El marc legislatiu espanyol i català estableix l’obligació de les administracions públiques de desenvolupar polítiques adreçades específicament a les persones joves.
Constitució espanyola
Article 48. Els poders públics promouran les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural.
Estatut d’autonomia de Catalunya
L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix, a través dels principis rectors que han d’orientar les polítiques públiques, que cal prestar una especial atenció a les condicions amb què les persones joves accedeixen a l’emancipació.
Article 40. Protecció de les persones i de les famílies
…
4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació de les persones joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural.
…
A més, estableix que la Generalitat té la competència exclusiva en matèria de joventut.
Article 142. Joventut
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut, que inclou, si més no, els aspectes següents:
a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut.
b) La promoció de l’associacionisme juvenil, les iniciatives de participació de la gent jove, la mobilitat internacional i el turisme juvenil.
c) La regulació, la gestió, la intervenció i la política administrativa d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut.
2. Correspon a la Generalitat la subscripció d’acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb l’Estat espanyol o de manera autònoma, si ho permet la normativa de l’entitat corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l’estat.
Llei de polítiques de joventut
La competència de joventut fou la darrera competència exclusiva de la Generalitat contemplada a l’Estatut d’autonomia que es va desplegar. Es va fer a través de la Llei 33/2010, d’1 d’octubre, de polítiques de joventut.
Es destaquen cinc claus fonamentals de la llei en relació amb l’actuació dels ens locals en matèria de joventut.
L’article 13 estableix que els municipis poden dur a terme actuacions complementàries en matèria de joventut, com l’elaboració de plans locals, la detecció de necessitats, la promoció de l’emancipació, l’afavoriment de la participació, el suport a l’associacionisme i els consells locals de joventut, i la gestió de serveis necessaris per als joves.
Els articles 9 i 10, a més, estableixen que el departament de joventut i altres departaments sectorials del govern han de col·laborar, cooperar i assistir els ens locals en l’aplicació de polítiques i serveis per als joves en els municipis.
L’article 14 estableix que els ens locals supramunicipals han de vetllar perquè en els municipis de l’àmbit territorial corresponent es desenvolupin els serveis i activitats per als joves amb nivells de qualitat homogenis. Així, poden promoure i difondre polítiques públiques destinades als joves, coordinar equipaments, serveis i personal d’abast supramunicipal, exercir les competències que els deleguin els municipis, prestar assistència jurídica, tècnica i econòmica als municipis, cooperar amb aquests per prestar serveis, fer tasques de sensibilització social sobre els joves i col·laborar amb els altres departaments de la seva institució per incloure la matèria de joventut en llurs agendes de treball.
L’article 15 diu que els òrgans competents de l’àmbit local, o sigui, les regidories de joventut, han d’encapçalar les actuacions transversals de joventut en relació amb la resta d’àrees sectorials del municipi. També és funció seva representar el municipi en la cooperació interadministrativa per relacionar-se amb altres municipis o administracions a l’hora d’aplicar polítiques de joventut.
En el Capítol II de la Llei s’estableix que el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJC) és l’instrument bàsic de planificació de la política de joventut, que coordina la seva execució, en garanteix la coherència i estableix les línies i els objectius bàsics.
En aquest context, els municipis són un dels tres instruments executors del PNJC, al costat del govern de la Generalitat i dels mateixos joves. Ho faran habitualment a través dels seus plans locals de joventut o d’altres vies d’actuació que puguin decidir. Els ens locals són representats al Consell Rector del PNJC mitjançant les entitats municipalistes.
La Llei determina que la Generalitat ofereix assistència tècnica i material per al desplegament local de les polítiques de joventut. L’article 34 estableix que es genera un registre de serveis i equipaments juvenils en què es podran incloure els que són de titularitat municipal i que rebran suport de manera preferent si en formen part.
En els articles 36 i 37, a més, es descriu la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil (XNEJ), que ha de garantir serveis d’informació, orientació i acompanyament als joves. Els serveis locals en podran formar part, però es desplega a partir de les oficines comarcals. Tant els municipis que són capital de comarca com els que no ho són, han de poder reclamar el suport d’aquestes oficines per oferir serveis als joves de la seva localitat.
La Generalitat ha de finançar la XNEJ juntament amb els ens locals que disposen d’equipaments i serveis.
Estatut d’autonomia de Catalunya
L’Oficina del Pla Jove (OPJ) forma part de l’Àrea d’Educació, Esports i Joventut de la Diputació de Barcelona, i la seva funció essencial és acompanyar i oferir suport als ens locals per dissenyar, aplicar i avaluar polítiques locals de joventut.
Compta amb diversitat de recursos i suports adreçats específicament als càrrecs electes de joventut dels ens locals i als professionals de joventut que tenen encomanat el desplegament de les polítiques de joventut.
Catàleg de recursos
A través d’aquest enllaç es pot accedir a la diversitat de línies de suport que l’OPJ ofereix als ens locals per desplegar les seves polítiques de joventut: suport econòmic, acompanyament tècnic per al disseny, planificació i avaluació de polítiques, recursos per a la gestió d’equipaments juvenils, propostes formatives, ofertes d’activitats i tallers, i contacte amb l’equip que reforça des del territori els professionals locals de joventut.
Xarxes socials
Actualitat i suport dinàmic i cooperatiu des de diversitat de xarxes socials.
@joventutdiba
instagram.com/joventutdiba/
youtube.com/user/joventutdiba
Recursos fem tec!
Conjunt de recursos i activitats per usar en l’aplicació de polítiques de joventut en entorns de proximitat per als professionals de joventut, adreçats a promoure l’actitud emprenedora i l’adquisició d’habilitats i aptituds per a desplegar els potencials de les persones joves.
Propostes formatives
L’OPJ programa periòdicament formacions, amb diversitat de formats, pensats per a electes i professionals de joventut. Però més enllà de les ofertes dirigides específicament a les polítiques de joventut, hi ha moltes activitats impulsades des d’altres àrees que poden ser adequades per treballar amb persones joves. Aquest enllaç porta al cercador de recursos i accions formatives de la Diputació de Barcelona, que els recull tots.
Publicacions sobre joventut
L’OPJ té una llarga tradició en l’edició de publicacions especialitzades en polítiques de joventut, ja sigui en format de manual, d’estudi o recerca, de guies pràctiques o de documents de reflexió.
Recull de recursos d’altres àrees de la Diputació de Barcelona
De la mateixa manera que ho han de fer les regidories de joventut en relació amb els altres serveis municipals, l’OPJ s’ocupa també de revisar i recollir tots els recursos que altres departaments de la Diputació de Barcelona dedica a les persones joves. En aquest enllaç s’apleguen tots.
L’Instituto de la Juventud de España (Injuve) és un organisme adscrit al Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 que promou actuacions per promoure la millora de les condicions de vida de les persones joves i la implicació del conjunt de l’administració en l’atenció al col·lectiu juvenil. És destacable la seva tasca de recerca i estudi de la realitat juvenil, a través de l’Observatori de la Joventut a Espanya i els suports a l’emprenedoria i la creació juvenil.
El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya és una organització regulada per llei que defensa els drets de les persones joves. El seu propòsit és impulsar l’associacionisme i la participació democràtica. Agrupa quasi un centenar d’entitats juvenils i actua com a pont entre el col·lectiu juvenil i les administracions catalanes.
Impulsa i dona suport als consells locals de joventut com a òrgans de representació juvenil i adreça a l’administració tota mena de propostes relacionades amb el suport i l’atenció a les persones joves, i per promoure la seva participació en tots els espais de decisió al seu abast.