La regidoria de cooperació al desenvolupament

Abans de parlar de la cooperació en si, cal situar-se en el context internacional en què es desenvolupa. Hi ha un consens cada cop més generalitzat sobre la insostenibilitat del model de desenvolupament global actual i les conseqüències desastroses que té arreu del món. Es tracta d’un model socioeconòmic que entra en conflicte amb els límits biofísics del nostre planeta i nega els drets, el benestar i una vida digna a una part important de la població mundial.

La crisi sanitària global de la covid-19 ha mostrat, amb contundència, l’esgotament del paradigma de desenvolupament actual. Però ja feia temps que s’observava l’impacte perjudicial de nombroses dinàmiques globals en els municipis, com ara la deslocalització de la indústria, la sobreexplotació dels recursos naturals, el terrorisme, les crisis humanitàries que provoquen les guerres o les migracions forçades.

A continuació s’apunten diferents tendències i transformacions que marquen el context mundial actual i que demanen respostes noves:

• Amenaces de col·lapse ambiental per l’acidificació d’oceans, la desforestació i la desertificació, l’extinció d’espècies i l’amenaça civilitzatòria que suposa l’escalfament global.
• Desigualtats creixents entre persones, col·lectius i territoris en cada país i concentració de poder en una elit global. El món ja no s’explica a partir de la bretxa nord-sud, sinó de “suds” i “nords” que travessen els territoris.
• Difusió i canvi de naturalesa del poder. Emergeixen nous actors transnacionalitzats: multinacionals, governs subnacionals, moviments socials, operadors financers i inversors. Es qüestiona l’estat nació com a actor principal.
• Desterritorialització de processos econòmics i socials (financerització, deslocalització, digitalització, liberalització del comerç, homogeneïtzació d’ajustos macroeconòmics).
• Impacte de problemàtiques globals en l’àmbit local (esgotament de recursos, salut pública, pressió migratòria, precarització laboral, exclusió, concentració de propietat i captures de poder).
• Interdependències entre múltiples actors, territoris i recursos més enllà de fronteres polítiques. Els fenòmens polítics, econòmics, socials i ambientals que es produeixen en un territori contribueixen a fenòmens globals que acaben per tenir impacte en altres territoris del món.

Aquest recurs pretén posar en relació aquest context de canvis amb la cooperació. L’amplitud i la complexitat dels reptes, lluny de transcendir l’actuació dels ens locals i els actors del territori, són una crida a una acció col·lectiva global de caràcter cooperatiu i multinivell.

Les polítiques locals no són alienes a les tendències transnacionals i globals. En són part en la mesura que contribueixen a configurar-les i en pateixen les conseqüències. Si a escala global tenim una emergència climàtica és conseqüència, en part, de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle des de les ciutats (s’estima que un 75% provenen d’aquestes emissions). De la mateixa manera, si en l’àmbit local tenim reptes com ara la contaminació de l’aire, la manca d’accés a l’habitatge o la precarietat laboral, aquests problemes es deuen al model energètic global, a l’especulació amb l’habitatge en els mercats financers o a una economia desregularitzada i deslocalitzada pels tractats de comerç internacionals. Per això la interdependència i la corresponsabilitat són conceptes clau en la cooperació que es desenvolupa en l’àmbit local.

No es tracta només d’ampliar i afegir “problemes nous” al llistat de problemes que sempre s’han tractat des de la cooperació, com ara la fam, la pobresa o l’accés a l’educació. Més aviat cal allunyar-se de l’enfocament més tradicional basat en la relació donant-receptor i transitar cap a una visió més transversal i transformadora del desenvolupament.

Tot i això, encara estem lluny d’aconseguir un reconeixement social ampli de les interdependències globals. Actualment, s’observen reaccions polítiques que es resisteixen a acceptar-les i proposen discursos i pràctiques basades en la diferenciació i en les fronteres nacionals. I és aquí on la cooperació internacional i l’educació per a la ciutadania global, en particular, fan un paper cabdal.

Fa anys que els actors de la cooperació local, nacional i global intenten establir un nou paradigma de desenvolupament sostenible caracteritzat per respostes cooperatives a les emergències ecològiques, econòmiques i socials. En un futur que ja ha començat, el progrés es mesura, no pas amb el creixement del PIB, sinó amb la combinació de justícia, respecte mediambiental i accés universal als drets econòmics i socials.

El desenvolupament sostenible es persegueix dins del marc de diversos acords que fan els estats a través de les Nacions Unides, com ara l’Agenda 2030 o l’Acord de París sobre el canvi climàtic. Els governs locals i subestatals van aportar la seva experiència i propostes als processos de consulta sobre els continguts d’aquests acords mitjançant les seves associacions i xarxes internacionals.

L’Agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS)

L’Agenda 2030, aprovada l’any 2015 per l’ONU, defineix 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) destinats a millorar el benestar i el progrés en cinc esferes clau: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i les aliances.

Aquesta agenda, de caràcter universal i integral, busca comprometre la comunitat internacional, incloent-hi els governs locals com a ens corresponsables del desenvolupament sostenible del seu territori, en àmbits com la fam, la salut, l’educació, la igualtat de gènere, el creixement econòmic, el medi ambient o el treball. Cada ODS inclou diferents fites (en total en són 169) que contribueixen al seu compliment.

Què poden fer els municipis per contribuir a l'Agenda 2030?

L’adopció de l’Agenda 2030 pot ser una peça important de les polítiques de cooperació dels ens locals, ja que permet vincular les problemàtiques globals amb les respostes locals. Dit això, l’Agenda 2030 no és pas una recepta ni un full de ruta detallat que permeti ser adoptada mecànicament. Cal que cada administració l’adapti al seu context local, prioritzant els reptes i aprofitant les oportunitats que brinda el territori. Aquest procés es coneix com localització dels objectius de desenvolupament.

Una adopció transformadora de l’Agenda 2030 plantejarà qüestions centrals per a les polítiques municipals en el seu conjunt i obligarà a revisar-les amb una mirada de sostenibilitat global.

“Què hi té a veure l’ajuntament en la cooperació al desenvolupament?”. Aquesta és probablement una pregunta recurrent a la qual s’enfronten els titulars de la cartera de cooperació al desenvolupament. Tothom sap que la gestió de residus o l’urbanisme són competències municipals pròpies… però la cooperació i l’acció internacionals també?

És cert que els estats són el subjecte principal de l’ordre jurídic internacional i que, a més del pes que tenen per si sols, s’articulen a través d’organismes multilaterals com ara les Nacions Unides, l’OCDE o la Unió Europea, entre d’altres. Tanmateix, els governs subnacionals també hi juguen, en l’escenari global, i ho fan amb un reconeixement que no para de créixer.

Els municipis de la província de Barcelona, en concret, tenen una llarga trajectòria d’acció internacional, molt especialment en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, camp en què han treballat de la mà dels actors socials del territori.

En les darreres dècades, els governs locals han adquirit un pes més gran en els espais i els processos internacionals. Diversos factors expliquen aquest fet, com ara el creixent pes en termes de població i economia de les zones urbanes o la necessitat de donar resposta al creixement de les desigualtats internes i territorials en els països. Però aquest reconeixement ha estat gràcies, sobretot, a la feina d’incidència política que han fet els mateixos ens locals a través de les seves associacions i xarxes internacionals, mitjançant les quals han posat en valor la seva tasca i han fet sentir la seva veu en els processos de consulta i de decisió internacionals.