4. Aprenentatge col·laboratiu: la bona pràctica de la XARF

Descripció de l'episodi:

En aquesta conversa, la Roser Díaz, referent de formació de governs locals de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona, reflexiona sobre la Xarxa de Responsables Educats de Formació (XARF), establerta a la demarcació de Barcelona. Aquestes reflexions se centren en els objectius de la XARF, la seva raó de ser, els seus projectes principals i com afegir-s’hi.

Al principi de cada episodi hi ha una dramatització fictícia curta. Aquesta dramatització està protagonitzada per tres personatges: la Marta, el Marc i el David, tres empleats de l’administració local que ens ajudaran a copsar els temes que es tracten en cada episodi.

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

LOCUTOR: Benvinguts a Audioformació, un pòdcast de Formació DIBA.

ESCENA TEATRALITZADA:

ESCENA ÚNICA: INTERIOR D’UN COTXE EN MOVIMENT.

MARTA: No ha estat gens malament, eh? Aquesta trobada de la XARF m'ha donat idees molt bones.

MARC: Sí, ha estat interessant, però trobo a faltar més coses aplicables. Molt parlar d'estratègies, però què fem amb tot plegat a partir d'ara?

MARTA: T'ho diré d'una altra manera: si avui no haguessin vingut a la trobada, què hauries fet demà?

MARC: Doncs exactament el mateix que ahir.

MARTA: I si avui hem après una manera més fàcil de fer-ho?

MARC: Ja, però el problema és que sovint les bones idees no encaixen amb la realitat de cada ajuntament. No podem copiar models i ja està?

MARTA: És clar que no! Però podem aprendre del que ja han provat altres i adaptar-ho al nostre cas.

MARC: Mira, per exemple, el problema que tenim amb els tràmits interns: demanem informes que ja estan en altres departaments. No hi ha coordinació, ens fem perdre el temps entre nosaltres.

MARTA: Doncs justament a la XARF hi havia un ajuntament que va solucionar això amb un sistema nou. Pregunta a veure què diuen.

MARC: D'acord, ho faig, però, en qualsevol cas, com ho podrem aplicar després a Vallmajor? Ep! M'acaba d'arribar un missatge de veu d'un tècnic de la XARF. L'escoltem?

MARTA: És clar, a veure què diu.

TÈCNIC DE SIURELLA: Hola, Marc, doncs et comento el que vam fer a Siurella. Vam digitalitzar els informes interns perquè no calgui demanar-los a mà. Ara, quan un departament registra un document, els altres ja poden accedir-hi sense duplicar feina. Us passo el protocol, potser us serveix. Una abraçada.

MARC: Això sí que té sentit.

MARTA: Veus com valia la pena?

LOCUTOR: Audioformació. Un pòdcast de Formació DIBA.

ENTREVISTA:

ENTREVISTADORA: Seguim endavant amb aquesta col·lecció de pòdcast sobre la formació com a eina estratègica per als ens locals. I avui, en aquest quart episodi, volem parlar de l'aprenentatge col·laboratiu, la bona pràctica de la XARF. I ho farem amb la Roser Díaz, que és referent de formació de governs locals de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona. Roser, benvinguda.

ROSER DÍAZ: Moltíssimes gràcies.

ENTREVISTADORA: A la dramatització que acabem d'escoltar, hem vist com els nostres protagonistes descobreixen una solució pràctica gràcies a una trobada de la XARF. Explica'ns què és exactament això de la XARF i quins objectius té.

ROSER DÍAZ: La XARF és la XArxa de Responsables educats de Formació. És una iniciativa que està impulsada per la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona i actualment en formen part uns 26 ajuntaments de més de 20.000 habitants. El seu principal objectiu seria fomentar la col·laboració i l'intercanvi de coneixements i experiències entre tots aquests membres.

De fet, si hagués de triar només una paraula que definís què és la XARF, jo potser triaria la d' “aprenentatge”. Jo crec que cada vegada que ens reunim aprenem i millorem de les diferents aportacions de cadascun dels membres. És una experiència veritablement gratificant.

ENTREVISTADORA: “Aprenentatge”, per tant, aquesta paraula amb la que ens quedem. Per què creus que és tan valuós en entorns municipals, Roser, l'aprenentatge entre iguals i aquest intercanvi d'experiències reals?

ROSER DÍAZ: Pensa que a nivell local cada municipi té les seves dinàmiques i la seva forma d'afrontar els problemes. Però el fet que tots els ajuntaments puguin compartir casos concrets, no només d'èxit o de bones pràctiques, sinó també de casos que veritablement no han funcionat. El que fa aquest tipus d'intercanvi és afavorir l'adopció d'altres mètodes que no han estat provats en altres ajuntaments i que, posteriorment, cada RF, evidentment, adaptarà aquesta solució a la seva realitat municipal. De fet, a partir d'aquest aprenentatge col·laboratiu també podem innovar i podem crear conjuntament noves solucions.

És important que els responsables locals de formació estiguin connectats per compartir solucions pràctiques a problemes comuns.

ENTREVISTADORA: I quins són els ingredients clau perquè una iniciativa com és la XARF funcioni? No sé si cal estructura, cal confiança, cal compromís… Què diries, Roser?

ROSER DÍAZ: De fet, jo crec que calen totes aquestes variables que has comentat. La confiança entre els membres de la xarxa és clau perquè, quan els membres confien els uns en els altres, estan més disposats a compartir coneixements i experiències de manera totalment constructiva. Ha d’existir aquesta confiança per sentir-se lliure. I, evidentment, l'estructura i el compromís són fonamentals també.

ENTREVISTADORA: I ens pots explicar alguns projectes, alguns dels més rellevants, en els que esteu treballant de forma compartida a través de la XARF, perquè ens en fem una idea?

ROSER DÍAZ: Doncs, mira, actualment estem treballant en tres projectes transversals. El primer seria la creació d'una guia de recopilació d'indicadors de gestió de formació. Aquests indicadors han estat consensuats per tots els membres de la XARF i ens permet tenir una unitat única de mesura definida amb el mateix criteri. Amb aquests indicadors, els ajuntaments, que poden tenir? Doncs, la foto de com és la gestió de la formació al seu ajuntament, però també els permet comparar-se amb la resta d'entitats.

ENTREVISTADORA: Clar, i dins d'aquest projecte, Roser, parlaves d'indicadors. Quin tipus d'indicadors heu triat per poder elaborar aquesta guia?

ROSER DÍAZ: Primer de tot, hem intentat triar un número ajustat d'indicadors. És a dir, que fossin suficients per tal d'obtenir una visió global de la gestió de la formació, amb la qual cosa, doncs, tampoc vam seleccionar moltíssims indicadors, perquè volíem alguna cosa que fos viable. En total es van seleccionar 16 indicadors.

De fet, en les sessions aquestes presencials que fem un cop al mes, vam estar treballant conjuntament i vam consensuar tant la fórmula dels indicadors com el concepte del que significa cadascun dels indicadors, perquè cadascú sàpiga de què estem parlant i que tots parlem del mateix. Ah! I també es va consensuar fer aquesta recollida d'indicadors amb caràcter anual, que també és important, perquè cada any tindrem una avaluació d'aquests indicadors i també podrem mirar les aportacions de cada un dels anys.

ENTREVISTADORA: Està clar. Llavors, quin tipus d'indicadors heu fet servir?

ROSER DÍAZ: Mira, el que vam fer és una mena de clústers, agrupacions per tipologies d'indicadors. Vam delimitar indicadors de participació, indicadors econòmics, de procedència i indicadors d'avaluació.

Per exemple, “participació”, què ens trobem dintre de “participació”? Podem parlar de quin percentatge d'empleats es formen dintre d'un determinat ajuntament. Quina és la distribució per grups de classificació, és a dir, quin percentatge d'A1s, de C2s, etcètera. I també per col·lectius professionals: quin percentatge de comandaments es formen? De tècnics, administratius? Etcètera.

“Econòmics”, doncs què veuríem? Quin és el pressupost de la formació que es destina dintre de l'ajuntament? Quina és la inversió per empleat també que es fa de la formació? En relació a la procedència, és a dir, la formació que es fa dintre de l'ajuntament, d'on prové? És una formació interna? Pensa que hi ha ajuntaments que inclús tenen una bossa de formadors interns, especialistes en temàtiques, i que part de la seva feina la dediquen a formar el personal del seu propi ajuntament. Llavors, determinar quin percentatge de la formació és una formació interna i quin prové de proveïdors externs. Quin percentatge es fa en la Diputació i quin percentatge es fa en altres entitats.

I, per últim, l'altra gran agrupació que vam fer va ser l'avaluació. Aquí tindríem la relació de les persones que estan acreditades: el percentatge de persones que comencen un curs, el finalitzen i són acreditats. Pensa que nosaltres, a la Diputació de Barcelona, demanem el 100% d'assistència. En aquest cas analitzem les notes mitjanes de la formació. Seria una variable quantitativa susceptible de poder ser comparada, ja que hi ha altres aspectes de les avaluacions que són de tipus més qualitatiu i que ja seria més complex de poder fer aquesta comparació.

Tenim també un altre projecte transversal, que és el projecte de reglament de formació. Què és el que hem fet aquí? Hem fet una recopilació de tots els reglaments de formació dels membres de la XARF i el que volem crear és una guia de continguts que ajudin els ajuntaments a l'hora d'elaborar, d'actualitzar o inclús a millorar el seu propi reglament de formació. I, després, el tercer projecte més transversal que estem fent és el projecte de rol de responsable local de formació. On el que volem aconseguir seria fer una guia de consulta pràctica que els serveixi en la pràctica diària dels responsables locals de formació.

ENTREVISTADORA: I, Roser, què és exactament? Quin és el rol del responsable local de formació? No sé si et refereixes a la figura de responsable o de tècnic de formació d'un ajuntament.

ROSER DÍAZ: Sí, és una bona pregunta. Mira, nosaltres tenim un interlocutor únic als ajuntaments, que anomenem “Responsable local de formació”, que és el responsable de canalitzar tota la demanda formativa del seu ajuntament. I aquesta figura pot coincidir o no amb el tècnic de formació.

De fet, nosaltres treballem amb més de 300 ajuntaments i et pots imaginar que podem tractar amb un ajuntament de menys de cinc persones o fins i tot ajuntaments de més de 2.000.

ENTREVISTADORA: Aquesta realitat heterogènia dels municipis que tenim.

ROSER DÍAZ: Sí, tenim molta diversitat. Amb la qual cosa ens trobem casos d'ajuntaments petits en què el responsable local de formació és inclús el propi secretari i d'altres que no, que tenen una persona que exclusivament es dedica a la formació.

Llavors, no podem confondre el rol aquest de responsable local de formació amb el lloc de treball que la persona ha de desenvolupar.

ENTREVISTADORA: I com es fa per recollir i per transferir coneixement dins d'una xarxa com aquesta? Roser, hi ha metodologies o hi ha formats concrets que ajudin d'alguna manera?

ROSER DÍAZ: Sí, evidentment. Pensa que nosaltres tenim establerta cada mes una reunió presencial i per nosaltres és fonamental la seva assistència. A part d'aquestes sessions presencials, tenim una llista de distribució on els participants poden plantejar dubtes, preguntes reals… I, a més a més, estem… Bé, això és primícia… Estem molt contents perquè fa molt poquet que hem inaugurat la nostra web, que serà un molt bon mitjà per fer créixer la nostra comunitat.

ENTREVISTADORA: Bona notícia!

ROSER DÍAZ: Sí, sí. Bé, a part d’això treballem en creació de guies, fent jornades d'impacte en temes que els hi són d'interès… Però, bé, això de la web, estem supercontents.

ENTREVISTADORA: Que bé! I quin paper tenen les persones tècniques que hi participen? Com es potencia que no només siguin receptores, sinó que també impulsin aquest coneixement, siguin impulsores?

ROSER DÍAZ: Bé, jo crec que l'èxit d'aquest projecte és que neix a rel d'una necessitat real manifestada per ells mateixos, de poder compartir, de tenir un espai on enriquir-se de l'experiència pràctica dels altres. I aquesta necessitat de compartir, de millorar i aquesta aplicabilitat directa és, jo crec, el que garanteix aquest impacte.

ENTREVISTADORA: Que bo! Per acabar, Roser, explica'ns qui pot sumar-se a la XARF i, sobretot, com ho poden fer?

ROSER DÍAZ: Doncs, mira, per ara la XARF està limitada a aquests 26 ajuntaments que comentava, 20 ajuntaments de més de 20.000 habitants. Però, si hi ha algun ajuntament que hi estigui interessat, el primer que hauria de fer és fer-ho saber al seu referent de formació de la Direcció de Serveis de Formació. Pensa que només portem un anyet. En una segona fase sí que es vol socialitzar tota aquesta informació que anem creant a la resta d'ajuntaments, perquè, de fet, tots els temes són d'interès comú per tots els ajuntaments de la província de Barcelona.

ENTREVISTADORA: Doncs, avui hem volgut abordar aquesta qüestió, l'aprenentatge col·laboratiu i la bona pràctica de la XARF, que tot i portar només un anyet, Roser, està fent grans coses i encara en farà de més grans. Roser Díaz, referent de formació de governs locals de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona. Ha estat un plaer. Moltes gràcies.

ROSER DÍAZ: Moltes gràcies a vosaltres.

ENTREVISTADORA: No et perdis el proper episodi d'aquesta col·lecció de pòdcast on parlarem de l'avaluació de l'impacte de la formació i la millora organitzativa.

LOCUTOR: Heu escoltat un pòdcast de Formació DIBA.