Salta al contingut principal

La regidoria de cooperació al desenvolupament

1. Un món global ple de reptes

1.1. Un context mundial de crisis superposades

Abans de parlar de la cooperació en si, cal situar-se en el context internacional en què es desenvolupa. Hi ha un consens cada cop més generalitzat sobre la insostenibilitat del model de desenvolupament global actual i les conseqüències desastroses que té arreu del món. Es tracta d’un model socioeconòmic que entra en conflicte amb els límits biofísics del nostre planeta i nega els drets, el benestar i una vida digna a una part important de la població mundial.



No podem resoldre una crisi sense tractar-la com a tal. Hem de deixar els combustibles fòssils sota terra i hem de centrar-nos en l’equitat. I si les solucions dins del sistema són tan impossibles de trobar, potser hauríem de canviar el mateix sistema.

Greta Thunberg, activista pel clima. Discurs a la COP24, desembre de 2018.

La crisi sanitària global de la covid-19 ha mostrat, amb contundència, l’esgotament del paradigma de desenvolupament actual. Però ja feia temps que s’observava l’impacte perjudicial de nombroses dinàmiques globals en els municipis, com ara la deslocalització de la indústria, la sobreexplotació dels recursos naturals, el terrorisme, les crisis humanitàries que provoquen les guerres o les migracions forçades.

A continuació s’apunten diferents tendències i transformacions que marquen el context mundial actual i que demanen respostes noves:

  • Amenaces de col·lapse ambiental per l’acidificació d’oceans, la desforestació i la desertificació, l’extinció d’espècies i l’amenaça civilitzatòria que suposa l’escalfament global.
  • Desigualtats creixents entre persones, col·lectius i territoris en cada país i concentració de poder en una elit global. El món ja no s’explica a partir de la bretxa nord-sud, sinó de “suds” i “nords” que travessen els territoris.
  • Difusió i canvi de naturalesa del poder. Emergeixen nous actors transnacionalitzats: multinacionals, governs subnacionals, moviments socials, operadors financers i inversors. Es qüestiona l’estat nació com a actor principal.
  • Desterritorialització de processos econòmics i socials (financerització, deslocalització, digitalització, liberalització del comerç, homogeneïtzació d’ajustos macroeconòmics).
  • Impacte de problemàtiques globals en l’àmbit local (esgotament de recursos, salut pública, pressió migratòria, precarització laboral, exclusió, concentració de propietat i captures de poder).
  • Interdependències entre múltiples actors, territoris i recursos més enllà de fronteres polítiques. Els fenòmens polítics, econòmics, socials i ambientals que es produeixen en un territori contribueixen a fenòmens globals que acaben per tenir impacte en altres territoris del món.

Sabies que…

El 10% de la població acumula el 76% de la riquesa global, mentre que la meitat més pobra de la població només en posseeix el 2%?

Aquestes són dades de l’Informe sobre la desigualtat mundial de 2022.

Aquest recurs pretén posar en relació aquest context de canvis amb la cooperació. L’amplitud i la complexitat dels reptes, lluny de transcendir l’actuació dels ens locals i els actors del territori, són una crida a una acció col·lectiva global de caràcter cooperatiu i multinivell.

1.2. Les interdependències i les implicacions en l’àmbit local. La relació global-local

Les polítiques locals no són alienes a les tendències transnacionals i globals. En són part en la mesura que contribueixen a configurar-les i en pateixen les conseqüències. Si a escala global tenim una emergència climàtica és conseqüència, en part, de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle des de les ciutats (s’estima que un 75% provenen d’aquestes emissions). De la mateixa manera, si en l’àmbit local tenim reptes com ara la contaminació de l’aire, la manca d’accés a l’habitatge o la precarietat laboral, aquests problemes es deuen al model energètic global, a l’especulació amb l’habitatge en els mercats financers o a una economia desregularitzada i deslocalitzada pels tractats de comerç internacionals. Per això la interdependència i la corresponsabilitat són conceptes clau en la cooperació que es desenvolupa en l’àmbit local.

Preguntes que han de definir les polítiques municipals des d’aquesta relació global-local

  • El municipi pateix les conseqüències negatives de dinàmiques que traspassen fronteres (la pressió migratòria, el canvi climàtic, la liberalització del comerç…)? Quines?
  • La ciutadania del municipi és conscient de les interdependències que s’estableixen entre la seva vida quotidiana i les dinàmiques globals? Per exemple, entre el model de mobilitat o els patrons de consum i el canvi climàtic?
  • El municipi genera impactes negatius en altres territoris del món pel model de mobilitat, l’activitat econòmica, el sistema alimentari…? I l’ajuntament, per exemple, a través de la gestió de residus o la compra pública? Si no se sap, com es podria disposar d’aquesta informació? Amb el suport de la Diputació, a través d’entitats especialitzades, encarregant un estudi?
  • Quins són els agents més importants en el territori municipal (centres educatius, empreses, moviments…) a l’hora de fer front a aquestes dinàmiques local-global?
  • Quines eines té l’ajuntament (polítiques de gestió de residus, de mobilitat, d’educació, incorporació de criteris de sostenibilitat en les licitacions públiques…) per contribuir al desenvolupament sostenible global?

No es tracta només d’ampliar i afegir “problemes nous” al llistat de problemes que sempre s’han tractat des de la cooperació, com ara la fam, la pobresa o l’accés a l’educació. Més aviat cal allunyar-se de l’enfocament més tradicional basat en la relació donant-receptor i transitar cap a una visió més transversal i transformadora del desenvolupament.

Tot i això, encara estem lluny d’aconseguir un reconeixement social ampli de les interdependències globals. Actualment, s’observen reaccions polítiques que es resisteixen a acceptar-les i proposen discursos i pràctiques basades en la diferenciació i en les fronteres nacionals. I és aquí on la cooperació internacional i l’educació per a la ciutadania global, en particular, fan un paper cabdal.

En resum

Més que mai, els àmbits local i global es troben fortament vinculats. És una responsabilitat i una oportunitat dissenyar i executar les accions al territori pensant en el benestar propi però també en el del conjunt de la humanitat.

1.3. Les agendes internacionals del desenvolupament

Fa anys que els actors de la cooperació local, nacional i global intenten establir un nou paradigma de desenvolupament sostenible caracteritzat per respostes cooperatives a les emergències ecològiques, econòmiques i socials. En un futur que ja ha començat, el progrés es mesura, no pas amb el creixement del PIB, sinó amb la combinació de justícia, respecte mediambiental i accés universal als drets econòmics i socials.

Sabies que…

Les Nacions Unides van definir, en la Declaració de la Cimera de la Terra de 1992, el desenvolupament sostenible com «un desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures perquè puguin atendre les seves pròpies necessitats».

El desenvolupament sostenible es persegueix dins del marc de diversos acords que fan els estats a través de les Nacions Unides, com ara l’Agenda 2030 o l’Acord de París sobre el canvi climàtic. Els governs locals i subestatals van aportar la seva experiència i propostes als processos de consulta sobre els continguts d’aquests acords mitjançant les seves associacions i xarxes internacionals.

Les ciutats són el lloc on es guanyarà o es perdrà la batalla contra el canvi climàtic.

António Guterres, secretari general de les Nacions Unides. Discurs a la Cimera Mundial d’Alcaldes C40 a Copenhaguen, octubre de 2019.

L’Agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS)

L’Agenda 2030, aprovada l’any 2015 per l’ONU, defineix 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) destinats a millorar el benestar i el progrés en cinc esferes clau: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i les aliances.

Aquesta agenda, de caràcter universal i integral, busca comprometre la comunitat internacional, incloent-hi els governs locals com a ens corresponsables del desenvolupament sostenible del seu territori, en àmbits com la fam, la salut, l’educació, la igualtat de gènere, el creixement econòmic, el medi ambient o el treball. Cada ODS inclou diferents fites (en total en són 169) que contribueixen al seu compliment.

La cooperació internacional al desenvolupament és un dels àmbits que ha obtingut més ressò i presència per part d’actors no estatals. La incorporació de l’objectiu de desenvolupament sostenible 11 a l’Agenda 2030, específicament dedicat a les ciutats, n’és una bona mostra. L’enfocament multinivell que assumeix l’Agenda 2030 reconeix la importància dels actors locals, amb independència de la seva dimensió i les seves capacitats, en resposta als problemes de la societat.

A diferència d’agendes anteriors, l’Agenda 2030 posa el focus en els actors locals com a part de l’acció col·lectiva global.

Es recomana veure el vídeo Aprendiendo sobre el ODS 11, de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU):

Què poden fer els municipis per contribuir a l'Agenda 2030?

L’adopció de l’Agenda 2030 pot ser una peça important de les polítiques de cooperació dels ens locals, ja que permet vincular les problemàtiques globals amb les respostes locals. Dit això, l’Agenda 2030 no és pas una recepta ni un full de ruta detallat que permeti ser adoptada mecànicament. Cal que cada administració l’adapti al seu context local, prioritzant els reptes i aprofitant les oportunitats que brinda el territori. Aquest procés es coneix com localització dels objectius de desenvolupament.

Una adopció transformadora de l’Agenda 2030 plantejarà qüestions centrals per a les polítiques municipals en el seu conjunt i obligarà a revisar-les amb una mirada de sostenibilitat global.

Per saber-ne més

Per aprofundir en aquests temes, es pot consultar:

1.4. Els governs locals en l’escenari internacional

“Què hi té a veure l’ajuntament en la cooperació al desenvolupament?”. Aquesta és probablement una pregunta recurrent a la qual s’enfronten els titulars de la cartera de cooperació al desenvolupament. Tothom sap que la gestió de residus o l’urbanisme són competències municipals pròpies… però la cooperació i l’acció internacionals també?

És cert que els estats són el subjecte principal de l’ordre jurídic internacional i que, a més del pes que tenen per si sols, s’articulen a través d’organismes multilaterals com ara les Nacions Unides, l’OCDE o la Unió Europea, entre d’altres. Tanmateix, els governs subnacionals també hi juguen, en l’escenari global, i ho fan amb un reconeixement que no para de créixer.

Els municipis de la província de Barcelona, en concret, tenen una llarga trajectòria d’acció internacional, molt especialment en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, camp en què han treballat de la mà dels actors socials del territori.

Els perquès de la cooperació municipal: un argumentari bàsic

  1. Per solidaritat. Des de principis dels anys 90 hi ha un compromís solidari per part dels municipis amb els països més desfavorits, en resposta a les demandes de la societat civil mobilitzada. Aquest compromís ètic i democràtic amb la solidaritat és una de les raons fundacionals de la cooperació al desenvolupament, tot i que no n’és l’única.
  2. Per corresponsabilitat. Moltes de les problemàtiques globals que es materialitzen amb especial cruesa en altres països tenen els seus orígens en els patrons de desenvolupament de societats com la nostra. És a dir, que encara que no ens afectessin, en som corresponsables i ens hauríem d’implicar en la cerca de solucions.
  3. Per situar-nos en el mapa internacional. La cooperació no deixa de ser un instrument de projecció internacional dels municipis, capaç de potenciar l’activitat local en diferents matèries i de promocionar el municipi en els àmbits econòmic, cultural i turístic. A tall d’exemple, les polítiques d’acollida de persones migrades poden abeurar-se del coneixement generat per les relacions de cooperació amb els seus territoris d’origen. De la mateixa manera, els partenariats internacionals entre universitats i empreses poden impulsar la innovació i el teixit econòmic, o els projectes de cooperació en el terreny cultural poden donar a conèixer els actors i productes culturals més enllà de les seves fronteres.
  4. Per generar aliances locals. La cooperació representa una oportunitat per aglutinar agents de diferents sectors (universitats, hospitals, escoles, teixit comercial, artistes locals…) i establir noves relacions de confiança i respecte mutu. Les coalicions locals creades entre l’administració pública, el sector privat i el tercer sector al voltant de projectes de cooperació poden ser el punt de partida de noves iniciatives locals, i treure profit de l’enxarxament i els intercanvis de coneixement i idees que hi circulen.
  5. Per aprendre a gestionar millor. La cooperació no és un procés unidireccional entre ‘donant’ i ‘beneficiari’. Al contrari, la cooperació, quan és horitzontal i recíproca, permet l’intercanvi d’experiències i l’aprenentatge continu entre administracions locals sobre l’elaboració i execució de polítiques locals.
  6. Per millorar la convivència. La cooperació té un rol pedagògic quan els municipis duen a terme en el seu territori accions de sensibilització i educació per a la ciutadania global amb l’objectiu de crear una societat més solidària, crítica, cívica i pacífica.
  7. Per necessitat. Vivim en un món globalitzat on fenòmens com el col·lapse de l’ecosistema, els moviments migratoris o el retrocés de la democràcia i la pau generen impactes negatius que no respecten fronteres. Aquests fenòmens amenacen la seguretat i el benestar de tothom, tant se val on es visqui. Per tant, cal contribuir als esforços que es fan des de tots els àmbits de govern per construir un món més just i sostenible.

Es recomana la lectura de Les raons de la cooperació. Guia per a la defensa de la cooperació al desenvolupament des dels municipis. Informe elaborat per Miquel Carrillo-Fons Català de Cooperació, amb el suport de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Barcelona.

En les darreres dècades, els governs locals han adquirit un pes més gran en els espais i els processos internacionals. Diversos factors expliquen aquest fet, com ara el creixent pes en termes de població i economia de les zones urbanes o la necessitat de donar resposta al creixement de les desigualtats internes i territorials en els països. Però aquest reconeixement ha estat gràcies, sobretot, a la feina d’incidència política que han fet els mateixos ens locals a través de les seves associacions i xarxes internacionals, mitjançant les quals han posat en valor la seva tasca i han fet sentir la seva veu en els processos de consulta i de decisió internacionals.

Per saber-ne més

Les principals xarxes municipalistes internacionals:

  • Ciutats i Governs Locals Units (CGLU): és la principal xarxa generalista. Representa associacions nacionals i governs locals i regionals de tots els continents.
  • El Consell de Municipis i Regions d’Europa (CEMR): agrupa les associacions nacionals de governs locals i regionals de 40 països europeus que representen tots els àmbits territorials. Com a secció europea de CGLU, representa els europeus a escala global.
  • Platforma: xarxa europea de cooperació descentralitzada. Impulsa els Dies Europeus de la Solidaritat Local.
  • Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau: aquesta xarxa es compon en l’actualitat de més de 8.000 ciutats de 165 països i regions diferents que tenen per objectiu treballar en favor de la pau, el desarmament i, especialment, en l’eliminació total de les armes nuclears. La secció catalana de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau està formada per més de 200 municipis, un fet que posa en relleu la fortalesa i el dinamisme del municipalisme català en l’àmbit de la cultura de la pau, la solidaritat i la defensa dels drets humans.