Volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat
“El que negues et sotmet, el que acceptes et transforma.»
Carl Gustav Jung
En l’àmbit de l’organització, cada cop més es parla d’entorns VICA (VUCA, en anglès, de Volatility, Uncertainty, Complexity and Ambiguity). En altres paraules, es tracta d’organitzacions que s’han d’adaptar a un entorn dinàmic, difícil de preveure, amb moltes variables interrelacionades i poc definides. L’administració pública també es veu afectada per aquesta situació, ja que ha de donar resposta constantment a una realitat en moviment. En la travessa de muntanya, malgrat que coneguem el temps que farà i puguem fer una certa previsió, sempre haurem d’estar alerta als possibles canvis inesperats.
Si partim del principi de realitat que “el que és, és”, ens adonarem que és més interessant posar l’energia i els recursos a aprendre a viure en aquest tipus d’entorns que buscar la manera de canviar-los, atès que en aquesta segona opció, segur que hi ha moltes variables que se’ns escapen.
Els canvis poden ser buscats o trobats, però en ambdós casos l’aprenentatge hi està assegurat, si decidim no resistir-nos. El canvi és inevitable, la transformació és opcional. Si escollim adaptar-nos i aprendre dels canvis, també creixerem en recursos i oportunitats. Cada cop que ens enfrontem a canvis organitzacionals, estem fent un petit viatge de l’heroi.
Joseph Campbell (1949), en el seu llibre El héroe de las mil caras, va observar que les fases d’aquest viatge es repeteixen de manera similar en molts dels mites i llegendes que han alimentat moltes novel·les i pel·lícules de la nostra cosmovisió.
CAMPBELL, J. (2015). El héroe de las mil caras. Mèxic: Fondo de Cultura Económica de España.
El viatge de l’heroi parteix d’una situació ordinària i coneguda inicial que es trenca en el moment que apareix un element de canvi que fa que ens endinsem en una nova situació desconeguda, plena de proves i experiències, per acabar tornant al nostre món ordinari, però ja no com érem, perquè haurem integrat una nova experiència vital. És un viatge cíclic i circular que recorrem contínuament: el viatge de l’aprenentatge.
Observem ara més detalladament les fases del viatge de l’heroi:
El nostre dia a dia, les rutines, els horaris, les tasques diàries, les relacions amb les persones amb qui treballem i el que coneixem.
Sorgeix un problema o un repte que canvia la rutina. Imagineu-vos que per temes d’organització interna us demanen fer un canvi de departament.
En un primer moment pot aparèixer una resistència al canvi, no volem acceptar la nova situació, ens fa mandra abandonar el nostre món ordinari. No sabem com serà aquest nou departament, noves tasques, nou equip, nou lloc… Podem pensar que no té cap sentit, que potser s’ho repensen i no s’acaba fent.
En moltes mitologies, apareixen persones que ajuden a entendre i a posar en ordre persones que ja tenen un recorregut i una experiència en el tema i que transmeten confiança. La persona mentora, en el nostre exemple, podria ser algú que ja ha fet un canvi de departament i ens pot explicar els seus aprenentatges, allò que cal tenir en compte o com ens podem preparar.
Ja no hi ha marxa enrere. No hi ha cap altre remei que sortir del nostre món conegut i endinsar-nos en una nova realitat. Tenim una data de finalització en un lloc i una d’inici en l’altre. Els primers dies potser ens veurem maldestres i amb estat d’alerta, és possible que connectem amb l’exigència interna i podem sentir-nos malament, si no complim amb el nou rol amb excel·lència des del minut 1 de partit.
· Proves. A poc a poc anem identificant i posant nom als reptes i els aprenentatges del dia a dia i prenent les mides a tot plegat, quins són els procediments, l’ordre d’execució, com podem trobar la informació…
·Persones aliades. Persones del nostre entorn que ens sumen. Al nou departament hi haurà persones que ens facilitaran el dia a dia, persones de confiança a qui podrem preguntar.
· Elements distorsionadors. Aquelles persones o situacions que ens resten o ens obstaculitzen el camí, com ara un excés d’informació, persones del nou equip que no ens faciliten la feina, procediments molt rígids… En cada cas, haurem de mirar com ho gestionem de la manera més adequada.
A mesura que anem superant les diferents proves, veiem que tenim més competències, l’estat d’alerta es va reduint i comencem a agafar una velocitat més d’acord amb el nostre ritme habitual. En tot aquest viatge, posem en joc molts recursos de la nostra motxilla dels quals potser no érem ni conscients que teníem i incorporem també nous hàbits i maneres de fer.
Un dia, aquest món tan nou passarà a ser el nostre món ordinari i conegut, les tasques i les rutines quedaran integrades sense cap esforç afegit. Si mirem enrere, ens adonarem que ja no som les mateixes persones, tenim una nova vivència a la motxilla. Hem integrat nous aprenentatges.
Dependrà de nosaltres, de com hàgim gestionat les diferents fases, sortir d’aquesta aventura transformats o no, perquè el viatge de l’heroi és individual, ningú pot fer-lo per nosaltres.
Els elements clau que ens permetran transitar per aquests entorns VICA i fer el nostre viatge particular són:
-
Disposició a l’aprenentatge per anar incorporant noves competències tècniques i tranversals, i així actualitzar les nostres maneres de fer (receptivitat i creativitat).
-
Enfocament i perseverança per mantenir la cantimplora plena (presència i acció).
La brúixola, la cantimplora i la motxilla seran les nostres grans aliades.
Com vius els canvis?
Com una font de creixement professional i aprenentatge?
Com una font d’estrès?
Una mica de les dues coses?
Els entorns VICA, si els vivim amb naturalitat i com a estímul d’aprenentatge, poden ser també espais d’automotivació, ja que ens connecten amb l’afany de superació i de repte permanent.
Activitat
APRENENT DE L’EXPERIÈNCIA
Et proposem que miris enrere per revisar experiències laborals que van ser un repte i observis què hi vas posar en joc per gestionar-les.
1 Pensa en alguna situació de canvi viscuda a la feina que en un primer moment no et venia de gust perquè et suposava sortir del teu “món conegut”.
2 Hi va haver alguna persona que va fer el paper de mentora? Quina va ser la seva funció? En què et va ajudar?
3 Quines “proves” vas anar trobant pel camí? Tens detectades les persones aliades? I els elements distorsionadors?
4 Quins recursos vas anar posant en joc per fer front a tots aquests reptes?
5 Quins aprenentatges te n’emportes, de l’experiència?
Els permisos de l’aprenentatge
“Som allò que estem disposats a aprendre.«
Mary Bateson
Explica una faula que un pagès japonès un dia va decidir plantar bambú.
Havia estudiat molt bé una cosa molt curiosa que succeeix amb el bambú japonès i que el converteix en no recomanable per a impacients: sembres la llavor, l’abones, l’has de regar constantment i durant molt de temps no passa res. En realitat, no passa res amb la planta durant els primers set anys, fins al punt que un conreador inexpert estaria convençut d’haver comprat llavors no fèrtils.
Però durant el setè any, en un període de només sis setmanes, la planta de bambú creix més de 30 metres! Va tardar només sis setmanes a créixer? No, la veritat és que es va prendre set anys i sis setmanes per desenvolupar-se. Durant els primers set anys d’aparent inactivitat, el bambú generava un complex sistema d’arrels que li permetrien el creixement que després tindria.
Faula japonesa
Sovint els resultats dels nostres actes no són immediats, com mostra la faula japonesa del bambú. Hi ha moments en els quals ens caldrà confiar que potser no veurem fins més endavant els fruits de les accions que ara fem, com, per exemple, quan apliquem una millora en un procediment o fem ingressos al compte emocional per crear un clima d’equip millor. En moments d’impaciència, pot ser bo connectar amb la paraula bambú, i dir-la internament seria un recurs per recordar que les coses necessiten el seu temps per consolidar-se i fructificar. No pel fet de córrer avancem més, sinó que sovint passa el contrari.
En la nostra travessa, tant si ens movem per mons coneguts com desconeguts, hem de trobar el nostre ritme de creuer. Si caminem més de pressa del que voldríem, ens esgotarem abans d’hora; si, al contrari, ho fem a un ritme massa lent, ens avorrirem o ens adonarem que no aprofitem.
A la feina ens pot passar igual. Davant un repte nou, una demanda externa o qualsevol canvi que hem d’incorporar, o fins i tot en les nostres tasques diàries, si ho vivim a una velocitat que no és la nostra, connectarem amb el carril de l’autoexigència i l’estrès.
Csikszentmihalyi (2008), en el seu llibre Fluir, ens parla del concepte experiència òptima.
Com s’observa a la gràfica següent, seria quan trobem un equilibri entre la dificultat que se’ns planteja i com ens sentim de competents per assolir-la. Cada cop que aconseguim un repte assequible, ens fem més hàbils, per tant, també apujarem el nivell de dificultat del repte.
CSIKSZENTMIHALYI, M. (2008). Fluir. Barcelona: Editorial Kairós, “De Bolsillo”, p. 120.
En els nostres processos d’aprenentatge, per viure’ls des del canal del fluir o l’experiència òptima i no des de l’autoexigència o l’estrès, ens seran molt útils els permisos següents:
“He de?” “Vull?” Ens pot anar molt bé connectar amb per què ens pot ser útil aquest aprenentatge, i fins i tot si el necessito per adaptar-me a un canvi que no he triat. No és el mateix dir “he d’aprendre tots aquests nous procediments perquè m’ho demanen” que “vull aprendre tots aquests nous procediments per estar al dia”.
En moments de canvi, poden aparèixer moltes emocions diferents i ens pot anar molt bé, com hem vist quan parlàvem de la cantimplora, escoltar-les, posar-los nom i donar-los una sortida adaptativa, a banda també de connectar amb les nostres fonts d’energia. Els moments màgics i les celebracions de cada petit pas o atreviment ens connectaran amb afectes com la serenitat, la il•lusió i l’alegria.
Una de les claus per afluixar el peu de l’accelerador de l’autoexigència és marcar-nos, com ja hem comentat, el nostre propi tempo. En el nostre dia a dia, molts cops ocupem moltes hores als temes urgents, aquells que requereixen una atenció immediata, i ens queda poc espai per a les coses importants, com l’adquisició de nous hàbits, la relació amb l’equip o l’organització a mitjà i llarg termini. Aprendre a delegar i prioritzar espais ens farà gestionar més el nostre temps. Tot un repte.
Ens pot fer falta expressar i compartir amb persones del nostre entorn, delegar part de la feina o demanar ajuda per a alguna situació determinada. Des de l’autenticitat ens podem mostrar als altres i crear sinergies que ens facilitaran el procés de coaprenentatge.
Un dels elements clau és sentir-nos persones aprenents, just el que som, i entendre que si encara no hem desenvolupat algunes competències com voldríem, és perquè no és el moment de fer-ho o perquè no les havíem prioritzat. La humilitat, la curiositat i acceptar l’error com a part del camí ens facilitaran molt la vivència. En aquest sentit, respectar la nostra versió “perfectament imperfecta” ens permetrà trencar dicotomies (bé-malament, èxit-fracàs, etc.) i il·lusions fictícies de perfeccions per entrar en els matisos de la gamma de colors que ens permet aprendre, millorar pas a pas i excel·lir.
Hi ha algun d’aquests permisos que vols reforçar?
Activitat
APRENDRE A APRENDRE A UN RITME SOSTENIBLE
Revisa si estàs vivint els reptes del dia a dia des de l’autoexigència o donant els permisos necessaris per avançar des del carril de l’aprenentatge.
1 Identifica algun repte i/o aprenentatge actual: pot ser concret, com, per exemple, aprendre una eina informàtica específica, o més general, com millorar la comunicació/organitzar millor el temps, millorar l’autoconfiança.
2 Permís per ser: Què creus que aconseguiràs quan incorporis aquest aprenentatge?
3 Permís per sentir: Amb quines emocions connectes quan penses o et confrontes a aquest repte? Què t’ajuda a connectar amb la serenitat?
4 Permís per dir: Hi ha algú del teu entorn amb qui et cal compartir i expressar allò que vols o necessites? Hi ha algú a qui vulguis demanar ajuda o suport?
5 Permís per fer: Quins aspectes et pot anar bé tenir en compte per donar espai a aquest aprenentatge i marcar-te un ritme de treball sostenible?
6 Permís per aprendre: Què agraeixes d’estar aprenent de tu gràcies a aquest procés d’aprenentatge?
Pla d’acció
“Em pinto a mi mateixa perquè soc a qui conec millor.»
Frida Kahlo
Ha arribat el moment de visualitzar-te des de certa perspectiva per fer balanç de tot el que hem anat revisant en aquestes pàgines i definir, des del teu autolideratge i àrea d’influència, què vols fer i com ho vols fer.
En aquesta mirada d’ocell hem de contemplar tot el kit bàsic d’automotivació, perquè, com hem vist, tots els elements són imprescindibles per anar-nos observant, adonar-nos i actualitzar-nos tantes vegades com sigui necessari.
Et proposem que facis el teu propi mapa de coordenades, que connectis amb la teva part més visual i creativa: el pots fer dibuixant, amb retalls d’imatges o com et vingui més de gust, i hi ha d’aparèixer el següent:
-
Els teus valors i les paraules clau del teu sentit personal (brúixola).
-
Les teves fonts d'energia (cantimplora).
-
Els teus recursos personals més preuats (motxila).
Observa amb atenció el teu mapa. Què et transmet?
El mapa de coordenades ens serveix justament per saber on som, què és important per a nosaltres i connectar amb tot el nostre potencial. Aquí hi trobarem tot allò que podem oferir i aportar. Ens servirà de presa de terra, per connectar amb la presència. Facilitarà no perdre’ns quan a fora hi hagi massa moviment o un clima poc agradable. A partir del mapa, ens podem plantejar el nostre full de ruta conscient.
Des d’aquí lideres el teu procés, no et deixes arrossegar pel corrent, conquereixes l’espai, el temps i la motivació, connectes amb una estabilitat interior que ni els canvis de temps bruscos, ni les pedres del camí, ni el soroll ni les presses faran que perdis el camí, si més no, sabràs com retrobar-lo, com retrobar-te.
Què és per a tu important aquest anys?
On vols posar especialment l’energia?
Activitat
EL MEU FULL DE RUTA
Crea el teu propi full de ruta dels propers mesos i identifica quins recursos et seran útils per anar avançant.
1 On vols posar la teva atenció i intenció els propers sis mesos? Per què ho vols fer?
2 En quines accions concretes ho vols materialitzar? (utilitza aquí la formulació d’objectius).
3 Amb quins recursos de la teva motxilla comptes per fer-ho? Quina altra competència et caldrà incorporar?
4 Quines seran les teves fonts d’energia?
5 Com neutralitzaràs les fuites d’energia?
6 Quins permisos d’aprenentatge tindràs en compte en el camí?
7 Com celebraràs cada petit pas?
8 Del 0 al 10, com t’il•lusiona el que t’has proposat?
El mapa: el meu full de ruta
RECORDEM LES IDEES CLAU
Cada cop que ens enfrontem a nous canvis, estem fent un petit viatge de l’heroi particular.
Els entorns VICA, si els vivim amb naturalitat i com a estímul d’aprenentatge, poden ser també entorns d’automotivació.
Els reptes assumibles són aquells en què trobem un equilibri entre la dificultat que se’ns planteja i com de competents ens sentim per assolir-los.
El mapa de coordenades ens serveix justament per saber on som, què és important per a nosaltres i connectar amb tot el nostre potencial.
A partir del mapa ens podem plantejar un full de ruta conscient.