Gestió de projectes

La programació és una de les activitats crítiques de la gestió d'un projecte dins de la fase de planificació, ja que:

1. És l'única forma d'establir una hipòtesi raonable de la durada del projecte i, per tant, de saber si es compliran els requisits pel que fa als terminis d'execució. Habitualment, el termini d'execució és un dels factors clau, juntament amb el cost, que condiciona l'èxit o el fracàs del projecte.
2. Permet assignar correctament els recursos i distribuir clarament les responsabilitats a l'equip de treball. Ajuda també a prioritzar les actuacions en cas de conflicte tenint en compte l'interès general del projecte i evitant la improvisació.
3. És també una eina molt útil per a l'autocontrol dels membres de l'equip, ja que permet saber fàcilment si s'estan produint desviacions en l'execució del projecte i, en cas de necessitat, advertir la direcció del projecte sobre la necessitat de posar en marxa mecanismes correctors.
4. Ens mostra el marge de temps que pot existir per a l'execució de cadascuna de les tasques. Amb aquesta informació, la direcció del projecte sabrà en tot moment fins a quin punt es poden assumir canvis en la programació per respondre a les possibles incidències (com per exemple, un canvi en l'abast o en els requisits).

La programació d'un projecte consisteix a desenvolupar els processos següents:

1. Definir els atributs de les tasques. Les tasques que formen part del projecte es poden identificar fàcilment si s'ha elaborat l'estructura de descomposició del treball (EDT) que hem estudiat en el mòdul 3. El nivell de detall ha de ser suficient com per poder assignar clarament responsabilitats i recursos. Per a cadascuna de les tasques s'han de definir els seus atributs.
2. Temporitzar les tasques. En primer lloc, cal determinar les relacions entre les tasques segons els lligams que hagin de tenir entre elles i tenint en compte els requisits o les especificacions tècniques i els condicionants temporals. Quan es construeix la seqüència general de les tasques i la xarxa de relacions entre elles, es pot calcular la durada total del projecte i comprovar si se'n compleixen els requisits temporals (terminis).
3. Assignar els recursos necessaris a cada tasca d'acord amb la disponibilitat. En cas que hi hagi limitacions per a l'assignació dels recursos, podrà ser necessari replantejar el calendari d'execució.

Una vegada feta la programació, es pot definir els costos de cada tasca i del conjunt del projecte i es pot elaborar el pressupost corresponent, com s'ha vist en el mòdul 3.

Les tasques són les unitats bàsiques de programació dels projectes.

La programació correcta d'un projecte dependrà, en bona mesura, de disposar de tota la informació necessària sobre les tasques que en formen part. Si s'ha fet l'estructura de descomposició del treball (EDT), probablement disposarem de la major part d'aquesta informació, que es pot agrupar en tres blocs d'atributs:

Una vegada s'han definit els atributs de les tasques, podem utilitzar els seus atributs temporals per determinar les relacions, les vinculacions o el lligam entre cadascuna d'elles.

L'execució de les tasques d'un projecte es troba subjecta a una successió lògica, que al seu torn depèn d'una sèrie de condicionants. Aquests condicionants forcen o aconsellen que s'estableixin lligams entre les tasques segons els factors següents:

• El mètode d'execució del treball; el procediment, i les condicions contractuals, legals o tecnològiques.

• La disponibilitat de les persones que han d'executar la tasca, dels equips materials necessaris o dels aprovisionaments que cal emprar.

• Factors externs o ambientals. Alguns factors que no depenen del mateix projecte poden condicionar també la programació de les tasques: climatologia, política…

Els factors enumerats forcen o aconsellen la vinculació entre tasques d'acord amb uns lligams, que poden ser:

• Lligams potencials (determinats per les dates)
• Lligams acumulatius (determinats pels recursos)

Els lligams potencials entre tasques són els que delimiten en el temps el començament o l'acabament d'una tasca del projecte, ja sigui en termes absoluts (una data concreta) o en termes relatius (respecte a altres tasques).

Els lligams potencials poden ser dels tipus següents:

Els recursos necessaris per executar les tasques també poden condicionar la vinculació entre elles.

En concret, tenint en compte que un dels objectius de la programació és l'aprofitament d'aquests recursos amb criteris d'eficiència, serà aconsellable lligar les activitats de tal forma que no hi hagi recursos ociosos.

Igualment, la successió de tasques es veurà condicionada per la disponibilitat dels recursos que s'han d'utilitzar. Si un recurs és escàs o no està disponible, quedarà condicionada la vinculació entre tasques.

S'ha de recordar, per altra part, que si hi ha recursos disponibles, assignant-ne més a alguna activitat és possible que es redueixi la seva durada. Contràriament, disposar de menys recursos dels previstos comportarà en molts casos un retard en l'execució del treball.

Cal tenir present que en alguns casos serà possible sobreutilitzar un recurs per evitar demores, per exemple, en el cas del personal, però en la majoria de casos això comportarà costos addicionals (treballs extraordinaris, contractacions temporals…) o demores en altres projectes si es canvien les prioritats.

Mes endavant es tractaran amb més detall els problemes de lligam d'activitats en funció de la disponibilitat i l'equilibri d'ús dels recursos.

Una vegada acabada la programació, cal comprovar si el resultat obtingut s'adequa als requisits del projecte. A més, s'haurà de verificar si és possible reduir el temps d'execució o els costos estimats resultants.

Pel que fa al temps d'execució estimat de les tasques, podem:

• Intentar assignar més recursos a les tasques crítiques, sempre que això no comporti un increment significatiu dels costos.
• Replantejar la forma d'execució de les tasques per mirar d'augmentar l'eficiència del treball.

Per fer la programació del projecte, podem utilitzar un seguit d'eines i mètodes que ajuden a ajustar la successió de les tasques i responen als problemes derivats de les seves relacions, de la seva durada i de l'assignació de recursos.

Aquestes eines serveixen, en particular, per:

• Representar gràficament el projecte i facilitar la comunicació dels seus aspectes més importants i el control de la seva execució.
• Determinar quines són les tasques crítiques i la successió d'aquestes (el camí crític) que condiciona la durada mínima del projecte.

Us proposem examinar tres d'aquestes tècniques:

• El diagrama de Gantt
• El mètode del camí crític
• La tècnica PERT

El diagrama de Gantt és un tipus de gràfic de barres que serveix per il·lustrar la programació d'un projecte a partir dels temps estimats de durada de les tasques i de la relació de dependència entre aquestes.

Per elaborar el diagrama de Gantt és important haver fet abans l'estructura de descomposició del treball (EDT) del projecte i haver identificat totes les tasques que en formen part amb els seus atributs.

Per construir un diagrama de Gantt:

• Es representa, en un eix horitzontal, l'escala temporal, amb la unitat que s'hagi considerat adient per facilitar després el control del projecte.
• En l'eix vertical es van disposant les tasques, començant per la part superior i per la tasca inicial.
• Les tasques es representen en la intersecció entre la filera corresponent i la data d'inici mitjançant barres horitzontals, amb una longitud corresponent a la seva durada estimada.
• Les barres de les tasques s'enllacen entre elles amb línies per indicar les seves relacions i dependències.
• Les fites, esdeveniments puntuals de durada 0, o pràcticament 0 (com per exemple, el lliurament d'un informe, d'un projecte tècnic o d'un prototipus, o la celebració de reunions de control importants), es representen amb un símbol específic, sovint:

Normalment, el diagrama de Gantt mostra el camí crític del projecte i destaca d'alguna forma (color, trama) les activitats crítiques.

El diagrama de Gantt és una de les formes més pràctiques i difosa de mostrar la informació temporal d'un projecte. Normalment, quan elabores un cronograma estàs fent un diagrama de Gantt.

Aquest diagrama serveix també com a eina per al control del temps del projecte, ja que s'hi pot representar també l'estat d'execució real de les tasques i posar de manifest les possibles desviacions per facilitar l'adopció de les mesures correctives que s'estimi adients.

S'ha de tenir en compte, però, que si les desviacions temporals són molt significatives, és probable que el diagrama inicial quedi invalidat, amb la qual cosa serà més útil refer-lo amb les noves previsions.

En un diagrama de xarxa es representen també les tasques i les relacions entre elles, com en el cas del diagrama de Gantt, però en aquest cas es recull informació addicional.

Per confeccionar diagrames de xarxa, existeixen dos tipus de convencions principals:

• Les tasques es representen en nodes, que contenen la informació significativa. Sovint aquests nodes són quadrangulars, però també poden ser rodons. En aquest cas, les relacions entre tasques es representen amb fletxes.

Aquest tipus de diagrames no acostumen a mostrar esdeveniments, si no és que es destaquen com a activitats de durada 0.

• Les tasques es representen amb fletxes, que comencen i acaben en un node que simbolitza un esdeveniment.

En totes dues versions, però, es considera que:

• Abans que una tasca pugui començar, s'han de completar totes les tasques precedents.
• Les fletxes assenyalen la precedència lògica de les tasques i el sentit de desenvolupament del projecte.

El mètode del camí crític i la tècnica PERT utilitzen diferents formes de diagrames de xarxa.

El mètode del camí crític o CPM (de l'anglès critical path method) és una tècnica de representació de les tasques d'un projecte mitjançant un gràfic o diagrama de xarxa, que va ser desenvolupada a finals dels anys 50 per DuPont Corporation, als Estats Units.

Aquesta tècnica permet trobar i mostrar el camí crític d'un projecte. Cada projecte té almenys un camí crític, però segons la seva complexitat, pot resultar difícil detectar-lo. El mètode del camí facilita aquest propòsit.

En síntesi, el mètode de la ruta crítica consisteix a construir un model del projecte seguint el procés següent:

1. Elaborar una llista de totes les tasques del projecte.
2. Determinar la durada prevista d'execució de cada tasca.
3. Establir les dependències entre les tasques.

El mètode del camí crític:

• Permet fer el seguiment de l'execució del programa, i en especial de les tasques crítiques.
• Serveix per advertir de la possibilitat que les tasques no crítiques es retardin fins a un punt en què superin el seu marge i generin un nou camí crític, amb la qual cosa s'alterarà el termini mínim en què el projecte es pot completar.

L'atenció del gestor del projecte ha de concentrar-se en les tasques i en el camí crític, ja que condicionen el conjunt del projecte. Si hi ha un retard en una activitat crítica, serà necessari treballar més intensament o aplicar-hi més recursos.

És aconsellable reservar els marges de les tasques no crítiques per respondre als imprevistos. No es poden utilitzar com un coixí per relaxar-se en el seguiment del programa, ja que d'aquesta forma perdríem aquesta reserva que ens permet reaccionar en cas de desviacions. A més, cal recordar que, a partir d'un determinat retard, qualsevol tasca pot esdevenir crítica.

El procediment per confeccionar un diagrama de xarxa amb indicació del camí crític és el següent:

Un retard en qualsevol de les tasques del camí crític repercutirà en un allargament del termini d'acabament del conjunt del projecte.

La tècnica d'avaluació i revisió de programes, coneguda com a PERT per l'acrònim del seu nom en anglès, Program Evaluation and Review Technique, és un altre model creat per a l'anàlisi i la representació de les tasques d'un projecte.

S'utilitza freqüentment en combinació amb el mètode del camí crític o CPM per identificar el temps mínim necessari per completar un projecte.

El mètode PERT és, per tant, una important tècnica de suport a la programació de projectes i una eina molt útil per:

• Analitzar els riscos derivats de l'adequació del temps necessari per executar les tasques en el termini disponible per enllestir el projecte.
• Ajudar a planificar i controlar el desenvolupament d'un projecte mitjançant un sistema probabilístic, ja que considera la possibilitat estadística de tres temps: optimista, probable i pessimista.
• Ajudar en el control del projecte, ja que es pot revisar i actualitzar a mesura que s'executen les tasques, de manera que es mostrarà la informació més fiable possible i es facilitarà la presa de decisions correctives sempre que sigui necessari, sobretot quan es produeixen canvis en el camí crític del projecte.

L'aplicació del mètode PERT en la planificació del projecte aporta:

• Una forma sistemàtica de programar les tasques del projecte.
• Una representació clara i entenedora del projecte.
• Una indicació de la successió de les activitats crítiques que condicionen l'acompliment dels terminis previstos.

La tècnica PERT mostra en un diagrama de xarxa el seguit lògic de les tasques del projecte, i indica la durada estimada i els moments previstos d'inici i acabament de cadascuna d'elles.

En el cas del diagrama PERT, la xarxa representa gràficament:

• Tasques: l'execució d'un treball que consumeix temps i recursos. Cada tasca es representa mitjançant una fletxa, que s'identifica amb un codi (sovint, una lletra).

• Successos: esdeveniments o situacions que es donen en un moment puntual i que no consumeixen recursos. Els successos són nodes que enllacen les tasques i en marquen l'inici i el final. Es representen amb cercles i s'identifiquen amb un número.

Les principals regles per construir el diagrama PERT són les següents:

1. Cada tasca (fletxa) estarà limitada per dos nodes o successos, un a l'inici i un al final.
2. Els nodes s'identifiquen amb un número natural successiu, seguint l'ordre lògic d'execució; el número del node inicial de cada tasca serà sempre menor al del node final.
3. Entre dos successos o nodes només hi pot haver una tasca.
4. Només hi pot haver un node d'inici i un node d'acabament del projecte.
5. Les relacions entre les activitats poden ser dels tipus següents:
   • Una tasca precedeix una altra tasca:
   • Diverses tasques precedeixen una altra tasca (convergència):
   • Una tasca precedeix diverses tasques (divergència):
   • Diverses tasques precedeixen diverses tasques (convergència/divergència):
6. S'utilitzen tasques fictícies, que no corresponen a cap treball real i que no consumeixen temps ni recursos, per representar lligams del projecte que no és possible reflectir amb activitats reals.

   Aquestes tasques fictícies són necessàries, per exemple, quan una tasca real apareix en més d'un conjunt de tasques precedents. En el cas representat, la tasca A és precedent de la tasca C, juntament amb la tasca B, la qual cosa es representa amb la tasca fictícia F1 perquè la tasca A és també precedent, de manera exclusiva, de la tasca D. També cal emprar una tasca fictícia quan es vol representar un temps d'espera.

7. Els nodes inicial i final s'identifiquen amb un símbol específic, per exemple, α i ω.

Per construir el diagrama se segueixen les passes següents:

1. Identificar cadascuna de les tasques que formen part del projecte.

2. Elaborar el quadre de prelacions entre les tasques, recollint totes les tasques del projecte i indicant quines són les precedents de cadascuna d'elles (separades per comes quan n'hi ha més d'una). Les tasques inicials es reconeixen perquè no tenen cap precedent; les tasques finals es reconeixen perquè no apareixen a la columna de precedents (no precedeixen cap altra tasca). Vegem-ho en l'exemple següent.

3. Amb la informació del quadre de prelacions, es pot construir el diagrama aplicant les regles exposades.

Quan es fa la programació d'un projecte, és possible que no es pugui establir amb exactitud la durada de les tasques que s'han de desenvolupar. Com ja sabem, els projectes es caracteritzen per la seva singularitat, per la qual cosa el temps d'execució de les tasques dependrà de les circumstàncies concretes del projecte i d'altres factors no controlables.

En el mètode PERT, el temps d'execució de cada tasca s'obté a partir de l'estimació de tres escenaris possibles:

• Optimista (a), que representa el temps mínim en què podria executar-se la tasca quan totes les condicions són molt favorables.
• Normal o modal (m), que representa el temps que normalment es consumeix per executar la tasca en les condicions habituals.
• Pessimista (b), que representa el temps màxim en què s'executaria la tasca si les circumstàncies són desfavorables.

Coneguts els valors de (a), (m) i (b), el temps estimat d'execució (te) de cada tasca es calcula aplicant la fórmula següent:

Així mateix, es pot determinar la desviació estàndard (σ) que pot tenir cada tasca:

Una vegada determinat el temps estimat (te) d'execució de cada tasca, es procedeix al càlcul dels temps mínim (t) i màxim (T) d'inici de cada tasca seguint el mateix sistema que en el mètode del camí crític (CPM):

1. Temps mínim d'inici (t). Indica el moment més avançat en què podrà iniciar-se cada tasca. Correspon a la suma del temps estimat (te) i del temps mínim d'inici (t) de la tasca precedent. Si hi ha més d'una tasca precedent, s'ha de seleccionar el valor resultant més alt. Per a la primera tasca, el temps mínim d'inici (t) és 0.
2. Temps màxim d'inici (T). Indica el moment més endarrerit en què podrà iniciar-se cada tasca. Per calcular-lo, s'ha de començar per la darrera tasca i fer la seqüència en sentit invers. Per a la darrera tasca, el temps màxim d'inici (T) és igual al temps mínim de començament (t). Per a cada tasca precedent, el temps màxim d'inici (T) es calcula restant el temps estimat de la tasca (te) del temps màxim d'inici (T) de la tasca següent. Si hi ha més d'una tasca següent, en aquest cas s'ha de seleccionar el valor resultant més baix.
3. Marge (M). És la diferència entre el temps màxim (T) i el temps mínim (t) d'inici de cada tasca. Quan el marge és igual a zero, la tasca és crítica: un endarreriment comportarà un allargament del termini d'acabament del projecte. El seguit de les tasques crítiques del projecte determina el camí crític.

Per representar els temps en el diagrama de xarxa PERT, utilitzem les convencions següents:

• El temps estimat (te) de cada tasca s'indica a sota de la fletxa corresponent:

• Els temps mínim (t) i màxim (T) d'inici i el marge (M) s'indiquen en el node inicial de cada tasca, juntament amb el codi del node (id):

En aquest cas, indicarem el camí crític ombrejant els nodes amb marge (M) zero i ressaltant les activitats crítiques:

Normalment, la programació d'un projecte es fa considerant, en primera instància, tan sols el factor temps i la relació entre les tasques, per tal de determinar quin és el camí crític i la durada mínima del projecte i així poder verificar si es compleixen els requisits de caire temporal, els terminis.

No obstant, el temps no és l'únic factor significatiu per a la programació; l'altre són els recursos, i la realitat ens indica que els recursos no són il·limitats.

Un recurs és un bé que es necessita per dur a terme una tasca i que es pot mesurar en unitats físiques.

De fet, un dels objectius de la programació és equilibrar aquests dos factors crítics: temps i recursos.

No en va hi ha qui considera que en un cas i l'altre, temps i recursos, estem parlant de la mateixa cosa, o almenys podem utilitzar la mateixa mesura: diners.

Quan es tracta de la programació del projecte, interessa sobretot aprofitar aquells recursos que suposen un cost fix i podrien romandre improductius.

En molts casos, si varia la quantitat de recursos assignats a una tasca, variarà la seva durada: si podem incorporar més recursos, la durada s'escurçarà. Si hem d'assignar menys recursos dels previstos inicialment, el temps d'execució de la tasca s'allargarà.

Poden existir, per tant, diverses opcions per executar un projecte segons les combinacions de recursos i temps que siguin factibles.

Quan els recursos disponibles són limitats (és a dir, gairebé sempre), apareixen els problemes derivats de l'equilibri entre el temps i els recursos disponibles per a l'execució del projecte, que poden ser de dos tipus:

1. Problemes de compatibilitat de recursos. Són els que deriven de la necessitat d'assignar recursos a totes les tasques, sense haver d'emprar en cap moment més recursos dels disponibles i procurant mantenir la durada mínima del projecte.
2. Problemes d'equilibri de recursos. Són els que sorgeixen quan es pretén fer un ús al més equilibrat possible dels recursos disponibles tot mantenint la durada mínima del projecte. En aquest cas, l'objectiu és aprofitar al màxim els recursos per evitar costos innecessaris (per exemple, equips que no estiguin en funcionament).

Tant en una situació com en l'altra, les possibilitats d'acció són les següents:

1. Si la programació mostra que hi ha marge en les tasques afectades, aquestes poden desplaçar-se o fragmentar-se per tal de disposar dels recursos necessaris o per aprofitar-los més eficientment. El temps mínim d'execució del projecte no s'incrementarà sempre que no se superin els marges de les tasques en qüestió.
2. Si la programació indica que no hi ha marge, és a dir, que les tasques afectades són crítiques, les opcions són:
   1. Modificar l'abast del projecte (fer menys coses).
   2. Reduir la qualitat del projecte (fer les mateixes coses però amb menys qualitat, detall, intensitat…).
   3. Alterar el termini del projecte, ja que si hem de desplaçar o fragmentar tasques crítiques, s'allargarà el camí crític i el temps mínim d'execució del projecte.
   4. Obtenir recursos addicionals, la qual cosa comporta gairebé sempre un increment del pressupost.

És especialment important tenir presents les possibilitats d'actuació esmentades en els punts anteriors, en el cas de desequilibris entre els recursos disponibles i els terminis del projecte, quan l'execució d'aquest s'ha d'encarregar a un agent extern.

Al marge del compliment de les condicions contractuals, i de l'exigència de responsabilitats per incompliments que en pogués derivar, hauria de ser l'Administració contractant qui optés per una de les possibles alternatives (alteracions de l'abast, qualitat, termini o pressupost) del projecte, a proposta del responsable de projecte i tenint en compte la preservació, tant com sigui possible, dels objectius del projecte i de les especificacions d'execució.

Per treballar els problemes d'assignació de recursos, s'utilitza un tipus de gràfic denominat diagrama de càrregues:

El diagrama de càrregues ens indica, per un recurs concret aplicat a un projecte:

• El nivell de disponibilitat d'aquest recurs durant el temps.
• Les unitats de recurs necessàries en cada moment, que dibuixen la corba de càrrega.
• Les sobrecàrregues que es produeixen en moments concrets.

A la pràctica, quan es fa la programació del projecte, és freqüent assignar els recursos disponibles a les tasques amb caràcter previ, la qual cosa estableix la durada de cada tasca en funció d'aquests recursos, i a continuació es crea el calendari tenint en compte els lligams temporals. En el cas que el resultat no sigui acceptable, per exemple, perquè es produeixen demores en el conjunt del projecte més enllà del límit tolerable, és quan es replanteja la distribució dels recursos.

Com ja s'ha comentat anteriorment, és important considerar si la disponibilitat al 100% d'un recurs durant un període de temps i per a unes tasques determinades equival que aquest sigui 100% productiu en la mateixa situació.

Molt freqüentment, la situació no és aquesta, sinó que la productivitat d'alguns recursos és decreixent amb el temps d'utilització. Això és particularment observable en el cas dels recursos extraordinaris.

Una bona programació ha de tenir en compte la disponibilitat real de temps de treball productiu, no només la disponibilitat material del recurs, si vol evitar que el control posterior posi de manifest retards difícilment recuperables i notables increments de costos.

Una programació idealista, per poc fiable, pot ser pitjor que no tenir-ne cap.

Tot i que pot ser útil per dominar a fons tots els detalls d'un projecte, actualment és poc freqüent que l'elaboració d'eines de suport a la programació, com els diagrames de Gantt, CPM o PERT, s'elaborin de forma manual o adaptant les aplicacions ofimàtiques més habituals.

Existeixen força aplicacions informàtiques específicament dissenyades per a la gestió de projectes que faciliten i automatitzen aquestes activitats i que permeten fer tant una programació acurada del projecte com el posterior seguiment i control.

Les aplicacions més sofisticades incorporen també funcionalitats de gestió dels documents del projecte, control de la qualitat i comunicació entre els membres de l'equip de treball.

Normalment, aquestes aplicacions es basen en la seqüència de tasques següent:

1. Entrada dels paràmetres generals del projecte, de l'equip de treball i dels recursos disponibles en formularis específics.
2. Entrada de les tasques i dels seus atributs, també en formularis per a cada tasca o mitjançant una quadrícula de dades, indicant la durada i les dates d'inici i d'acabament.
3. Entrada de les relacions entre les tasques.

A partir d'aquesta informació les aplicacions poden:

• Programar automàticament les tasques, tenint en compte el calendari laboral que s'hagi predeterminat.
• Calcular el camí crític.
• Generar diferents tipus d'informes i diagrames: EDT, Gantt, PERT, taules d'assignació de responsabilitat sobre tasques, taules d'assignació de recursos a tasques, etc.

La majoria de programes informàtics de gestió de projectes permeten també fer un seguiment o monitorització del desenvolupament del projecte introduint les dades relatives a l'estat real d'execució de les tasques, amb la qual cosa es poden actualitzar automàticament els diagrames i informes i posar en relleu les desviacions.

Existeix un nombre considerable d'aplicacions orientades a la programació de projectes, amb característiques i complexitat d'ús diferents. Algunes són eines bàsiques per ajudar a generar diagrames senzills, com el Gantt, mentre que altres són paquets sofisticats per a la gestió completa d'un projecte amb la col·laboració de tots els membres de l'equip de treball.

Actualment l'aplicació de gestió de projectes propietària més utilitzada és Microsoft Project. Aquest programari forma part de la família Office i permet l'administració tant de projectes individuals com de carteres de projectes. També inclou funcionalitats per a la gestió dels recursos i els equips de treball.

També hi ha diverses alternatives de codi obert:

• Calligra Suite és un complet paquet ofimàtic que utilitza els formats d'arxiu OpenDocument (com el paquet LibreOffice). Un dels seus components és Plan, aplicació de gestió de projectes amb funcionalitats per programar les tasques tenint en compte el temps i els recursos. Pot elaborar diagrames de Gantt i fer l'estructura de descomposició del treball (EDT).
• Planner és una altra eina que es basa en el mètode EDT per elaborar els diagrames de Gantt, els càlculs de costos de les tasques i l'ús dels recursos de cada projecte.
• ProjectLibre és una aplicació de gestió de projectes compatible amb Microsoft Project, amb capacitat d'elaborar diagrames de Gantt i de xarxa i fer l'estructura de descomposició del treball (EDT) i amb altres possibilitats complementàries.
• GanttProject és una de les aplicacions d'escriptori més senzilles per donar suport a la programació d'un projecte. Està orientada sobretot a l'elaboració del diagrama de Gantt.

Tenint en compte que és una aplicació força senzilla i molt pràctica per confeccionar diagrames de Gantt, podeu utilitzar GanttProject com una via per introduir-vos en l'ús de la informàtica per a la programació de projectes.

Amb GanttProject podreu crear:

GanttProject permet generar un informe bàsic del projecte que es pot exportar al format PDF. També es poden generar imatges (PNG, JPEG) a partir de gràfics concrets.

Les dades es poden exportar a un full de càlcul, i en bona part poden ser utilitzades des de Microsoft Project.

En aquest mòdul has pogut treballar la programació, un procés que et permetrà establir la successió lògica més adequada de les tasques del projecte, tenint en compte la seva temporització i l'assignació de recursos de la forma més equilibrada possible per assolir la màxima eficiència.

El programa del projecte proporciona la base que facilita posteriorment el control i el seguiment de l'execució de les activitats previstes en termes d'ús de temps i de recursos.

Com que la unitat bàsica de programació és la tasca, has estudiat quins són els atributs que la defineixen. També has repassat quin tipus de relació es pot establir entre les tasques, tenint en compte els condicionants temporals i d'ús dels recursos, amb la qual cosa podràs determinar la seva successió més eficient.

Has aprés també els conceptes de tasca crítica i de camí crític, que són bàsics per gestionar correctament el temps i els terminis del projecte.

Per ajudar-te en aquest procés, has conegut diferents eines o instruments de suport per a la programació: el diagrama de Gantt, el mètode del camí crític i la tècnica PERT.

A continuació, has revisat diferents aspectes relatius a l'assignació de recursos a les tasques del projecte de la forma més eficient possible. S'han revisat els problemes derivats de l'ús dels recursos quan aquests són limitats, i també els referents a intentar que la programació optimitzi la utilització d'aquests recursos.

Per últim, també has pogut conèixer algunes aplicacions informàtiques útils per a la programació de projectes.

DIVERSOS AUTORS (2017). Guía de los fundamentos para la dirección de proyectos. Guía del PMBOK ®. 6a. edició. Newton Square, Pennsilvània: Project Management Institute.

DIVERSOS AUTORS (2018). UNE-ISO 10006. Gestión de la calidad. Directrices para la gestión de la calidad en los proyectos. Madrid: AENOR.

SERER, M. (2001). Gestión integrada de proyectos. Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya.