La regidoria de cooperació al desenvolupament

Totes les polítiques que fan els nostres municipis generen impactes en el benestar, els drets i les expectatives de desenvolupament de les persones que viuen en altres països, especialment en aquells que són més vulnerables. Per tant, una cooperació realment efectiva i transformadora no pot ser tasca, només, de la regidoria de cooperació.

Impactes que generen els nostres municipis en altres països o a escala global:

• Impactes directes. Per exemple, a través de la presència de les nostres empreses en un país en què cooperem.
• Impactes indirectes. Per exemple, mitjançant les nostres pautes de consum, producció i transport, i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle causants del canvi climàtic.

El terme “coherència de polítiques” remet a la necessitat que les polítiques d’una mateixa administració, en aquest cas la local, no es contradiguin i, per tant, que estiguin alineades en els mateixos objectius i interessos.

En el cas de la política de cooperació, el principi de la “coherència de polítiques per al desenvolupament (CPD)” fa referència a la idea d’alinear el conjunt de polítiques d’una administració pública als objectius, principis i valors de la cooperació internacional a l’hora de dissenyar-les, implementar-les i avaluar-les. D’aquesta manera s’evita generar aquests impactes negatius a l’exterior i malmetre els resultats positius que podrien estar obtenint, per la seva banda, les actuacions de cooperació.

Exemple

No té sentit fer un projecte de cooperació per combatre la pobresa en un país determinat, si al mateix temps l’ajuntament licita serveis d’empreses que fan servir mà d’obra esclava o infantil d’aquell país amb què es coopera.

Segons l’OCDE, el principi de CPD garanteix que:

• Els objectius i resultats de la política de cooperació d’un govern no siguin danyats per altres polítiques del mateix govern que impacten sobre els països en desenvolupament.
• Que aquestes polítiques, sempre que sigui possible, s’alineïn i es recolzin en els objectius del desenvolupament.

A més, els problemes que afronta el planeta i la humanitat avui dia són complexos i multidimensionals, i només es podran resoldre de manera holística i transversal, és a dir, des de totes les polítiques i àmbits de treball. Per tant, la resposta al desenvolupament sostenible global és responsabilitat del conjunt de l’administració i no únicament de les àrees de cooperació al desenvolupament i solidaritat.

A partir de 2015, l’Agenda 2030 amplia el concepte de CPD, que passa a denominar-se “coherència de polítiques per al desenvolupament sostenible (CPDS)”. A la lluita contra la pobresa del concepte tradicional de la CPD, s’han afegit els aspectes de governança, mediambiental i econòmic, i en l’aspecte exterior s’hi ha afegit el de caràcter domèstic i local. A més, aquest nou concepte interpel·la les administracions públiques perquè es consideri sistemàticament en el disseny, implementació i avaluació de les seves polítiques, els seus efectes en el benestar humà de les generacions presents en el territori (aquí i ara), en les generacions futures (impactes a mitjà i llarg terminis) i en les persones que viuen en altres països (dimensió exterior).

L’OCDE defineix el CPDS com:

Aquesta ampliació del concepte de CPD a CPDS suposa un repte, ja que la complexitat de posar-ho en pràctica pot provocar que el focus es posi únicament en aconseguir la coherència en la implementació dels ODS en l’àmbit local i a curt termini, deixant de banda la dimensió exterior i a llarg termini. En aquest sentit, la política de cooperació al desenvolupament pot fer de palanca per promoure canvis en el conjunt de les polítiques i en els processos de localització dels ODS que es porten a terme, i garantir l’enfocament transfronterer i transformador a llarg termini de l’Agenda 2030. De fet, aquest és l’enfocament que incorpora la nova llei estatal 1/2023, de Cooperació per al Desenvolupament Sostenible i la Responsabilitat Global (art. 3).

Els governs locals poden fer molt per allò que és global des de les seves competències. Alguns exemples:

• Disposar d’una política de cooperació al desenvolupament estratègica, que ocupi una centralitat dins la corporació, estableixi relacions i sinergies amb la resta de polítiques i participi en la definició del model de ciutat que es vol promoure.
• Impulsar una compra pública ètica i sostenible amb uns plecs de condicions que afavoreixin empreses que respecten els drets humans i el medi ambient.
• Promoure l’educació per a una ciutadania global des de tots els àmbits i des de totes les polítiques de la corporació.
• Promoure polítiques d’inserció laboral en condicions d’equitat per a la població migrant i afavorir l’enviament de remeses.
• Contribuir a un model econòmic més just i sostenible mitjançant la promoció de la producció i el comerç locals, el comerç just, la transició energètica, etc.
• Treballar, des de les polítiques de mobilitat, habitatge i urbanisme, per una ciutat amb bona qualitat de l’aire i que sigui referent en la lluita contra l’emergència climàtica.
• Promoure un model de gestió de residus que prioritzi la prevenció de la seva generació i una gestió eficient i sostenible ambientalment.

Per fer realitat el principi de CPD i de CPDS, és necessari:

• Un lideratge polític dins l’ajuntament.
• Una gestió transversal: sistema d’estratègies i instruments organitzatius que facilitin la integració dels objectius de la cooperació al desenvolupament per part de la resta de polítiques.