El meu valor afegit
«La ment té un enorme potencial desaprofitat que necessitem desesperadament aprendre a fer servir.»
Mihaly Csikszentmihalyi
Un jove fa una visita a un savi per demanar-li ajuda.
–Mestre, vinc perquè em sento tan poca cosa que no tinc forces per fer res. Em diuen que no serveixo, que no faig res bé, que soc maldestre i bastant ximple. Com puc millorar, mestre? Què puc fer perquè em valorin més?
El mestre, sense mirar-lo, li diu:
–Ho sento, noi, no et puc ajudar, primer he de resoldre els meus problemes. Potser després. Si em volguessis ajudar tu a mi, podria resoldre aquest tema amb més rapidesa i després potser et podria ajudar.
–Encantat, mestre —va titubejar el jove, que va sentir, però, que novament era desvaloritzat i les seves necessitats postergades.
–Bé —va assentir el mestre, que es va treure un anell que portava al dit petit de la mà esquerra i li va donar al noi.
–Agafa el cavall que hi ha fora i ves fins al mercat. He de vendre aquest anell per pagar un deute. Aconsegueix-ne la quantitat més alta possible i no acceptis menys d’una moneda d’or (…). Després d’oferir la joia a tothom amb qui es creuava al mercat —més de cent persones— i abatut pel fracàs, va tornar a muntar al cavall i va tornar (…).
–Mestre, ho sento, no he aconseguit el que m’has demanat. Potser hauria pogut obtenir-ne dues o tres monedes de plata, però no crec que pugui enganyar ningú pel que fa a l’autèntic valor de l’anell —li va dir.
–Què n’és d’important, el que has dit, jove amic! —va respondre el mestre somrient. Primer cal saber quin és el veritable valor de l’anell. Torna a muntar i ves al joier, ell és qui millor ho pot saber. Digues-li que vols vendre l’anell i pregunta-li quant te’n donaria. Però tant és el que t’ofereixi, no li venguis. Torna aquí amb el meu anell (…).
–Digues al mestre, noi, que si el vol vendre ja, només puc donar-li 58 monedes d’or pel seu anell —va dir el joier.
–58 monedes? —va exclamar el jove.
–Sí —va replicar el joier. Sé que amb temps podríem obtenir-ne prop de 70 monedes, però no ho sé, si la venda és urgent… El jove va córrer emocionat a casa del mestre per explicar-li el que havia passat.
–Seu —li va dir el mestre després d’escoltar-lo. Tu ets com aquest anell: una joia única i valuosa, i, per tant, només un expert et pot avaluar de veritat.
Què fas per la vida intentant que qualsevol decideixi quin és el teu veritable valor?
El valor de l’anell. Jorge Bucay
Ha arribat el moment de revisar els nostres recursos personals, tot allò que tenim per oferir i que ens converteix, com diu el conte, en persones úniques i valuoses. Convertim-nos, doncs, en joiers. Nosaltres som els veritables experts en nosaltres. Som a qui veritablement correspon posar-nos en valor. Descobrim què tenim de valuós a la nostra motxilla, de quines coses podem prescindir i què hi voldríem incorporar.
Durant la travessa per la muntanya ens anirà molt bé la nostra expertesa en meteorologia, orientació, astrologia i vegetació, ja sigui perquè les hem après en llibres, en altres experiències viscudes o bé observant i aprenent d’altres persones.
La combinació de coneixements i experiència, juntament amb l’actitud davant els reptes que poden anar apareixent, seran els recursos que ens caldran per anar avançant en el camí. Alguns aspectes de la nostra actitud ens venen de sèrie, formen part del nostre talent natural, i altres els haurem adquirit o entrenat a partir de la nostra experiència vital.
En una feina, també posem en joc aquesta combinació de sabers. D’una banda, el saber més teòric, el que ens permet tenir els coneixements necessaris relacionats amb la nostra ocupació, i, de l’altra, el saber fer, el que fa possible que apliquem aquests coneixements per desenvolupar les tasques diàries. La suma del saber teòric i el saber fer constitueix les competències tècniques de la nostra feina.
Per complementar aquests dos sabers, hi ha el saber estar, o competències transversals, és a dir, “el conjunt de capacitats, habilitats i actituds necessàries per donar resposta a situacions laborals diverses”.5 A diferència de les competències tècniques, aquestes no són específiques d’una ocupació en concret, sinó que van lligades a la gestió que fem de les relacions amb els altres i les situacions que van apareixent en el nostre dia a dia laboral.
En aquest sentit, pel que fa, per exemple, a l’ocupació d’auxiliar de biblioteca, caldrà tenir competències tècniques sobre com funciona el sistema de catalogació, els programes informàtics i els procediments de préstec, entre altres tasques, però el saber estar és el que ens permetrà decidir què hem de fer quan el programa informàtic no funcioni, com cal intervenir quan una persona usuària parli massa fort a la sala, com organitzar la feina del dia a dia o com generar un bon clima a l’equip, entre d’altres. Els tres sabers tenen la mateixa importància per assegurar que fem la feina idòniament.
La combinació del nostres sabers constitueix el nostre perfil competencial. Cada persona és única i irrepetible, té el seu propi tarannà i manera de ser i de fer. La nostra motxilla està plena de recursos valuosos que, si en fem ús, ens serviran per aportar la nostra millor versió en allò que som i fem.
Com li passa al noi del conte, potser posem la mirada en allò que ens falta incorporar i passem més per alt tot el que ja tenim d’interessant per oferir, possiblement perquè són aspectes que fem sense cap esforç, perquè els tenim molt integrats o ens surten de manera natural o innata. I tot això fa que no creiem tant en els nostres recursos i possibilitats, que tinguem un autoconcepte limitat per una mirada esbiaixada cap a la carència, que no només ens resta confiança o motivació, sinó que fa que posem el nostre valor en el que ve de fora (en la mirada de l’altre), tal com s’ha vist al conte.
Tens identificat el teu perfil competencial?
Quin és el teu talent?
Com definiries el teu valor afegit?
Activitat
EL MEU PODI COMPETENCIAL
Et proposem que revisis butxaques amagades de la teva motxilla i facis inventari de tot el que ja tens per oferir, primer, per valorar-ho i, segon, per posar-ho més en joc, si cal. Són els teus punts forts.
1 Selecciona tres aspectes de la feina que creus que fas especialment bé.
2 Busca-hi, per cada un, un exemple concret (per exemple, si has posat que tens facilitat per prendre decisions, pensa en quina és l’última).
3 Escriu cada exemple i respon les preguntes següents: On eres? Què va passar? Què vas fer? Quins resultats vas obtenir?
4 Rellegeix cada exemple. Com et fan sentir?
5 Identifica, en cadascun dels exemples, quines competències transversals vas posar en joc. Utilitza les teves paraules per definir-les.
6 Són competències que també poses en joc en altres situacions? T’identifiques amb aquestes paraules? Creus que parlen de tu?
7 De totes les competències que han sortit, si haguessis de triar les tres que més et defineixen, quines serien? Quin seria el teu podi competencial?
8 Les podries posar més en joc? En quines situacions? En què et podrien ajudar?
Prendre consciència d’allò que sabem fer bé, dels nostres punts forts, ens ajuda a connectar amb l’autoconfiança. Aquest autoconeixement pot ser, a més, un gran aliat davant els reptes nous.
Imagina’t, per exemple, que a la feina s’implementa una nou sistema de gestió informàtic amb què caldrà familiaritzar-se. Si en el teu podi competencial hi ha perseverança, responsabilitat i organització, aquestes competències et podran ser molt útils per fer front a aquest nou repte i, d’altra banda, també et serà més fàcil identificar què necessitaràs més.
Desenvolupem i actualitzem les nostres competències contínuament i en tots els àmbits, cada nou repte o situació és una font d’aprenentatge. A la vegada, les competències són transferibles, és a dir, allò que hem après a gestionar en l’àmbit familiar, per exemple, ens pot servir per aplicar-ho en l’àmbit laboral, i a la inversa.
5 TARRIDA, G. (2019). Les competències transversals com una oportunitat. Fundació Alumni UAB. https://www.uab.cat/doc/pptgaspartarridacompetencies. Explicació del model ISFOL.
Trobar la millor versió
“Quan la situació és bona, gaudeix-la. Quan la situació és dolenta, transforma-la. Quan la situació no pot ser transformada, transforma’t.«
Viktor Frankl
Les competències transversals, el nostre saber estar, seran les que ens connectaran més amb l’automotivació. El lideratge, l’organització i l’orientació als resultats en poden ajudar a connectar amb el sentit que ens guia. D’altra banda, la comunicació, l’empatia o la flexibilitat seran competències que ens ajudaran a mantenir un bon clima i, per tant, a tenir cura de la nostra energia. Descobrim-les una mica més.
Hi ha moltes maneres d’ordenar i classificar les competències transversals. Tot seguit en proposem una que agrupa les competències en quatre grups, segons on posem l’atenció i la intenció. La clau, com veurem, és que els quatre grups de competències estiguin presents a la nostra motxilla, perquè són totalment interdependents, vasos comunicants necessaris i complementaris.
Les competències relacionades amb la presència serien, com es diria en argot elèctric, la nostra presa de terra. En el símil de la travessa, parlaríem d’aquelles competències que ens ajuden a situar-nos respecte on som i cap on volem anar, que ens permeten connectar amb la nostra brúixola, amb el sentit, i visualitzar el mapa. A la feina, aquestes competències les posem en joc per organitzar el nostre dia a dia, prioritzar, analitzar i definir línies d’acció a curt, mitjà i llarg termini, perquè ens donen estabilitat i seguretat.
Les competències d’acció són les que ens impulsen a avançar. L’acció està relacionada amb la nostra capacitat de producció, en el fet d’arromangar-nos les mànigues, simbòlicament parlant o no, i executar el que tinguem entre mans: quan estem en ruta, caminant, i a la feina, en les nostres tasques diàries.
Les competències relacionades amb la receptivitat són les que ens faran estar atents als senyals del camí, a les persones que ens envolten i les seves necessitats. Des d’aquesta obertura, ens podrem mostrar confiats, preveure possibles canvis, observar si els núvols que es veuen a l’horitzó amenacen pluja i tenir cura de les relacions amb els companys i companyes d’expedició. A la feina, la nostra comunicació amb l’equip o amb les persones usuàries del servei des de l’empatia, l’escolta o la sensibilitat està relacionada amb aquesta actitud receptiva.
Les competències relacionades amb la creativitat seran les que ens facilitaran l’adaptació als imprevistos del camí i, si cal, a fer canvis de plans. Pensar alternatives per trobar solucions a les incidències del nostre dia a dia, innovar, desenvolupar o optimitzar recursos i/o procediments té a veure amb la nostra flexibilitat i la capacitat d’adaptar-nos als canvis.
La presència i l’acció posen l’atenció en allò que ens proposem, la receptivitat i la creativitat, i en com integrem el que passa al nostre entorn, és a dir, com dèiem, totes les mirades estan interrelacionades i s’autoregulen: la presència sense acció ens porta a immobilisme i l’acció sense presència, a l’efecte de bicicleta estàtica, és a dir, sensació d’esgotament per no haver parat de fer coses, però veient que no avancem cap a un lloc en concret. Si ens instal•lem massa en la receptivitat i no parem atenció a la presència, ens podem perdre amb els altres, llevat que posem els nostres propis límits. D’altra banda, si no estem atents a la receptivitat i només ens centrem en els nostres objectius, el clima laboral es pot malmetre. Un altre exemple seria que si estem centrats en la presència i l’acció, però no en la part creativa, ens costarà gestionar els imprevistos i els canvis; si, al contrari, tenim una gran capacitat d’adaptació a les noves situacions, però ens falta presència, podem acabar perduts en el camí.
La clau és anar jugant amb els quatre grups i trobar l’equilibri, perquè si deixem un grup de banda, anirem coixos. Tots són necessaris i imprescindibles. L’equilibri ens permetrà definir i tenir presents els nostres objectius i saber què hem de fer per aconseguir-los (presència), concretar i fer passos per avançar (acció), tenir en compte les oportunitats i les persones del nostre entorn (receptivitat) i adaptar el full de ruta a partir del que trobem pel camí (creativitat). La combinació de tots quatre ens permetrà, per exemple, negociar, comunicar-nos assertivament o resoldre conflictes.
Quins d’aquests grups creus que tens més a l’abast?
A quin hi posaries més atenció?
Redefinir les creences limitadores
“Tots mantenim un diàleg intern amb una afició: o ho fem com a equip local (i ens animem) o com a visitant (i ens insultem). Tria tu: sigues l’equip local!»
Bernardo Stamateas
En la nostra expedició muntanyenca, és important portar poc equipatge, perquè l’excés de pes ens dificultarà avançar a ritme de creuer. Identificar quines coses són imprescindibles, i no ens en podem oblidar, i quines només ocupen espai i no ens faran servei és clau per assolir la fita. Cal que portem guants si fem la ruta a l’estiu?
Sovint també ens podem trobar amb excés de pes a la nostra motxilla particular. Ocupem l’espai i el temps en pensaments que ens limiten i no ens deixen estar atents al que sí que tenim o al que volem entrenar.
La majoria d’excés de pes té a veure amb missatges negatius que ens diem a nosaltres mateixos o amb elucubracions sobre les persones del nostre voltant. Tant en un cas com en l’altre, ens treuen energia i no deixen que ens focalitzem en l’acció.
Activitat
LLEUGERS D’EQUIPATGE
Et pesa molt l’equipatge? Et proposem que observis si tens pensaments que et generen excés de pes i els facis més petits i manejables.
1 Quines coses et limiten?
2 Amb quina emoció connectes quan la dius?
3 Escriu-te una carta en què et recordis aquelles situacions viscudes que contradiuen tot allò que et dius.
4 Amb quina emoció connectes ara després d’escriure?
5 Rellegint aquesta carta, quin missatge o aprenentatge t’aplicaries?
El procés d’adquisició de nous hàbits
“No som el que sabem, som el que estem disposats a aprendre.«
Andrew Schneider
Tan important és identificar i posar en valor els nostres punts forts, com detectar els punts de millora, perquè aquest serà el nostre camí d’aprenentatge i de creixement personal i professional.
Imagina’t que vols fer una triatló: et caldria tenir un cert control de la natació, el ciclisme i la cursa. La natació i la cursa són els teus punts forts, els tens a l’abast perquè tens un talent innat o els has desenvolupat i entrenat al llarg de la teva trajectòria vital. El ciclisme se’t resisteix més, per tant, hauràs d’entrenar més fort aquesta modalitat, si vols aconseguir el repte que t’has proposat. Hauràs de fer-te un pla d’entrenament personalitzat de les teves necessitats i objectius.
Quines són les competències transversals necessàries per a la feina que desenvolupes?
D’aquestes, quines són ja al teu podi competencial?
N’hi ha alguna que en aquest moment és millor que l’entrenis més?
Comprometre’ns a avançar cap a la nostra millor versió ens farà estar més a gust a la feina i amb nosaltres mateixos. Posem l’atenció en el nostre pla de millora, en aquelles coses que ens podran ajudar. El nostre pla de desenvolupament competencial pot ser molt variat: organitzar les tasques i el temps, practicar la comunicació assertiva per posar límits, acceptar més els canvis no triats que ens afecten en el nostre dia a dia, aprendre a treballar més en equip, incrementar l’autoconfiança…
Entrenar les nostres competències i crear nous hàbits ens ajudarà a omplir la cantimplora d’energia neta i renovable i, per tant, a tenir més recursos per fer front a les situacions del dia a dia. Per fer un pla d’entrenament, hem de marcar-nos objectius seguint aquestes directrius:
Cal que ens centrem en el que volem aconseguir i no en el que no volem seguir fent. Imagina’t que ets responsable d’un equip i vols treballar la comunicació amb el grup. No és el mateix dir que “vull comunicar-me de manera més efectiva amb l’equip per incrementar el vincle de confiança” que dir que “vull evitar els conflictes amb l’equip”. Estem dient el mateix, però en la primera opció posem l’atenció en allò que volem, per tant, ja ho estem creant mentalment, i, en el cas de la segona, seguim amb l’atenció i l’energia en el que no es vol i, per tant, seguint alimentant-ho sense voler.
Tot allò que ens proposem ha de ser possible i ho hem d’integrar en el nostre dia a dia sense que suposi un esforç extraordinari. Ens hem de centrar en reptes assumibles. Si em proposo tenir cada dia una conversa de qualitat de 30 minuts amb totes les persones de l’equip, probablement no ho aconseguiré, però sí, potser si m’ho proposo fer en grup i setmanalment.
És imprescindible que allò que ens proposem depengui de nosaltres per controlar-ho. Quant a la comunicació eficient, si vull que totes les persones del meu equip estiguin contentes, possiblement hi hagi variables que no depenguin de mi; en canvi, sí que puc decidir saludar-les a totes cada cop que arribo a la feina.
Per focalitzar l’entrenament, pot ajudar molt concretar al màxim el que volem practicar. Quan es parla de comunicació eficient, en quin aspecte concret ens centrem? A mostrar predisposició? A escoltar atentament? A alimentar el compte bancari? Amb quin tipus d’ingressos? Ens pot anar bé començar per objectius més senzills i assequibles i, de mica en mica, anar pujant el nivell de repte, com, per exemple, saludar al matí i més tard plantejar-nos de mantenir una conversa des de l’escolta activa.
Lligat amb la característica anterior, tot allò que ens plantegem ha de ser avaluable, per tant, el màxim de mesurable possible. A part de concretar exactament què volem fer, també cal definir com, quan i quant per comprovar els resultats obtinguts.
Finalment, un dels aspectes que ens ajudaran a comprometre’ns amb aquest entrenament és tenir clar el motiu o el propòsit pel qual volem millorar aquesta competència, com, per exemple, pensar que “si la comunicació millora, la resta de l’equip i jo ens sentirem més a gust i tindrem més motivació”. Apropiar-nos de l’objectiu, assegurar que ens motivi i, al seu torn, el compromís i la voluntat d’assolir-lo. Així doncs, no és el mateix quan es diu que es volen evitar els conflictes a l’equip que fomentar una comunicació més eficient amb l’equip per potenciar el vincle de confiança i, per tant, incrementar la motivació. Per fer-ho, em proposo, doncs, saludar totes les persones del departament cada matí quan arribi i fer una reunió de 30 minuts a començaments de setmana on cada un de nosaltres compartirà com està i els seus reptes setmanals.
Formular l’objectiu d’aquesta manera ens està indicant què hem de fer i com, i facilitarà poder-ho dur a terme i observar-ne els resultats. També ens permetrà revisar si no hem fet alguna de les accions que ens havíem proposat o no ha sortit com esperàvem i analitzar per què. Els objectius els podem anar redefinint i ajustant.
Finalment, convidem un cop més a celebrar cada petit avenç en l’objectiu, a mirar els passos fets i no només els que ens queden per fer, a connectar amb l’autoconfiança i a accionar-ho.
Activitat
PLA DE DESENVOLUPAMENT COMPETENCIAL PERSONALITZAT
Et proposem els passos perquè puguis crear el teu pla d’entrenament competencial personalitzat. El pots enfocar a entrenar aspectes d’alguna competència o a treure alguna cosa de la motxilla que no et deixava avançar. En aquest segon cas, recorda que ho has de formular també en positiu: si no ho vols, què és el que sí que vols?
1 Hi ha alguna competència que tens ganes d’entrenar? Hi ha algun pensament de la motxilla que vols reformular? A quin grup pertany? (presència / acció / receptivitat / creativitat)
2 En quina situació, moment, persona o grup vols entrenar-la?
3 Què vols aconseguir amb l’entrenament?
4 Quina acció concreta et planteges fer? Si n’has posat més d’una, col·loca-les de menys a més dificultat?
5 Com i quan voldràs mesurar cada una d’aquestes accions? Com celebraràs cada petit pas?
6 Escriu el que et proposes amb el màxim de detall tenint en compte totes aquestes preguntes?
7 Quan comences?
8 Què faràs per celebrar cada petit pas?
La motxilla: els meus recursos personals
RECORDEM LES IDEES CLAU
Tot allò que tenim per oferir ens converteix en persones úniques i valuoses.
Prendre consciència d’allò que sabem fer bé, dels nostres punts forts, ens ajuda a connectar amb l’autoconfiança.
Desenvolupem i actualitzem les nostres competències contínuament i en tots els àmbits de la vida, cada nou repte o situació és una font d’aprenentatge.
L’equilibri entre la presència, l’acció, la receptivitat i la creativitat ens donarà els recursos per fer front els reptes i aportarà la nostra millor versió.
Entrenar les nostres competències i crear nous hàbits ens ajudarà a omplir la cantimplora d’energia neta i renovable.
És clau com formulem els objectius perquè passin d’una intenció a una acció concreta.