Salta al contingut principal

Unitat 2. Els fonaments de la contractació pública

10. Objecte del contracte

L’objecte del contracte és allò concret que es vol aconseguir amb la licitació pública per part d’un òrgan de contractació, és a dir, la prestació concreta que es vol realitzar per satisfer la necessitat pública prevista.

L’objecte ha de ser determinat i concretat per tal que totes les parts coneguin què és el que s’ha de fer o lliurar.

No obstant això, en determinats casos es permet que l’objecte pugui no estar determinat i que el que es determini sigui la necessitat que cal satisfer, com succeeix, per exemple, amb els contractes que es tramiten pel procediment de diàleg competitiu. En aquest cas, l’objecte no es troba definit, ja que en el procediment s’incorporaran innovacions que l’acabaran de definir.

L’objecte del contracte no es pot fraccionar amb la finalitat de disminuir-ne la quantia i eludir els requeriments de publicitat o procediment. El fraccionament es produeix quan un únic contracte s'adjudica utilitzant diversos contractes —que evidentment tindran un valor estimat menor— per poder ser adjudicats mitjançant procediments de contractació amb un nivell d'exigència menor. Si això es fa, es vulneren els principis de la contractació pública.

L’Ajuntament de Capone vol asfaltar sis carrers del municipi abans de les eleccions. Com que ho vol fer de seguida i no ha actuat amb previsió, fa un pressupost estimatiu de les obres, que resulten en un VEC (valor estimat del contracte) de 180.000 euros.

Per la quantia del VEC, s’hauria de tramitar procediment obert simplificat, però això requeriria massa temps i l’Ajuntament decideix fer sis contractes menors d’uns 30 mil euros cadascun, amb la qual cosa podem adjudicar directament perquè la quantia és inferior als 40.000 euros.

Aquest exemple constituiria un fraccionament il·legal de l’objecte del contracte, que es considera una infracció molt greu dels principis que regeixen la contractació pública i que constitueixen la nul·litat dels contractes.

Una altra de les grans novetats de l’LCSP és la divisió en lots del contracte.

La divisió en lots dels contractes passa a ser la regla general, de manera que l’LCSP exigeix que es justifiqui a l’expedient la no divisió del contracte en lots com a mesura per facilitar l’accés a la contractació pública del nombre més gran d’empreses, en especial de les pimes.

L’article 99.3 de l’LCSP disposa que, sempre que la naturalesa o l’objecte del contracte ho permetin, cal establir la realització independent de cadascuna de les parts mitjançant la divisió en lots, tot i que l’òrgan de contractació pot no dividir en lots quan hi hagi motius vàlids, que s'han de justificar degudament a l’expedient.

Els motius vàlids per justificar a l’expedient la no divisió en lots de l’objecte del contracte són:

  • Que la divisió en lots comporti el risc de restringir injustificadament la competència.
  • Que aquesta dificulti l'execució correcta de l’objecte del contracte des del punt de vista tècnic.

L’òrgan de contractació ha d’indicar a l’anunci de licitació i als plecs la limitació del nombre de lots als quals un mateix candidat es pot presentar, així com el nombre de lots que es poden adjudicar a cada licitador.

Segons l’article 99.7 de l’LCSP, en els contractes adjudicats per lots, cada lot ha de constituir un contracte, excepte quan s’estableixi una altra cosa en el plec.

Les normes procedimentals i de publicitat que s’han d’aplicar en l’adjudicació de cada lot s’han de determinar en funció del valor acumulat del conjunt dels lots.