El marc legislatiu en matèria d'habitatge es caracteritza per la seva complexitat derivada del multinivell competencial en la matèria (estatal, autonòmic i local).
Cal distingir en el marc legislatiu entre:
-
Normativa estable, legislació amb vocació de permanència en el temps que fixa el marc regulatiu bàsic de les polítiques públiques d'habitatge (plans territorials, llei del dret a l'habitatge, legislació civil vinculada a l'habitatge, legislació urbanística, de consum, hipotecària o fiscal).
-
Normativa conjuntural, de planificació a mig i curt termini per donar resposta a situacions d'emergència o per adaptar-se a les conjuntures econòmiques de cada moment mitjançant mesures urgents que implementen instruments específics (normativa d'emergència). Té caràcter temporal la regulació de foment a través de planificació plurianual (plans quadriennals) objecte constant de revisions i els ajuts i subvencions a través de convocatòries anuals amb terminis tancats per la seva tramitació.
-
Normativa d’emergència, per donar resposta a situacions excepcionals o per adaptar-se a les conjuntures econòmiques de cada moment mitjançant mesures urgents que implementen instruments específics per mantenir i evitar la pèrdua de l’habitatge.
Normativa estatal estable:
Normativa estatal conjuntural i d'emergència:
Normativa catalana estable:
-
LL18/2007 del Dret a l'Habitatge i normativa de desenvolupament normatiu (ITES, condicions d'habitabilitat i cèdula d'habitabilitat, avalloguer, RSHPO, accessibilitat, habitatges d'ús turístic…)
Normativa catalana conjuntural:
-
Mesures de foment: convocatòries anuals de prestacions, ajuts i subvencions (pagament del lloguer, rehabilitació habitatges, gestió del parc públic)