La regidoria de participació ciutadana

12. Normativa clau de participació ciutadana en l’àmbit municipal

El principi d’autonomia local estableix que els ens locals gaudeixen de la potestat per crear, dins d’uns certs límits, les seves polítiques o estratègies de participació. En virtut d’aquesta autonomia, per tant, la regulació de la participació ciutadana en l’àmbit local és d’una gran variabilitat entre uns municipis i uns altres.


La legislació estatal i l’autonòmica estableixen un marc de drets, òrgans i procediments per a cada ens local, que són lliures de desenvolupar-los de la manera que els sembli més adequada per les seves circumstàncies i especificitats.

Cal distingir, per tant, entre dos tipus de normativa legal sobre la participació local:

  • La normativa general, que estableix un marc legal de participació en l’àmbit local. Aquest marc està determinat per dos tipus més concrets de normativa: les lleis bàsiques que regulen l’àmbit local de forma general (CE, EAC, LRBRL i LMRL) i les regulacions sectorials de diferents àmbits.
  • La normativa específica de cada ens local, i en especial de cada municipi, que ha estat adoptada per l’ens en virtut de la seva autonomia autoorganitzativa.

En clau de resum, la informació s’organitza en cinc apartats:

  • Principi de respecte i protecció dels drets fonamentals, les llibertats públiques i els drets estatutaris.
  • Principi d’autonomia municipal, que inclou la potestat dels ens locals per adoptar els propis principis i valors per complementar els que s’esmenten aquí.
  • Deure general de tots els poders públics de promoure i fomentar la participació ciutadana.
  • Principi de complementarietat entre participació directa i indirecta, que fa que els processos participatius i altres formes de participació ciutadana no puguin menystenir, sinó només complementar, els processos electorals legalment establerts.
  • Principi de voluntarietat de la participació.
  • Principi de desconcentració territorial i sectorial.
  • Principi d’unitat de govern i gestió.
  • Transparència en la gestió dels assumptes públics d’acord amb els principis d’eficàcia, economia i eficiència, i amb l’objectiu de satisfer l’interès general.
  • Principi d’imparcialitat, de manera que els ens locals mantinguin criteris independents i aliens a tot interès particular.
  • Principi d’igualtat de tracte i sense discriminacions de cap mena en l’exercici de les funcions.
  • Principi de diligència deguda en l’exercici de les funcions i foment de la qualitat en la prestació de serveis públics.
  • Principi de conducta digna dels poders públics i de correcció del tracte a la ciutadania.
  • Principi de responsabilitat pública per les decisions preses i les actuacions realitzades.
  • Principi de retiment de comptes per les decisions preses i les actuacions realitzades.
  • Fomentar la participació i la col·laboració ciutadanes en la presa de decisions públiques i en el seguiment i avaluació de l’aplicació d’aquestes decisions.
  • Regular la participació efectiva de la ciutadania en la vida pública local.
  • Establir procediments de participació en l’elaboració de plans i programes i en la definició, prestació, seguiment i avaluació de polítiques públiques, a excepció de:
    • Les actuacions que es tramiten o s’aproven amb caràcter d’urgència.
    • Les que tenen com a únic objectiu la seguretat pública.
    • Les que poden donar lloc als límits d’accés a la informació pública per part de la legislació.
  • Establir un diàleg permanent entre l’administració i la ciutadania.
  • Millorar de manera continuada la qualitat dels serveis.
  • Avaluar la gestió administrativa i els processos de participació per mitjà d’indicadors, garantint la participació d’experts independents i de la mateixa ciutadania.
  • Comprovar el grau de satisfacció dels usuaris de serveis públics de manera periòdica i permanent, i permetre’ls fer propostes de millora i suggeriments respecte del seu funcionament.
  • Retre comptes i assumir la responsabilitat de les decisions i actuacions realitzades.
  • Els ens locals poden crear els propis òrgans de participació en virtut del principi d’autonomia local, de manera voluntària, i poden tenir la configuració que cada ens local consideri més adequada. Hi ha alguns òrgans que són obligatoris.
  • Aquests òrgans han de ser consultius i en cap cas poden complementar els òrgans principals de l’organització municipal (ple, junta de govern, etc.).
  • Els òrgans de gestió desconcentrada han d’estar integrats per membres de la corporació, representants dels veïns i associacions ciutadanes. Per als òrgans de participació sectorial, no hi ha cap obligació pel que fa a la seva creació i composició. Els òrgans de participació general i, en particular, el consell de ciutat, els integren representants de les organitzacions econòmiques, socials, professionals i veïnals més representatives, que tenen llibertat per configurar-se.

Existeixen normatives específiques relacionades amb certs àmbits de l’acció de govern. Aquests àmbits són els següents:

  • Educació.
  • Serveis socials.
  • Urbanisme.
  • Habitatge.

Per saber-ne més

Per ampliar informació sobre el tema, es pot consultar el document Recull de normativa sobre participació ciutadana en l’àmbit local, on es recullen les principals obligacions legals dels ens locals i els drets de la ciutadania en matèria de participació ciutadana.

Pujar