L'escletxa entre ingressos de la població i preus de l'habitatge
La creixent importància de l'habitatge a l'agenda local es fonamenta en la magnitud i durada en el temps d'una problemàtica que afecta a una part significativa de la població.
Segons dades del Panel de Polítiques Públiques Locals d'Habitatge elaborat per la Diputació de Barcelona i la Fundació Pi i Sunyer, l'any 2018 el 85% dels ajuntaments de més de 10.000 habitants de la demarcació de Barcelona consideren que l'habitatge ha guanyat o mantingut pes dins de les polítiques municipals els darrers dos anys.
En aquest sentit, cal recordar que assistim a una creixent escletxa entre els ingressos de la població i els preus de l'habitatge. La Memòria Anual 2018 de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona mostra com, al conjunt de Catalunya, entre els anys 2000 i 2018, la Renda Familiar Bruta Disponible per habitant s'havia incrementat el 38,2% mentre que el preu mitjà de lloguer havia crescut un 92%, el de compravenda de segona mà un 94%, i el de compravenda d'obra nova un 119%.
Conseqüentment, es produeix un augment de les dificultats per fer front a les despeses de l'habitatge:
El baix nombre d'habitatges assequibles i socials
Davant d'aquesta problemàtica, més enllà de continuar abordant les necessitats urgents de les famílies que no poden atendre i/o poden perdre la llar on viuen, cal augmentar significativament el parc d'habitatge assequible en les seves diverses formes i modalitats.
El Pla Territorial Sectorial d'Habitatge de Catalunya aprovat inicialment planteja la necessitat de generar a Catalunya 235.000 nous habitatges destinats a polítiques socials fins l'any 2035, per tal d'equiparar Catalunya als estàndards europeus i poder atendre les necessitats estimades (passant de tenir aproximadament un 2% del parc d'habitatges destinats a polítiques socials a tenir al voltant d'un 15%).
La possibilitat d'incrementar el parc d'habitatge assequible o destinat a polítiques socials passa per augmentar significativament la inversió pública en matèria d'habitatge.
La memòria econòmica que acompanya el Pla Territorial Sectorial d'Habitatge aprovat inicialment, preveu la necessitat d'invertir 7.612,60 milions d'euros en 15 anys amb cost incremental (273,8 el primer any – 583,4 el darrer any) per tal d'equiparar Catalunya als estàndards europeus i poder atendre les necessitats estimades.
Sabies que…
Segons els experts a l'estat espanyol i a Catalunya la inversió pública i el pressupost destinat a les polítiques d'habitatge no ha arribat mai al 0’1% del PIB anual, quan els estàndards dels països europeus amb polítiques d'habitatge avançades oscil·la entre l'1-2% del seu PIB anual.
L'estat energètic i de conservació del parc d'habitatges
Tot i que l'any 2018 únicament el 40% dels ajuntaments de més de 10.000 habitants de la demarcació de Barcelona afirmaven estar preocupats per l'estat energètic o de conservació del parc, les dades i les previsions de futur mostren la necessitat d'abordar amb major decisió i recursos aquesta problemàtica estesa a la majoria de municipis. En aquest sentit, cal recordar: