3. Itineraris formatius per als ajuntaments petits i l’Espai 5000

Descripció de l'episodi:

En aquesta conversa, la Teresa Feliu, referent de formació de governs locals de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona, reflexiona sobre les particularitats formatives que tenen els ajuntaments en funció de la seva mida. Aquestes reflexions se centren en la definició d’itineraris formatius, amb especial èmfasi en els municipis petits, i en com es concreten a la demarcació de Barcelona mitjançant les eines que posa a disposició dels municipis la Diputació de Barcelona.

Al principi de cada episodi hi ha una dramatització fictícia curta. Aquesta dramatització està protagonitzada per tres personatges: la Marta, el Marc i el David, tres empleats de l’administració local que ens ajudaran a copsar els temes que es tracten en cada episodi.

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

LOCUTOR: Benvinguts a Audioformació, un pòdcast de Formació DIBA.

ESCENA TEATRALITZADA:

ESCENA ÚNICA: SALA DE PLENS DESPRÉS D’UNA REUNIÓ.

MARC: Ostres, a vegades penso que ens aniria bé fer un curs sobre com gestionar millor els recursos de l'ajuntament.

DAVID: Sí, clar, com si aquí a Vallmajor poguessin permetre'ns grans formacions. Això és cosa dels ajuntaments grans.

MARTA: Això ja és així. Hi ha programes pensats específicament per als ajuntaments petits. Coneixes l'Espai 5.000?

MARC: No, què és?

MARTA: L'Espai 5.000 està fet pels municipis petits. Ofereix formacions curtes i molt pràctiques per ajudar-nos a millorar la gestió sense perdre massa temps.

MARC: I són cursos generals o més especialitzats?

MARTA: Hi ha una mica de tot. Són càpsules formatives molt aplicables sobre temes concrets com: gestió del temps, atenció ciutadana o resolució de conflictes.

DAVID: Sí, clar, com si una càpsula de 15 minuts ens pogués salvar la vida.

MARTA: En ocasions, una formació curta i específica és el que necessitem, David, però també existeixen itineraris formatius dissenyats específicament per ajuntaments petits.

MARC: Ah, això no és l'Espai 5.000?

MARTA: No, són coses diferents. Els itineraris formatius són recorreguts d'aprenentatge estructurats. Es combinen diferents sessions sobre una temàtica per garantir que tinguem una formació més completa.

MARC: I tot això ho podem fer als ajuntaments petits com nosaltres?

MARTA: És clar, mira, per exemple, hi ha un itinerari formatiu sobre gestió de recursos en ajuntaments petits. Són diverses sessions que expliquen com millorar els processos interns, optimitzar els equips i accedir a subvencions.

MARC: Ep! aquí diu que l'Ajuntament de Bellavista va fer un itinerari en gestió de recursos i va reduir el temps de resposta en un 40%.

DAVID: Segur que també han trobat la fórmula màgica per fer que els expedients volin sols.

MARTA: No, però han après trucs útils per optimitzar processos. I si ells han pogut fer-ho, nosaltres també.

MARC: Aquí diu que també hi ha un itinerari especial per a municipis de menys de 5.000 habitants sobre com accedir millor a ajudes i subvencions. Això ens aniria bé, no? David, jo de tu m'hi apuntaria.

DAVID: Bé, potser sí que algun profit en podem treure.

MARTA: I si ens apuntem a un itinerari d'aquests per provar-ho?

MARC: Jo hi vaig de cap.

DAVID: Pffffffffffff! Va, si vosaltres us hi apunteu, potser ho provaré. Però si no serveix per res, no em feu sentir culpable, eh?

LOCUTOR: Audioformació. Un pòdcast de Formació DIBA.

ENTREVISTA:

ENTREVISTADORA: Doncs entrem ja en matèria d'aquest tercer episodi del pòdcast formatiu, un capítol en què parlarem avui de dues eines molt interessants, com són els itineraris formatius, i també de l'espai 5.000. I per fer-ho tenim amb nosaltres la Teresa Feliu, que és referent de formació de governs locals de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona. Teresa, què tal? Benvinguda.

TERESA FELIU: Hola, bon dia, Mónica.

ENTREVISTADORA: Escolta'm, en aquesta situació, en aquesta dramatització que escoltàvem, el Marc ens expressa les dificultats que tenen, diu, els ajuntaments petits per accedir a una formació útil i realista. Però vull que això ho aterrem, que ho baixem a la realitat, que sortim d'aquesta dramatització i que ens expliquis quin paper juguen aquests itineraris formatius específics per a municipis petits.

TERESA FELIU: Mira, si em permets, primer vull fer una pinzelladeta de què considerem nosaltres un ajuntament petit.

ENTREVISTADORA: Digues.

TERESA FELIU: La Direcció de Serveis de Formació divideix els ajuntaments en funció de la grandària i els petits serien els de 20.000 habitants cap avall. Això té sentit perquè va vinculat a determinades normatives, prestacions de serveis, però clar, ens estem trobant que, quan parlem d'ajuntaments petits, estem parlant de Gisclareny, que té un empleat i 30 habitants empadronats, o Malgrat de Mar, que gairebé ja ha arribat als 20.000 i té 198 empleats. Per tant, estem parlant d'unes realitats molt, molt diferents.

ENTREVISTADORA: Clar, exactament. I llavors, els itineraris formatius específics per aquests municipis petits, amb realitats tan diverses, quin paper juguen?

TERESA FELIU: Doncs, el paper de l'itinerari formatiu és, d'una banda, ajudar els responsables locals de formació a entomar el tema de la formació, perquè són persones multitasking, són polivalents, fan moltíssimes funcions diferents i la formació és una més. Llavors, d'una banda, els ajudem a centrar-se en la formació, a pensar una miqueta en la formació dels seus empleats.

D'una altra banda, intentem fer que la formació sigui el més equitativa possible. És a dir, en el moment que pares i penses en la formació de tota la teva plantilla, intentes distribuir els recursos que tens entre tots els que en formen part.

I, a més a més, els ajudem a pensar, a mitjà termini, quina formació seria la més adient per millorar les competències més rellevants de cada un d'aquests empleats.

ENTREVISTADORA: Nosaltres hem sentit en la ficció el que explicava la Marta, que eren els itineraris formatius. Però ara m'agradaria que ens expliquessis la realitat, Teresa. Parlem d'aquest projecte: “Itineraris formatius”. En què consisteix exactament aquest projecte?

TERESA FELIU: Aquest projecte consisteix a planificar de manera personalitzada la formació, l'oferta formativa de la Diputació de Barcelona, planificar-la a uns anys vista i, de manera personalitzada, empleat a empleat.

ENTREVISTADORA: I, a més a més, Teresa, valorant diferents competències, no? És a dir, formant en diferents competències, segons la realitat de cada ajuntament?

TERESA FELIU: Sí, el que fem, els itineraris, d'una banda, hem dit planificació a llarg termini, personalitzada, i, d'una altra banda, el que intentem fer és adaptar a la realitat d'aquests municipis petits el model tècnic que té la Diputació de Barcelona.

La Diputació de Barcelona té un mapa de llocs de treball estàndard. Poder més pensat en clau d'ajuntament gran que de petit. Llavors, el que fem és baixar aquest mapa que ens permet tenir unes competències vinculades als llocs de treball estructurades i poder associar aquestes competències a accions formatives concretes.

El que fem és aterrar-ho a la realitat dels municipis petits, que són més polivalents, que són més complexos, perquè no és una persona… Sí, és una persona en un lloc de treball, però cada empleat toca moltes tecles i fa moltes més funcions que les que faria un empleat d'un ajuntament gran. Per tant, intentem vincular el nostre corpus teòric, diguem-ne, a la realitat tan diversa i dispersa dels ajuntaments petits.

ENTREVISTADORA: Clar, exactament. Això és el que també escoltem en aquestes dramatitzacions al llarg de tot aquest pòdcast formatiu, que són tres personatges que en realitat estan fent una mica de tot. No només es dediquen a una cosa i han d'aprendre diferents competències. I quins criteris es tenen en compte a l'hora de dissenyar un itinerari formatiu per unes realitats tan específiques com poden ser les d'un petit municipi?

TERESA FELIU: El primer requisit és que el responsable local de formació tingui disponibilitat psicològica i material per fer-ho. Perquè intentem que li impliqui molt poca dedicació, però sí que ha de poder col·locar la formació en un lloc important durant uns mesos. Per tant, el primer requisit és que el responsable local de formació ens ho demani.

El segon és una certa implicació, en la mesura del possible, dels diferents actors de l'Ajuntament. És a dir: de l'equip de govern, del responsable, com hem dit, el del responsable de recursos humans, dels comandaments… Això quan ja són mitjanets. Evidentment, si parlem de municipis més petits, algunes d'aquestes figures poder no hi són. Però bé, intentar que els diferents agents es puguin implicar més o menys i després que hi hagi una certa disponibilitat dels empleats o dels comandaments per treballar-ho, tot i que intentem que hi dediquin molt poca estoneta.

Aquests serien els requisits. I tenir un recurs de catàleg, que simplement és demanar-lo, per donar suport tècnic en general i específic per aquest projecte.

ENTREVISTADORA: Clar. I quins temes o quines competències s'aborden habitualment en aquests itineraris?

TERESA FELIU: Això depèn. Si és un municipi ja mitjanet, o d'aquests, com Malgrat de Mar, que ja són gairebé grans, pràcticament s'aborden les mateixes competències que en un municipi gran. Són les que estan al diccionari de competències, ara no entraré a detallar-les, que són moltes, però són cinc grans grups: competències estratègiques de l’administració, competències qualitatives per directius o per tota la plantilla, i d’altres competències tècniques transversals i específiques, més sectorials per tractar temes específics de cada lloc de treball.

Diríem que als municipis mitjans no hi ha diferència amb les competències dels ajuntaments grans i es regirien pel diccionari de competències genèric nostre. Ara bé, als ajuntaments més petits sí que és cert que, com que les seves plantilles són molt reduïdes, molts llocs de treball que té el model, l'ajuntament no les té. Llavors, sobretot, serien competències vinculades a llocs de treball d'oficina, no és un nom molt de recursos humans però s'entén, i de la brigada, bàsicament.

ENTREVISTADORA: I com seleccioneu les accions formatives que realitzarà cada empleat?

TERESA FELIU: Ens adaptem una mica a com ho vol fer l'ajuntament. Ho podem fer directament amb el responsable local de formació, nosaltres seleccionem les competències amb ells o que ells les seleccionin i nosaltres les recollim, i veure quines accions formatives hauria de realitzar cada empleat a tres o quatre anys vista. Podríem, si volen, treballar-ho amb els comandaments i, fins i tot, podem fer-ho directament amb cada empleat: mirar empleat per empleat el què consideren que haurien de fer i que després ho validi el responsable local de formació. Ens adaptem bastant.

ENTREVISTADORA: Interessant, de veritat, perquè també suposo que us assegureu d'alguna manera que aquests itineraris s'adapten, realment, a aquesta realitat, a aquestes limitacions que tu mencionaves abans dels equips petits, dels ajuntaments més petits? Parlem de limitacions de temps, de recursos, també, o aquests rols polivalents, multitasking, no?

TERESA FELIU: Sí, intentem adaptar-nos el que podem. Nosaltres, quan fem itineraris formatius, no parlem de “lloc de treball”, parlem de “llocs de treball tipus”. Perquè en posem fins a tres, per poder-los associar a accions formatives i sabent que potser un administratiu està fent quasi de tècnic de recursos humans i també està portant la comptabilitat… Llavors, nosaltres intentem eixamplar el lloc de treball, no? Fer-ne diversos per a una sola persona, d'una banda. D'altra banda, si ho fem de la mà intentem, com que ja ens coneixem bastant l'oferta, intentem endreçar o orientar una miqueta o contestar els dubtes que hi hagi. I, d'una altra banda, per nosaltres, fer els itineraris és una font d'informació primordial, perquè som l'oïda de la Direcció de Serveis de Formació molt sovint. Llavors, el que fem és traslladar el que ens van explicant els empleats, els comandaments, els responsables locals de formació i ho derivem, sempre que podem, a les companyes que dissenyen formació perquè ho tinguin en compte.

ENTREVISTADORA: Que bo! I com s'hi pot accedir? No sé si els municipis han de fer algun pas específic per participar i per rebre aquesta formació?

TERESA FELIU: Sí, per poder fer els itineraris, d'una banda necessitem rebre la demanda del responsable local de formació i, de l’altra, haurien de sol·licitar, si encara no ho tenen, un recurs del catàleg de serveis de la Diputació de Barcelona, que es diu “Estratègia integral de formació corporativa”. És un recurs no exclusiu d'itineraris formatius, és per demanar qualsevol suport tècnic més enllà de places en les accions formatives que programem. Qualsevol tipus de suport formatiu que requereixi una atenció més personalitzada, demanant aquest recurs el fem i, entre ells, els itineraris.

ENTREVISTADORA: Doncs això s'ha de tenir en consideració, s'ha de tenir en compte. Escolta, sentíem parlar també de l'Espai 5.000. Explica'ns, què és i a qui va dirigit?

TERESA FELIU: L'Espai 5.000 acota una miqueta més el destinatari. És també un instrument per ajudar amb la formació dels empleats però, en aquest cas, dels empleats d'ajuntaments de fins a 5.000 habitants.

ENTREVISTADORA: Aquests serien els petits petits?

TERESA FELIU: Sí, amb tot, en els petits petits hi ha diversitat. Ja no són unes distàncies tan abismals, però estem parlant d'Ajuntaments d'un o dos empleats i de molt poca població, i n’hi ha d’altres amb poblacions més grans i prop de 100 empleats. Per tant, encara és un col·lectiu divers, però ja més acotat.

ENTREVISTADORA: I què és exactament, llavors, que se'ls ofereix?

TERESA FELIU: A l'Espai 5.000 el que intentem és fer una formació molt pràctica, molt breu i intentem dissenyar formació escoltant molt els responsables locals de formació i els secretaris- interventors d'aquests ajuntaments perquè ens diguin en el seu dia a dia què és el que necessiten. Llavors, fem formació breu, aplicada, videoformació sempre, perquè tenen dificultats per desplaçar-se, i intentem adaptar-la a la realitat dels municipis de 5.000 habitants. És a dir, si d'algun tema hi ha algun tipus de pràctica que els ajuntaments de menys de 5.000 habitants pràcticament no fan servir mai, doncs l’eliminaríem del temari.

ENTREVISTADORA: I aquests dos projectes que hem comentat, ja sigui aquest Espai 5.000 que deies ara o els itineraris formatius que comentàvem abans, poden coexistir en un mateix ajuntament o són excloents?

TERESA FELIU: No, no són excloents. Ara per ara no són excloents. És un tema que hem d'acabar de pensar però, en aquests moments, qualsevol ajuntament de menys de 5.000 habitants té accés a places en la formació que fem específica pels ajuntaments de menys de 5.000 habitants. Hi entraria per l'adhesió al Pla Agrupat de Formació de la Diputació de Barcelona. Simplement amb l’AFEDAP que fem que cada any i que diem als ajuntaments que s'hi adhereixin, doncs amb això ja tenen accés a aquesta formació.

Els itineraris formatius són un pas. És diferent. De fet, coexisteixen. Seria personalitzar quin tipus de formació hauria de fer una persona a quatre anys vista amb independència que sigui adreçada als ajuntaments petits com als ajuntaments en general.

ENTREVISTADORA: Doncs ha estat un plaer conversar amb tu aquesta estoneta, Teresa Feliu, referent de Formació de Governs Locals de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona. Un plaer.

TERESA FELIU: Moltes gràcies. Un plaer igualment.

ENTREVISTADORA: Fins aquí aquest tercer episodi d'aquest pòdcast formatiu. No et perdis el següent capítol perquè parlarem també d'un tema molt interessant, com és l'aprenentatge col·laboratiu i la bona pràctica de la XARF.

LOCUTOR: Heu escoltat un pòdcast de Formació DIBA.