Quan es parla de capacitat i de solvència, es parla d’aptitud per contractar (art. 65, 66 i 70 LCSP) i de solvència / classificació (art. 77 i següents).
La capacitat la té tota aquella persona física o jurídica que pot contractar amb el sector públic i que compleix els requisits que segueixen:
És important recordar que, en relació a les persones jurídiques, només podran concórrer als contractes previstos d’acord amb el seu objecte social.
Una empresa de construcció que té un objecte social que la defineix per fer treballs de construcció i obres públiques, en cap cas no es podrà presentar per obtenir un contracte de subministrament de material biomèdic.
Un dels elements integrants de la capacitat és la solvència, que consisteix a acreditar un seguit de requisits econòmics, financers i tècnics o professionals (recursos humans i econòmics, així com coneixements) per al procediment contractual en concret.
Hi pot haver una empresa que tingui plena capacitat, perquè no està incursa en cap prohibició de contractar i té un objecte social adient per executar el contracte, però que no es pot presentar a un contracte en concret perquè, per la seva dimensió, no té prou solvència. Per exemple, la petita empresa de construcció del poble no pot optar a la licitació de les obres del canal de Panamà.
Excepte que en els PCAPS s’estableixi expressament, s’eximeix d’acreditar la solvència econòmica, financera i tècnica en un contracte d’obres amb VEC (valor estimat del contracte) igual o inferior a 80.000 euros i en els contractes de serveis i subministrament amb VEC igual o inferior a 60.000 euros, és a dir, en els supòsits d’aplicació dels procediments oberts supersimplificats o de tramitació abreujada.
Els requisits de solvència han d’estar assenyalats en l’anunci de licitació i especificats en els plecs, i sobretot han d’estar vinculats a l’objecte del contracte i ser proporcionals a aquest.
En cap cas no té sentit demanar com a solvència tècnica tenir experiència en construcció de ponts si l’objecte del contracte és la substitució de les finestres de la casa consistorial.
No tindria sentit demanar en els requisits una solvència econòmica amb una pòlissa de responsabilitat civil d’1,5 milions d’euros, per exemple, per fer una obra de 90.000 euros.
Com hem dit, hem de diferenciar dos tipus de solvència:
És a dir, recursos econòmics per complir el contracte. Aquesta solvència es pot acreditar per algun dels mitjans següents:
És a dir, coneixements tècnics en l’àmbit de l’objecte del contracte. En relació amb aquesta solvència, hem de diferenciar per tipus de contracte. El plec haurà d’escollir entre alguns dels mitjans previstos:
Per regla general, són els òrgans de contractació els que han de concretar els requisits mínims de solvència exigits en un contracte, així com els mitjans admesos per a la seva acreditació.
En els contractes de serveis, l’acreditació de la solvència d’un licitador es pot fer per referència a les capacitats d’altres entitats amb independència del vincle entre elles, sempre que es pugui provar que pot disposar dels mitjans d’aquestes entitats.
Recorda
Els documents per acreditar la solvència només poden ser alguns dels continguts en el catàleg dels articles 87 a 91 de l’LCSP.
La solvència també es pot acreditar a través de la classificació. Aquesta classificació és una acreditació que concedeix la Junta Consultiva de Contractació de l’Estat —també les poden concedir les comunitats autònomes— i que suposa el reconeixement de la capacitat de l'empresa per realitzar contractes que, d'alguna manera, són més importants per la seva dimensió econòmica. Per la qual cosa el requeriment de classificació és, per a les entitats públiques, una espècie de garantia sobre la capacitat de les empreses a l'hora de triar l'adjudicatària.
Una vegada obtinguda la classificació de l'empresa, aquesta dura de manera indefinida mentre es mantinguin les condicions i circumstàncies en les quals es va fonamentar la seva concessió. Per mantenir la classificació, cal presentar: