Com distribueixo l’energia
“L’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma.»
Antoine-Laurent Lavoisier
Trobes algú al bosc que treballa febrilment tallant un arbre amb una serra.
–Se’l veu exhaust! —exclames. Quant de temps fa que treballa?
–Més de cinc hores, i estic esgotat. No és senzill.
–Per què no fa una pausa durant uns minuts i esmola la serra? —li preguntes. Estic segur que tallaria molt més ràpid.
–No tinc temps per esmolar la serra —li diu l’home emfàticament. Estic massa ocupat serrant.
Esmolar la serra. Stephen Covey
És tan important avançar com recuperar-nos dels passos fets. En el nostre trajecte particular, si no tenim aigua a la cantimplora, arribarà un moment que haurem de parar i buscar-ne, perquè ens faltarà l’energia per continuar o, dit d’una altra manera, difícilment anirem enlloc amb un cotxe amb el dipòsit buit.
Aquesta afirmació que sembla tan evident quan pensem en cantimplores, benzina o serres esmolades, molts cops ens costa més de detectar si sortim de les metàfores i anem al nostre dia a dia.
Ets conscient dels teus nivells d’energia?
Continues de vegades en l’acció malgrat que vas en reserva?
La cultura del fer en què estem immersos posa la mirada bàsicament en els resultats, els objectius i les tasques que cal desenvolupar, és a dir, en la producció, i passem per alt com tenir cura de la nostra capacitat per produir, els moments de descans i de recuperació, espais de vital importància per poder ser justament més productius.
No només ens cal trobar els espais per anar omplint la cantimplora, sinó que ens hem d’assegurar també de fer-ho amb aigua potable, és a dir, amb energia neta, sostenible i renovable,2 perquè si ho fem amb aigua contaminada, amb energia tòxica, potser deixarem de tenir set, però el malestar intern tampoc serà favorable ni per a nosaltres ni per a les persones que ens envolten. El que semblava una font d’energia acaba convertint-se en una fuita. Podem canalitzar la nostra energia en acció creativa o en acció destructiva, tot dependrà de com la gestionem.
D’altra banda, també ens pot anar bé observar els nostres nivells d’energia en els diferents ecosistemes o àmbits dels quals formem part i veure en cada un com són aquestes fonts d’energia: si hi ha un equilibri en la dedicació, el temps i l’esforç. Podem agrupar els nivells d’energia en tres grans grups:
Hàbits saludables (alimentació, hores de son, exercici físic…), temps propi, aficions…
Vincles que creem amb la família i les amistats.
Espai que dediquem a la nostra feina.
És important que els tres àmbits tinguin l’espai necessari, perquè si hi dediquem més espai a un, va en detriment dels altres dos, com podem observar en les il·lustracions. A més, potser alguna de les nostres aficions estiguin relacionades amb altres persones i estem ja alimentant dues àrees a la vegada. També ens podria passar que, per circumstàncies específiques, en algun moment de la vida dediquem més espai a algun dels àmbits (si tenim fills petits, tenim a cura algun familiar, treballem en un projecte laboral concret que requereix més temps…). És important acceptar la situació i entendre que no es pot arribar a tot des de l’excel•lència, i que quan passi aquesta situació concreta tornarem a trobar de nou l’equilibri, perquè si no, estem deixant de banda parts que ens són essencials i vitals.
Activitat
TRIANGLE ENERGÈTIC: DIAGNÒSTIC
Com està ara mateix el teu triangle energètic? Observa’t i pren consciència de com distribueixes l’energia i el temps en el moment actual.
1 En una setmana estàndard, quant de temps dediques a cada un d’aquests àmbits? Com dibuixaries el teu triangle energètic? Quina mida tindrien els cercles? Què hi posaries en cada un?
2 Voldries una distribució de temps diferent? En cas afirmatiu, atribueixes aquesta distribució a una situació puntual? Com seria, per a tu, una setmana ideal?
3 Fes una mitjana, en la qual 10 seria font d’energia neta i renovable i 0, fuita d’energia. Com puntuaries energèticament cada cercle? Si el verd equival a 10 i el vermell a 0, quin color hi predomina en cada un? Com ho pintaries?
4 Puntuaries més alt energèticament algun dels cercles?
A continuació, revisarem com des de la nostra zona d’influència podem buscar la manera de mantenir el dipòsit ple de manera constant, ja sigui perquè tenim identificades les fonts d’energia netes, sostenibles i renovables, o perquè hem après a reduir les fuites. Ho revisarem al cercle de la feina, però, com hem dit anteriorment, també ens servirà per revisar els altres cercles i trobar una harmonia en el nostre triangle energètic.
2 Neta: no genera deutes ni factures emocionals. Sostenible: no desgasta ni empobreix la persona que la cultiva. Renovable: no s’esgota per més que s’expressi i s’utilitzi (Ecología Emocional para el nuevo milenio, p. 198).
Les pedres al camí
“Una pedra al camí… El distret hi va ensopegar. El violent la va utilitzar de projectil. L’emprenedor hi va construir. El pagès, cansat, la va fer servir de seient. Per als nens i les nenes va ser una joguina. Drummond la va poetitzar. David, amb ella, va matar Goliat. I Miquel Àngel en va fer l’escultura més bella. La diferència no és la pedra, sinó la persona que la va utilitzar «
Anònim
La nostra travessa estarà plena de pedres al camí. Aniran apareixent obstacles, contratemps i imprevistos que haurem de gestionar per seguir avançant. Ens podem perdre pel camí i haver de fer marxa enrere o torçar-nos un peu. En un primer moment, les pedres al camí poden generar-nos malestar, però a la llarga, segons com les gestionem, poden arribar a ser font d’aprenentatge i de creixement personal.
Quins aspectes de la teva feina serien pedres al camí?
Quines situacions, persones o moments vius com un obstacle?
Tens detectades les teves fuites d’energia?
Un cop més, el primer pas per veure què podem fer és observar i posar nom a allò que ens passa.
En l’àmbit de la feina, aquestes serien les possibles pedres al camí que podríem trobar:
· Relacions conflictives i/o malentesos amb persones de l’equip.
· Creences desajustades i/o que ens limiten.
· Necessitat de voler controlar-ho tot davant un entorn canviant.
· No posar límits a les demandes i exigències dels altres.
· Directrius poc clares sobre allò que hem de fer.
· Mantenir conductes i/o procediments que són poc eficaços.
· Recrear-nos en pensaments negatius cap a nosaltres o cap als altres.
· Fer-nos autosabotatge, connectant amb l’autoexigència.
· Queixar-nos del que va malament i excusar-nos per la nostra passivitat.
· Alimentar els rumors.
· Excés de feina.
En coincideix alguna amb les que tu has posat?
N’afegiries alguna altra?
Podríem classificar les pedres en diferents mides segons l’atenció que els dediquem i la preocupació que ens suposen. De vegades hi ha pedres molt grans i aparatoses que ens buiden la cantimplora de cop (una baralla, una incidència greu…) i altres són pedres petites (accions que anem postergant, alguna relació que no acaba de fluir, pensaments limitants que no acaben de marxar…) que aparentment no molesten gaire però són un degoteig constant que també anirà buidant la cantimplora, és a dir, seria com caminar amb una pedreta a la sabata: hi podem caminar, però molesta i al final pot fer ferida.
Algunes pedres potser les col·loquen els altres o per accident (excés de feina, directrius no clares, demandes externes…) i altres les podem posar nosaltres mateixos sense voler (pensaments negatius, autosabotatge, no posar límits, petits malentesos…), però el que en fem, tant amb les unes com amb les altres, depèn de nosaltres. Què vols fer amb aquestes pedres?
Entenent els seus missatges
“El nostre sistema emocional pot aportar-nos una informació molt valuosa per viure millor i més feliços.»
Jaume Soler i Maria Mercè Conangla
Seguint amb aquest procés d’autoobservació i amb la voluntat, justament, de fer les coses diferents i donar una utilitat productiva i beneficiosa a les pedres, el primer que cal és veure com ens sentim i què fem quan ens apareixen al camí.
Poseu atenció a aquest relat:
El meu superior m’ha tractat amb molta duresa aquest matí.
Ja sé que formo part del seu personal, però no m’ha de tractar com un drap brut. M’he enfadat tant que m’hauria agradat mostrar el meu enuig amb insults, però no li he volgut donar una excusa per fer-me fora, per tant, mentre m’insultava, jo li somreia passant olímpicament, com si no anés amb mi.
Quan he arribat a casa he discutit amb la meva parella, que m’ha protestat dient-me que ja havia arribat malament de l’oficina i que li estava fent pagar sense cap raó. Sense cap raó? Ja!
La verdura tenien massa sal, el pa estava cremat i per culpa seva m’ha caigut el mòbil en una rasa mentre intentava agafar la seva trucada.
Per si no n’hi hagués prou, quan vaig arribar a casa la calefacció s’havia apagat.
Sense raó? Ja!
Ella m’ha dit que la maltractava injustament, però que com que no volia complicar les coses, callava. He estat d’acord en aquest últim punt. A la nit he sentit el soroll de la bufetada que li ha donat al nostre fill. És que ell també s’ho busca. Una altra vegada ha arribat tard a casa, ha tornat a trencar l’anorac (amb el que costa un anorac) i, a sobre, ha portat una mala nota justament del treball que va fer amb ella.
El meu fill gairebé no ha plorat, s’ha tancat a l’habitació amb un cop de porta. Però conec el nen, el conec molt bé… Donarà una puntada a la porta de l’armari, trencarà alguna joguina estavellant-la contra la paret i després encendrà la tele per veure “Terminator”, que avui la tornen a fer al canal 6.
Demà, en sortir de l’escola, el meu fill potser pegarà a algun dels seus companys.
Estic pensant que el fill del meu cap va a classe amb el meu… Amb una mica de sort, potser s’endurà un bon cop per culpa del seu pare.
Un mal dia. Jorge Bucay
Imagina’t, per un moment, que tu ets protagonista d’aquest conte. Què penses que t’ha passat? Quan t’enfades amb la teva parella per la sal de la verdura, creus que aquest és realment el motiu de l’enuig? Podria ser que arrosseguessis un còctel emocional de la feina mal gestionat? A quina font d’energia t’estàs connectant? Estàs construint o destruint?
El primer que cal tenir en compte, amb les pedres del camí, és adonar-nos que ens generen un impacte emocional, tant si volem escoltar-nos com si no. Des del nostre principi de responsabilitat, haurem de veure com donar una sortida emocionalment ecològica3 a la situació per canalitzar l’energia per crear i evitar així abocar, de manera conscient o inconscient, la nostra brossa emocional a les persones del nostre entorn.
Activitat
FENT INVENTARI DE PEDRES
Identifica les pedres que ara mateix hi ha al teu camí i observa’n més detalladament la tipologia i quin impacte et generen.
1 Fes una llista de les teves pedres del camí.
2 Identifica, en cada una de les pedres, si venen de l’exterior o les has posat tu.
3 Puntua la mida de la pedra (0 és poca preocupació i 10, molta preocupació).
4 Rellegeix-te la llista i escriu amb quines emocions i afectes connectes quan poses l’atenció en totes aquestes pedres.
Quines emocions apareixen quan penses en les teves pedres del camí particulars
És possible que brollin sensacions com enuig, desànim, ansietat, ràbia o impotència, les quals podríem agrupar-les dins les emocions bàsiques d’ira, por i tristesa.
Les emocions no són ni bones ni dolentes, malgrat que n’hi ha que són més agradables que d’altres. El nostre paisatge emocional ens mostra una informació molt valuosa que cal saber desxifrar i gestionar.
El camí que proposem per fer una bona gestió adaptativa de les nostres emocions és el següent:
Quan una situació ens genera malestar, reconèixer que estem enfadats, que tenim por o que estem tristos, i fins i tot les dues alhora, és el primer pas per gestionar-la. Si no ens donem aquest espai d’escolta, potser ens passa com al conte i, per tant, no només seguim alimentant el nostre malestar, sinó que de retruc també en creem més en el nostre entorn. Les emocions no desapareixen pel fet que no els fem cas, només podrem transcendir-les i transformar-les si les acollim.
L’altre aspecte important és com els podem donar una sortida emocionalment ecològica, o com diria Aristòtil en el seu llibre La ética a Nicómaco,4 “enfadarse es fácil, pero enfadarse con la persona adecuada, en el grado exacto, en el momento oportuno, con el propósito justo y el modo correcto, ciertamente esto no es tan fácil”. Reprimir i negar les emocions és tan tòxic com deixar-les anar sense control. Es tracta de trobar el camí del mig, la justa mesura aristotèlica. És el camí que ens permetrà créixer amb elles: enfrontar-nos als reptes i millorar les relacions des de l’autenticitat i acceptar les situacions que no podem canviar:
Al quadre següent veurem diferents maneres de gestionar les tres emocions bàsiques de què hem parlat:
Quina emoció creus que gestiones millor?
N’hi ha alguna que acostumes a reprimir més?
N’hi ha alguna que t’arrossega?
Depèn de les situacions i les persones?
De les pedres?
Cada emoció, com hem dit, ens aporta una informació molt valuosa. Entendre el missatge de cada una i gestionar-la adaptativament ens permetrà avançar en el nostre camí d’autolideratge.
Desxifrem cada missatge:
Acostumem a sentir-la perquè les coses no són com voldríem. No s’estan complint les nostres expectatives cap als altres, cap a nosaltres mateixos o els nostres objectius. Ens enfadem amb la realitat del moment. Quan apareix una pedra, la primera emoció amb què connectarem és, majoritàriament, la ira. No oblideu que les pedres són obstacles del camí que no triem.
L’emoció de la ira és energia pura. Quan estem enfadats, el cos es posa en tensió. La ira ben canalitzada, és a dir, transformar aquesta primera tensió en energia renovable i no deixar que es converteixi en aigua contaminada, ens permetrà fer accions creatives, proposar alternatives, posar límits i expressar el que sentim des del valor cap a nosaltres i el respecte cap als altres, això és, dir que “no”. En definitiva, la ira és el camí per fer accions conscients amb pas ferm i impulsant el canvi.
La por ens avisa de les coses que ens importen. Segons Pilar Jericó (2006), es classifica en cinc tipus:
SUPERVIVÈNCIA: Por a no poder cobrir les necessitats econòmiques.
REBUIG: Por a no ser acceptat i/o pertànyer al grup.
FRACÀS: Por a no aconseguir els resultats esperats.
PÈRDUA DE PODER: Por a perdre l’estatus social i/o la jerarquia.
CANVI: Por a la incertesa, a la sensació de no control.
La por pot aparèixer sovint després de la ira, un cop decidim que volem fer alguna acció, ja sigui expressar a algú allò què sentim (“Em rebutjarà?”) o fer alguna proposta nova (“Em sortirà bé?”).
Hi ha un proverbi xinès que diu: “La por va trucar a la porta i va obrir la confiança, i a fora ja no hi havia ningú.” La por ens marca el camí. Darrere la por hi ha un dels aprenentatges més importants per al nostre creixement personal: l’autoconfiança. El nostre gran repte no és voler controlar-ho tot, sinó aprendre a viure en la incertesa i confiar que tenim els recursos necessaris per poder sortir de les diferents situacions a què la vida ens porta. El viatge és, un cop més, endins.
Saber què ens fa por ens ajuda a saber quin és el camí de creixement. Cal gestionar cada por de manera diferent. Si la nostra té a veure a com seran rebudes les opinions que donem, el camí de creixement probablement serà enfortir l’autoestima. Si el que ens fa por és equivocar-nos i que els resultats obtinguts no siguin excel•lents, el nostre camí de creixement serà segurament deixar-nos anar i donar-nos permís per no ser perfectes. Tots els camins, però, ens porten a l’empoderament personal.
JERICÓ, P. (2006). NOMIEDO en la empresa y en la vida. Barcelona: Booket / Área Editorial Grupo Planeta, p. 40.
De vegades no podem canviar les coses que no ens agraden. La tristesa ens ajuda a honorar el valor que té tot allò que per a nosaltres és preuat. Quan connectem amb la tristesa, estem fent un dol, sigui de la magnitud que sigui. Aquesta emoció ens pot ajudar a acceptar les situacions de canvi no desitjades, ens connecta amb la vulnerabilitat i, des d’aquí, amb l’acceptació i el fet de fluir. És una emoció que necessita el seu temps i per això és important posar-hi també voluntàriament el punt i final per reconnectar-nos amb la il•lusió i l’alegria. Quan no estem d’acord amb decisions preses que ens afecten o amb canvis que no podem modificar, després de la ira inicial, la tristesa ens ajudarà a anar-ho ressituant, a revalorar-ho, redefinir-ho i, finalment, integrar-ho. No es tracta de resignar-nos —aquí encara quedarien dosis d’ira no gestionada—, sinó de fer un procés d’acceptació per incorporar la nova situació amb serenitat i valorant-la des de la globalitat.
T’identifiques amb alguna d’aquestes emocions?
Quin aprenentatge creus que hi pot haver al darrere?
Quines accions concretes et poden ajudar a connectar amb la confiança?
Què vols fer amb les pedres, una escultura o un projectil?
En aquest sentit, segons el que fem amb les pedres, una possible fuita d’energia pot arribar a convertir-se en un regal amagat:
3 CONANGLA, M.M.; SOLER, J. (2011). Ecología Emocional para el nuevo milenio. Barcelona: Editorial Zenith, p. 199.
4 ARISTÓTELES (2014). La ética a Nicómaco. Madrid: Alianza Editorial, capítol V.
Moments màgics i celebració
Un noi jove corre cap al seu avi.
–Avi, avi, quin és el secret de la vida?
A la boca arrugada de l’ancià es dibuixa un somriure mentre respon:
–Estimat, dins nostre és com si tinguéssim dos llops lluitant. L’un està centrat a protegir el seu territori, en la ràbia, la crítica i el ressentiment, és poruc i controlador. L’altre està enfocat en l’amor, l’alegria i la pau, és entremaliat i està ple d’aventura.
–Però avi, quin dels llops guanyarà? —va exclamar el nen amb els ulls oberts plens de curiositat.
–El que tu alimentis —va respondre l’ancià.
Llegenda cherokee
Tan important és cuidar les fuites d’energia per no perdre aigua com assegurar-nos d’anar reomplint la cantimplora amb aigua neta i fresca. Les fonts d’energia saludables ens connecten amb una altra emoció bàsica: l’alegria.
Imagina’t que fa estona que camines i les cames ja es comencen a queixar. Has tret unes quantes pedres pel camí, la suor et regalima, comences a tenir set… De cop, t’arriba una brisa d’aire fresc, com un massatge a la cara, sents els ocells de fons com canten, observes el meravellós paisatge que t’envolta i fas un glop d’aigua del rierol que passa pel teu costat. T’atures sota l’ombra d’un arbre, observes amb orgull tot el tram recorregut i somrius.
Els moments màgics són aquells petits instants del nostre dia a dia que ens permeten aturar-nos, connectar, ser-hi i respirar més conscientment. La vida està plena de moments màgics, alguns els podem viure com un cop de sort (arriba el metro just quan acabes d’arribar a l’andana), altres són regals que ens fan (l’abraçada d’algú que estimem) i, finalment, hi ha aquelles estones buscades (el te de després de dinar mirant per la finestra amb el sol a la cara). Tots són petits instants de benestar i reconnexió amb nosaltres. Si posem la mirada en aquests moments, ens adonarem que el nostre dia a dia n’està ple.
Activitat
MOMENTS MÀGICS
Revisa quins són per a tu els moments màgics als quals recorres quan els necessites.
1 Fes una llista de moments màgics.
2 Com notes l’energia quan els recordes? Què tenen en comú?
3 En el teu dia a dia laboral, quins moments màgics hi ha?
4 En podries incorporar algun altre?
El nostre dia a dia laboral també pot tenir moments bonics que, si no hi parem atenció, ens poden passar desapercebuts. Tot depèn d’on posem la mirada i què volem alimentar. Tenir-los presents i fer-ne ús també ens connecta amb el sentit de ser allà i per què.
Un altre aspecte que ens pot ajudar a connectar amb aquesta energia saludable és el reconeixement o la celebració. Posar en valor els petits èxits o els reptes assolits, malgrat que el resultat no sigui el que esperàvem inicialment, o qualsevol altra acció que vulguem celebrar, individualment o en grup, i observar i valorar el camí recorregut ens ajuda a omplir la cantimplora.
Quins reptes has assolit aquest últim any de feina?
Què n’has après, de cada un?
Què vols celebrar de la jornada d’avui?
Els moments màgics i les celebracions conscients són grans fonts d’energia perquè ens connecten amb l’agraïment i l’autoconfiança. Teixir un ecosistema intern i extern de valor i reconeixement ens pot ajudar no només a omplir la cantimplora energèticament i a guanyar presència, sinó a viatjar més lleugers, amb menys pes, a saber que tenim més recursos a la nostra motxilla i fins i tot a guanyar més empenta i trobar el nord a la nostra brúixola.
Teixir complicitats
«Si vols arribar ràpid, camina sol; si vols arribar lluny, camina acompanyat.»
Proverbi xinès
Com hem comprovat en el conte d’un mal dia, la gestió de l’energia i les nostres emocions afecten de manera directa el clima dels ecosistemes en què convivim, ja sigui facilitant un clima mediterrani agradable o, tot el contrari, generant huracans i pluges torrencials.
Som ésser socials i les nostres relacions poden ser una bona font d’energia o una gran fuita. A la feina, les relacions amb l’equip i les persones usuàries del servei és habitual i constant, per tant, en aquest apartat val la pena fer-hi una menció especial.
Stephen Covey (2015) ens parla d’una metàfora molt aclaridora: el compte bancari emocional. És important crear comptes emocionals saludables i sòlids amb les persones del nostre entorn per afavorir un clima de confiança i, per tant, una comunicació fàcil, instantània i efectiva. Per fer-ho, hem d’anar fent ingressos simbòlics de manera periòdica: saludar quan arribem a la feina, interessar-nos pels altres, mirar als ulls quan ens parlen, estar al cas dels petits detalls o fer reconeixements de la feina o evitar els rumors, perquè són petits gestos que enforteixen els vincles. Cal evitar els reintegraments i, si en fem algun, ens hem de poder disculpar amb sinceritat al més aviat possible. En aquest compte, els valors de l’honestedat i la humilitat estan molt ben valorats.
COVEY, S. (2015). Los siete hábitos de la gente altamente efectiva. Barcelona: Booket / Área Editorial Grupo Planeta.
Tots aquests petits actes van enriquint el compte diàriament i a la llarga aporten un benefici perquè generen un clima amigable.
Si el nostre compte amb els altres o amb l’equip està en números vermells per manca d’ingressos o excés de reintegraments, serà més difícil gestionar els moments de conflictes o incidències i, per tant, hi haurà més esgotament d’energia.
Activitat
ELS MEUS COMPTES EMOCIONALS
Com tens et teu compte bancari emocional? Et proposem que observis com et relaciones amb les persones que t’envolten i valoris si vols fer algun ingrés extra.
1 Fes una llista de les 10 persones amb qui et relaciones més a la feina.
2 Del 0 al 10, puntua el nivell d’energia que t’aporten, en què 0 és tòxica, 5 és neutra i 10, neta i renovable.
3 Tens al voltant persones que t’aporten energia neta i renovable? Ja els ho has agraït?
4 Hi ha persones que t’aporten energia tòxica? Què pots fer per mantenir-hi la distància adequada? Com està el teu compte emocional? Podries fer algun ingrés simbòlic?
5 Quina energia creus que tu aportes a les persones del teu entorn? Quina puntuació creus que et posarien? Quins ingressos fas habitualment als comptes? En voldries incorporar algun de nou?
La cantimplora: les meves fuites i fonts d’energia
RECORDEM LES IDEES CLAU
Hem de tenir cura dels nostres nivells d’energia i vetllar perquè sigui neta i renovable.
El nostre paisatge emocional ens dona una informació molt valuosa que cal saber desxifrar i gestionar.
Reprimir les emocions és tan tòxic com deixar-les anar sense control.
Segons el que fem amb les pedres, una possible fuita d’energia es pot arribar a convertir en un regal amagat.
Els moments màgics i les celebracions conscients són grans fonts d’energia, perquè ens connecten amb l’agraïment i l’autoconfiança.
És important crear comptes emocionals saludables i sòlids amb les persones del nostre entorn.