Per tal d'abordar unes problemàtiques d'habitatge tan importants i persistents en el temps, cal tenir en consideració alguns aspectes específics de la política d'habitatge:
-
Estan molt condicionades pel marc competencial normatiu, econòmic i financer europeu, estatal i català.
-
Encara es troben en fase de maduració (la Llei del Dret a l'Habitatge de Catalunya és de l'any 2007).
-
Són complexes i multidimensionals. Tenen a veure amb: accés i pèrdua; habitatge nou (sòl i promoció) i habitatge existent (estat i ús), qüestions físiques (edificis i habitatges) i socials (persones), propietats i accions públiques i privades. Conseqüència: molta diversitat instrumental.
-
No s’autofinancen, cal finançament, cal inversió i finançament aliè a les finances locals.
-
Han d'abordar tant les urgències del curt termini i les necessitats estructurals del mig i llarg termini.
-
No es poden improvisar ni copiar. Tot i el marc legal i instrumental comú, han d'adaptar-se a les especificitats de cada territori i ens local.
