Organització d’esdeveniments i atenció protocol·lària

La bandera nacional ocuparà sempre un lloc destacat, visible i de màxim honor. Si al seu costat s’utilitzen altres banderes oficials, la bandera espanyola ocuparà el lloc preeminent i de màxim honor i la resta no podran ser de mida més gran.

Hi ha unes mides oficials establertes per a ús general, en funció de si s’han d’exposar a l’exterior o a l’interior d’un edifici.

Pel que fa a la normativa vigent, disposem de:

• Reial Decret 1511/1977, Reglament de banderes, estendards, guions, insígnies i distintius.
• Els articles del 18 al 20 de la Llei 85/1978.
• Llei 39/1981, que regula l’ús de la bandera d’Espanya i altres banderes i ensenyes.
• RD 441/1981, sobre els colors de la bandera d’Espanya.

Seguint la mateixa metodologia que hem vist en l’apartat de presidències d’aquest manual, les banderes s’ordenaran amb criteri parell (12, 3124) o senar (213).

Com veiem a la imatge, si hem d’exposar tres banderes, seguirem la disposició senar, en què la bandera espanyola estarà situada al mig (posició 1), a la seva dreta situarem la que correspon a la CA (posició 2) i a l’esquerra de la 1, la del municipi (posició 3), si el municipi en disposa.

No és obligatori que els municipis tinguin banderes; per tant n’hi haurà que disposen d’aquest símbol i n’hi haurà que no.

Per importància territorial de major a menor, les banderes les ubicarem en l’ordre i rang que a continuació detallem:

1. Banderes dels països
2. Banderes de les CA o regions
3. Banderes dels municipis
4. Banderes de les universitats
5. Bandera de la UE

Si la porta principal està situada a un lateral, davant la façana es poden ubicar les banderes en ordre lineal, la de major rang més a prop de la porta i la de menor rang la més allunyada.

En canvi, si la porta principal està centrada al mig de la façana, les banderes s’han de disposar duplicades a esquerra i dreta de la porta, les de major rang més a prop de la porta i les de menor rang les més allunyades.

L’ordre de les banderes autonòmiques les determina la data de publicació del seu Estatut d’Autonomia i la disposició de l’article 13.1 del RD 2099/1983.

Els criteris per ordenar banderes poden ser diversos, per exemple:

• Les banderes universitàries s’ordenen pel criteri d’antiguitat. L’any de creació de cada Universitat marca el rang. La més antiga és la de Salamanca, inaugurada l’any 1218; per tant la seva bandera serà la número 1 en actes amb presència de diverses universitats.
• El criteri alfabètic. Les banderes que conformen l’OTAN s’ordenen alfabèticament en llengua anglesa. En canvi, a la Unió Europea, s’ordenen alfabèticament segons el nom de cada país en el seu idioma. Per posar un exemple, Grècia no s’ordena per la g perquè en grec el país és Ellas, ‘Eλλαδα, i per tant la seva bandera estarà situada a la e.

Com que les banderes són un símbol que representa un país i per tant la seva ciutadania, el dol oficial s’expressa igualment a través de gestos envers aquest símbol. Per aquest motiu, en cas de dol, les banderes onejaran a mig pal.

Però la competència sobre cada bandera la té el seu govern:

• Per tant, la bandera espanyola onejarà a mig pal si així ho disposa el Consell de Ministres.
• El mateix criteri s’aplica per a les banderes autonòmiques, ja que és el Consell de Govern de la CA qui decretarà els termes del dol i, per tant, el temps que la bandera s’exhibirà a mig pal als edificis i llocs públics.
• També s’aplica aquest criteri a les banderes locals, que ho hauran d’aprovar per Ple municipal extraordinari o per decret d’Alcaldia, segons s’hagi determinat en el Reglament orgànic municipal (ROM).

Una bandera no es pot arrossegar per terra. Per tant, si no és possible hissar-la, es disposarà un crespó negre sobre la bandera i es mantindrà a l’alçada habitual. S’acostuma a fer d’aquesta manera a l’interior dels edificis i als salons de plens.