La regidoria de joventut

Les polítiques locals de joventut s’organitzen habitualment a través de plans estratègics plurianuals que contemplen totes les actuacions que s’adrecen a les persones joves en l’entorn municipal i preveuen els mecanismes de gestió i els recursos necessaris per executar-les.

A l’hora d’afrontar l’elaboració i aplicació dels plans locals, cal tenir en compte un seguit d’elements que es detallen i es descriuen a continuació.

En compliment de la Llei de Polítiques de Joventut, la Generalitat impulsa periòdicament el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJC). Fins al moment se n’han executat dos (de 2001 a 2010 i de 2011 a 2020).

A més de planificar i coordinar l’actuació de la Generalitat en matèria de joventut, el PNJC estableix pautes, criteris i objectius comuns per a totes les polítiques de joventut que s'apliquen a Catalunya.

El PNJC inclou l’anomenat Pla Territorial de Joventut (PATJ) que proposa cada quatre anys les prioritats del món local en matèria de joventut.

Sense interferir en l’autonomia local, el pla proposa els eixos bàsics de treball, aporta eines metodològiques i disposa un seguit d’ajudes i suports perquè els municipis puguin desplegar i crear, si s’escau, els seus plans locals de joventut.

La creació d’un pla local de joventut té sentit només si el municipi compta amb unes condicions de partida mínimes que li permetin aprofitar i obtenir rendiment de l’esforç realitzat. Són les següents:

• Recursos humans. No té gaire sentit planificar una actuació de quatre anys de treball si no es compta amb una dotació mínima de recursos humans que pugui portar-la a terme directament, o bé que tingui la capacitat d’encarregar l’actuació a uns serveis externs. Si més no, cal un professional de joventut amb plaça consolidada.
• Dotació pressupostària. No establirem una dotació econòmica mínima, però és imprescindible que el pressupost municipal compti amb partides específiques per a la política de joventut si l’objectiu és crear un pla estratègic.
• Dinàmica juvenil. Una actuació integral adreçada a les persones joves ha de comptar amb un coixí previ, basat en la relació estable i continuada amb entitats o col·lectius juvenils.

Un pla local de joventut ha de comptar, pel cap baix, amb els continguts següents:

Tot i que no són estrictament imprescindibles per desenvolupar un pla local, hi ha diversos aspectes rellevants que poden marcar la diferència entre un projecte que sigui simplement correcte i un de singular, ambiciós.

• Pla de comunicació. Per treballar en proximitat és essencial comunicar, i comunicar amb les persones joves implica fer-ho usant el seu llenguatge, els seus codis i els seus mitjans. No es pot improvisar. S’ha de planificar.
• Proposta metodològica de treball socioeducatiu. Què vol dir dinamitzar? Com ens apropem a les persones joves? Com hi establim relació? És important descriure els processos que es realitzaran i les eines i tècniques que hauran d’utilitzar els dinamitzadors i educadors.
• Model de participació. La descripció d’un model de participació pot ser molt simple, però ha de ser molt clara per tal de seguir-lo sempre, amb constància. Grups de treball, comissions, petició d’opinió, trobades de diàleg, sistema de presa de decisions i coordinadores per gestionar projectes.
• Model d’actuació transversal. Ningú sap exactament com fer-ho, per tant, calen algunes decisions senzilles. Cal fer una llista de serveis amb els quals es treballa, una llista de programes transversals. És necessari poder establir prioritats, un calendari de trobades de treball i dotar de recursos o partides dedicades a programes transversals.
• Projecte de gestió d’un equipament. Els equipaments juvenils han de tenir alguna singularitat, se’ls ha de conèixer per alguna raó. Cal projectar a mitjà termini com es vol que sigui l’equipament i què es vol que hi passi dins.

Tot i que el desplegament d’un pla local és tasca estrictament municipal, hi ha diverses línies de suport que els municipis poden aprofitar.

Orientacions per a crear un Pla Local de Joventut, de la Generalitat de Catalunya.

E-Joventut. Espai virtual de recursos per a les Polítiques de Joventut.

Observatori Català de la Joventut (Departament de Drets Socials).

Cercador de recursos de la Diputació de Barcelona. Catàleg de serveis.

Catàleg de serveis de l’Oficina del Pla Jove, de la Diputació de Barcelona.

Programa Hermes. Informació estadística local de la Diputació de Barcelona.

Plataforma de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut.

La diagnosi del pla local de joventut, de la Diputació de Barcelona.

L’avaluació intermèdia del pla local de joventut, de la Diputació de Barcelona.

En els municipis petits, generalment, no es donen les circumstàncies que s’han enumerat en l’apartat 5.2. i, per tant, no és aconsellable que emprenguin l’aventura de posar en marxa un pla local de joventut. En aquests casos, però, com s’ha d’articular la seva política de joventut?

Es pot pensar en alternatives per començar a preparar el terreny per a un futur pla. Són vàlides tant per als municipis petits com per als que, malgrat la seva grandària, no disposen encara de les condicions necessàries.

• Programa anual d’activitats. Cal programar activitats de manera periòdica, encara que siguin modestes o de petites dimensions. Allò essencial és tenir presència pública constant i esdevenir un punt de referència. Una activitat al mes, per exemple, amb alternança de públics de diferents edats.
• Conveni de col·laboració amb ens supralocals. Cal aprofitar tots els ajuts que puguin arribar de consells comarcals o de la Diputació de Barcelona i facilitar l’extensió dels programes i serveis que generen aquests organismes en el municipi. No es pot desaprofitar cap oportunitat.
• Aproximació a col·lectius juvenils. Cal, com a mínim, tenir una relació clara d’entitats, col·lectius o grups juvenils del municipi i assegurar un contacte periòdic amb cadascun d’ells (un cop al mes) per conèixer les seves necessitats, peticions i propostes.
• Ús d’espais públics alternatius. Si no es compta amb un espai juvenil específic, cal assegurar que es fa ús periòdic per a activitats concretes amb persones joves dels espais públics disponibles (sala cultural, centre cívic, biblioteca, poliesportiu…). Si és possible, s’ha d’establir un horari setmanal d’atenció a les persones joves en un espai físic concret, malgrat que no sigui exclusiu per a persones joves.
• Inici de dinàmiques amb centres educatius. Cal activar espais de relació amb adolescents o preadolescents en els centres educatius del municipi, en col·laboració amb els equips docents. Si no hi ha centres de secundària, cal iniciar la relació amb infants dels cursos de 5è i 6è de primària.
• Aprofitar festes populars. Cal introduir en totes les manifestacions festives populars habituals al municipi alguna activitat adreçada específicament a les persones joves i, en la mesura que es pugui, amb algun grau de cogestió o autogestió.
• Tots els serveis. Acordar amb la resta de regidories municipals que tots els serveis que s’adrecen de manera general a la població faran menció específica de les persones joves i hi dedicaran algun tipus d’atenció específica. Cal prestar una atenció especial pel que fa a serveis educatius, ocupacionals i de salut.