Pla local de joventut anterior
Per tal de veure el recorregut de la planificació estratègica en matèria de joventut al territori i posar en valor la feina feta, cal revisar el PLJ anterior, si n’hi ha.
Aquesta revisió, a més d’aportar informació útil per a l’exercici 1.2, té l’objectiu de reflexionar sobre quins aspectes continuen vigents i ens poden ajudar en la propera planificació i quines són les propostes de millora que s’han de tenir en compte. Per això, cal revisar els objectius que marcava el PLJ, les dades existents de la seva execució, les dificultats sorgides en el desenvolupament i les conclusions de l’avaluació, si se n’ha fet.
Documentació elaborada prèviament
Es tracta de documentació que pugui ser rellevant pel procés de diagnosi, com per exemple, reculls de dades relacionades amb la població jove del territori, memòries relatives a serveis o actuacions que tenen a la població jove com a destinatària i informes que recullen informació sobre la joventut o les polítiques de joventut del territori.
Per ser el més eficient possible, un cop localitzada aquesta documentació, l’exercici 2.1 proposa llistar els documents que realment siguin d’interès per l’objectiu de la nostra diagnosi, tenint en compte la fiabilitat de la informació i la vigència de les dades. Posteriorment, la realització d’una breu síntesi o un recull dels resultats en el format que es consideri més òptim, aportarà informació per a la realització dels exercicis 5 i 6.
Reunió politicotècnica
La realització d’una sessió de treball de l’equip de joventut, amb la participació dels responsables polítics de l’àmbit, és un bon instrument per a visibilitzar el compromís mutu en la fase de diagnosi del PLJ.
Per aprofitar al màxim aquesta trobada cal elaborar un bon guió, ja que es pot extreure informació molt valuosa. Amb aquesta font d’informació es poden completar els exercicis 1, 2 i 3, per tant és aconsellable portar els enunciats d’aquests exercicis com a guió, tenint en compte que després caldrà completar-los a nivell tècnic.
A banda del contingut de la reunió, és important definir qui assistirà ja que determina les visions i els consensos sobre aspectes principals.
Dades estadístiques externes
Aquestes dades són quantitatives i permeten aproximar-se a la realitat juvenil i del territori d’una manera actualitzada i comparable tot i que, en no respondre al nostre objectiu d’anàlisi explícitament, poden no recollir totes les dimensions que desitjaríem.
És important seleccionar aquelles variables que són del nostre interès i tenir en compte que en ocasions possibiliten el creuament amb altres variables, per visibilitzar eixos de desigualtat o problemàtiques complexes. Per comparar, però, cal tenir cura dels períodes i franges de referència, i tenir present que els percentatges poden amagar nombres absoluts poc significatius en entorns amb menys població.
Al Quadern pràctic es presenta una relació de diferents dades estadístiques, organitzades per font d’origen i àmbit, amb la representació gràfica més habitual, mentre que a l'apartat vinculat a l'exercici 5 d’aquest recurs formatiu està disponible la relació de gràfics que podran exportar-se de manera senzilla des de l’informe de Joventut de l’aplicatiu Hermes-InfoGràfics.
Treball de camp
El treball de camp consisteix a executar els instruments d’obtenció d’informació que permeten obtenir dades fonamentalment de caràcter qualitatiu.
Bàsicament es tracta de:
ENTREVISTA. Tècnica de recollida de discursos mitjançant un diàleg entre la persona entrevistadora i l’entrevistada. No és imprescindible realitzar-les per aconseguir una anàlisi de la realitat juvenil completa, tot i que pot ser útil per enriquir la informació.
TÈCNIQUES GRUPALS. Són eines que permeten recollir col.laborativament les subjectivitats d’un col·lectiu, i per tant, resulten molt útils per recollir la veu dels i de les joves. També resulta interessant per contraposar diferents visions, debatre i arribar a consens amb tècnics i tècniques de diferents àmbits o referents estratègics. Generalment no es basen en termes de representativitat però és important recollir diferents perfils per atendre a totes les dimensions de la realitat. El nombre de grups a realitzar variarà en funció de la grandària del territori, dels recursos disponibles i de l’objectiu de la diagnosi. En termes generals es recomana realitzar-ne com a mínim una amb joves i una amb professionals/agents que treballen directament amb joves. El nombre de participants pot oscil·lar entre 8 i 12 persones i es recomana 2 figures dinamitzadores de la sessió que hauran elaborat prèviament un guió per conduir una dinàmica que reculli tots aquells aspectes d’interès per la diagnosi. Les sessions poden tenir una durada d’entre 1 i 2 hores màxim i es recomana posar atenció en els aspectes pràctics de la convocatòria, facilitant al màxim la participació.
QÜESTIONARI. Aquesta eina permet ser distribuïda per canals telemàtics, arribant així a més població destinatària. Cal fer un bon disseny de les preguntes a incloure tenint en compte la utilitat que es donarà a la informació obtinguda, procurant que la redacció sigui de lectura fàcil i no provoqui biaixos. Per a que aporti una visió acurada de la realitat cal vetllar per una participació representativa per edats, gènere i distribució territorial, si s’escau.
Reunió de contrast
Abordar l’etapa de conclusions mitjançant la realització d’una reunió de contrast de l’equip de joventut, preferentment amb participació política, permet posar en comú la interpretació de les dades obtingudes al llarg del procés i acordar orientacions per enfocar el disseny del PLJ. Això implica revisar la informació de l’exercici 7 i reflexionar conjuntament per construir l’exercici 8.
Aquest espai també pot servir per definir l’estratègia comunicativa a seguir un cop finalitzat el document, decidint si cal fer una presentació de resultats i en quin format.