Actitud: Predisposició per actuar d’una determinada manera a l’hora d’adaptar-nos a les circumstàncies i l’entorn.
Actitud proactiva: Posar l’atenció en el nostre cercle d’influència, en allò que depèn de nosaltres, i buscar la millor manera de respondre en cada situació. Prendre consciència dels actes i les decisions propis.
Actitud reactiva: Posar l’atenció i el poder en les circumstàncies externes. El nostre benestar emocional dependrà de com estigui el nostre entorn. Ens produirà una sensació de no control.
Cercle d’influència: Centrar-se en les coses que depenen directament de nosaltres, ja sigui perquè hi podem fer canvis directament o perquè decidim viure-les de manera diferent.
Cercle de preocupació: Atenció en les coses que no depenen de nosaltres.
Cultura del fer: Centrar la mirada bàsicament en els resultats, els objectius i les tasques que cal desenvolupar, en la producció, i passar per alt com cuidem la nostra capacitat de produir, els moments de descans i de recuperació.
Ecologia Emocional: Concepte creat per Jaume Soler i Maria Mercè Conangla, que defineixen com “l’art de la sostenibilitat emocional. Es tracta de gestionar la nostra energia emocional de forma creativa i amorosa perquè serveixi per millorar com a persones, incrementar la qualitat de vida i respectar i tenir cura del nostre món” (2011: 41).
Emoció: Energia en moviment (e-motion), conseqüència de l’impacte generat per algun estímul amb el qual conversem en el nostre dia a dia. Les emocions no són ni bones ni dolentes, tot i que n’hi ha que són més agradables de sentir que d’altres. Les emocions principals són la ràbia, la ira, l’alegria i la tristesa. Les emocions no desapareixen si no els fem cas, només podrem transcendir-les i transformar-les, acollint-les.
Escàner emocional: Procés de detecció o radar sobre les emocions que estem vivint i de quina manera ens afecten. Prendre consciència i escoltar-nos ens permet després actuar sobre el que ens passa per viure-ho millor i transformar aquelles formes de sentir o gestionar les emocions desadaptatives.
Experiència òptima: Quan la informació que arriba a la consciència és congruent amb les nostres fites i l’energia flueix sense esforç. (CSIKSZENTMIHALYI, 2008: 68).
Motivació extrínseca: Motius o agents externs que poden ser impulsors de la nostra motivació, com, per exemple, reconeixement o no de la nostra tasca de forma econòmica o valoracions apreciatives, decisions d’altres, condicions físiques o econòmiques i equip de treball.
Motivació intrínseca: Motius o elements interns que poden ser generadors de la nostra motivació, com, per exemple, valors, sentit o propòsit, coherència, autocura, gestió del temps o de l’estrès, presa de decisions, forma de relacionar-nos, etc.
Valors: Qualitats que ens defineixen com a persones i guien les nostres accions.