Automotivació

La brúixola: el sentit

El perquè de la meva feina

La importància de tenir un propòsit motivador

“Quan trobem un sentit al que fem, tot és més fàcil, tot és més lleuger, menys incòmode. Amb un propòsit, la vida té un altre color.»

Gandhi

Tres paletes feien la mateixa feina i un bon home que els observava des de feia estona s’hi va acostar.

–Què és el que fa? —va preguntar l’home al primer paleta.

I el paleta va respondre:

–Que no ho veu? Estic apilant aquests maons!

I va continuar amb la feina, després de fer un gest d’enuig, pensant que aquell home li havia fet una pregunta ben ximple i que la resposta era òbvia.

L’home va repetir la mateixa pregunta al segon paleta. La resposta no es va fer esperar:

–Que no ho veu? Estic aixecant una paret!

L’home, perseverant, encara va tornar a fer la mateixa pregunta al tercer paleta, que va respondre a aquell particular interrogatori amb un somriure ampli i ple d’orgull, tot dient:

—Estic construint un hospital infantil per al poble!

Tu mateix! Maria Mercè Conangla i Jaume Soler

Un dels aspectes principals que ens connecta amb el motor de la motivació és donar un sentit a les tasques diàries. Sentir-nos que som una peça important i que les nostres accions, per molt rutinàries que de vegades puguin semblar, generen un impacte en el nostre entorn i són necessàries perquè tot encaixi i funcioni. Una persona que treballa, per exemple, d’auxiliar de geriatria podria descriure la seva feina de diferents maneres:

  1. Acompanyo al bany una persona gran (paleta 1)
  2. Ajudo una persona en les seves necessitats bàsiques (paleta 2)
  3. Col·laboro en el benestar d’aquesta persona en l’últim tram de la seva vida (paleta 3)

La feina segueix sent la mateixa, però l’energia i la motivació, segurament no. De vegades fins i tot les feines més burocràtiques i rutinàries tenen tot el sentit del món des de la mirada del tercer paleta. No és el mateix emplenar un informe de llicència d’activitat o d’autorització que pensar que aquest informe és un dels passos que farà què algú pugui obrir un negoci al municipi o tramitar una beca menjador. Des d’aquesta mirada, podríem afegir que a través d’aquests informes estem contribuint a la realització de projectes i il·lusions professionals o millorant el benestar de les persones. Quin canvi!

Com descriuries la teva feina amb la mirada d’aquests paletes?

Canvia la teva energia segons des d’on la mires?

Què pots fer en el teu dia a dia que et faci tenir més present la mirada del tercer paleta?

Si tenim un perquè que ens connecti amb el sentit, ens serà més fàcil anar trobant com gestionar el nostre dia a dia.

Lideratge d’un mateix

Els principis de l’ecologia emocional

«La vida és un llibre i tu ets l’autora. Tu ets qui decideixes l’argument i el ritme i tu ets (només tu) qui passa les pàgines.»

Beth Mende Conny

La nostra brúixola interior ens permet connectar amb el perquè i ens ajuda a ser conscients que nosaltres, i només nosaltres, som qui decidim què volem fer i/o com ens volem relacionar amb el que ens passa.

Connectar amb els nostres valors i principis interns ens ajuda a sentir-nos en coherència amb allò que som i volem ser per trobar així les nostres pròpies coordenades a l’hora de prendre decisions i passar a l’acció.

El model Ecologia Emocional1, creat per Maria Mercè Conangla i Jaume Soler (2011), proposa uns principis, és a dir, unes maneres de fer i ser que ens poden ser molt útils per sentir-nos protagonistes de la nostra història.

“El que és, és”. La realitat molts cops no és com nosaltres volem que sigui, sinó que és com és. La vida és moviment constant. La clau no és voler controlar aquesta realitat, sinó decidir com ens hi volem relacionar.

Com explica Viktor Frankl, entre l’estímul i la resposta hi ha un espai, i és aquí on trobem la llibertat i el poder d’escollir la resposta. L’última llibertat que perdem és la de decidir com volem viure allò que ens passa.

FRANKL, VIKTOR E. (2015). El hombre en busca del sentido. Barcelona: Herder

Totalment lligat a l’anterior, cada decisió que prenem té un impacte en nosaltres i en l’entorn. Quan assumim les conseqüències de les nostres decisions, estem agafant les regnes de la nostra vida.

Com més harmonia hi hagi entre el que pensem, el que sentim i les nostres accions, més en equilibri i benestar estarem amb nosaltres mateixos i en la relació amb els altres i amb l’entorn.

1 L’art de la sostenibilitat emocional. Es tracta de gestionar la nostra energia emocional de forma creativa i amorosa de manera que serveixi per millorar-nos com a persones, incrementar la qualitat de les nostres vides i respectar i cuidar del nostre món. CONANGLA, M. SOLER, J. (2011). Ecologia Emocional para el nuevo milenio. Barcelona: Editorial Zenith, p.41.

Els valors que ens guien

Principi de coherència

«Com de diferent és la vida quan sabem el que és veritablement important per a nosaltres.»

Stephen R. Covey

Identificar els nostres valors ens permetrà saber si hi estem en coherència o no. Els valors els podríem simbolitzar com els estels en la nostra travessa per la muntanya. De nit, l’estrella polar ens marca el nord i, juntament amb la resta de constel·lacions, quan les coneixem, ens guien i ens ajuden a no perdre’ns. De la mateixa manera, els valors, si sabem identificar-los, també tindran un funció important en moments de desorientació o quan ens calgui prendre decisions sense saber-ne els resultats, confiant, bàsicament, en les nostres certeses internes.

En el cas de la persona que treballa com a auxiliar de geriatria, per exemple, si els seus valors estan relacionats amb la voluntat de servei, l’amor i/o el respecte, trobarà una coherència interna en allò que fa. En moments de fatiga, estrès o dificultat, li serà més fàcil connectar amb el seu motor intern i impulsar-se per buscar recursos per tirar endavant.

Tipus, característiques i propietats dels valors

Els valors es poden agrupar de moltes maneres. Així, per exemple, podem parlar de valors morals i ètics (lleialtat, honestedat, llibertat, justícia, respecte, responsabilitat…), relacionals (amor, família, amistat, tendresa, humilitat…) i fins i tot professionals (creixement, curiositat, creativitat, perseverança…), entre d’altres. La clau és que t’observis i prenguis consciència d’aquells aspectes importants per a tu i que hi posis les teves pròpies paraules. Què passa quan els dones l’esquena? Alguna cosa et trontolla dins?

Stephen R. Covey (2015) en el seu llibre Los siete hábitos de la gente altamente efectiva, explica la importància d’identificar quins és el nostre sentit personal en tot allò que som i fem per saber que les nostres accions van encaminades cap aquesta direcció i així assegurar-nos que l’escala que estem pujant no està recolzada a la paret equivocada.

COVEY, S. (2015). Los siete hábitos de la gente altamente efectiva. Barcelona: Booket / Área Editorial Grupo Planeta (p. 129).

Els valors acostumen a ser estables en el temps, ja que estan construïts a partir de la nostra experiència vital familiar, social i educativa. Són transversals a tots els àmbits de la vida. Si un dels nostres valors és la responsabilitat, serà estrany que l’apliquem en algunes situacions i en altres, en canvi, no.

Els valors són intangibles, no els podem observar directament, sinó a través de les conductes i les accions que realitzem. Així, per exemple, si l’honestedat és important per a nosaltres, difícilment direm una mentida, i si ho acabem fent, toparem amb un gran conflicte intern.

Si els nostres valors i els de l’organització on treballem van en la mateixa direcció, és més probable que ens sentim en harmonia.

Quins valors són importants per a l’entitat/administració on treballes?

T’hi identifiques?

Quins són els teus?

Aneu en la mateixa direcció?

N’hi ha algun que trontolla o no hi és representat?

N’hi ha algun que t’agradaria reforçar?

Què passaria, per exemple, si un dels nostres valors fos el creixement i tenim una feina amb pocs al•licients per créixer i desenvolupar-nos? Segurament sentirem un cert malestar. Seria com si en la nostra travessa volguéssim anar en una direcció i, malgrat tot, n’agaféssim una altra. Ho estaríem fent a contracor.

D’una manera o d’una altra, haurem de donar una resposta a aquest valor. Davant d’aquesta situació, hi ha diverses opcions:

Posar-nos els nostres propis reptes interns, és a dir, crear el nostre propi espai de creixement personal i/o professional en el dia a dia laboral: “Les coses que depenen de mi, puc fer-les de manera diferent i més òptima?” “Què em proposo?”

També podem acabar d’explorar quines possibilitats reals tenim de creixement a la feina: “Puc fer propostes de millora en el meu departament o àmbit?” “Tinc opcions de promoció interna?”

Un altre aspecte que ens pot ajudar és buscar una sortida a aquest valor des d’un altre àmbit de la nostra vida: “Puc realitzar-me en els meus espais personals o relacionals fora de la feina?”

Finalment, ens de fer la pregunta següent: “Em compensa?” És a dir, si em vaig posant els meus propis reptes i, a més, també tinc altres espais per seguir creixent, “estic ja donant resposta a aquesta part de mi?” “La resta dels meus valors, són presents a la feina?” “Trobo un equilibri en tot plegat?” En cas que no ens compensi, “em plantejo un canvi professional?” “Què és el que realment desitjo?” “La meva escala està recolzada a la paret adequada?”

Activitat

LA TEVA CONSTEL·LACIÓ DE VALORS

Endinsa’t en la teva constel·lació de valors per observar i revisar quins són aquells aspectes importants per a tu.

1 Fase exploratòria. Pensa en:

· Un animal que t’agradi. Quines tres qualitats té?

· Algú del teu entorn/personatge públic o de ficció que t’inspiri. Quines tres qualitats té?

· Coses que t’agrada fer. Quines qualitats poses en joc quan les fas?

2 Fase de prendre consciència

· Aquestes paraules que han sortit, les podries identificar en valors? Quins serien?

· Són valors importants per a tu? Creus que et defineixen?

· N’afegiries algun altre que no ha sortit i també és important per a tu?

3 Fase de creació

· Dibuixa la teva constel·lació de valors. Quins són els més importants per a tu? Quantes estrelles té la teva constel•lació? Com estan distribuïdes? Com es relacionen entre elles? Hi ha una estrella més gran que les altres?

· Observa la teva constel·lació i fes una descripció de quin és el teu sentit personal, qui vols ser i què vols fer.

4 Fase d’aplicació

· La teva constel·lació i el teu sentit personal, són presents en el teu dia a dia laboral? En quines accions i moments? I en els altres àmbits de la teva vida?

· Hi ha alguna part que no estàs posant en joc? Com podria ser-hi més present? Quines accions podries fer?

És important trobar harmonia i coherència en allò que som i fem en tots els àmbits de la nostra vida: laboral, familiar (parella, pare/mare, fill/a, germans/es…), amistats, aficions, salut… Tot som nosaltres, tot és dins nostre i està connectat, no estem dividits per compartiments independents. Si, per exemple, estem molt en coherència amb la nostra feina però no en altres camps, podríem bolcar-nos en excés en la part laboral i demanar-li que ens cobreixi alguna necessitat que no pertoca. Estaríem en desequilibri intern. Tot el que expliquem enfocat a la feina et pot servir per revisar i marcar-te propostes de millora en qualsevol altre ecosistema vital.

Sortir del victimisme

De la reactivitat a la proactivitat

“Una persona pot fer-se a si mateixa feliç o miserable, independentment del que estigui succeint a fora, tan sols canviant els continguts de la seva consciència.«

Mihaly Csikszentmihalyi

Una de les primeres preguntes que et pot ajudar a sentir-te protagonista de la teva aventura és: “Quin és el teu marge d’influència a la feina i en altres àmbits de la teva vida? Hi ha coses que no depenen de nosaltres, tot i que ens afecten, i altres en què segurament sí que podem intervenir i/o modificar.

En el cas de la feina, hi ha molts aspectes que no controlem: les necessitats de la ciutadania, les decisions preses per altres persones i que ens involucren, els canvis polítics i alguns procediments d’execució de gestió, i potser tampoc no hem pogut triar els nostres companys o companyes de feina.

Quines altres coses diries en el teu cas?

Què et passa quan poses l’energia en allò que no depèn de tu i no t’agrada com és?

Si posem l’energia en la zona que no controlem i no ens agrada, els pensaments acostumen a ser negatius. A part, atès que són aspectes i circumstàncies que no depenen directament de nosaltres, no podem fer accions directes per canviar-ho i tot plegat ens fa connectar amb emocions com l’enuig, la tristesa o la ràbia.

Si ens quedem en aquest escenari, a poc a poc la cantimplora s’anirà buidant. La frustració, la queixa i/o la sensació d’impotència poden aparèixer en el nostre dia a dia. Perdem l’energia vital. Comencem a dubtar dels nostres recursos personals i no veiem un pla d’acció enlloc.

Si connectem amb el nostre lideratge intern, estem optant per moure fitxa, amb les nostres accions i conductes, en funció del nostre criteri i no de les condicions externes.

Segons Covey (2015), “les persones reactives es veuen impulsades pels sentiments, per les circumstàncies, per les condicions i/o l’ambient. Les persones proactives es mouen per valors meditats, seleccionats i interioritzats” (p.101).

COVEY, S. (2015). Los siete hábitos de la gente altamente efectiva. Barcelona: Booket/Área Editorial Grupo Planeta.

El nostre gran repte és, justament, posar l’energia en la nostra àrea d’influència i reconèixer la nostra responsabilitat per fer que passin coses.

Ens pot anar bé fer-nos aquestes preguntes:

Activitat

DIAGNÒSTIC ACTUAL: QUÈ TINC? QUÈ VULL?

Per saber com estàs ara mateix a la feina, et proposem que responguis les següents preguntes perquè valoris la teva situació actual:

1 Què vull i tinc?

2 Què no vull i tinc?

3 Què vull i no tinc?

4 Què no vull i no tinc?

Un cop tinguis omplert el quadre, et proposem les següents preguntes i reflexions:

1- Has posat aspectes als quadrants 1 i 4? Hi ha, en aquests quadrants, aspectes importants per a tu? Estan alineats amb alguns dels teus valors? Tot el que sigui dins aquests quadrants són aspectes que sumen en la motivació.

2- Has posat aspectes als quadrants 2 i 3? Del que has posat, pots canviar alguna cosa? En cas afirmatiu, què podries fer? En cas negatiu, et compensa amb la resta? Ho pots viure de manera diferent?

3- Ara observa tot el quadre en conjunt. Si fessis un balanç de tots els quadrants, el resultat surt positiu o negatiu?

Descarrega la plantilla d'aquest exercici

La brúixola: el sentit

RECORDEM LES IDEES CLAU

Si tenim un perquè que ens connecti amb el sentit ens serà molt més fàcil trobar com gestionar el dia a dia.

La vida és moviment constant. La clau no és voler controlar aquesta realitat, sinó decidir com ens hi volem relacionar.

Quan trobem coherència entre el que pensem, sentim i fem, ens sentirem en harmonia.

Des de la proactivitat i el sentit podem decidir com respondre a tot allò que ens passa.

Pujar