina inventada i patentada, les característiques de la qual han de romandre com a secret empresarial. Aquesta part de la informació podria ser secreta sense que això suposés la vulneració d’altres principis relacionats en aquest apartat.