Gestió de projectes

Mòdul 6. El control del projecte

Mapa conceptual del mòdul

1. El seguiment del projecte

Com hem vist en el mòdul 3, la planificació no és una finalitat en ella mateixa, sinó que serveix com a mecanisme per determinar la forma més eficient i segura de desenvolupar el projecte i com a base de referència per controlar que els seus resultats s'assoleixen d'acord amb allò previst i, per tant, compleixen les especificacions i els requisits.

El seguiment del projecte consisteix a obtenir informació de com es desenvolupa el treball per comparar-la amb la planificació i permetre la presa de decisions per:

  • Assegurar en tot moment l’assoliment dels objectius en els termes previstos.
  • Satisfer les necessitats i les expectatives de les parts interessades (i si és possible, superar-les).

L'element essencial per al seguiment del projecte és la informació, per la qual cosa és important que en la mateixa fase de planificació es defineixi quin serà el sistema per obtenir informació sobre l'execució del projecte i així poder controlar el seu progrés.

El seguiment de la planificació consisteix a comprovar regularment si els resultats que es van obtenint amb l'execució del projecte coincideixen amb els objectius previstos (tenint en compte l’abast, la qualitat, els terminis, el cost, etc.). Aquest seguiment ha de fer referència a tots els vessants de la planificació que s’han anat veient.

En concret, per a cadascuna de les tasques programades, s'ha d'analitzar si s'ha executat en els terminis i amb la durada programada i si s'ha dut a terme amb els recursos assignats inicialment.

Com ja s’ha vist, les desviacions en les tasques programades, tant pel que es refereix a temps com a utilització de recursos, tenen un impacte directe en el cost del projecte i podrien donar lloc a retards en la data d'acabament prevista.

El procés de seguiment s'ha de realitzar de forma periòdica i simultàniament a l'execució de les tasques programades, per tal de detectar els problemes i les desviacions que puguin aparèixer amb marge suficient per adoptar mesures correctives que puguin reconduir el desenvolupament del projecte amb el mínim impacte negatiu possible.

El seguiment del projecte no és una funció exclusiva de la persona responsable, sinó que necessita la participació de tot l'equip.

Serà molt poc probable que la persona responsable pugui detectar totes les possibles incidències en tasques que no realitza directament, per la qual cosa les persones adequades per fer-ho són precisament les que les executen.

Això s'ha de preveure per dotar tots els membres de l'equip de les eines i dels criteris necessaris per exercir aquest autocontrol.

El seguiment i, tot seguit, el control del projecte poden originar, si es donen les condicions pertinents:

  • Ajustaments operatius a la programació, amb el consegüent impacte probable en els terminis i el consum de recursos.
  • La revisió dels aspectes de la planificació que es puguin veure afectats per incidències.
  • La revisió, fins i tot, de l’enfocament inicial del projecte, en el cas que aquestes incidències siguin de molta importància i posin en qüestió l’estratègia plantejada.
  • I, en cas extrem, la cancel·lació del projecte, si és que es conclou que no és possible assolir els objectius inicials i satisfer les necessitats i expectatives de qui formula l’encàrrec o d’altres parts implicades significatives.

2. El control del projecte

El control del projecte és un procés vinculat directament al seguiment i inclou la determinació d’accions correctives i accions preventives. També pot comportar la modificació dels diferents plans parcials i del Pla general del projecte. Fins i tot, com s’ha vist, pot implicar en algun cas extrem que es proposi la cancel·lació del projecte quan la direcció considera que ja no és possible assolir els objectius o fer-ho en condicions de temps i cost admissibles.

La fase de control del projecte hauria de poder respondre a qüestions com:

  • On som, en termes de temps, cost, abast i qualitat?
  • Si hi ha desviacions, què les ha causat?
  • Què hem de fer davant de les desviacions i les incidències?
  • Existeixen possibilitats de millorar la planificació?

2.1. El procés de control del projecte

El diagrama següent mostra de manera esquemàtica com s’ha de desenvolupar el procés de control del projecte:

Esquema del procés de control del projecte

Si observem el fluxograma, podem apreciar que el control del projecte és un procés iteratiu que s'ha d'anar executant simultàniament a les tasques programades i que consisteix a:

  1. Obtenir la informació necessària sobre el desenvolupament de les tasques programades i del conjunt dels processos de gestió planificats. Lògicament, és imprescindible que la informació sigui real i fiable.
  2. Comparar la informació recollida amb la planificació i la programació del projecte.
  3. Determinar si hi ha desviacions sobre les previsions vigents a la planificació.
    • En cas afirmatiu: s'ha d'informar la persona responsable del projecte, per tal que aquesta determini quines són les accions correctives adients. Les accions correctives normalment comportaran ajustaments en la planificació. Una vegada fetes, es continua amb l’execució.
    • En cas negatiu: es continua amb el pas següent.
  4. Determinar si hi ha riscos probables que es puguin materialitzar de forma que quedi afectada l’execució prevista del projecte.
    • En cas afirmatiu: cal que la persona responsable del projecte determini les accions preventives més adequades per evitar l’esmentada afectació del projecte o bé per minimitzar-ne l’impacte. Novament, les accions preventives comportaran ajustaments en la planificació que caldrà realitzar abans de continuar amb l’execució.
    • En cas negatiu: es continua amb el pas següent.
  5. Determinar si de l’anàlisi de la informació del seguiment deriven possibilitats de millorar algun dels aspectes de la planificació del projecte.
    • En cas afirmatiu: la direcció del projecte haurà de revisar i adequar la planificació per introduir-hi aquestes millores.
    • En cas negatiu: es continua amb l’execució del projecte.

El procés es repeteix de forma continuada, normalment en moments prefixats en la planificació, fins que l’execució del projecte es culmina.

2.2. Objectiu del control del projecte

Les finalitats del sistema de control del projecte són:

  • Assegurar que els objectius del projecte són assolits d'acord amb les especificacions: abast, terminis, costos, qualitat…
  • Permetre respondre a qualsevol incidència i fer els ajustaments necessaris en la planificació per satisfer les necessitats i expectatives de les parts interessades i assolir els objectius quan canvien les circumstàncies previstes en la planificació.

Cal insistir que el sistema de control del projecte té un sentit pràctic. Allò important és actuar davant de les desviacions i dels riscos, no únicament detectar-los.

Per tant, el sistema de control ha de ser dissenyat i implantat de forma que permeti sempre respondre a temps a les incidències. En cas contrari, es transforma en un cost innecessari de temps i recursos, i probablement generarà insatisfacció en l'equip de treball, ja que aquest percebrà que es fiscalitza el seu treball sense generar cap valor pràctic.

Per poder respondre a temps a les desviacions, és crítica la forma com es gestionarà la informació.

La informació sobre l'execució del projecte i les incidències que sorgeixin ha de ser tan actualitzada com sigui possible i ha d'arribar a mans de les persones que han de prendre les decisions correctives amb regularitat.

La freqüència dels controls i de la revisió de la informació de seguiment dependrà de les característiques de cada projecte. En alguns casos, caldrà informes diaris (o fins i tot a intervals menors); en altres casos, el seguiment es pot fer setmanalment o en períodes superiors. També es pot vincular a esdeveniments rellevants del projecte, com la producció d’elements lliurables, que esdevindran fites de control.

És important obtenir la informació sobre l'execució de les tasques programades i dels processos de gestió planificats en el moment en què succeeixen els esdeveniments, i no a posteriori.

D'aquesta forma, la informació és permanentment actualitzada i es minimitza la possibilitat que hi hagi oblits i errors en el seu tractament. Les persones encarregades de les tasques han de tenir els mitjans necessaris per registrar la informació que es consideri significativa.

El disseny del sistema de control del projecte ha de ser coherent amb la naturalesa del projecte. En general, però, ha de ser tan simple com sigui possible per aconseguir el control més efectiu amb el mínim cost.

Donat que el sistema de control consumeix també temps i recursos, és també un cost del projecte, per la qual cosa tan important com controlar allò significatiu és evitar controls innecessaris.

La persona responsable del projecte ha de comprovar que els instruments i sistemes de control són realment útils; si no, els ha de suprimir. Una de les formes més efectives per saber si els controls són útils és demanar-ho a les persones que els han d'utilitzar.

Els controls del projecte han de quedar sempre registrats per facilitar-ne la revisió i l'avaluació final.

Si un dels mecanismes de control és fer reunions de seguiment, un registre efectiu pot ser un informe o acta de la reunió. Aquest document hauria de ser tan simple com fos possible, concentrat en la informació significativa. El seu contingut bàsic seria:

  1. Estat actual del projecte.
  2. Previsió del desenvolupament futur del projecte.
  3. Estat de les activitats crítiques.
  4. Avaluació dels riscos identificats i proposta d'actuacions per realitzar.
  5. Informació que pugui ser d'interès per a altres projectes o processos operatius que s'estiguin desenvolupant.
  6. Limitacions que pugui tenir el procés de revisió i que puguin limitar la seva validesa.

En la fase de planificació s'han d’establir els paràmetres de control necessaris i significatius per al projecte de què es tracti, com els referents a la programació (terminis i consum de recursos), al pressupost, a la relació amb les parts interessades (queixes, suggeriments…), al seguiment dels riscos, etc.

Els paràmetres de control han de ser específics i mesurables.

Pel que respecta als terminis i els recursos, una informació del tipus «els materials han arribat més o menys quan s'esperava, amb la qual cosa el retard és mínim» és del tot inacceptable. La informació correcta seria «els materials van arribar quatre dies més tard del que s’havia programat, i el retard generat ha estat d'una setmana perquè els operaris van haver de prioritzar un altre contracte».

Com hem vist en el procés general, el control no hauria de concentrar-se només en les desviacions; ha de tenir capacitat predictiva: és possible que les dades disponibles no mostrin desviacions, però sí que posin de manifest una amenaça que podria concretar-se en dificultats per al projecte. Aquestes amenaces hauran de ser tingudes també en compte.

Així mateix, s’hauria de tenir també en compte si hi ha possibilitats de millorar la planificació gràcies a oportunitats no previstes inicialment, com per exemple, disposar de recursos addicionals o una reducció de costos.

El control del projecte no és sempre una tasca fàcil. Com ja s'ha dit, és molt important disposar de la informació adequada en el moment idoni, i no sempre és possible tenir tota la informació necessària, en especial en projectes de gran complexitat en què conflueixen moltes variables.

Per altra part, la planificació es fonamenta en bona mesura en estimacions i previsions, i en el moment de l'execució del projecte es pot descobrir que algunes partien de supòsits que s'han demostrat incorrectes.

Moltes vegades, finalment, es dedica menys atenció als aspectes més qualitatius del projecte, ja que resulta més fàcil controlar els terminis i el cost, que són requisits quantificables, tot i que en molts casos la valoració del projecte es farà sobre aquells aspectes qualitatius.

3. Dimensions del control del projecte

El control del projecte ha d’atendre també diferents dimensions o vessants i desenvolupar processos específics. Aquestes dimensions del control es corresponen amb les de la planificació i l’execució, i són:

Pel que respecta a l’abast, el control ha de fer el seguiment de l’estat d’aquest durant tota l’execució del projecte i ha de verificar que qualsevol modificació és aprovada per qui té la capacitat formal de fer-ho, tenint en compte l’impacte que es produirà en els terminis i els costos.

Normalment, sempre hi haurà alguna variació en l’abast del projecte definit inicialment, ja sigui quantitativament o qualitativa. El sistema de control ha de procurar que aquestes variacions siguin controlades, és a dir, que es reflecteixin en adequacions de la planificació convenientment autoritzades.

En tot cas, s’ha d’intentar que les variacions en l’abast no desnaturalitzin el projecte, és a dir, que aquest no s’allunyi excessivament dels seus objectius inicials.

Dimensions del control del projecte

El control de la programació s’ha de fer durant tot el cicle de vida del projecte i ha d’atendre els seus dos components interrelacionats:

  1. La temporització: la qual cosa comporta la monitorització de l’estat d’execució del projecte a partir del cronograma elaborat en la programació (normalment, sobre la base del diagrama de Gantt). El control consistirà bàsicament en el contrast entre la situació temporal del projecte real i la prevista; a partir d’aquest control es podran definir, quan sigui necessari, accions per ajustar el cronograma, aprofitant el temps disponible de les tasques programades amb marge i tenint cura de les afectacions al camí crític. S’ha de recordar que una demora en alguna de les tasques d’aquest camí crític comportarà una demora en el conjunt del projecte.
  2. Els recursos: la disponibilitat dels quals pot afectar també el cronograma. En aquest cas s’ha de controlar que es compleixen les previsions pel que fa a l’assignació i el consum de recursos per a les tasques programades, i en cas d’incidències, executar les accions correctives necessàries.

S’ha de tenir cura també, en relació directa amb el control de la programació, del seguiment del pressupost i dels costos del projecte, novament a través del contrast entre les previsions i les execucions (costos reals). Cal detectar i justificar qualsevol desviació (s’ha de tenir en compte que una disminució dels costos respecte a la previsió no necessàriament ha de ser positiva: pot ser un indici de retards en l’execució i d’incompliment d’especificacions o de requisits de qualitat).

Els possibles increments sobre les previsions planificades han de ser explicats i autoritzats formalment.

Pel que respecta a la qualitat, és necessari fer el seguiment i registrar els resultats de les activitats destinades a assegurar que els resultats del projecte s’adeqüen als requisits de qualitat establerts i satisfan les expectatives dels seus destinataris.

El control de la qualitat implica tot l’equip de treball i ha de ser adequat i proporcionat a les característiques i la naturalesa del projecte; en alguns casos, es pot realitzar en moments puntuals (que sovint coincideixen amb l’obtenció de lliurables), i en d’altres, pot ser una tasca continuada.

Eines freqüentment emprades per al control de la qualitat del projecte són:

  • Les llistes de verificacions basades en els requisits de qualitat (check lists).
  • Les inspeccions (de productes, obres, entorn de treball, equips…).
  • Les proves o avaluacions sobre elements lliurables i sobre el resultat final abans de traspassar-los als destinataris.

Els controls han de comprovar també que els processos de comunicació, tant els interns com els externs, són efectius; és a dir, que els missatges que es volen traslladar a les parts corresponents són rebuts i correctament compresos. A aquest efecte s’han de preveure mecanismes de realimentació (feedback) mitjançant els quals la direcció del projecte, normalment, comprova que les parts adequades reben i entenen la informació necessària.

Quant als riscos que es van preveure inicialment en la planificació, és necessari comprovar regularment si s’han incrementat les possibilitats que es vegin materialitzats; en cas afirmatiu, s’han de posar en marxa les accions preventives necessàries.

A més, s’ha de comprovar si han aparegut nous riscos i si els plans de contingències que havíem previst inicialment continuen essent aplicables.

El control ha d’afectar també les adquisicions de recursos i treballs externs, ja que cal comprovar que les prestacions rebudes es corresponen amb els requisits pactats als contractes.

En el cas de l’Administració pública, la modificació d’un contracte o d’un projecte d’obres no és un procés obert a la voluntat de les parts, sinó regulat per la normativa. Aquestes modificacions només les poden aprovar, en determinats casos, els òrgans adequats. És per això que és fonamental que la persona responsable del projecte tingui especial cura en el control de les adquisicions.

Finalment, en la fase de control s’ha de tenir cura del seguiment de l’actitud de les parts interessades envers el projecte. Habitualment, la direcció del projecte haurà de fer accions per comprovar que aquestes parts es posicionen segons allò planificat, i en cas negatiu, haurà de dur a terme accions per aconseguir-ho, si cal, modificant les estratègies previstes i la planificació.

Resum

En aquest mòdul s’han presentat conceptes relatius al seguiment i el control del projecte. Aquests conceptes t’han d’ajudar a determinar quina ha de ser la forma més adequada per tal de verificar, al llarg de tot el projecte, que la programació s’està seguint i que els objectius establerts en la planificació s’estan assolint segons les previsions.

S’ha presentat en primer lloc com dur a terme el seguiment de l’execució del projecte obtenint la informació més significativa que permeti prendre decisions.

Després has estudiat el procés bàsic del control del projecte, basat en el contrast entre la informació de seguiment i la planificació, i la determinació d’accions correctives, accions preventives i accions de millora que han d’adequar la planificació a les situacions concretes que es vagin produint.

S’ha insistit també que el control del projecte té un sentit pràctic (assegurar que els objectius del projecte són assolits d'acord amb les especificacions: abast, terminis, costos, qualitat…) i no és simplement un mecanisme de supervisió del treball.

Per acabar, s’han examinat els aspectes més importants de cadascun dels vessants que han de ser objecte de control durant l’execució del projecte: l’abast, la programació, el cost i el pressupost, la qualitat, les comunicacions, els riscos, les adquisicions i la relació amb les parts interessades.

Bibliografia

DIVERSOS AUTORS (2017). Guía de los fundamentos para la dirección de proyectos. Guía del PMBOK ®. 6a. edició. Newton Square, Pennsilvània: Project Management Institute.

DIVERSOS AUTORS (2018). UNE-ISO 10006. Gestión de la calidad. Directrices para la gestión de la calidad en los proyectos. Madrid: AENOR.

SERER, M. (2001). Gestión integrada de proyectos. Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Pujar