A Londres hi ha un edifici de propietat municipal que, per la seva configuració en forma de transceptor (walkie-talkie), genera gran quantitat d’aire que fa que sovint sigui difícil caminar pels voltants. Aquesta peculiaritat ha causat caigudes als vianants.
El govern municipal necessita resoldre el problema, atès que ja hi ha hagut diferents queixes i reclamacions de responsabilitat patrimonial. Davant d’això, hi ha dues opcions contractuals:
-
Procediment de negociació amb publicitat: imaginem que els enginyers municipals han arribat a la solució, que consisteix a instal·lar mampares deflectores a la façana de l’edifici, però atesa la complexitat del projecte, es decideix iniciar un procediment de negociació amb publicitat. En aquest cas, tenim identificades:
a. la necessitat que cal satisfer (disminuir la intensitat del vent),
b. així com també l’objecte del contracte (instal·lació de mampares deflectores).
Però es negocia sobre la millor manera d’executar-ho tècnicament i econòmicament.
-
Diàleg competitiu: imaginem que els enginyers municipals no han trobat una solució satisfactòria per resoldre la necessitat. Per tant, està identificada la necessitat però no l’objecte del contracte. En aquest cas, es pot iniciar un procediment de diàleg competitiu per definir de la millor manera possible l’objecte del contracte, que és certament complex. I en el marc d’aquest diàleg han de sortir les diferents solucions proposades per donar resposta a la necessitat.