CCAHE
Comitè Català d’Ajuda Humanitària i d’Emergència.
CEDAW
Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones.
CEMR
Consell de Municipis i Regions d’Europa.
CGLU
Ciutats i Governs Locals Units.
Cimera de la Terra
Conferència anomenada oficialment “Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament” que va tenir lloc a Rio de Janeiro, Brasil, el 13 i el 14 de juny de 1992. Va reunir 110 caps d’estat i de govern de 178 països i hi van ser presents al voltant de 2.400 representants d’ONG. Continuava la tasca de la primera conferència internacional sobre el medi ambient celebrada a Estocolm el 1972. Es va adoptar un text de 27 principis titulat “Declaració de Rio sobre el medi ambient i el desenvolupament”, que precisa la noció de desenvolupament sostenible.
Cimera Mundial d’Alcaldes de la xarxa C40
Trobades internacionals que celebren periòdicament un conjunt de grans urbs compromeses amb el canvi climàtic, agrupades sota el nom de C40, per tal d’arribar a acords relatius a la reducció de les emissions dels principals sectors responsables de la crisi climàtica (transport, edificis, indústria i residus) i mantenir l’escalfament global per sota dels 1,5º C, objectiu establert per l’Acord de París.
Coherència de polítiques per al desenvolupament (CPD)
Principi de política de desenvolupament internacional que té la finalitat de considerar els objectius de la cooperació al desenvolupament en les polítiques exteriors i domèstiques en àrees que probablement afectaran els països en desenvolupament.
Coherència de polítiques per al desenvolupament sostenible (CPDS)
Principi que promou la integració de les dimensions del desenvolupament sostenible en el procés d’elaboració de polítiques nacionals i internacionals, mitjançant el foment de les sinergies i la maximització de beneficis en els sectors de la política econòmica, social i mediambiental; la recerca de l’equilibri dels objectius de política domèstica amb els ODS reconeguts internacionalment; i el tractament de les repercussions transfrontereres a llarg termini de les polítiques, incloses aquelles que probablement afectin els països en desenvolupament.
Consell municipal de cooperació i solidaritat
Òrgan local de participació ciutadana propi de l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, que pot adoptar diferents noms segons el municipi. Està conformat per representants de la ciutadania organitzada, partits polítics i personalitats rellevants, generalment té funcions consultives, deliberatives, informatives i d’assessorament, però també pot tenir funcions en la construcció de la política i l’elaboració de propostes, seguiment i control de l’ajuntament.
Cooperació al desenvolupament
Conjunt d’actuacions realitzades per actors públics i privats destinades a promoure el progrés econòmic i social, el desenvolupament sostenible, la reducció de la pobresa i la igualtat d’oportunitats entre homes i dones de tercers països o regions, i a incidir sobre les causes que generen desigualtats des del territori a través de l’educació per a la ciutadania global.
Cooperació bilateral
Tipus de cooperació en què els governs donants canalitzen els seus fons de cooperació al desenvolupament directament cap als receptors, ja siguin els governs dels països receptors o altres organitzacions.
Cooperació multilateral
Tipus de cooperació en què els governs canalitzen els seus fons de cooperació al desenvolupament cap a les organitzacions multilaterals per tal que aquestes els utilitzin en el finançament de les seves activitats, de manera que la gestió queda en mans de les institucions públiques internacionals i no dels governs donants.
Cooperació delegada
Cooperació que es delega a entitats intermediàries que assumeixen la gestió principal dels recursos, la concepció de les accions i el protagonisme en l’execució, sigui de cooperació amb altres països i territoris o d’acció humanitària i d’emergència. Per tant, el principal paper del govern local en aquest cas és el de finançador i de fer el seguiment de les accions. Aquest suport financer es pot destinar a l’activitat de les organitzacions de la societat civil (generalment són ONGD i a través d’una convocatòria de concurrència competitiva o altres fórmules de concertació) o a contribuir en estructures i xarxes municipals.
Cooperació descentralitzada
Cooperació al desenvolupament promoguda per entitats públiques subestatals. Algunes definicions també inclouen en aquest tipus de cooperació, la cooperació promoguda per entitats de la societat civil. Segons l’Observatori de la Cooperació Descentralitzada, aquesta és una modalitat de cooperació liderada pels ens locals, necessària i complementària a la cooperació bilateral i multilateral, els objectius i els instruments de la qual permeten avançar cap a formes de cooperació més simètriques, en què la reciprocitat i l’aprenentatge mutu es converteixin en eixos centrals de les relacions entre governs locals.
Cooperació directa
Cooperació en la qual el govern local manté relacions directes de suport i col·laboració amb autoritats i institucions locals del sud global, sense actors intermediaris; per tant, és responsable directe juntament amb el soci de la concepció, la planificació i l’execució de la cooperació. Això no implica sempre l’absència d’altres actors, però en tot cas aquests no fan d’intermediaris ni canalitzen els recursos, però, en canvi, sí que poden tenir un paper en la definició, l’acompanyament, l’assessorament, la dinamització o el seguiment del procés de cooperació.
Cooperació indirecta
Cooperació en què hi ha entitats intermediàries que assumeixen la gestió principal dels recursos, la concepció de les actuacions i el protagonisme en l’execució, siguin de cooperació amb altres països i territoris o d’acció humanitària i d’emergència. Per tant, el paper principal del govern local, en aquest cas, és el de finançador i de fer el seguiment de les accions. Aquest suport financer es pot donar a actuacions de les organitzacions de la societat civil (generalment ONGD i a través de convocatòria de concurrència competitiva o altres fórmules de concertació) o a contribuir en estructures i xarxes municipals.
Cooperació internacional
Conjunt d’actuacions realitzades per actors públics i privats destinades a promoure el progrés econòmic i social, el desenvolupament sostenible, la reducció de la pobresa i la igualtat d’oportunitats entre homes i dones de tercers països o regions, i a incidir sobre les causes que generen desigualtats des del territori a través de l’educació per a la ciutadania global.
Cooperació financera
Tota aquella cooperació al desenvolupament que implica un transvasament de recursos financers (donacions, contribucions oficials a institucions de cooperació financera, préstecs o la condonació del deute).
Cooperació tècnica
Tota aquella cooperació internacional centrada en l’intercanvi de coneixements de rellevància per als processos de desenvolupament, amb la finalitat d’augmentar les capacitats d’institucions i persones, i promoure la millora econòmica i social de la població. Es duu a terme, per exemple, mitjançant accions, programes o projectes de formació, educació, recerca, desenvolupament tecnològic, prestació d’experts, assessorament o consultoria en diversos àmbits.
Cooperació territorial
Cooperació directa que implica els diferents agents del territori i no únicament l’administració pública local.
Compra pública ètica i sostenible
Part fonamental de la contractació de béns i serveis de les administracions públiques que introdueix criteris ètics i sostenibles relatius a l’aspecte ambiental i el compliment de convencions internacionals i estàndards sobre condicions laborals dignes, salaris mínims, drets dels treballadors, lluita contra el treball infantil.