D'acord amb les qüestions apuntades, i entenent les especificitats de cada context local, podem sintetitzar i agrupar els grans reptes de les polítiques locals d’habitatge en tres grans àmbits:
-
Planificar les polítiques locals d'habitatge del municipi establint un full de ruta que:
-
Identifiqui la situació de l'habitatge.
-
Estableixi els objectius i prioritats municipals.
-
Formuli les estratègies que cal impulsar per al seu assoliment.
-
Identifiqui el ventall d'actuacions i instruments més adients.
-
Determini els recursos de que es disposa o que serien necessaris.
-
-
Contribuir a augmentar el parc d'habitatge assequible i de qualitat existent al municipi fent que els esforços vagin molt més enllà del tractament de les urgències socials.
-
Organitzar eficaç i eficientment l'estructura i els serveis tècnics municipals dedicats, total o parcialment, a qüestions d'habitatge.
Els resultats que ofereix el Panel de Polítiques Públiques Locals d'Habitatge 2018, que s'elabora bianualment per la Diputació de Barcelona i la Fundació Pi i Sunyer, mostra alguns resultats que ajuden a emmarcar i fonamentar aquests grans reptes. El Panel, recull bianualment informació rellevant, actualitzada i comparable (objectius, necessitats, percepcions, activitats, relacions amb altres agents) per al seguiment de les polítiques locals dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona de més de 10.000 habitants, exceptuant l'Ajuntament de Barcelona. A continuació sintetitzem alguns dels seus resultats:
D'acord amb les dades del Panel de Polítiques Públiques Locals d'Habitatge 2018, la necessitat de planificar la política d'habitatge del municipi recau, entre d'altres, en els següents factors:
-
La diversitat de problemàtiques i temes a tractar: diferents qüestions van ser considerades com el principal objectiu en matèria d'habitatge per almenys un 10% dels ajuntaments de més de 10.000 habitants:
-
Evitar la pèrdua de l'habitatge (27,5%)
-
Promoure, gestionar i adjudicar habitatges amb protecció oficial (HPO) (14,5%)
-
Facilitar l'accés a l'habitatge (14,5%)
-
Mobilitzar el parc buit (13%)
-
Garantir proximitat, informació i serveis (10,1%)
-
-
La focalització dels esforços en accions reactives, dependents i sobreocupades per les urgències:
-
Un 87% dels ajuntaments consideren que les polítiques locals d'habitatge són depenents de les administracions supralocals.
-
També el 87% dels ajuntaments consideren que, pel que fa al món local, predominen les accions reactives.
-
Gairebé el 75% dels ajuntaments dediquen la majoria del temps i recursos en matèria d'habitatge a la gestió d'ajuts o la informació al ciutadà.
-
-
La necessitat–voluntat explícita d'elaborar o revisar el Pla Local Habitatge (PLH):
-
Un 62% dels ajuntaments de més de 10.000 habitants consideren que haurien d'elaborar un PLH o revisar el que disposen.
-
Existien al voltant d'una quarantena d'ajuntaments amb PLH no vigent.
-
Un 9,5% dels ajuntaments de més de 10.000 habitants afirmen no tenir objectius ni línies estratègiques definits.
-
D'acord amb les dades del Panel de Polítiques Públiques Locals d'Habitatge 2018, la necessitat d'augmentar el parc d'habitatge assequible del municipi recau, entre d'altres, en els següents factors:
-
La futura obligació (Objectiu de Solidaritat Urbana) de que en 2035, els municipis que siguin àrees de demanda residencial forta i acreditada han de tenir un 15% del seu parc d'habitatges principals destinats a polítiques socials.
-
La baixa activitat municipal dels darrers anys destinada a la promoció, rehabilitació i mobilització d'habitatge assequible.
-
Menys del 10% dels ajuntaments apunten que l'actuació a la que dediquen més temps i recursos tingui a veure amb la promoció d'HPO (7,2%).
-
Menys del 3% apunten que l'actuació a la que dediquen més temps i recursos tingui a veure amb programes de mobilització del parc d'habitatges desocupats (2,9%).
-
Cap ajuntament apunta que l'actuació a la que dediquen més temps i recursos tingui a veure amb programes de foment de la rehabilitació.
-
Aquests percentatges han caigut significativament respecte els de l'any 2016 (7 punts en cas promoció d'HPO, gairebé 3 en el cas de la mobilització del parc desocupat i 4 en el cas de la rehabilitació). Es a dir, el 2016 la suma global era del 23,9% mentre que el 2018 no arribava al 15%.
D'acord amb les dades del Panel de Polítiques Públiques Locals d'Habitatge 2018, la necessitat d'organitzar l'estructura i els serveis tècnics municipals dedicats, total o parcialment, a qüestions d'habitatge de la forma el més eficaç i eficient possible recau, entre d'altres, en els següents factors:
-
Estructures tècniques molt petites (especialment en municipis < 50.0000 habitants), poc consolidades, i cada vegadamenys “tecnificades”:
-
Els ajuntaments de menys de 50.000 habitants disposen d’una mitjana de 2–2,5 treballadors dedicats específicament a temes d'habitatge; en el cas de municipis de menys de 10.000 habitants, com amolt, hi ha una persona dedicada parcialment a temes d'habitatge.
-
Únicament el 23,7% dels tècnics/tècniques d'habitatges dels ajuntaments són funcionaris.
-
Únicament el 26% dels ajuntaments afirmen disposar d'una estructura tècnica pròpia especialitzada en promoció i gestió d'habitatge.
-
-
Sobrecàrrega de les estructures tècniques i especial dedicació a gestió d'ajuts i informació. Segons algunes Memòries d’Activitat d'Oficines Locals d'Habitatge i Borses de mediació per al lloguer social, només pel que fa a consultes presencials, el 2018 van enregistrar:
-
Un promig de 58 consultes presencials/setmana en ajuntaments de municipis entre 10.000–50.000 habitants.
-
Un promig de 159 consultes presencials/setmana en ajuntaments de municipis > 50.000 habitants.
-
-
Necessitat de reforçar la coordinació interadministrativa, especialment en suport als ens locals.
-
Un 87% dels ajuntaments consideren que les polítiques d'habitatge són depenents d'estratègies i suport d'administracions supralocals.
-
Un 58% dels ajuntaments consideren que la coordinació entre els diferents nivells de Govern no és adequada.
-
