Salta al contingut principal

Unitat 2. Els fonaments de la contractació pública

2. Tipus de contractes

Les administracions públiques i ens del sector públic poden contractar:

  1. Obres
  2. Concessió d’obres
  3. Concessió de serveis
  4. Subministraments
  5. Serveis
  6. Contractes mixtos

2.1. El contracte d’obres

El contracte d’obres és un dels més habituals i consisteix en l’execució d’una obra, aïlladament o conjuntament amb la redacció del projecte, o la realització d’algun dels treballs que recull la mateixa LCSP en el seu annex, com per exemple: moviment de terres, demolició d’immobles, excavació de pous, construcció d’edificis, etc.

El concepte d’obra que utilitza l’LCSP és ampli:

  • el resultat dels treballs de construcció o enginyeria civil destinats a complir una funció econòmica o tècnica, que tingui per objecte un bé immoble, i
  • el resultat de tot treball que modifiqui la forma o substància del terreny, o del seu voltant, o millori el mitjà físic o natural.

Els exemples més habituals que ens podem trobar en el món local són:

  • Obres resultat de treballs de construcció o enginyeria civil: contracte d’obres per a la construcció d’un immoble de titularitat municipal, com ara l’edifici d’una nova llar d’infants, o l’edifici d’una nova seu de la policia municipal; o les obres de millora i rehabilitació d’un edifici de la casa consistorial; o les obres de millora d’infraestructures municipals, com ara l’asfaltatge de carrers, etc.
  • Obres resultat de la modificació de la forma o substància del terreny, o del seu voltant, o la millora del mitjà físic: obres d’obertura de nous camins rurals o de rehabilitació i millora de la mota d’un riu, obres per a la formació de dunes en una zona de platja, etc.

Un fet definitori del contracte d’obres és que, per regla general, per a l’execució de l’obra es necessitarà la tramitació i aprovació prèvies d’un projecte d’obres, el qual defineix l’abast, el contingut i les característiques de l’obra. I es diu per regla general perquè poden existir determinades obres que, per la seva petita envergadura i escassa complexitat, no requereixin projecte d’obres.

En el cas que escaigui projecte d’obres, aquest formarà part de la documentació que ha de regir la licitació i haurà d’estar disponible en el perfil del contractant per donar compliment al principi de publicitat i transparència.

2.2. Contractes de concessió d’obres

En els contractes de concessió d’obres, el concessionari es compromet a realitzar alguna prestació consistent en una obra, tal com s’ha definit en el contracte d’obres, però amb la diferència que la contraprestació per l’execució de l’obra és el dret a explotar-la.

Aquesta explotació pot comportar el dret a percebre un preu o no. És a dir, quan un particular executa una obra —que pot ser obra nova, o bé de restauració i reparació d’una existent— i com a contrapartida a aquesta execució l’Administració li dona el dret d’explotar l’obra i percebre una tarifa dels usuaris, estem davant d’un contracte de concessió d’obra. Aquesta explotació de l’obra sempre donarà dret a percebre una tarifa dels usuaris, però en funció del que es prevegi en el contracte, el concessionari també pot rebre un preu a canvi d’aquesta explotació.

Dos ajuntaments tramiten un procediment per a la concessió de l’obra de construcció i explotació de la piscina coberta municipal.

L’Ajuntament A recull la previsió en els PCAPS que l’adjudicatari haurà de construir la piscina i fer-se càrrec del cost, i a canvi podrà explotar les instal·lacions i fer pagar una tarifa per la seva utilització a tots els usuaris.

L’Ajuntament B fa la mateixa regulació que l’Ajuntament A, amb la diferència que, a més del dret a percebre una tarifa dels usuaris, s’estipula un preu que l’Ajuntament pagarà al concessionari per cada usuari de la piscina. Aquesta diferència s’estableix inicialment per equilibrar el desequilibri econòmic del qual parteix la concessió, atès que el poble de l’Ajuntament B és molt més petit i no es preveu tanta afluència d’usuaris.

Una altra de les característiques del contracte de concessió d’obres, lligada al dret a explotar l’obra, és la transferència del risc operacional al concessionari, que vol dir que s’assumeixen els riscos derivats de la demanda real de les obres o serveis objecte del contracte (disc de demanda) i els riscos de subministrament de les obres o serveis objecte del contracte.

Aquesta transferència del risc fa que, en condicions normals de funcionament, el concessionari no tingui garantida la recuperació de les inversions efectuades ni tingui assegurat que pugui cobrir els costos en què ha incorregut com a conseqüència de l’explotació de les obres objecte de la concessió. És per això que es diu que la transferència del risc suposa l’exposició real a les incerteses del mercat.

La transferència del risc comporta que el concessionari no tingui el privilegi de ser rescatat per l’administració quan l’explotació no vagi bé, si no és en supòsits excepcionals que permetin el restabliment de l’equilibri econòmic de la concessió.

Aquesta condició s’ha de donar també quan l’explotació comporta el dret a rebre un preu per part de l’administració.

2.3. Contracte de concessió de serveis

El contracte de concessió de serveis consisteix a encarregar a un tercer la gestió d’un servei la prestació del qual és de titularitat o competència d’un poder adjudicador, i a canvi se li dona el dret a explotar els serveis, o bé aquest dret acompanyat del dret a percebre un preu.

La definició d’aquesta tipologia contractual és igual que la del contracte de concessió d’obres, i per tant, li són aplicables tots els elements que el defineixen en l’apartat anterior, amb l’única diferència que en la concessió de serveis no entra cap activitat que suposi la realització d’una obra en els termes definits.

Un dels exemples més típics i habituals és l’explotació i gestió de bars ubicats en espais municipals, en aquest cas, la gestió i explotació del bar de la Llar de Jubilats Municipal El Canigó. Es treu a licitació la gestió del bar a canvi de les tarifes que el concessionari cobrarà als usuaris per les consumicions.

Imaginem que amb el temps la zona on s’ubica la llar de jubilats creix en densitat de població i s’hi instal·len més bars, fet que provoca una davallada de la clientela, que afecta negativament el concessionari. Això no li donarà dret a reclamar el reequilibri de la concessió, ja que està exposat als riscos operacionals de demanda.

Imaginem que la mateixa llar de jubilats no ha tingut mai un bar i que l’Ajuntament vol fer una ampliació de la llar per fer el bar. En aquest cas, es podria licitar un contracte de concessió d’obra en què, a més de l’explotació del bar, s’hagi de construir l’ampliació de la llar per a la seva ubicació.

2.4. Contracte de subministrament

El contracte de subministrament té per objecte l’adquisició, l’arrendament financer o l’arrendament —amb opció de compra o sense— de productes o béns mobles.

S’utilitza aquest tipus de contracte quan es tracta de subministrar una pluralitat de béns de manera successiva i per un preu unitari, sense que la quantitat total es defineixi amb exactitud en el moment de subscriure el contracte, atès que els lliuraments es faran en funció de les necessitats reals del poder adjudicador.

L’exemple més habitual de contracte de subministrament és l’adquisició de material d’oficina o tòners d’impressora. Es tracta d’un subministrament de béns de manera successiva i per preu unitari (cada tòner o paquet de fulls té un preu), i en funció de les necessitats, es va adquirint el material de forma successiva.

També s’utilitza aquest tipus de contracte quan es tracta d’adquirir o arrendar equips i sistemes de telecomunicacions o de tractament de la informació, els seus dispositius i programes, i la cessió del dret d’ús d’aquests últims.

L’Ajuntament A1 necessita adquirir cinc ordinadors de sobretaula per a la nova oficina d’assistència en matèria de registre. Aquests ordinadors se subministren amb el corresponent paquet de Microsoft Office. S’utilitza un contracte de subministrament amb el qual s’adquireixen els ordinadors de qualsevol proveïdor a canvi d’un preu.

En canvi, si el mateix Ajuntament A1 necessita implantar l’administració electrònica i contracta una empresa per tal que desenvolupi una eina especialment adaptada a les seves necessitats, ja no es parla de subministrament, sinó d’un contracte de serveis. En aquest supòsit el treball intel·lectual —consistent a fer o elaborar un producte— que es necessita per al disseny del programa tindria més importància que el simple subministrament d’un producte acabat i elaborat en sèrie.

2.5. Contractes de serveis

Els contractes de serveis són prestacions consistents en el desenvolupament d’una activitat, o bé adreçades a l’obtenció d’un resultat diferent d’una obra o subministrament.

Una limitació d’aquests contractes de serveis és que no poden incloure serveis que impliquin l’exercici d’autoritat dels poders públics, com seria per exemple la realització d’actes d’inspecció urbanística, la redacció de plecs de càrrecs sancionadors, etc.

Aquesta tipologia contractual és una de les més habituals, ja que es defineix de manera residual. És a dir, tot el que no és una obra o un subministrament, o és objecte del contracte de concessió, serà un contracte de serveis. Podríem dir que és el tipus de contracte més habitual dels poders adjudicadors.

Són contractes de serveis, per exemple:

  • Digitalització de documentació pública per part d’una empresa especialitzada
  • Assistència tècnica de tot tipus: redacció de projectes, informes d’auditoria, assistència lletrada en judicis…
  • Direccions d’obra i coordinacions de seguretat i salut
  • Neteja d’instal·lacions municipals
  • Manteniment d’instal·lacions, com ara ascensors, enllumenat públic…
  • Vigilància i socorrisme a les platges
  • Etc.

2.6. Contracte mixt

El contracte mixt comprèn prestacions pròpies de dos o més contractes diferents, sempre que aquestes prestacions estiguin vinculades directament entre si i mantinguin relacions de complementarietat que exigeixen la consideració i el tractament d’una unitat funcional, adreçada a satisfer una necessitat determinada o a aconseguir una finalitat institucional pròpia de l’entitat contractant.

És a dir, s’utilitza un contracte mixt quan una administració pública necessita una prestació en què hi ha elements dels diferents contractes que s’han vist fins ara.