7. El paper clau de l’autoformació i els processos d’acreditació d’aprenentatges
Descripció de l'episodi:
En aquesta conversa, la Noemí Segura, responsable de projectes formatius de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona, reflexiona sobre l’autoformació i com es pot acreditar. Aquestes reflexions se centren en la raó de ser de l’autoformació, en les avantatges i dificultats que te i en les característiques d’un exemple autoformatiu d’èxit: el programa AutoAcredita’t de la Diputació de Barcelona.
Al principi de cada episodi hi ha una dramatització fictícia curta. Aquesta dramatització està protagonitzada per tres personatges: la Marta, el Marc i el David, tres empleats de l’administració local que ens ajudaran a copsar els temes que es tracten en cada episodi.
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
LOCUTOR: Benvinguts a Audioformació, un pòdcast de Formació DIBA.
ESCENA TEATRALITZADA:
ESCENA 1: OFICINA.
DAVID: No ho sé, de vegades tinc la sensació que passem massa temps en formacions i no prou aplicant el que ja sabem.
MARTA: Entenc què vols dir, però la formació no sempre vol dir començar de zero. Hi ha maneres de certificar el que ja saps sense haver de fer un curs tradicional.
DAVID: Com?
MARC: Coneixes el programa AutoAcredita't? Pots demostrar que tens certes competències fent una prova sense passar per una formació llarga.
DAVID: Mmmmm… No en sabia res.
ESCENA 2: CASA DEL DAVID, A LA NIT.
DAVID: Segons la normativa vigent… Bla, bla, bla… Pfff… Escriure informes tècnics sempre és complicat.
ORDINADOR (VEU SINTÈTICA): Benvingut al recurs formatiu ‘Claus per redactar un informe tècnic’. En aquest apartat aprendràs com estructurar un informe de manera clara i efectiva.
DAVID: Això em pot anar bé.
MÒBIL (NOTIFICACIÓ): S'ha obert el termini per fer la prova d'acreditació “Claus per redactar un informe”.
DAVID: Què? Justament això és el que he estat fent aquests mesos!
ESCENA 3: L’ENDEMÀ A L’AJUNTAMENT.
DAVID: Ei, Marta, explica'm una mica més això de l'Autoacredita't.
MARTA: Ui, ara sí que t'interessa.
DAVID: He vist que hi ha una prova per certificar la redacció d'informes tècnics. He estat fent servir aquest recurs per millorar els meus informes i ara resulta que m'hi puc acreditar.
MARC: Doncs ja ho tens. No has fet un curs, però has après pel teu compte. I això també té valor.
DAVID: Sí… potser la formació no és només fer cursos.
MARTA: Exacte!
LOCUTOR: Audioformació. Un pòdcast de Formació DIBA.
ENTREVISTA:
ENTREVISTADORA: Seguim coneixent detalls sobre aquest departament de l'Ajuntament de Vallmajor. Ja veiem que a poc a poc el David va familiaritzant-se amb les virtuts de la formació i l'anem convencent, poquet a poquet. En aquest episodi, el que volem és parlar del paper clau de l'autoformació i dels processos d'acreditació d'aprenentatges, precisament aquest procés que ha fet i que ha descobert el David en la situació que escoltàvem fa uns moments.
I per això està amb nosaltres, la Noemí Segura, que és responsable de projectes formatius de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona. Noemi, com estàs? Benvinguda.
NOEMÍ SEGURA: Hola, bon dia.
ENTREVISTADORA: Acabem d'escoltar el que dèiem: com el David descobreix que pot acreditar uns coneixements que ja aplicava en el seu dia a dia. Explica'ns com ajuda aquest tipus d'acreditació a reconèixer l'aprenentatge que sovint ens passa de manera invisible a les organitzacions.
NOEMÍ SEGURA: Sí, bé, el que li ha passat al David és el que està passant dia a dia a les organitzacions. Les persones s'enfronten a reptes continus i hi han de posar remei, han de buscar-se una mica la vida, per dir-ho d'alguna manera, utilitzant recursos, buscant informació i aplicant-la per resoldre aquelles situacions que es troben en la seva feina. I el que sol passar, precisament, és això, que després difícilment ho poden acreditar.
Es queda, doncs, simplement en què ja has fet la feina, has resolt el problema i ja està. Això és el que hauríem d'evitar des dels departaments de formació.
ENTREVISTADORA: Clar, exacte, perquè podem acreditar aquests coneixements, no? I tu, com definiries l'autoformació en el context de l'administració pública? Quins formats, quins suports la fan viable, la fan efectiva?
NOEMÍ SEGURA: Bé, l'autoformació a l'administració pública és la capacitat que tenen els treballadors per gestionar el seu propi aprenentatge de manera autònoma. Això avui en dia és molt important, perquè com estem immersos en un context de canvis continus, les persones han de posar en joc les seves habilitats per formar-se i donar respostes ràpides a les coses que se'ls presenten. L'autoformació el que té de bo és que es pot fer de moltes maneres.
Hi ha persones que s'estimen més tenir un text i poder llegir, poder veure les explicacions, les argumentacions, i hi ha altres persones que utilitzen altres formats, com pot ser el vídeo, com poden ser els àudios… Cadascú té el seu estil d'aprenentatge i cadascú ha de buscar aquells recursos en el format que els és més còmode o que els ajuda més.
ENTREVISTADORA: Clar, personalitzat, no?, d'alguna manera.
NOEMÍ SEGURA: Sí, exacte.
ENTREVISTADORA: Per què quines diries tu que són les principals barreres que troben els treballadors públics a l'hora d'autogestionar la seva pròpia formació?
NOEMÍ SEGURA: Doncs, principalment, la manca de temps i de recursos. Clar, tu tens una necessitat i et trobes primer que estàs treballant. Necessites un temps per formar-te. Això, en el cas de la formació tradicional, és molt clar. Tu vas a un curs, fas servir uns dies, un temps. Però en el cas de l'autoformació és com si fos màgia, no? No existeix aquest temps d'una manera oficial. Per tant, les persones tenen problemes, sobretot en això, en trobar el temps per a aquesta autoformació.
I, d'altra banda, trobar els recursos adequats. De vegades no és fàcil, saps que has de fer una cosa, saps que necessites un recurs, però no saps on trobar-lo. I això també és un tema que les organitzacions són les que han de posar una mica de remei, una mica d'estar pendents d'això i planificar no només la formació tipus curs, sinó també planificar que hi ha d'haver un temps per a l'autoformació, hi ha d'haver uns recursos disponibles o se'ls ha de facilitar a les persones. Per tant, també és una barrera no tenir aquest suport institucional.
ENTREVISTADORA: Clar, perquè és el que deies tu, en l'autoformació, segons com, acabem buscant hores entre una cosa i una altra. “Mira, ara tinc una estoneta per fer això, per aprendre això que m'interessa o que necessito pel meu dia a dia”.
NOEMÍ SEGURA: Exactament.
ENTREVISTADORA: Però, com dius, si s'estipula des de dalt i es contempla aquest temps, doncs es facilita la vida als treballadors.
NOEMÍ SEGURA: I potser també una mica de guia. Un treballador moltes vegades sap que s'ha de formar i vol fer-ho, però no té aquesta guia. En aquest sentit, per exemple, nosaltres tenim uns itineraris formatius per a cada lloc de treball que ajuden molt les persones a situar-se en allò que poden necessitar i quins recursos tenen a l'abast per poder consultar i per poder utilitzar.
ENTREVISTADORA: Interessantíssims, aquests itineraris formatius, que si tu que ens estàs escoltant vols més informació, tens l'episodi 3. Tenim un episodi d'aquest pòdcast formatiu dedicat exclusivament al tema dels itineraris formatius. Molt, molt interessant. Els processos d'acreditació d'aprenentatges no formals o informals, Noemí, són una gran oportunitat, com dèiem abans. Explica'ns en què consisteixen exactament i com es poden posar en marxa dins de l'administració local.
NOEMÍ SEGURA: Sí, bé, es tracta d'acreditar que has fet un aprenentatge. És igual que si haguessis fet un curs, la diferència és que ho has fet pel teu compte. Llavors, per fer això, s'han de pensar i s'han de planificar programes específics, des de recursos humans o des de les unitats de formació, on hi hagi uns criteris molt clars d'avaluació, on hi hagi una inscripció, on tot estigui planificat perquè les persones que han après alguna cosa puguin apuntar-se en aquests processos d'acreditació i obtenir aquesta certificació.
ENTREVISTADORA: I en el cas del programa AutoAcredita’t, explica'ns què s'avalua exactament i quin impacte pot tenir en el reconeixement professional d'un treballador o d'una treballadora.
NOEMÍ SEGURA: Bé, l'objectiu del programa AutoAcredita’t, concretament, és acreditar l'esforç formatiu que ha fet una persona en llegir o escoltar un recurs d’autoaprenentatge. En aquest cas, s'avalua el coneixement adquirit perquè l'aplicació vindrà després. Això no ho podem avaluar perquè cada persona després aplicarà aquests coneixements en el seu lloc de treball.
Però sí que podem acreditar unes hores, com si diguéssim, de lectura comprensiva d'aquests recursos. Les proves són per recursos que duren entre una i quatre hores i, per tant, l'acreditació és fa d’entre una i quatre hores.
El que s'està acreditant és una gran varietat de continguts. Hi ha de tot. Tenim habilitats personals i socials, com poden ser l'anàlisi de problemes i pressa de decisions, la creativitat o la gestió emocional. Tenim moltes habilitats. També tenim tècniques, per exemple: planificació estratègica en cultura o manteniment d'edificis. També anem a tots els col·lectius: oficis, tècnics, comandaments, de tot. I també temes de gestió que ens afecten a tots en l'administració pública: temes de procediment administratiu o contractació. Hi ha molta diversitat. De fet, tenim 45 proves diferents.
ENTREVISTADORA: Déu-n'hi-do! I com es pot garantir que aquests processos d'acreditació, d'autoacreditació, siguin percebuts com a rigorosos, com a útils, per part de les persones participants i també per part de l'organització?
NOEMÍ SEGURA: Per això, evidentment, s'han de tenir uns criteris molt clars i han de ser molt transparents. En el cas nostre, per exemple, per la inscripció a les proves, les inscripcions són accessibles des del web i les persones s'inscriuen lliurement amb una inscripció directa, no cal autorització del seu cap. Saben que es poden apuntar a tantes proves com vulguin i que estan obertes a qualsevol perfil, no només al seu lloc de treball, sinó que també ho poden fer servir per la mobilitat o la promoció.
I després hi ha un sistema d'avaluació que està molt clar i molt pautat des d'un principi. Tu tens una setmana per fer una prova, hi haurà un qüestionari per tothom que serà de 10 preguntes, de les quals per aprovar n’has de contestar correctament 7 i tens dos intents de 40 minuts. Per tant, si tu has utilitzat aquell recurs i fas la prova i respons correctament al qüestionari, tindràs un resultat d'apte i la teva acreditació.
ENTREVISTADORA: Que bé! Però en tot això que estem parlant de l'autoformació i l'autoacreditació, hi entra en joc un tema que és la motivació individual de cadascú. Quin paper creus que juga aquesta motivació individual en aquest tipus de formacions i com la podem afavorir d'alguna manera des de l'àmbit institucional?
NOEMÍ SEGURA: Sí, la motivació individual és bàsica per l'autoformació i, de fet, és que les organitzacions, amb aquests processos d'acreditació de l'autoformació, el que estan fent és promoure que aquesta motivació vagi en augment. Clar, si tu fas ús d'un recurs autoformatiu o l’apliques al teu lloc de treball, però ningú t'ho reconeix, la següent vegada no tindràs tanta motivació. Però si institucionalment t'estan oferint unes acreditacions per fer aquest esforç pel teu compte, evidentment estaràs cada cop més motivat a l'autoaprenentatge i a resoldre els problemes quan t'arriben buscant una mica la manera de fer-ho.
ENTREVISTADORA: No sé si per acabar pots compartir algun cas real d'èxit on aquesta autoformació o l'acreditació d'aprenentatges hagi tingut algun tipus d'impacte tangible en el desenvolupament professional, ja sigui d'un treballador o d'algun ens local, d'algun ajuntament.
NOEMÍ SEGURA: Sí, mira, amb aquest programa de l'AutoAcredita’t vam començar el 2022, quan començava tot el procés d'estabilització dels funcionaris. I la veritat és que va ajudar moltíssim a les persones a poder incorporar al seu currículum tot allò que havien anat fent i aprenent però que no havien assistit a un curs i no ho havien pogut certificar. D'aquesta manera vam poder entrar en el procés d'estabilització amb més garanties i va anar molt bé. De fet, vam tenir una quantitat d'inscrits molt gran, fins a 12.000 inscrits de tots els ens de la província, i el 90% d'ells van acreditar aquesta formació. Jo crec que això va ser un cas d'èxit bastant gran.
ENTREVISTADORA: Sense cap mena de dubte, la veritat. Molt interessant i molt clau, com dèiem, el paper d'aquesta autoformació i dels processos d'acreditació d'aprenentatges, que ha estat el tema que hem volgut abordar en aquest setè episodi d'aquest pòdcast formatiu de la mà de la Noemí Segura, responsable de projectes formatius de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona. Noemí, ha estat tot un plaer.
NOEMÍ SEGURA: Moltes gràcies, Mònica.
ENTREVISTADORA: I a tu que ens escoltes, no et perdis el proper episodi, que és ja el vuitè, en el qual parlarem del joc com a estratègia d'aprenentatge i parlarem d'experiències de ludificació.
LOCUTOR: Heu escoltat un pòdcast de Formació DIBA.