Acció humanitària
Assistència dissenyada per salvar vides, alleujar el patiment humà i mantenir i protegir la dignitat humana amenaçades en desastres causats per catàstrofes naturals, conflictes o guerres. Es regeix pels principis d’humanitat, imparcialitat, neutralitat i independència. Comprèn una acció perllongada que comença després d’haver-se realitzat ajuda humanitària i d’emergència.
Ajuda humanitària i d’emergència
Assistència dissenyada per salvar vides, alleujar el patiment humà i mantenir i protegir la dignitat humana amenaçades en desastres causats per catàstrofes naturals, conflictes o guerres. Es regeix pels principis d’humanitat, imparcialitat, neutralitat i independència. Respon a les situacions d’urgència immediata i sol durar uns sis mesos o, com a màxim, un any,.
Acció internacional dels governs locals
Conjunt de contactes, relacions de treball i intercanvis que els governs locals mantenen amb institucions locals d’altres països, incloses les de cooperació al desenvolupament.
ACCD
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Acord de París sobre el clima
Acord dins del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) que estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle a partir de l’any 2020. L’acord va ser negociat durant la XXI Conferència sobre el Canvi Climàtic de París i adoptat per 195 països, el 12 de desembre de 2015.
Agenda 2030 del desenvolupament sostenible
Acord internacional adoptat per l’Assemblea General de Nacions Unides el 2015 que planteja 17 objectius de desenvolupament sostenible relatius a una multiplicitat d’aspectes (economia, medi ambient, desigualtats, institucions, equitat de gènere, ciutats i comunitats sostenibles, pau, etc.) i 169 fites associades. Aquesta agenda és un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, que té la intenció d’enfortir la pau universal i l’accés a la justícia. Planteja una aproximació holística, integral i universal de les problemàtiques globals i del propi desenvolupament i reclama responsabilitats comunes per a tots els països.
Agendes internacionals
Consensos sobre determinades temàtiques, acordats pel conjunt dels països de la comunitat internacional generalment reunits en una cimera, que contenen objectius i fites a complir en un espai temporal.
Agermanaments de cooperació
Establiment de vincles directes de solidaritat entre dos municipis en l’àmbit de la cooperació internacional, amb vocació de continuïtat en el temps, que pot derivar en diverses formes de treball horitzontal i d’intercanvi amb diferents intensitats. A més dels vincles institucionals, aquest tipus d’instrument també pot promoure un apropament entre les respectives comunitats.
Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD)
Fluxos que les agències oficials, inclosos els governs estatals i locals, destinen a països en desenvolupament i a les institucions multilaterals amb l’objectiu principal de promoure el desenvolupament econòmic i el benestar dels països en desenvolupament. Són de caràcter concessional i contenen un element de donació almenys del 25%.
AMB
Àrea Metropolitana de Barcelona.
AMC
Associació Catalana de Municipis i Comarques.
Assistencialisme
Disposició assistencial de l’estat o de determinades associacions benèfiques a persones sense recursos. Aquest tipus d’assistència sovint és considerada poc convenient, perquè no aporta la solució dels problemes socials dels més necessitats en tant que no ataca l’arrel del problema i perpetua la situació de vulnerabilitat.
CCAHE
Comitè Català d’Ajuda Humanitària i d’Emergència.
CEDAW
Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones.
CEMR
Consell de Municipis i Regions d’Europa.
CGLU
Ciutats i Governs Locals Units.
Cimera de la Terra
Conferència anomenada oficialment “Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament” que va tenir lloc a Rio de Janeiro, Brasil, el 13 i el 14 de juny de 1992. Va reunir 110 caps d’estat i de govern de 178 països i hi van ser presents al voltant de 2.400 representants d’ONG. Continuava la tasca de la primera conferència internacional sobre el medi ambient celebrada a Estocolm el 1972. Es va adoptar un text de 27 principis titulat “Declaració de Rio sobre el medi ambient i el desenvolupament”, que precisa la noció de desenvolupament sostenible.
Cimera Mundial d’Alcaldes de la xarxa C40
Trobades internacionals que celebren periòdicament un conjunt de grans urbs compromeses amb el canvi climàtic, agrupades sota el nom de C40, per tal d’arribar a acords relatius a la reducció de les emissions dels principals sectors responsables de la crisi climàtica (transport, edificis, indústria i residus) i mantenir l’escalfament global per sota dels 1,5º C, objectiu establert per l’Acord de París.
Coherència de polítiques per al desenvolupament (CPD)
Principi de política de desenvolupament internacional que té la finalitat de considerar els objectius de la cooperació al desenvolupament en les polítiques exteriors i domèstiques en àrees que probablement afectaran els països en desenvolupament.
Coherència de polítiques per al desenvolupament sostenible (CPDS)
Principi que promou la integració de les dimensions del desenvolupament sostenible en el procés d’elaboració de polítiques nacionals i internacionals, mitjançant el foment de les sinergies i la maximització de beneficis en els sectors de la política econòmica, social i mediambiental; la recerca de l’equilibri dels objectius de política domèstica amb els ODS reconeguts internacionalment; i el tractament de les repercussions transfrontereres a llarg termini de les polítiques, incloses aquelles que probablement afectin els països en desenvolupament.
Consell municipal de cooperació i solidaritat
Òrgan local de participació ciutadana propi de l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, que pot adoptar diferents noms segons el municipi. Està conformat per representants de la ciutadania organitzada, partits polítics i personalitats rellevants, generalment té funcions consultives, deliberatives, informatives i d’assessorament, però també pot tenir funcions en la construcció de la política i l’elaboració de propostes, seguiment i control de l’ajuntament.
Cooperació al desenvolupament
Conjunt d’actuacions realitzades per actors públics i privats destinades a promoure el progrés econòmic i social, el desenvolupament sostenible, la reducció de la pobresa i la igualtat d’oportunitats entre homes i dones de tercers països o regions, i a incidir sobre les causes que generen desigualtats des del territori a través de l’educació per a la ciutadania global.
Cooperació bilateral
Tipus de cooperació en què els governs donants canalitzen els seus fons de cooperació al desenvolupament directament cap als receptors, ja siguin els governs dels països receptors o altres organitzacions.
Cooperació multilateral
Tipus de cooperació en què els governs canalitzen els seus fons de cooperació al desenvolupament cap a les organitzacions multilaterals per tal que aquestes els utilitzin en el finançament de les seves activitats, de manera que la gestió queda en mans de les institucions públiques internacionals i no dels governs donants.
Cooperació delegada
Cooperació que es delega a entitats intermediàries que assumeixen la gestió principal dels recursos, la concepció de les accions i el protagonisme en l’execució, sigui de cooperació amb altres països i territoris o d’acció humanitària i d’emergència. Per tant, el principal paper del govern local en aquest cas és el de finançador i de fer el seguiment de les accions. Aquest suport financer es pot destinar a l’activitat de les organitzacions de la societat civil (generalment són ONGD i a través d’una convocatòria de concurrència competitiva o altres fórmules de concertació) o a contribuir en estructures i xarxes municipals.
Cooperació descentralitzada
Cooperació al desenvolupament promoguda per entitats públiques subestatals. Algunes definicions també inclouen en aquest tipus de cooperació, la cooperació promoguda per entitats de la societat civil. Segons l’Observatori de la Cooperació Descentralitzada, aquesta és una modalitat de cooperació liderada pels ens locals, necessària i complementària a la cooperació bilateral i multilateral, els objectius i els instruments de la qual permeten avançar cap a formes de cooperació més simètriques, en què la reciprocitat i l’aprenentatge mutu es converteixin en eixos centrals de les relacions entre governs locals.
Cooperació directa
Cooperació en la qual el govern local manté relacions directes de suport i col·laboració amb autoritats i institucions locals del sud global, sense actors intermediaris; per tant, és responsable directe juntament amb el soci de la concepció, la planificació i l’execució de la cooperació. Això no implica sempre l’absència d’altres actors, però en tot cas aquests no fan d’intermediaris ni canalitzen els recursos, però, en canvi, sí que poden tenir un paper en la definició, l’acompanyament, l’assessorament, la dinamització o el seguiment del procés de cooperació.
Cooperació indirecta
Cooperació en què hi ha entitats intermediàries que assumeixen la gestió principal dels recursos, la concepció de les actuacions i el protagonisme en l’execució, siguin de cooperació amb altres països i territoris o d’acció humanitària i d’emergència. Per tant, el paper principal del govern local, en aquest cas, és el de finançador i de fer el seguiment de les accions. Aquest suport financer es pot donar a actuacions de les organitzacions de la societat civil (generalment ONGD i a través de convocatòria de concurrència competitiva o altres fórmules de concertació) o a contribuir en estructures i xarxes municipals.
Cooperació internacional
Conjunt d’actuacions realitzades per actors públics i privats destinades a promoure el progrés econòmic i social, el desenvolupament sostenible, la reducció de la pobresa i la igualtat d’oportunitats entre homes i dones de tercers països o regions, i a incidir sobre les causes que generen desigualtats des del territori a través de l’educació per a la ciutadania global.
Cooperació financera
Tota aquella cooperació al desenvolupament que implica un transvasament de recursos financers (donacions, contribucions oficials a institucions de cooperació financera, préstecs o la condonació del deute).
Cooperació tècnica
Tota aquella cooperació internacional centrada en l’intercanvi de coneixements de rellevància per als processos de desenvolupament, amb la finalitat d’augmentar les capacitats d’institucions i persones, i promoure la millora econòmica i social de la població. Es duu a terme, per exemple, mitjançant accions, programes o projectes de formació, educació, recerca, desenvolupament tecnològic, prestació d’experts, assessorament o consultoria en diversos àmbits.
Cooperació territorial
Cooperació directa que implica els diferents agents del territori i no únicament l’administració pública local.
Compra pública ètica i sostenible
Part fonamental de la contractació de béns i serveis de les administracions públiques que introdueix criteris ètics i sostenibles relatius a l’aspecte ambiental i el compliment de convencions internacionals i estàndards sobre condicions laborals dignes, salaris mínims, drets dels treballadors, lluita contra el treball infantil.
Desenvolupament sostenible
Les Nacions Unides el van definir a la Declaració de la Cimera de la Terra de 1992 com “aquell desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures perquè puguin atendre les seves pròpies necessitats”. El desenvolupament sostenible, en comptes de considerar únicament el desenvolupament econòmic, com es feia antigament, necessita forçosament un desenvolupament ecològic i social.
DGCD
Direcció General de Cooperació al Desenvolupament.
DGPOLDES
Dirección General de Políticas de Desarrollo Sostenible.
DIBA
Diputació de Barcelona.
Diplomàcia municipal
Instrument a través del qual els governs locals i els seus òrgans poden fomentar a escala mundial la cohesió social, el medi ambient sostenible, la prevenció de les crisis, la resolució de conflictes, així com la tasca de reconstrucció després dels conflictes, i tot això amb l’objectiu de crear un entorn estable en el qual els ciutadans i ciutadanes puguin coexistir en pau, en un clima de democràcia, progrés i prosperitat.
Educació per a la ciutadania global (ECG)
Procés pel qual les persones desenvolupen consciència, capacitat crítica i compromís amb la construcció d’un món més just, solidari, sostenible i pacífic des del coneixement de les connexions entre el seu context local, les dinàmiques globals i les realitats aparentment llunyanes. En l’actualitat conviuen diferents aproximacions per referir-s’hi: educació per al desenvolupament, educació per a la justícia global, educació per a la ciutadania mundial o educació per a la transformació social.
Enfocament basat en drets humans
Marc conceptual que situa el respecte, la protecció i la garantia dels drets humans al centre dels processos de desenvolupament humà sostenible en qualsevol àmbit i lloc del món.
Enfocament multinivell
En l’àmbit de desenvolupament sostenible, és aquell que pressuposa una actuació des de totes les gradacions de govern, des del nivell global fins al local.
Eurocentrisme
Concepció segons la qual hom considera Europa com a centre de la història i de la civilització humanes. L’eurocentrisme engloba l’actitud de jutjar o estudiar qualsevol fenomen des de l’òptica d’Europa, en especial els esdeveniments històrics, els costums i els valors d’altres pobles. L’eurocentrisme comporta una concepció esbiaixada que implica creure que la civilització europea (i, per extensió, la cultura occidental) és superior a les altres.
FCCD
Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
FEMP
Federación Española de Municipios y Provincias.
Fita del 0,7%
Percentatge del Producte Nacional Brut que cada país destina a la cooperació al desenvolupament, fixat en l’acord de les Nacions Unides de 1972. En el cas dels ens locals, aquest percentatge sovint es calcula sobre els ingressos propis municipals, segons estableix el document elaborat per Joaquim Solé Vilanova titulat “Criteris d’aplicació del 0,7% dels ingressos propis municipals a la cooperació al desenvolupament. Justificació tècnica”.
FMC
Federació de Municipis de Catalunya.
Governança multinivell
Treball en associació entre els diferents nivells de govern (des del global fins al local).
Interseccionalitat
Estudi de les identitats socials encavalcades o intersecades i els seus respectius sistemes d’opressió, dominació o discriminació. La teoria suggereix i examina com diverses categories biològiques, socials i culturals com l’edat, el gènere, l’ètnia, la classe, la discapacitat, l’orientació sexual, la religió, la casta, l’edat, la nacionalitat i altres eixos d’identitat interaccionen en múltiples i sovint simultanis nivells. La teoria proposa que cal pensar cada element o tret d’una persona com inextricablement unit amb tots els altres elements per poder comprendre de manera completa la pròpia identitat. Aquest marc pot emprar-se per comprendre com ocorre la injustícia sistemàtica i la desigualtat social des d’una base multidimensional.
Lobby
Grup de pressió organitzat a favor de determinats interessos. En el camp de la cooperació es tracta d’una forma de treball que pot ser exercida de manera individual o a través de xarxes internacionals en àmbits diversos, com la pau, els drets humans, però també en la cooperació descentralitzada, la seguretat humana i en la definició de les agendes globals. També pot ser rellevant en la millora de la descentralització, la gestió dels assumptes locals i en l’enfortiment institucional i l’empoderament mutu.
Localització dels ODS
Procés pel qual cada administració local adapta al seu context l’Agenda 2030 i els ODS, en què es prioritzen els reptes i s’aprofiten les oportunitats que ofereix el territori.
Moviments socials
Agrupació de gent o entitats amb una idea o unes idees de caràcter social per implantar en la societat, en els agents socials i civils, en els poders públics, etc., generalment amb voluntat de canvi. Un moviment social és una barreja d’organització i espontaneïtat. Normalment, hi ha una o més organitzacions que donen identitat, lideratge i coordinació al moviment, però els contorns del moviment no són mai coincidents amb els de les organitzacions que en forment part.
OCDE
Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic.
ONU
Organització de les Nacions Unides.
Organismes multilaterals
Institucions internacionals sense afany de lucre, amb capital social constituït per aportacions de diversos governs, que tenen per objectiu aconseguir acords globals que afecten la majoria i que treballen en diferents àmbits: cultura, pau, medi ambient, etc.
Organització No Governamental per al Desenvolupament (ONGD)
Organitzacions privades sense ànim de lucre que poden organitzar-se en l’àmbit local, nacional o internacional, i que tenen com a finalitat la realització d’activitats relacionades amb els principis i objectius de la cooperació internacional per al desenvolupament. A més de ser executores de projectes, són interlocutores de l’Administració per al disseny i seguiment de les polítiques de cooperació, i estan representades en molts consells de cooperació. Es financen per mitjà d’aportacions privades (quotes de socis, donacions particulars, activitats de captació de fons, etc.) i de subvencions públiques (anuals o a través de convenis).
Orientacions estratègiques de cooperació al desenvolupament
Document elaborat de manera participativa, dirigit a municipis de fins a 20.000 habitants i consells comarcals, que conté una proposta d’elements, criteris i recomanacions sobre l’estratègia a emprendre en l’àmbit de la política pública de cooperació al desenvolupament, que respon i és coherent amb la voluntat i la realitat del territori.
Objectius de Desenvolupament Sostenible
Llista dels 17 Objectius (ODS) que conté l’Agenda 2030 relatius a una multiplicitat d’aspectes (economia, medi ambient, desigualtats, institucions, equitat de gènere, ciutats i comunitats sostenibles, pau, etc.) i que contenen 169 fites associades.
ODS
Objectius de desenvolupament sostenible.
País en desenvolupament
País amb un estàndard de vida més baix, una base industrial subdesenvolupada i un baix Índex de Desenvolupament Humà (IDH) en relació amb els altres països (els anomenats desenvolupats). Hi ha crítiques en l’ús del terme país en desenvolupament perquè implica inferioritat d’un país en comparació amb un altre.
PIB
Producte interior brut.
PNB
Producte nacional brut.
Pla director municipal de cooperació al desenvolupament
Document estratègic de ciutat que, de manera ordenada i sistematitzada, defineix com es vol que sigui la política de cooperació al desenvolupament municipal en un marc temporal concret i estableix els mitjans necessaris per desplegar-la. Determina bàsicament allò que es vol assolir (marc estratègic), com fer-ho i amb quins mitjans i instruments (marc operatiu). Sovint inclou eines per saber si es compleix amb l’establert (seguiment) i s’assoleixen els objectius marcats (avaluació). Sovint s’obté mitjançant un procés participatiu intern de l’ajuntament i amb els actors del territori.
Programa de cooperació
Conjunt de projectes que plegats contribueixen a objectius més generals i a més llarg termini.
Projecte de cooperació
Instrument que es caracteritza per un cicle d’intervenció molt determinat en el temps i en l’espai. Es tracta d’un conjunt d’activitats articulades entre si i d’uns mitjans dirigits a la consecució d’un objectiu (satisfacció d’una necessitat o resolució d’un problema).
Transversalitat
Sistema organitzatiu que facilita l’assumpció dels objectius d’una política concreta per part de les altres polítiques i abordar la realitat que es vol tractar des de diferents àmbits de treball. En el cas de la cooperació al desenvolupament municipal, es tradueix en l’assumpció dels objectius, valors i principis d’aquesta política per part de la resta, establint-se sinergies i un treball col·laboratiu entre la unitat de cooperació i els altres departaments per fer realitat un abordatge des de diversos angles.
Transversalitat de gènere
Coneguda habitualment amb el terme anglès Gender mainstreaming, és l’estratègia que vetlla perquè els diversos actors implicats incorporin la perspectiva de la igualtat, és a dir, per fer de les preocupacions de dones i homes una dimensió integral del disseny, implementació, seguiment i avaluació de polítiques i programes en totes les esferes polítiques, econòmiques i socials, de manera que dones i homes es beneficiïn per igual i s’eviti la perpetuació de la desigualtat.