La regidoria de joventut ha de prendre en consideració algunes idees clau prèvies a la feina que ha de dur a terme en matèria de joventut:
La Llei 33/2010 de l’1 d’octubre de polítiques de joventut estableix que són joves aquelles persones que tenen entre 16 i 29 anys d’edat, però accepta que les polítiques de joventut poden eixamplar aquesta franja en funció de les necessitats concretes de cada territori per assolir les seves finalitats.
La pràctica més comuna i generalitzada és que les polítiques locals de joventut treballen i atenen totes les persones a partir del moment que inicien l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO), als 12 anys, i allarguen l’abast d’alguns programes (sobretot els d’ocupació i habitatge) fins als 34 anys d’edat.
Amb petites variacions territorials i interanuals, els joves de 16 a 29 anys suposen el 15% de la població, però si es pren en consideració la franja més ampla, de 12 a 34 anys, se supera aleshores el 25% de la població. Aquests percentatges són vàlids per al conjunt de Catalunya i per a la gran majoria de municipis.
Les polítiques locals de joventut han d’atendre, per una raó o altra, el 25% de la població del seu municipi, i cadascun d’aquests ciutadans són potencialment objecte d’atenció al llarg de 22 anys de la seva vida.
Per saber-ne més
El programa d’informació estadística municipal Hermes inclou una secció dedicada a recollir els principals indicadors demogràfics sobre joventut en cadascun dels municipis de la demarcació.
Les polítiques locals de joventut atenen totes les persones joves que viuen o fan vida activa al municipi per raó d’estudis, feina o activitat social i cultural, sense distinció de cap mena.
Els serveis, les programacions i els projectes s’adapten a les necessitats i inquietuds pròpies de cada tram d’edat, zona de residència, situació socioeconòmica o qualsevol altra singularitat rellevant.
En atenció a la diversitat juvenil i a possibles situacions d’emergència social, es pot prioritzar l’atenció a grups determinats, però les polítiques locals de joventut mai no han de perdre de vista el conjunt de la població juvenil, en la seva globalitat.
Qualsevol qüestió que afecti o interessi els joves és objecte d’atenció per part de les polítiques locals de joventut.
Dels àmbits que tenen a veure amb la condició juvenil (informació, serveis, participació, expressió, cultura i art, oci, mobilitat, drets i acompanyament) se n’ocupen directament i en exclusiva les regidories de joventut, i els àmbits que tenen a veure amb les condicions de vida (ocupació, habitatge, educació, salut) s’aborden conjuntament amb els departaments o regidories sectorials que en tenen competències per mitjà de plans o programes d’actuació transversals.
Qualsevol persona jove que s’apropi a un servei de joventut local ha de ser atesa i ha de rebre un tipus o altre de suport, amb independència de quin sigui l'àmbit o el contingut de la seva petició o proposta.
Tota l’acció pública de l’administració i la major part de l’acció cívica (activitat associativa, món econòmic i vida comunitària) afecta d’una manera o altra la vida dels joves, ja sigui amb actuacions que s’hi adrecen directament, ja sigui en el marc d’actuacions adreçades al conjunt de la població.
La feina de les regidories de joventut i els seus serveis tècnics es caracteritza perquè amb les seves actuacions s’especialitza en atendre els joves a partir de les seves singularitats i necessitats concretes, intenta garantir l’accessibilitat als serveis que s’ofereixen al conjunt de la població i proposa criteris perquè la resta d’agents que s’hi adrecen els tinguin en compte.
Les regidories de joventut i els seus serveis tècnics han d’intentar exercir el que anomenem dret d’ingerència, que és la capacitat dels professionals de joventut d’adreçar-se a altres departaments de l’administració i altres agents socials per suggerir-los mesures que millorin l’atenció als joves.
La missió i els objectius d’una política local de joventut variaran, lògicament, en funció de les circumstàncies, les necessitats i els potencials de cada municipi concret. Però hi ha quatre grans finalitats genèriques que són comunes i que s’haurien de contemplar en qualsevol context. Són una bona manera de resumir l’objecte teòric d’una política de joventut.
-
Garantir l’existència i l’accés de les persones joves a recursos d’informació, orientació, acompanyament i suport material en tots aquells àmbits que determinen les seves condicions de vida i que són clau per a la seva emancipació en condicions d’igualtat d’oportunitats.
-
Impulsar espais i mecanismes de participació de les persones joves en tots els àmbits de la seva comunitat que siguin del seu interès o que els afectin, amb possibilitat d’opinar, proposar i incidir en la presa de decisions, en qualsevol nivell.
-
Promoure l’elaboració i l’aplicació pràctica de prototips juvenils que tendeixin a donar compliment al projecte de vida que cadascun d’ells, individualment o col·lectivament, hagi triat, amb formes d’emprenedoria social i/o econòmica, amb xarxes d’esforç compartit i suport mutu.
-
Facilitar el gaudi de la condició juvenil en plenitud, amb entorns i hàbits saludables, amb oferta d’oci i lleure diversa, garantint l’expressió cultural, artística i d’idees, i la possibilitat de defensar els valors, els drets i els models de vida que lliurement hagin triat.