La regidoria de joventut

6. Els equipaments municipals de joventut

Les polítiques locals de joventut han de comptar sempre, sense excepció, amb espais de referència juvenils des dels quals es despleguen els seus programes i serveis. L’absència d’aquests espais hipoteca el futur del treball amb persones joves. A continuació es proposen algunes pautes per ajudar a plantejar-los.

6.1. Tipologia

Tot i que no hi ha una regulació formal dels equipaments, es pot aventurar una classificació simple per orientar el seu desplegament.

Equipament central. És el punt físic de referència de la política municipal de joventut, agrupa la major part de serveis adreçats a les persones joves, actua com a espai d’acollida, dinamització, participació i programació d’activitats.
Casal de Joves. És un espai de dinamització i programació d’activitats juvenils amb possibles espais de cessió. Es pot entendre també com un equipament central de menor grandària. Incorpora habitualment algun sistema de participació o cogestió amb les persones joves.
Espai Jove descentralitzat. En municipis d’una certa grandària (a partir de 20.000 habitants), és un espai de dinamització que complementa l’equipament central i fa arribar a un barri o territori concret les iniciatives de la política de joventut. Compta habitualment amb un espai central de dinamització i un parell de sales d’activitats o per a la cessió.
SIJ/Oficina Jove. Servei d’Informació Juvenil que habitualment inclou assessories específiques en àmbits com l’ocupació, l’educació o l’habitatge. Es pot trobar en un espai independent o bé dintre de l’equipament central. S’inclou habitualment en la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil. En capitals de comarca pot ser l’Oficina Jove.
Espais cogestionats o autogestionats. Sales o espais que l’ajuntament posa a disposició de les persones joves i els cedeix per a la seva autogestió o cogestió mitjançant algun tipus de conveni o acord. És habitualment un espai de trobada i de programació d’activitats per a persones joves.
Espais associatius o independents. Locals de propietat o llogats per entitats associatives juvenils (esplais, agrupaments, entitats d’oci, de jocs o culturals) en els quals desenvolupen la seva activitat. Sovint s’acorda amb l’ajuntament la realització d’activitat o la prestació de serveis en aquests espais. És recomanable fer-ho, perquè s’integra l’activitat associativa en la política local de joventut.
Espais d’especialització. Espais destinats a la política de joventut però molt especialitzats en un àmbit concret d’activitat.

Espais mínims d’un equipament central

L’equipament central o de referència d’un municipi d’una certa grandària hauria de comptar, com a mínim, amb els espais següents:

Lloc de trobada. Espai obert, d’accés lliure, habilitat com a punt de reunió de les persones joves amb el seu grup d’iguals, amb diversitat de recursos de dinamització i oci. S’hi han de poder trobar simultàniament diversos grups i un dels seus valors és la possibilitat que entrin en relació entre ells. Sempre ha de comptar amb un/a dinamitzador/a i és el primer espai d’acollida a les persones joves quan s’adrecen per alguna raó a l’ajuntament.
SIJ i orientació. Servei d’informació juvenil en qualsevol àmbit o temàtica que sigui del seu interès o sobre el qual tinguin alguna necessitat. Habitualment compta amb serveis específics d’orientació acadèmica, ocupacional, de salut o de mobilitat.
Espai polivalent/sala d’actes. Espai d’activitat multitudinària amb característiques tècniques que el facin funcional per a reunions i assemblees, tallers o cursos de moviment, exhibició artística, celebracions, projeccions, conferències, xerrades o debats.
Espais per a la cessió. Espais pensats per a ser cedits a entitats, col·lectius o grups de joves per tal que hi desenvolupin les seves activitats culturals, artístiques, lúdiques, professionals o participatives, en termes generals. Mai no se cedeix cap espai per a ús exclusiu i es dota d’una normativa d’ús que preferiblement s’ha d’acordar amb les persones joves. Són espais polivalents, molt oberts i, si és possible, n’hi ha d’haver diversos.
Espais d’atenció personalitzada. Petits espais per atendre de manera individual o en grups petits les persones joves que tenen alguna consulta, necessitat o proposta específica. Han de poder garantir l’anonimat i la confidencialitat. Són essencials per als serveis d’orientació.
Aules/tallers. Diversitat d’espais que puguin acollir cursos i tallers amb diferents formats, que contemplin la possibilitat de recursos diversos, com aigua corrent, eines tecnològiques, equips de projecció, equipament de cuina, amb mobiliari mòbil i versàtil.
Espai de gestió interna. Despatxos o espais comuns de treball amb cabuda per a la totalitat de l’equip professional del centre, diferenciat dels espais d’activitat i dinamització.
Espais auxiliars. Magatzem, taller, espai tècnic per a aspectes tecnològics, arxiu i mobiliari o taquilles per a ús o cessió a entitats i col·lectius.

Espais mínims d’un equipament descentralitzat

Espai Jove que ha de poder atendre de manera bàsica la diversitat de necessitats dels joves i col·lectius juvenils del seu entorn territorial (barri o districte), que treballa en xarxa amb l’equipament central i els altres equipaments descentralitzats.

Espai polivalent. Espai de trobada, dinamització i activitat.
Aula. Una aula, com a mínim, per realitzar-hi activitat formativa i tallers específics.
Espai de cessió. Un espai, com a mínim, per cedir-lo puntualment a col·lectius o grups de l’entorn proper.
Espai de gestió interna. Un despatx, com a mínim, per al treball intern dels dinamitzadors o educadors que operen tant en l’equipament com en el medi obert, en el territori de referència.

Espais d’especialització

En municipis d’una certa grandària, les polítiques de joventut han de poder desplegar espais o equipaments especialitzats en àmbits que siguin d’interès per a la seva dinàmica juvenil. S’esmenten tot seguit els més freqüents i recomanables.

Espais d’emprenedories. Espais per cedir a persones joves individuals o col·lectius com a suport al desenvolupament de projectes d’emprenedoria, ja sigui de caràcter econòmic o professional, ja sigui de tipus social, per a l’impuls de projectes associatius, artístics, culturals o solidaris. A banda de diversitat d’espais físics de treball, compten amb recursos (informàtics, tecnològics, de comunicació, logístics, d’assessoria i formatius). Tot sovint s’anomenen “vivers”, “incubadores”, “acceleradors”, etc.
Espais de producció artística. Els més habituals són els bucs d’assaig musical, que també poden ser habilitats com a estudis d’enregistrament, però també poden ser de producció audiovisual amb recursos tecnològics, d’arts visuals, plàstiques i escèniques.
Espais d’exhibició. Espais o sales per a exhibició d’obra artística o associativa. Poden prendre forma de sales d’exposició, de projecció audiovisual o, amb recursos tecnològics, sales de concerts i d’arts escèniques en formats no convencionals.
Espais tecnològics. Adopten denominacions diverses com “fàbriques” o “ateneus de creació”, “laboratoris”, “espais de prototips”, etc. Consisteixen essencialment en espais dotats amb eines tecnològiques que se cedeixen en ús o que s’usen amb suport professional per desenvolupar projectes o iniciatives juvenils o comunitàries.
Espais de cessió. Sales que es cedeixen per a activitats puntuals o temporalment per desenvolupar-hi projectes.
Espais d’autogestió. Equipaments, casals o sales de titularitat pública que se cedeixen via conveni per a la gestió associativa amb la finalitat de desenvolupar-hi serveis o programacions d’activitats. Poden ser casals de joves, sales d’exhibició o espais polivalents per a activitats.

6.2. 10 consells per posar en marxa un equipament

A l’hora de posar en funcionament un equipament, del tipus que sigui, cal tenir en compte aquests consells:

Projecte o pla d’usos. És necessari elaborar un projecte o pla d’usos de manera prèvia a la seva construcció o habilitació per definir amb claredat quins objectius, serveis i activitats han de contenir.

Professionals, sempre. La gestió d’un equipament públic ha d’estar sempre en mans de professionals i la seva presència s’ha de garantir fins i tot quan hi ha ús lliure d’espais, cessió o acords de cogestió.

Normes acordades. Cal establir normes de funcionament des del primer dia per garantir, sobretot, l’ús compartit i la convivència entre col·lectius i tipologies diverses de persones joves. Sempre que sigui possible, les normes han de sorgir del debat i el consens entre usuaris i gestors.

Espais per conviure i espais privatius. Un equipament juvenil ha de distingir amb claredat entre els espais que seran d’ús comú, en els quals cal garantir, preservar i potenciar la convivència, i els espais que es destinen a activitats concretes i que puntualment se cedeixen a col·lectius. En cada cas, les normes de funcionament han de ser diferents. S’ha d’evitar la cessió indefinida d’espais a cap entitat o col·lectiu; sempre ha de ser amb un acord temporal, revisable i amb possibilitat de canvi per donar accés a altres col·lectius.

Segmentació de públics. Cal vetllar des del primer dia per disposar d’una oferta de serveis i d’activitats adreçada a la diversitat de públics, jugant amb espais i horaris. Si no hi ha una planificació prèvia d’activitats i de l’oferta, l’espai quedarà en mans exclusives del públic adolescent. Cal equilibrar l’oferta i l’ús, i sortir a buscar explícitament aquells perfils de persones joves que no s’acosten espontàniament a l’equipament.

Tardes, vespres i caps de setmana. Els horaris preferents d’obertura dels equipaments juvenils són de tarda, vespre i dissabtes, amb activitat periòdica en horari nocturn. Cal que les condicions laborals del personal que ho gestiona contemplin aquest aspecte, ho retribueixin adequadament i tinguin previstos compensacions i complements per fer-ho possible.

Accessos independents. Cal vetllar perquè els diferents espais d’activitat i servei de l’equipament estiguin compartimentats físicament i disposin d’accessos independents per preservar la possibilitat de programar fora d’horaris convencionals, sense necessitat de condicionar una activitat o servei a l’obertura de tot l’equipament.

Cogestió d’espais i programacions. És recomanable que entitats o col·lectius puguin gestionar o cogestionar serveis o programacions parcials de l’equipament.

Xarxa d’equipaments públics. Els equipaments de joventut s’han de pensar com a peces integrades en una xarxa d’equipaments públics, de manera que participin en programacions conjuntes, serveis compartits i sistemes diversificats d’atenció. Cal contemplar, per tant, relacions de cooperació amb biblioteques, centres cívics, espais esportius, centres ocupacionals, centres culturals o d’art, museus, etc.

Espais transparents. Una de les claus de l’accessibilitat dels equipaments juvenils és que sigui fàcil de visualitzar físicament i conèixer inequívocament el contingut de servei i activitat que s’hi produeix. Cal pensar en mecanismes per mostrar i difondre públicament el que s’hi fa. És també una mesura de prevenció davant de possibles susceptibilitats veïnals.

6.3. I els municipis petits?

La gran majoria de municipis, per molt petits que siguin, tenen la capacitat de dedicar algun espai específic per a les persones joves. Les dificultats no provenen tant de la disponibilitat d’espais com dels models de gestió, derivats habitualment de l’escassedat de recursos humans. Quatre consells per encertar el model.

Normes i compromisos. Davant de l’absència de tècnics de joventut amb dedicació suficient, tot sovint s’opta per cedir espais a col·lectius de persones joves per tal que en facin ús o els gestionin. Quan es tracta de l’únic espai públic per a les persones joves no és gaire recomanable fer-ne una cessió completa. És preferible fer acords parcials (dos dies la setmana, per exemple) per compaginar l’ús privatiu i l’ús públic. En tot cas, s’ha de fer sempre amb acords escrits, en els quals s’especifiquin les normes d’ús i els compromisos d’obligat compliment per ambdues parts.
Presència professional. Com a norma general, sempre hi ha d’haver un professional de joventut al càrrec de l’equipament, com a dinamitzador. Si s’acorda una cessió o cogestió a un col·lectiu, cal que el professional visiti l’espai i les activitats amb una periodicitat alta, per fer-ne el seguiment.
Espais diferenciats dintre dels equipaments generals. Si no es disposa d’un espai específic per a les persones joves, sempre es pot fer ús de sales integrades en altres equipaments (centre cívic, casa de cultura, etc.). Però sempre que sigui possible, s’ha d’intentar especialitzar en joventut una de les sales o espais d’aquests equipaments. La convivència d’usos és possible en el marc de l’equipament, però poc recomanable en les sales específiques.
Segmentar per edats. Els espais de les persones joves en municipis petits són habitualment de reduïdes dimensions. La majoria de vegades no és possible atendre al mateix temps grups d’edats diferents en l’equipament. Si no es tracta d’una activitat específicament pensada per integrar diferents edats, no és recomanable fer coincidir en l’espai infants, adolescents i persones joves adults. Cal distribuir dies i horaris per edats.