En un inici, la cooperació municipal sovint responia a voluntats individuals i era reactiva i poc reflexiva, basada en una suma de projectes sense intenció i desconnectada de la resta d’àrees municipals. No es tenia una visió clara sobre on es volia arribar ni com, fet que lògicament restava eficàcia, eficiència i impacte. També restava credibilitat i podia provocar cert malestar entre la ciutadania si es donava suport a unes iniciatives i no a altres amb criteris poc clars i transparents.
Amb el temps s’ha anat consolidant la dimensió estratègica de les polítiques de cooperació dels municipis. Han vist la importància d’actuar envers uns objectius concrets i de dotar-se d’una estratègia clara i coherent per assolir-los, alineada amb la visió estratègica de ciutat, a mitjà i llarg terminis, i que tingui en compte l’especificitat del territori, la proximitat amb la ciutadania i els agents locals, i la realitat d’allí on es vol cooperar.
Per això, cada cop més municipis emprenen processos participatius de planificació estratègica, i els més grans i amb més recursos elaboren els seus plans directors de cooperació. Els petits i mitjans es doten d’unes orientacions estratègiques en aquest camp. Aquests documents solen tenir una vigència que sovint coincideix amb una legislatura, però poden abastar fins a 6 anys.
Tota política cal planificar-la perquè sigui estratègica, integral i coherent.
En la definició d’una política pública de cooperació no es poden donar solucions universals, aplicables a tots els municipis. La situació de cada ajuntament és molt peculiar i cal tenir present que s’ha generat a partir d’un determinat equilibri de forces polítiques i socials, d’una història específica i d’una experiència particular en matèria de cooperació (com l’existència o no d’agermanaments, la presència de certs tipus d’entitats i d’ONGD, els mecanismes existents de participació i concertació, etc.).
Condicions i pautes per als processos de planificació estratègica
Aquests processos de planificació estratègica solen tenir una durada d’entre 6 i 9 mesos i per obtenir bons resultats cal tenir en compte les condicions i pautes següents:
Per saber-ne més, es poden consultar les següents guies de la col·lecció “Planificació estratègica de la política local de cooperació al desenvolupament” elaborades per l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Barcelona:
Resum del procés d’elaboració d’un pla municipal de cooperació al desenvolupament
Si finalment el pla director o les orientacions estratègiques de cooperació esdevenen un document resultat d’un procés participatiu intern i extern del consistori, que recull un consens general i el sentir de les diferents parts i de les forces polítiques que han intervingut, és convenient que aquest sigui validat i aprovat pel Ple de l’ajuntament. D’aquesta manera es dotarà de legitimitat i quedaran garantits un compromís ferm i els recursos financers i tècnics necessaris per a la seva consecució.
Per saber-ne més
Per saber com avançar cap a una definició estratègica que permeti a la cooperació descentralitzada abordar els reptes d’un context complex, consulteu la Guia de cooperació descentralitzada per a càrrecs electes, de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament (2020).