Salta al contingut principal

La regidoria de cooperació al desenvolupament

3. Una política estratègica, integral i coherent

En un inici, la cooperació municipal sovint responia a voluntats individuals i era reactiva i poc reflexiva, basada en una suma de projectes sense intenció i desconnectada de la resta d’àrees municipals. No es tenia una visió clara sobre on es volia arribar ni com, fet que lògicament restava eficàcia, eficiència i impacte. També restava credibilitat i podia provocar cert malestar entre la ciutadania si es donava suport a unes iniciatives i no a altres amb criteris poc clars i transparents.

Amb el temps s’ha anat consolidant la dimensió estratègica de les polítiques de cooperació dels municipis. Han vist la importància d’actuar envers uns objectius concrets i de dotar-se d’una estratègia clara i coherent per assolir-los, alineada amb la visió estratègica de ciutat, a mitjà i llarg terminis, i que tingui en compte l’especificitat del territori, la proximitat amb la ciutadania i els agents locals, i la realitat d’allí on es vol cooperar.

Per això, cada cop més municipis emprenen processos participatius de planificació estratègica, i els més grans i amb més recursos elaboren els seus plans directors de cooperació. Els petits i mitjans es doten d’unes orientacions estratègiques en aquest camp. Aquests documents solen tenir una vigència que sovint coincideix amb una legislatura, però poden abastar fins a 6 anys.


Tota política cal planificar-la perquè sigui estratègica, integral i coherent.

En la definició d’una política pública de cooperació no es poden donar solucions universals, aplicables a tots els municipis. La situació de cada ajuntament és molt peculiar i cal tenir present que s’ha generat a partir d’un determinat equilibri de forces polítiques i socials, d’una història específica i d’una experiència particular en matèria de cooperació (com l’existència o no d’agermanaments, la presència de certs tipus d’entitats i d’ONGD, els mecanismes existents de participació i concertació, etc.).

Condicions i pautes per als processos de planificació estratègica

Aquests processos de planificació estratègica solen tenir una durada d’entre 6 i 9 mesos i per obtenir bons resultats cal tenir en compte les condicions i pautes següents:

  • Decisió i impuls polític per tirar endavant el procés.
  • Lideratge de l’ajuntament.
  • Visibilitat i informació a la ciutadania.
  • Diagnosticar bé la realitat local, identificar potencialitats, experteses i oportunitats, així com debilitats i amenaces.
  • Reflexionar sobre el model de ciutat que es pretén impulsar, seguint el pla de govern i altres plans i compromisos adquirits per l’ajuntament.
  • Fer partícips la ciutadania organitzada i els diferents departaments del consistori mitjançant la reflexió i el debat conjunt, i recollir la situació dels agents de cooperació i l’opinió de la societat civil, els partits polítics i d’altres agents locals del municipi.
  • Realitzar un exercici de prospectiva i definir la visió de futur que es vol assolir (en 5, 10 o 20 anys).
  • Identificar els objectius i les prioritats per al període que abastarà el pla.
  • Seleccionar línies de treball, programes, serveis i activitats adequats als objectius a assolir.
  • Assignar recursos suficients, tant financers (0,7%) com tècnics i d’altre tipus necessaris per al seu desplegament, que es poden distribuir per línies de treball, modalitats, programes i activitats.
  • Determinar el tipus de relacions (horitzontalitat i reciprocitat) amb els socis i entre els diferents agents implicats.
  • Especificar les fórmules per articular la participació ciutadana i dels agents locals.
  • Establir col·laboracions i xarxes de treball amb els agents, tant del territori com d’àmbit supramunicipal i d’altres països.
  • Concretar el procés d’integració coherent de totes les polítiques i d’assumpció de les responsabilitats compartides dins l’ajuntament per respondre als reptes globals.
  • Definir les condicions generals d’execució, seguiment i avaluació del pla.
  • Determinar una estratègia de comunicació, transparència i retiment de comptes de la política.

Per saber-ne més, es poden consultar les següents guies de la col·lecció “Planificació estratègica de la política local de cooperació al desenvolupament” elaborades per l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Barcelona:





Resum del procés d’elaboració d’un pla municipal de cooperació al desenvolupament


Si finalment el pla director o les orientacions estratègiques de cooperació esdevenen un document resultat d’un procés participatiu intern i extern del consistori, que recull un consens general i el sentir de les diferents parts i de les forces polítiques que han intervingut, és convenient que aquest sigui validat i aprovat pel Ple de l’ajuntament. D’aquesta manera es dotarà de legitimitat i quedaran garantits un compromís ferm i els recursos financers i tècnics necessaris per a la seva consecució.

Per saber-ne més

Per saber com avançar cap a una definició estratègica que permeti a la cooperació descentralitzada abordar els reptes d’un context complex, consulteu la Guia de cooperació descentralitzada per a càrrecs electes, de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament (2020).