La regidoria de joventut

El treball en polítiques de joventut fa necessària l’existència de professionals especialitzats per poder atendre la singularitat de les persones joves i adaptar a les seves circumstàncies la diversitat de recursos que es posen al seu abast.

Es proposen algunes pautes per orientar les polítiques de recursos humans de les regidories de joventut.

Es poden definir fins a vuit perfils diferents de professionals segons les seves funcions i responsabilitats.

Cap norma estableix, fins al moment, les dotacions mínimes necessàries de professionals de joventut. Tanmateix, la praxi consolidada fa recomanable tendir a garantir, com a mínim, la presència dels perfils següents segons la grandària del municipi.

Les transformacions socials, l’aparició de noves necessitats i l’evolució de les tendències juvenils fan necessari que els professionals adscrits als serveis locals de joventut incorporin capacitats o competències que els permetin fer-hi front. Es resumeixen en quatre grans àmbits que es poden desenvolupar per mitjà d’una bona planificació de formació continuada.

No hi ha tampoc cap normativa que fixi titulacions determinades o mínimes per exercir com a professionals de joventut. Es poden establir, però, algunes pautes bàsiques, a partir del coneixement pràctic de la realitat.

En la contractació de serveis externalitzats de joventut, la referència més adequada és el Conveni del Lleure Educatiu i Sociocultural de Catalunya. Malgrat que la descripció de perfils que s’hi fa no s’ajusta amb precisió a les necessitats d’una política de joventut, el seus nivells salarials permeten un encaix aproximat en la majoria de casos. Els perfils que s’hi inclouen i que es corresponen amb professionals de joventut són els següents:

El treball en joventut implica algunes característiques que s’han de contemplar de manera específica a l’hora de contractar els professionals, tant si ho fa directament l’ajuntament com si es fa a través de contractació externalitzada.

• Horaris. Tasques de gestió a part, els horaris de treball dels professionals que estan en contacte directe amb les persones joves s’han d’alinear preferentment amb els moments de temps lliure o de disponibilitat d’aquests. Això implica feina de tardes i vespres, sense descartar horaris nocturns per a determinades activitats i, molt especialment, els caps de setmana.
• Flexibilitat. Les condicions de treball han de preveure marges de flexibilitat horària per adaptar-se a les necessitats del treball de dinamització i de mecanismes per compensar adequadament els treballadors.
• Equips mixtos. La convivència entre els professionals contractats directament pels ajuntaments i els professionals contractats a través de serveis externalitzats, que en ocasions poden tenir tasques i responsabilitats similars, implica la previsió de sistemes de coordinació que permetin un treball fluid i alineat amb els mateixos objectius i metodologies.

Des de l’any 2004, l’Associació Catalana de Professionals de Joventut (ACPJ) representa i defensa els interessos dels treballadors de joventut, ja sigui en l’àmbit de l’administració, l’empresa o l’associacionisme. Elaboren estudis sobre el sector, realitzen formació, desenvolupen projectes internacionals, promouen bones pràctiques professionals i actuen com a interlocutors dels poders públics per millorar les condicions de treball i de desenvolupament professional del col·lectiu.

179 municipis de la demarcació de Barcelona —més de la meitat— tenen una població inferior a 5.000 habitants. D’aquests, n’hi ha 90 que tenen menys de 1.000 habitants.

És molt difícil que aquests petits municipis disposin de capacitat suficient per comptar amb dotacions de recursos humans en proporcions com les que hem descrit fins aquí. Per tant, es proposen deu criteris o mesures bàsiques que han de seguir per garantir una atenció suficient a la seva joventut.

Han de cercar el suport, com a mínim, del consell comarcal, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

S’han d’integrar (o exigir que es posi en marxa si no existeix) en el projecte de serveis compartits o mancomunats de què disposi el consell comarcal.

Han de demanar a l’Oficina Jove de la comarca que habiliti sistemes per portar el seu servei, de manera periòdica i presencial, al seu municipi.

Si disposen de tècnic compartit, en cap cas no ha de tenir una dedicació inferior a la mitja jornada setmanal.

El tècnic compartit ha de dedicar un mínim de tres tardes la setmana a l’atenció directa a les persones joves, i una d’aquestes tardes, preferentment, ha de ser el dissabte.

En el cas excepcional que el tècnic compartit disposi de menys de mitja jornada de dedicació al municipi, el projecte, programa o pla de joventut del municipi ha de ser, necessàriament, intermunicipal, ideat conjuntament amb municipis del seu entorn.

Si disposa d’un tècnic polivalent que assumeix les tasques de joventut al costat de les d’altres àrees (cultura, educació, esports…), ha d’intentar que el seu contracte inclogui explícitament la dedicació a joventut i assegurar un percentatge mínim de dedicació setmanal.

Ha d’idear un sistema de contacte i relació amb els centres educatius dels municipis veïns als quals van a estudiar les persones joves del seu municipi, per assegurar que disposarà d’aquest mecanisme de relació amb ells.

Si el municipi és molt proper a un altre d’una dimensió considerable (més de 20.000 habitants), ha de buscar un acord amb aquest per tal que els serveis de joventut de la població més gran arribin també a la seva localitat.

El treball d’interlocució amb les persones joves adolescents ha de començar més aviat del que seria habitual o recomanable en un altre context: com a mínim, mentre cursen sisè d’educació primària, just abans que hagin de marxar del municipi per estudiar educació secundària